CURS: INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Presentación del tema: "CURS: INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL"— Transcripción de la presentación:

1 CURS: INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA Pep Camps i Barnet Xavi Gàmez Imbert Novembre de 2016

2 LOGISTICA DEL CURS GRUP A GRUP B 9,30 – 11,20: Pep: Xavi:
9,30 – 11,20:         Pep:                                                            Xavi:                                 - Com entenem la formació                       - Com entenem la formació                                 - Les aptituds de la IE                                 - Les aptituds de la IE                                   - Nivells de canvi (Dilts)                             - Nivells de canvi (Dilts)                                 - Exercici Percepció de                               - Presupossicions P.N.L.                                    situacions Exercici A ( Atenció & rep mentals)                                 - Egograma (?)                                            - Exercici B ( gestió estats – Aso/Dis)                                                                 11,40-13,30:         Xavi:                                                            Pep:                                 - Presupossicions PNL                                - Exercici Percepció de situacions                                 - Exercici A                                                   - Egograma (?)                                 - Exercici B                                                   - Exercici D (Imatge social: com em veuen?)

3

4 https://www. youtube. com/watch

5 EL PROCÉS DE CANVI I MILLORA PERSONAL I PROFESSIONAL
A. CONÈIXER B. RECONÈIXER C. VOLER D. DECIDIR E. PLANIFICAR G. ACTUAR H. AVALUAR

6 LES APTITUDS DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
APTITUDS PERSONALS APTITUDS SOCIALS AUTOCONSCIÈNCIA AUTOREGULACIÓ AUTOMOTIVACIÓ EMPATIA PERSUASSIÓ COMUNICACIÓ GESTIÓ CONFLICTES LIDERATGE TREBALL EN EQUIP

7 APTITUDS PERSONALS AUTOCONSCIÈNCIA AUTOREGULACIÓ AUTOMOTIVACIÓ
DE LES EMOCIONS DELS COMPORTAMENTS AUTOCONSCIÈNCIA DE LES ACTITUDS DELS PENSAMENTS DE LES CREENCES APTITUDS PERSONALS AUTOREGULACIÓ DELS VALORS QUE VULL A LA VIDA? AUTOMOTIVACIÓ ÀREA OCI I LLEURE ÀREA SALUT PSÍQUICA

8 APTITUDS SOCIALS EMPATIA ESCOLTA ACTIVA ASSERTIVITAT
APRENDRE A VEURE EL MON TAMBÉ A TRAVÉS DELS ULLS DELS ALTRES EMPATIA APRENDRE A ESCOLTAR, A ACOMPANYAR, A NO JUTJAR, A NO OPINAR GRATUITAMENT… ESCOLTA ACTIVA ASSERTIVITAT EXPRESSAR EL QUE SENTS I PENSES AMB EL MÉS PROFUND RESPECTE APTITUDS SOCIALS GESTIÓ DE CONFLICTES APRENDRE A SOLUCIONAR PROBLEMES HUMANS A TRAVÉS DEL CONSENS SER UN MODEL PER A QUI HO NECESSITI LIDERATGE APLICAR TOT L’ANTERIOR DINS D’UN GRUP HUMÀ TREBALL EN EQUIP ÀREA OCI I LLEURE ÀREA SALUT PSÍQUICA

9 NIVELLS DE CANVI I APRENENTATGE
CONTEXTOS COMPORTAMENTS Canvi nivell 1: Conductual Competencial CAPACITATS, EMOCIONS ACTITUDS I CREENCES VALORS ESPIRITUAL Canvi nivell 2: Cognitiu Emocional Canvi nivell 3: Energètic Essencial

10

11

12 APTITUDS PERSONALS O INTRAPERSONALS

13

14

15

16

17

18 2 - Vida y “Mente” son procesos sistémicos
Los procesos que ocurren en un individuo, entre él y su ambiente, son sistémicos. Nuestro cuerpo, nuestras sociedades, y nuestro universo forman un conjunto de sistemas y subsistemas ecológicos interactuando entre si e influenciándose mutuamente. Es imposible aislar completamente cualquier parte del sistema de su todo. Las personas no pueden no influenciarse. Las interacciones personales forman circuitos de retro-alimentación, así como una persona será influenciada por el efecto que sus propias acciones tienen sobre los otros. Estos sub-sistemas buscan la estabilidad, equilibrio y homeostasis. No existen fracasos, apenas resultados & Feed-back. Ninguna experiencia, respuesta o comportamiento es significativa fuera del contexto en el cual acontece, y fuera del contexto de la respuesta que evoca. Cualquier comportamiento, experiencia o respuesta puede servir como recurso o limitación dependiendo de cómo se ajusta al resto del sistema. No todas las integraciones en un sistema ocurren en el mismo nivel. Lo que es positivo en un determinado nivel puede ser negativo en otro. Es útil separarlos comportamientos del “yo”, separar la intención positiva, función, creencias, etc. que generan un determinado comportamiento, del comportamiento en si.

19 En algún nivel todo comportamiento es (o en algún momento fue)”bien intencionado”. Él es o fue percibido como apropiado dado el contexto en que ocurrió y a partir del punto de vista de la persona que lo generó. (Reimplantas). Es más fácil y productivo responder a la intención de que a la expresión del comportamiento problemático. Debajo de cada comportamiento existe una intención positiva Los ambientes y los contextos cambian. La misma acción puede no producir el mismo resultado. Para tener éxito en la adaptación y supervivencia, un miembro de un sistema necesita una cantidad mínima de flexibilidad. Esta cantidad mínima de flexibilidad necesita ser proporcional a la variación del esto del sistema. Si lo que usted está haciendo no da como resultado lo que usted desea, entonces continúe variando su comportamiento hasta conseguir evocar la respuesta que desea. No puedes dejar de comunicarte. Elegir es mejor que no tener ninguna opción en absoluto. ( La PNL consiste en tener más opciones) En cualquier sistema, la persona con mayor flexibilidad es la que controlará el sistema

20 ACTIVITAT: PERCEPCIÓ DE SITUACIONS
He escoltat crítiques desagradables entre dos companys/es de feina sobre un/a altre/a company/a meva de confiança. Aquest/a no en sap res. Respon: Que penses? Que sents? Que fas?

21 SITUACIONS QUE LES DESENCADENEN
AUTOCONSCIÈNCIA: EMOCIONS EMOCIONS BÀSIQUES SITUACIONS QUE LES DESENCADENEN FUNCIÓ O UTILITAT REACCIONS I VIVÈNCIES PERTORBADORES RÀBIA INJUSTICIA Reacció Canvi Agressivitat Ira Odi Rampell Rancúnia ALEGRIA O FELICITAT GUANY Gaudiment Benestar Eufòria Inconsciència Manca de realisme Fugida de la realitat POR PERILL Protecci Prudència Inseguretat Angoixa Bloqueig Fòbia TRISTESA PÈRDUA Autoconnexió Procés de dol Depressió Apatia Frustració Decepció

22 AUTOCONSCIÈNCIA: CREENCES
Les creences són els nostres principis rectors, els mapes interns que utilitzem per donar sentit al món. Compartir creences dóna una gran sensació de cohesió i intimitat. Existeixen alguns principis bàsics que el món físic confirma a diari (lleis de la naturalesa) i que tots compartim, però tenim també creences sobre nosaltres mateixos i el món que no estan clarament definides ni demostrades. Les creences venen de moltes fonts: educació, traumes del passat, experiències repetitives... Construïm creences generalitzant a partir de les pròpies experiències. Algunes creences ens venen construïdes per la pròpia cultura i medi on naixem. Estem influenciats per les expectatives de les persones que ens envolten des de que naixem. Grans expectatives i realistes ens creen competència, aptitud... Baixes expectatives creen incompetència i ineptitud.

23 Creure en alguna cosa ens fa actuar com si fos veritat
Creure en alguna cosa ens fa actuar com si fos veritat. Els fets s’interpreten en forma de creença. El que fem, manté i reforça les nostres creences. I les creences no són només mapes del què ha passat, sinó plans i estratègies per a accions futures. L’efecte Pigmalió o l’efecte Placebo expliquen com les creences poden actuar com a profecies. Les creences canvien i es desenvolupen i també poden ser qüestió d’elecció. Poden abandonar creences que ens limiten i construir-ne d’altres que ens facin la vida millor. Les creences poden ser positives (permisos) o limitatives. Per eliminar les interpretacions cognitives irracionals s’utilitzen processos d’argumentació lògica (un d’ells és el METAMODEL DEL LLENGUATGE).

24 CONDUCTES IRRACIONALS
En aquest esquema veiem com es relacionen les creences i pensaments amb les emocions i conductes, segons Ellis: QUE ÉS PERCEBUT I INTERPRETAT SEGONS LES CREENCES SOBRE UN MATEIX I EL MÓN LIMITATIVES POSITIVES QUE PODEN SER DERIVANT EN: CONDUCTES RACIONALS EMOCIONS RACIONALS CONDUCTES IRRACIONALS EMOCIONS IRRACIONALS ES DONA UN FET CONCRET

25 Observem la següent situació com a exemple:
FET: “El meu cap, en Joan, no m’ha dit res en creuar-se amb mi pel passadís”. CREENÇA O INTERPRETACIÓ RACIONAL: “Potser no m’ha vist, estava pensant en el problemes de producció, o s’ha distret mirant cap un altre lloc” CREENÇA O INTERPRETACIÓ IRRACIONAL: “El Joan em té mania, no s’interessa per mi. De fet, darrerament ningú ho fa” CONSEQÜÈNCIES DEL PENSAMENT RACIONAL: - Conductuals: “Quan el vegi li diré que l’he vist pel passadís” - Emocionals: “Estic bé, tranquil, les persones es distreuen de vegades” CONSEQUÈNCIES DEL PENSAMENT IRRACIONAL: - Conductuals: “Evitaré trobar-me el Joan. A la pròxima reunió estaré distant” - Emocionals: “Em sento marginat i poc valorat. M’entristeix el que ha passat”

26 AUTOREGULACIÓ: CONDUCTA ASSERTIVA
Definirem la conducta assertiva com l’habilitat de comunicació que consisteix en expressar de forma apropiada i respectuosa allò que sents, creus o opines a la persona adient i en el lloc i moment adequat, tenint respecte cap a un mateix i també envers l’altre. Quan no som capaços de ser assertius, podem actuar de la següent manera Passivament : respectant els interessos dels altres, però no els propis, per considerar-los menys importants. Agressivament: Imposant les pròpies idees, a expenses dels drets dels altres.

27 EXERCICI: TRACTAMENT CONDUCTES NO ASSERTIVES
FASES EXPLICACIÓ 1. On es dóna la situació? 2. Quan es dona? 3. Qui hi intervé? 4. Què passa en concret? 5. Quina és la meva reacció que em fa pensar que no sóc assertiu? 6. Quin sentiments hi ha abans o després de la conducta passiva o agressiva? 7. Quin és el meu objectiu de canvi (què vull aconseguir)?

28 AUTOMOTIVACIÓ Definirem la motivació com un impuls interior que inicia i sosté qualsevol activitat, dirigint-la a aconseguir un objectiu determinat, a curt, mitjà o llarg termini. L’automotivació és aquella que neix de l’aclariment de fites personals en tots els àmbits de la vida, cercant el camí, les estratègies i els mitjans més adequats per assolir-les. Les persones dotades d’aquesta aptitud : Tenen esperit d’iniciativa i exhibeixen una actitud optimista, pro-activa i persistent davant de las situacions de la vida, allunyant-se de postures victimismes i manipuladores i atorgant-se poder a sí mateixos i no a les circumstàncies. Cerquen el que volen, es fixen metes difícils però no impossibles i accepten riscos, fent una tasca constant d’autosuperació i millora.

29 AUTOMOTIVACIÓ: ACTITUDS
POSICIÓ VITAL. Hi ha 4 posicions vitals - Jo estic bé (+) Tu estàs bé (+) - Jo estic bé (+) Tu estàs malament (-) - Jo estic malament (-) Tu estàs bé (+) - Jo estic malament (-) Tu estàs malament (-) OPTIMISME – PESSIMISME Les persones amb actitud positiva i optimista veuen el got mig ple enlloc de veure’l mig buit, veuen la part positiva dels problemes i conflictes, com un repte per l’autosuperació. Les persones positives creuen en la gent i, de la mateixa manera que confien, generen confiança. PODER PERSONAL – PODER CIRCUMSTANCIAL. Les persones amb actitud positiva creuen i saben que tenen poder per influir en les situacions i circumstàncies de la vida. Creuen i saben que una gran part de l’èxit depèn d’un mateix, de la perseverança, de la valentia, de no tenir por, de la capacitat de prendre decisions. PROACTIVITAT – REACTIVITAT. Les persones pro-actives viuen el present per projectar el futur, no tenen por de prendre iniciatives i decisions o, si en tenen, la superen i s’arrisquen. Volen i saben assumir responsabilitats i no agafen postures defensives davant dels errors propis ni postures perseguidores davant dels errors aliens.

30 AUTOMOTIVACIÓ: OBJECTIUS
El concepte de motivació des de la intel·ligència emocional té una relació molt estreta amb la recerca, definició i assoliment d’objectius personals en totes les àrees o facetes de la vida. Es tracta de crear un pla d’acció personal que contempli totes les àrees de la vida d’una persona. Veure la claredat del què es busca i com arribar a assolir-ho té efectes realment motivadors. Va bé elaborar un PLA D’ACCIÓ PERSONAL. El PLA D’ACCIÓ que hem d’elaborar consta de: objectius generals, objectius específics, accions a desenvolupar, mitjans que necessito, temps que necessito i fórmules d’avaluació dels resultats. Els OBJECTIUS poden ser: a llarg termini, a mig termini i a curt termini. Els OBJECTIUS (sobretot els específics) han d’estar formulats: De forma clara i entenedora. De la forma més concreta possible. De tal manera que siguin observables i avaluables De tal manera que combinin el desig i la imaginació amb el realisme (que siguin ambiciosos però assolibles). El Pla d’acció es revisable de forma periòdica, per la necessitat de ser flexibles i no caure en la frustració quan els objectius marcats no s’assoleixen en la seva totalitat.

31 APTITUDS SOCIALS O INTERPERSONALS

32 EMPATIA Podríem definir la empatia com la capacitat de percebre l’experiència subjectiva d’una altra persona. La capacitat de captar les emocions i sentiments dels altres és molt important en les nostres relacions interpersonals, però aquesta capacitat només es desenvolupa adequadament si tenim una consciència clara del que nosaltres sentim i dels processos que ens porten a experimentar determinades emocions. En la major part dels casos som conscients del que senten els altres sense que ens ho arribin a dir verbalment, ja que les manifestacions d’un estat emocional determinat s’estenen per tot el nostre cos (tons de veu, expressió facial, tensió muscular, postures corporals...). La capacitat de reconèixer aquestes formes de comunicació no verbal exigeix el coneixement de competències emocionals com l’autoconsciència i l’autocontrol. Sense aquestes, difícilment podrem arribar a sintonitzar amb l’estat d’ànim d’altres persones. Les expressions emocionals no verbals tenen tres funcions bàsiques: Faciliten la comunicació dels estats d’ànim. Regulen la manera en que els altres reaccionen davant nostre. Faciliten les interaccions socials. No obstant, no sempre hi ha una relació directe entre l’expressió de les emocions i el seu reconeixement.

33 ESCOLTA ACTIVA: EINA BÀSICA PER L’EMPATIA
Tenint doncs en compte el significat de l’escolta activa i per acabar d’aclarir el concepte, podríem diferenciar 10 formes diferents de respostes d’un interlocutor en una conversa, de les quals algunes són variants de l’escolta activa i d’altres són precisament el contrari: A. RESPOSTES EGOCÈNTRIQUES. B. CONSELLS. C. OPINIONS GRATUÏTES / JUDICIS DE VALOR / CRÍTIQUES. D. REFORMULACIONS – REPETICIONS DE PARAULES, FRASES O IDEES. E. PREGUNTES. F. COMPRENSIÓ DE SENTIMENTS. G. ACORD AMB OPINIONS. H. SINCRONITZACIÓ I. SÍNTESI. J. “SAFAREIG”.

34 AUTOREGULACIÓ: REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA
El METAMODEL DEL LLENGUATGE és una eina de la PNL per tenir un millor coneixement del que les persones diuen. Ens explica com es tradueix el pensament en paraules. El llenguatge només és una aproximació al que pensem. La idea completa i total del que l’emissor vol dir en una conversa és el que s’anomena ESTRUCTURA PROFUNDA. El que realment diem s’anomena ESTRUCTURA SUPERFICIAL. L’estructura profunda no és conscient; el llenguatge existeix en un nivell neurològic molt profund. Si no retalléssim l’estructura profunda, la conversa seria llarguíssima. Per passar de l’estructura profunda a la superficial, fem insconscientment 3 coses: 1. ELIMINAR 2. DISTORSIONAR 3. GENERALITZAR

35 El coaching utilitza el metamodel a través d’una sèrie de preguntes que intenten aclarar les eliminacions, distorsions i generalitzacions del llenguatge. Les preguntes tenen la finalitat d’omplir la informació perduda, remodelar l’estructura i treure informació específica per donar sentit a la comunicació. Veurem diferents formes mes concretes de eliminar (E), distorsionar (D) o generalitzar (G) la: HIPERGENERALITZACIÓ (G) ETIQUETACIÓ (G) EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G) LECTURA DE PENSAMENT (D) ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D) DRAMA (D) OMISSIÓ (E)

36 Vegem el significat de cada una d’elles:
HIPERGENERALITZACIÓ (G): Establir una norma general a partir d’un fet aïllat. Ex: “El menjar àrab té un sabor horrorós”. ETIQUETACIÓ (G): Fer una definició negativa, simple i global d’un mateix o dels altres. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”. EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G): Posar obligacions o limitacions rígides a un mateix a als altres, de forma absoluta. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”; “He de pensar mes en els meus”. LECTURA DE PENSAMENT (D): Suposar que saps el que els altres pensen, que no caus bé... Ex: “Sé perfectament el que estàs pensant”. ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D): Pensar que les coses sortiran malament, preveure el futur de forma negativa. Ex: “Quan faci temps que estiguis aquí ho entendràs”. DRAMA I VICTIMITZACIÓ (D): Exagerar la interpretació d’un fet, una conducta... Ex: “Mai m’he trobat amb una situació tant extremadament complicada!”. OMISSIONS (E): Una paraula clau no surt a l’estructura superficial (verb, nom, referència comparativa...). Ex: “Les dones són mes sensibles”; “Ell em va ajudar molt”; “Han arruïnat l’empresa”

37 ACTIVITAT: TRANSFORMANT ELS PENSAMENTS
PENSAMENTS LIMITANTS TIPUS DISTORSIÓ ALTERNATIVA Es horrible, espantós. Em deixa bloquejat. No puc suportar-ho Sóc un estúpid És un imbècil Això no hauria de passar Ja sé quina excusa em donaràs M’ho mereixo, per despistat Es impossible que ens entenguem! Sempre surt tot malament Cada vegada que provo una cosa, fracasso Res no funciona Ella és tota la meva vida Això hauria de ser mes fàcil Hauria d’haver-ho fet millor Sóc un fracàs

38 Esquema general del metamodelo estratégico
Metamodelo de Lenguaje N1 PRESUPOSICIONES Veracidad Existencia Relacion Evaluacion Temporalidad Predictibilidad N2 FUENTES DE INFORMACION Fuente perdida Autor ausente Lectura de mente Simulador mental N3 CONSTRUCCION DE REALIDAD Causa-Efecto Equivalencias Cuantificadores Nominalizacions Opradores modales N4 INFORMACION FALTANTE Eliminacion simple Eliminacion comparativa Marco de refernmcioa Verbo inespecifico

39 METAMODEL DEL LLENGUATGE (I)
El METAMODEL DEL LLENGUATGE és una eina de la PNL per tenir un millor coneixement del que les persones diuen. Ens explica com es tradueix el pensament en paraules. El llenguatge només és una aproximació al que pensem. La idea completa i total del que l’emisor vol dir en una conversa és el que s’anomena ESTRUCTURA PROFUNDA. El que realment diem s’anomena ESTRUCTURA SUPERFICIAL. L’estructura profunda no és conscient; el llenguatge existeix en un nivell neurològic molt profund. Si no retalléssim l’estructura profunda, la conversa seria llarguíssima. Per passar de l’estructura profunda a la superficial, fem insconscientment 3 coses: 1. ELIMINAR 2. DISTORSIONAR 3. GENERALITZAR

40 METAMODEL DEL LLENGUATGE (II)
El coaching utilitza el metamodel a través d’una sèrie de preguntes que intenten aclarar les eliminacions, distorsions i generalitzacions del llenguatge. Les preguntes tenen la finalitat d’omplir la informació perduda, remodelar l’estructura i treure informació específica per donar sentit a la comunicació. Veurem diferents formes mes concretes de eliminar (E), distorsionar (D) o generalitzar (G) la: HIPERGENERALITZACIÓ (G) ETIQUETACIÓ (G) EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G) LECTURA DE PENSAMENT (D) ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D) DRAMA (D) OMISSIONS (E) JUDICIS (E)

41 METAMODEL DEL LLENGUATGE (III)
Vegem el significat de cada una d’elles: HIPERGENERALITZACIÓ (G): Establir una norma general a partir d’un fet aïllat. Ex: “El menjar àrab té un sabor horrorós”. ETIQUETACIÓ (G): Fer una definició negativa, simple i global d’un mateix o dels altres. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”. EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G): Posar obligacions o limitacions rígides a un mateix a als altres, de forma absoluta. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”; “He de pensar mes en els meus”. LECTURA DE PENSAMENT (D): Suposar que saps el que els altres pensen, que no caus bé... Ex: “Sé perfectament el que estàs pensant”. ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D): Pensar que les coses sortiran malament, preveure el futur de forma negativa. Ex: “Quan faci temps que estiguis aquí ho entendràs”. DRAMA (D): Exagerar la interpretació d’un fet, una conducta... Ex: “Mai m’he trobat amb una situació tant extremadament complicada!”. OMISSIONS (E): Una paraula clau no surt a l’estructura superficial (verb, nom, referència comparativa...). Ex: “Les dones són mes sensibles”; “Ell em va ajudar molt”; “Han arruïnat l’empresa”; “Els animals domèstics són una molèstia”; “Sempre algú arriba tard a les reunions”. JUDICIS (E): És una afirmació mancada d’informació, de concreció. Ex: “Evidentment, aquesta persona és el candidat ideal”.

42 Exercici: PARAULES SUPERFICIALS?
Assenyala a quin tipus de generalització, eliminació o distorsió pertany cada una d’aquestes expressions o frases: EXPRESSIÓ O FRASE TIPUS DE G – E – D Ja saps a que em refereixo... LECTURA DE PENSAMENT (D) 2. No has de fer aquestes afirmacions EL DEURE (G) 3. Es diu que el Marc té una amant JUDICI (E) 4. Res del que has dit té sentit HIPERGENERALITZACIÓ (G) 5. Sé que se’m volen treure del damunt 6. Els meus pensaments em deprimeixen OMISSIÓ (E) 7. Tots els homes són igual 8. Les coses no van bé. 9. Sóc (o és) el “gafe” de l’equip ETIQUETATGE 10. Es dur estudiar 11. Això és insuportable, no puc mes!! DRAMA (D) 12. No puc contradir al director LA POSSIBILITAT (G) 13. En aquest lloc de treball no s’hi sentirà a gust ERROR DE L’ENDEVÍ (D) 14. Es impossible que arribin a un acord 15. Es millor no dir res...

43 Exercici: PARAULES SUPERFICIALS?
Assenyala a quin tipus de generalització, eliminació o distorsió pertany cada una d’aquestes expressions o frases: EXPRESSIÓ O FRASE TIPUS DE G – E – D Ja saps a que em refereixo... 2. No has de fer aquestes afirmacions 3. Es diu que el Marc té una amant 4. Res del que has dit té sentit 5. Sé que se’m volen treure del damunt 6. Els meus pensaments em deprimeixen 7. Tots els homes són igual 8. Les coses no van bé. 9. Sóc (o és) el “gafe” de l’equip 10. Es dur estudiar 11. Això és insuportable, no puc mes!! 12. No puc contradir al director 13. En aquest lloc de treball no s’hi sentirà a gust 14. Es impossible que arribin a un acord 15. Es millor no dir res...

44 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR
Cerca alternatives a aquests possibles pensaments limitants ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ Sempre? Mai? Tots? ETIQUETACIÓ Què t’ho fa pensar? En que et bases? EL DEURE I LA POSSIBILITAT Què passaria si no ho fessis? Què ho impedeix? LECTURA DE PENSAMENT Com ho saps...? ERROR DE L’ENDEVÍ Què t’ho fa pensar...? DRAMA Així ho veus ara? Quins indicadors...? OMISSIONS Què o qui específicament? Com passa això específicament? Comparat amb què? JUDICIS Qui ho diu? Podria ser diferent?

45 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (I)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ - Totes les reunions que fem aquí són una pèrdua de temps. - Mai faig les coses bé. ETIQUETACIÓ - Sóc molt tímid. - És un inepte. EL DEURE I LA POSSIBILITAT - No hauria ni de saludar-los - No puc rebutjar aquesta oferta LECTURA DE PENSAMENT - El Jordi és infeliç - Està enfadat, però no ho admetrà

46 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (II)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES ERROR DE L’ENDEVÍ - Això acabarà malament. - Mai arribaràs enlloc. DRAMA - Estic molt decebut - La seva opinió estar totalment fora de lloc. OMISSIONS - Aquí em tracten com em mereixo. - La gent es passa de la ratlla. JUDICIS - Aquesta actitud és inacceptable. - El Pere porta malament les reunions

47 COMUNICACIÓ VERBAL, VOCAL I GESTUAL
Hi ha estudis fets que demostren que el poder i l’eficàcia de la comunicació es reparteix aproximadament de la següent manera entre el que s’anomena COMUNICACIÓ VERBAL, COMUNICACIÓ NO VERBAL i COMUNICACIÓ VOCAL: COMUNICACIÓ VERBAL: 15 % COMUNICACIÓ NO VERBAL: 55 % COMUNICACIÓ VOCAL: 35 % Evidentment, són unes conclusions relatives, ja que dependrà de multitud de variables que intervenen en cada situació concreta de comunicació. Sobretot, és clar que aquests percentatges aproximats en situacions de comunicació “cara a cara”, ja que els aspectes no verbals no existeixen en comunicació per telèfon. Anem a veure que entenem per cada un d’aquests tres grups de tipus de comunicació i on en de centrar l’esforç per guanyar en qualitat:

48 COMUNICACIÓ VERBAL, VOCAL I GESTUAL
FRASES CURTES PARAULES POSITIVES PRECISIÓ OBJECTIVITAT CONCRECIÓ ORDRE VOCABULARI ADAPTAT A L’INTERLOCUTOR EXEMPLES, ANÈCDOTES, ANALOGIES… HUMOR VOLUM VELOCITAT VOCALITZACIÓ I ARTICULACIÓ ENTONACIÓ TICS I “MULETILLES” EL SILENCI MIRADA SOMRIURE I ALTRES EXPRESSIONS GESTICULACIÓ POSICIÓ DEL COS PROXÈMICA MOBILITAT

49 FEEDBACK I FEEDFORWARD
QUÈ S’ENTÉN PER FEEDBACK? El feedback és una paraula anglesa que s’ha traduït com a retroalimentació. En un entorn empresarial, els treballadors necessitem saber si el nostre rendiment s’ajusta al que s’espera de nosaltres, com estem desenvolupant la nostra feina. La informació que es dona orientada a aquest objectius és el que s’anomena feedback. El sentit de donar feedback és el poder millorar o canviar coses de les nostres conductes. El feedback ascendent és aquell que els membres de l’equip donen al seu cap i el feedback descendent és aquell que els caps donen als seus col·laboradors. El feedback ascendent darrerament s’ha incrementat en l’entorn empresarial a través de l’eina anomenada 360º El donar feedback ha estat considerat molt de temps com una eina essencial per a líders. La característica principal del feedback és que està enfocada al passat, en allò que ja ha passat, i no en la infinita varietat d’oportunitats que ens pot brindar el futur. El feedback pot doncs arribar a ser limitant enlloc de ser expansiu i dinàmic

50 FEEDBACK I FEEDFORWARD
QUÈ S’ENTÉN PER FEED-FORWARD? (Marshall Goldsmith) El feed-forward consisteix en donar suggeriments a una persona pel seu futur i ajudar-lo a millorar tant com es pugui. Els trets i utilitats que té el feed-forward són: Ajuda a les persones a focalitzar un futur positiu, no un passat ple d’errors. Ajuda a evitar la interpretació del feedback “deixa’m demostrar-te que estàs equivocat”. El feed-forward normalment és vist com a positiu ja que es focalitza en solucions, no en problemes. Pot venir de qualsevol persona, encara que no es coneguin. Porta implícita la creença de que l’altre pot millorar. Tendeix a ser mes ràpid i mes eficient que el feedback. Està dissenyat per a persones orientades a l’èxit. Pot ser una eina d’aplicació per a tot l’equip. No implica superioritat de judicis o d’experiència. Som “companys de viatge”, no “experts”.

51 EXERCICI: DONANT “FEED-FORWARD” (I)
Escull una conducta teva que voldries canviar, que tingués molt significat en la teva vida. 2. Tria 1 company a qui vulguis explicar millor aquesta conducta. Explica-ho primer a un i després a l’altre. 3. Sol·licita feed-forward (2 suggeriments que et puguin ajudar en el canvi). 4. Escolta atentament els suggeriments i pren nota escrita. No pots fer cap comentari ni criticar els suggeriments. 5. Fes comentaris tipus “és una bona idea...”. 6. Agraeix als participants els seus suggeriments. 7. Fes el procés amb totes les persones del grup. 8. Explica les conclusions que en treus.