Del “desastre” a la Segona República ( )

Presentación del tema: "Del “desastre” a la Segona República ( )"— Transcripción de la presentación:

1 Del “desastre” a la Segona República (1898-1930)

2 1) El “desastre”. ( ) Època de pèrdua de les últimes colònies espanyoles: Cuba i Filipines. Coneguda com a “desastre”. Greu crisi  La fi de l’imperi colonial espanyol. El règim polític de la monarquia va continuar. Requilibrament de la Hisenda Pública després de la guerra colonial. Continuació de l’alternança de poders.

3 Presència cada cop més important de nous partits a les Corts.
(Republicans, Regionalistes i socialistes) Divisió interna dels partits del govern. Inestabilitat política. Oposició política i ideològica del moviments obrer i una part de la classe mitjana.

4 2) Regeneracionisme. Crítiques dels intel·lectuals al sistema. Pio Baroja, Machado o Azorin (Generación del 98) Idea que el règim s’havia de regenerar i calia modernitzar el país. Regeneracionisme  Moviment polític nacionalista i reformista desenvolupat a partir de la insatisfacció del sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Denuncia la poca participació electoral, el caciquisme i l’endarreriment agrari Defensava la moralització de la gestió pública i la reforma de l’Estat.

5 3) El primer govern regeneracionista. Francisco Silvela.
1899: Govern de Francisco Silvela. Nou líder conservador Impulsa una política reformista. Projecte de descentralització administrativa. Tributs sobre productes de primera necessitat. Impostos per fer front als deutes de la guerra de Cuba. Els comerciants catalans es neguen a pagar la contribució trimestral. Tancament de Caixes

6 El govern vol embargar els morosos
L’alcalde de Barcelona, el doctor Robert, no executa l’ordre. Vaga general  Estat de guerra. Resultat: trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics. El catalanisme es consolida com alternativa al sistema de la Restauració. 1901: Fi del regeneracionisme. Retorn al torn dinàstic.

7 4) Joaquim Costa. “Revolució des de dalt”.
Principal teòric del regeneracionisme. Molts regeneracionistes van intentar solucionar els problemes “des de dalt”. “Revolució des de dalt”: teoria política impulsada per Joaquim Costa. Intent de configurar, des del govern, un Estat fort amb un ampli suport social capaç d’acabar amb el caciquisme; es volia evitar que les classes populars adquirissin un protagonisme excessiu. Volien integrar la classe mitjana. Antoni Maura ho va intentar aplicar. S’havia d’impedir la revolució popular. Fracassa. Sectors del poder no volien perdre els privilegis.

8 5) Els quatre grans problemes d’Espanya a principis del s.XX.
Retard econòmic i cultural respecte de la resta d’Europa: Reivindicació del moviment obrer i dels jornalers del camp Societat radicalitzada i dividida. Règim polític corrupte i poc democràtic: El sistema bipartidista no representava el poble. Caciquisme i frau electoral. Incultura de la societat poc polititzada

9 Crisi de l’exèrcit: Estava ferit en l’orgull per la derrota de Cuba. Tenia material antiquat. Estructura interna poc operativa (excés de comandaments) Visió que tenien els militars: Desintegració de la pàtria. Els nacionalismes representaven la desintegració de la pàtria.

10 6) Els fets del Cu-cut! Llei de jurisdiccions.
El Cu-cut era un setmanari satíric. El 1905 publiquen un acudit que l’exèrcit troba ofensiu. -Què se celebra aquí, que hi ha tanta gent? -El banquet de la Victòria. - De la Victòria? Ah, bé, seran civils.

11 Els militars assalten la redacció del Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya.
Els autors dels assalts (militars) reben el suport del govern. El govern tanca les publicacions. Llei de jurisdiccions: Es posa sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exèrcit, la unitat de la pàtria i els seus símbols. És el final del _____________. Gran moviment d’oposició. Es gesta la Solidaritat Catalana. Civilisme

12 7) La Solidaritat Catalana.
Moviment patriòtic de reafirmació de la personalitat catalana. Compromís en la lluita pels drets de Catalunya. Coalició electoral que aplegava a totes les forces catalanes (carlins, republicans federals i la Lliga) No els dinàstics. Programa: Derogació de la Llei de Jurisdiccions Necessitat de dotar Catalunya d’òrgans d’autogovern. Eleccions de 1907: 41 diputats de 44 escons. Francesc Macià

13 8) Antoni Maura i José Canalejas.
Antoni Maura  Nou líder del Partit Conservador. El 1904 puja al govern. Partidari del regeneracionisme i la “revolució des de dalt” Nova llei electoral (1907) No acaba amb la corrupció. Fa més difícil el frau electoral. Molt intransigent en el manteniment de l’ordre públic. Repressió per la Setmana Tràgica (1909)

14 José Canalejas  Líder del Partit Liberal.
El 1910 arriba al govern i intenta apropar-se als sectors populars. Reformisme socials més gran. Limitació del poder de l’Església. Llei de lleves (1912)  Servei militar obligatori. Llei de Mancomunitats  Unió de diputacions per la gestió d’alguns serveis públics. 1912 Assassinat de Canalejas.

15 9) La Setmana Tràgica. (Juliol de 1909)
Des del “Desastre” hi ha la voluntat de fer d’Espanya una nova potència colonial. A partir de 1900 Espanya comença l’ocupació del nord d’Àfrica. Interès econòmic i desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit espanyol. Conferència d’Algesires. (1906) Protectorat francoespanyol al Marroc. (1912) 1909  Derrota de les tropes espanyoles al Barranco del Lobo. (Ceuta). Maura va decidir mobilitzar els reservistes.

16 S’aixequen barricades. Enfrontaments amb les forces d’ordre públic.
18/7/1909  Esclat de la mobilització popular contra la guerra a Barcelona. S’allarga una setmana: Violenta protesta popular de caràcter antimilitarista. També rebuig a l’hegemonia social i cultural de l’Església. S’aixequen barricades. Enfrontaments amb les forces d’ordre públic. Incendi de convents i esglésies. (80 centres religiosos) Declaració de l’Estat de Guerra. El 2 d’agost la ciutat va tornar a la normalitat. Dura repressió: 1700 detinguts jutjats i 17 penes de mort. Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog). Acusat de ser l’inspirador ideològic dels fets.

17 10) Trencament del pacte de El Pardo.
La Setmana Tràgica genera crítiques al govern conservador per la dura repressió. Els liberals i els republicans demanen la dimissió de Maura. El rei Alfons XII va cessar Maura i va posar els liberals al poder. Trencament de la Solidaritat Catalana per: Posició de la Lliga a favor de la repressió. Protestes generalitzades a Europa i Espanya per la política repressiva. El Partit Liberal pacta amb partits no dinàstics. Govern de Moret. Això suposa el trencament del “Pacte del Pardo”.

18 11) Crisi múltiple de 1917. Divisió interna dels partits dinàstics.
Commoció revolucionària de 1917. Una part de l’exèrcit. Forces polítiques no dinàstiques. S’oposen al sistema de la Restauració. Moviment obrer. Divisió de la població entre els partidaris dels aliats i dels alemanys a la 1GM.

19 Militars de la península estan descontents pel ràpid ascens dels militars destinats al Marroc.
Creació de Juntes de Defensa. Reivindicació d’un únic sistema d’ascens basat en l’antiguitat. Volien augments de sou. 1917  Manifest on culpen el govern dels mals de l’exèrcit i del país. Davant de les protestes el govern actua: Suspèn les garanties constitucionals. Tanca les Corts Generals. Imposa la censura a la premsa.

20 5/7/1917: Reunió de l’Assemblea de Parlamentaris catalans.
Demanen un govern provisional, constituent i que reorganitzi el país. Convoquen una Assemblea de tots els diputats i senadors espanyols. L’assemblea no té èxit. El govern prohibeix la reunió. Dissolta per la Guàrdia Civil. La Lliga veu que la institució de la monarquia estava en perill si es pretenia reformar l’Estat.

21 Gran conflictivitat laboral des de 1916.
La C.N.T. i la U.G.T. demanen al govern que eviti la pujada de preus. 1917: Esclat d’una gran vaga general. Convocada per U.G.T. - Té el suport del PSOE i la C.N.T. - No té el suport de les organitzacions pageses. Provoca incidents greus. Té molta repercussió a Barcelona, Madrid, País Basc i Astúries. El govern envia l’exèrcit per reprimir els moviments.

22 12) Descomposició del sistema.
Després de la crisi de 1917 s’intenten formar diversos governs nacionals. Augment de l’agitació social. Ressò de la Revolució Russa en el moviment obrer. Augment del nombre de vagues. Enfrontaments violents. Patrons/Obrers. Assassinat d’Eduardo Dato (1921) i de Salvador Seguí (1923) (Líder C.N.T.) Cooperació entre patrons, policia i pistolers  Pistolerisme. 1921  Situació política crítica. Desastre militar d’Annual.

23 La crisi va ser molt important
La crisi va ser molt important. Hi havia una forta impotència i s’acusava al govern de la derrota El govern no va saber reaccionar davant de: a) La crisi militar. b) Agitació social. c) Reivindicacions catalanistes. d) problemes al Marroc.

24 13) Ocupació espanyola del Marroc.
L’ocupació era una qüestió d’honor. Poca rendibilitat 14) Desastre d’Annual. Les tropes es retiren l’agost de 1921. Divisió dels polítics i la classe pública entre els partidaris i els no partidaris de la guerra. L’estament militar també estava dividit. S’oposaven als polítics. Es responsabilitza del desastre a polítics, militars i també al rei.

25 15) Cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera.
Incapacitat de transformar el sistema de la Restauració. Conjunció de l’exèrcit amb la Corona. 12-13/9/1923  Pronunciament del general Primo de Rivera a Barcelona Declara l’estat de guerra i suprimeix la Constitució de 1876. El rei dóna suport al cop. Alfons XIII nomena Primo de Rivera president d’un directori.

26 16) Enric Prat de la Riba. La nacionalitat catalana (1906)
Enric Prat de la Riba a la seva obra La nacionalitat catalana diferenciava entre: a) Nació  Esperit col·lectiu que ha sabut crear una llengua, un dret i un art propis. b) Estat  Organització política fruit d’una situació històrica Conclusió: Catalunya podia tenir un Estat. Prat de la Riba defensava la unitat política d’Espanya. No independentista: articulació federal de Catalunya.

27 17) Partits polítics a Catalunya (de 1901 a 1932)
El catalanisme conservador Lliga Regionalista (1901)  Dirigida per Enric Prat de la Riba fins el Després per Francesc Cambó. Vertebradora de la Solidaritat Catalana. Volia l’autonomia de Catalunya. Va impulsar la Mancomunitat.

28 Partits catalanistes d’esquerres
Partit Republicà Català (1917) Francesc Layret i Lluís Companys. Republicans federals. Estat Català (1922)  Francesc Macià. Independentista radical. Unió Socialista de Catalunya (1923)  Campalans. És una escissió del PSOE.

29 Anticatalanisme Partit Republicà Radical (1908)  Alejandro Lerroux. Anticatalanista. Lerroux era molt bon orador (demagògia). Molts seguidors entre les classes populars. Llenguatge populista. Llenguatge d’esquerres contra l’Església i el catalanisme, associat a la burgesia. Lerroux va perdre el suport després de la Setmana Tràgica. Es trasllada a Madrid el Se situa com a partit de dretes durant la Segona República.

30 18) La Mancomunitat de Catalunya
1901  La diputació de Barcelona aprova una declaració en favor de mancomunar les atribucions de les quatre diputacions provincials catalanes. Canalejas (president) accepta aquest projecte i el presenta a les Corts. Dato (nou president conservador) accepta el projecte el Molt retallat. La Mancomunitat de Catalunya queda constituïda el 6 d’abril de 1914. President: Enric Prat de la Riba.

31 Una assemblea de 96 diputats que escull un consell permanent
Una assemblea de 96 diputats que escull un consell permanent. (8 membres) La Lliga Regionalista sempre hi va tenir majoria. Era només una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions. Mateix pressupost que tenien les diputacions. (Era la suma del pressupostos). El Govern en qualsevol moment podia suspendre la Mancomunitat.

32 Tasques de la Mancomunitat
Va seguir dues direccions fonamentals: Infraestructures. Cultura i educació a) Infraestructura de serveis públics i serveis administratius Millora de la xarxa viària i del sistema postal i telefònic. Modernització de les formes de producció i augment de la productivitat agrària i ramadera. Creació d’escoles de tècnics agraris, camps d’experimentació de conreus i es fomentava el cooperativisme agrari. (1907  Escola Industrial)

33 b) Gran projecte cultural i educatiu:
Reafirmació de la llengua i cultures catalanes: Institut d’Estudis Catalans (1907) Pompeu Fabra  Normalització ortogràfica de la llengua. Elaboració del diccionari general (1932) Biblioteca de Catalunya (1914) Xarxa de biblioteques populars. Renovació pedagògica: Potenciar la diversificació professional i preparar professionalment tècnics de nivell mitjà i superior per al comerç i la indústria.

34 19) La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Dictadura militar no feixista que provenia del regeneracionisme Dictadura dividida en dos directoris o etapes: Directori militar ( )  Generals militars. Directori civil ( ) 20) Suport a la dictadura Sectors rurals (cacics i grans terratinents) Burgesia industrial i financera  Va acabar amb el pistolerisme. Ordre públic. L’Església. P.S.O.E. i la U.G.T. (hi col·laboren fins el 1929)

35 21) Oposició a la dictadura
Les classes mitjanes de les ciutats. Estudiants i intel·lectuals (Unamuno, Ortega y Gasset) Els nacionalismes: tendeixen al republicanisme i es van radicalitzar a causa de la repressió de Primo de Rivera. Fets de Prat de Motlló (11/1926). Francesc Macià. (Intent d’invasió armada de Catalunya des de França) C.N.T.  Va ser declarada il·legal. Radicalització del moviment obrer i fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (F.A.I.)

36 22) Directori militar (1923-1925)
Intent d’organització política de l’Estat en base a dos partits: Unión Patriótica  De dretes i creat per Primo de Rivera. P.S.O.E.  S’hi va negar. Resolució del problema del Marroc. 1925 Desembarcament a la badia d’Alhucemas. Derrota de les tropes d’Abd el-Krim.

37 Disminució de la conflictivitat social.
Prosperitat econòmica (Dècada de 1920) Manca de llibertat. Repressió del moviment obrer més radical. Creació de l’Organització Corporativa Nacional (patrons/treballadors).

38 23) Directori civil ( ) Creació de l’Assemblea Nacional Consultiva. No democràtica. Vot corporatiu. Assemblea composta per representants de l’oligarquia agrària. Construcció de carreteres, modernització de la xarxa ferroviària, construcció d’embassaments i de canals de reg.

39 Política intervencionista:
Augment del proteccionisme. Ajuda a empreses nacionals. Concessió de grans monopolis (Telefònica i Campsa) Creixement del dèficit pressupostari. No va haver-hi reforma fiscal. 1929  Exposició Universal per atreure el suport i simpaties de Catalunya.

40 24) El final de la dictadura de Primo de Rivera
Gran oposició. Enfrontament amb l’estament militar. Intent de conspiració 24/6/1926  Sufocada. Crisi econòmica de 1929: Devaluació de la pesseta. Dèficit pressupostari de la balança fiscal. Primo de Rivera dimiteix el 28 de gener de 1930. El general Dámaso Berenguer el substitueix. Promet el retorn a la normalitat constitucional. Procés molt lent  La “dictablanda”

41 1930: Pacte de Sant Sebastià: Republicans, Catalanistes d’esquerra i PSOE.
Programa per presentar-se a les eleccions. Comitè revolucionari per crear una República. Reconèixer el dret a l’autonomia de Catalunya, Galícia i el País Basc. 1931  Nou govern de l’almirall Aznar amb l’objectiu de convocar eleccions. Eleccions municipals, provincials i legislatives. 12 d’abril de 1931  Convocatòria d’eleccions municipals... Plebiscit a favor o en contra de la monarquia. Continuarà...