Pere Condom Espai Armengol 16 d’abril de 2015

Presentación del tema: "Pere Condom Espai Armengol 16 d’abril de 2015"— Transcripción de la presentación:

1 Pere Condom Espai Armengol 16 d’abril de 2015
Negocis Innovadors Pere Condom Espai Armengol 16 d’abril de 2015

2 1. El “nou” fenomen de l’emprenedoria

3 Però l’emprenedoria ha vingut per quedar-se
El concepte d’emprenedoria no és recent. Però s’ha produït una “explosió” en els darrers anys. Dos factors hi han contribuït: L’emprenedoria arriba com una tendència en un moment en que corresponia, per maduració del sistema d’innovació La situació macroeconòmica genera una emprenedoria de necessitat El resultat és que en certs àmbits hi ha una sensació d’excés d’activitat Però l’emprenedoria ha vingut per quedar-se L’emprenedoria és un fenomen social. Però és també una eina d’innovació, que impacta en les empreses del territori Les aportacions de l’emprenedoria Enriqueix el sistema amb noves empreses de potencial impacte global Ajuda a generar i completar nous sectors Es creen llocs de treball qualificats Es complementen o inclús canvien les cadenes de valor Sovint les noves empreses són aportadores d’innovacions disruptives

4 L’emprenedoria té un impacte en la industria
Les startups impacten en el sistema industrial del territori, incidint en la cadena de valor i actuant com a proveïdors de solucions tecnològiques Ex. la biotecnologia aporta el 40% dels productes farmacèutics Es reproduirà l’esquema en altres sectors? Les empreses tradicionals podran “renunciar” al risc de les innovacions disruptives i deixar-les en mans de les joves i àgils empreses, que creixen amb uns recursos els quals se senten còmodes amb aquest risc. Ens trobem amb un canvi de paradigma en el procés d’innovació? Cal la relació entre empreses tradicionals i les startups Estimulant la relació comercial entre unes i altres Afavorir la inversió empresarial en noves petites empreses innovadores Promovent incubadores corporatives

5

6

7

8

9 Com exploren les empreses la zona d’alta incertesa?
Creant estructures paral·leles a l’empresa per generar innovació, allunyades de la dinàmica organitzativa Altres canals d’innovació: capital risc, incubadores, construir parcs científics… Mobilitzant emprenedors

10 LES STARTUPS I LES SPINOFFS SÓN ESSENCIALS !

11 200 patents Demandes a 10 grans corporacions a partir de 2006 Tancar? (de 70 a 15 persones) Acords amb 9 (2011): Multiplica por 3 la facturació Samsung no signa 2012: Samsung condemnada a pagar 30M€ a Fractus 2014: Acords extra-judicials. Ara factura 10M€ anuals

12

13

14

15

16 GENDIAG + FERRER = FERRER INCODE
Ferrer inCode is the biotech subsidiary of Grupo Ferrer, working specifically in the field of personalized medicine as a provider of diagnostic orientation, prognosis and prediction services based chiefly on genomics, proteomics, metabolomics and bioinformatics.

17 FERRER INCODE + Institut BRUGADA = Xip Mort Sobtada

18 Janus + Ferrer = Spherium

19 Glycart i Roche

20 Oryzon i Roche

21

22

23 Les startups i les spinoffs aporten riquesa als territoris
Les startups i les spinoffs aporten riquesa als territoris ! Llocs de treball qualificats Atracció de grans multinacionals intensives en R+D Clusterització de tecnologia

24

25 Per què els països volen sectors intensius en R+D

26

27 Per què USA o Europa es volen “reindustrialitzar”

28

29

30 2. L’emprenedoria és un concepte molt poc homogeni

31 “An entrepreneur is an entrepreneur.”
People want to believe that anyone who starts businesses—any kind of business—are the same. That they have the same challenges, the same needs, the same motivation, the same desires, the same end game—that they want to and deliver the same economic impact. And that’s simply not true. Not all entrepreneurs want to create billion dollar businesses. Not all entrepreneurs want to scale to massive growth within the next three years. Not all entrepreneurs want to live their business, working a brutal schedule to leave a lasting legacy. Entrepreneurs and the companies they lead are different—and that’s exactly what makes working in this field, in matching entrepreneurs with the right resource at the right time, both exhilarating and challenging. One Definition Does Not Fit All: The Four Types of Entrepreneurship by: Maria Meyers | Mar 04, 2013

32 Dues maneres “d’ordenar” l’emprenedoria
Per estadi de desenvolupament Estadi 1: Foment de la cultura emprenedora Estadi 2: Naixement Estadi 3: Creixement i internacionalització Estadi 4: Impacte Industrial Transversal: Polítiques, coordinació i visualització Per tipus d’emprenedoria De petites empreses De startups Basada en la Ciència Corporativa Social Com a model de negoci: Incubadores privades Indústries Culturals i Creatives

33 3. Dinàmica i característiques de cada tipus d’emprenedoria

34 1. Emprenedoria de petites empreses
Els negocis que es plantegen volen atendre (inicialment) només els mercats locals, es sustenten en unes idees i models tradicionals de negoci i tenen avantatges competitius limitats Els projectes que es configuren en aquesta emprenedoria són sovint iniciatives relacionades amb l’autoocupació. Poques vegades apareixen empreses que adquireixin una dimensió notable. Moltes entitats públiques i privades per donar suport a aquest tipus d’emprenedors. Els serveis de suport són per tràmits de constitució, gestió empresarial bàsica, etc. És un tipus d’emprenedoria molt sensible a mesures com finestretes úniques, facilitats de gestió en impostos, avançament de l’IVA, capitalització de l’atur, etc. La Generalitat hi actua amb la Xarxa Emprèn, amb el Programa Consolida’t i amb el finançament per comerç i autònoms No sol ser un tipus d’emprenedoria en la que el finançament amb aportacions de capital (business angels i capital llavor) sigui possible. El finançament bancari és fonamental. El foment de la cultura emprenedora hi té un efecte. Però en els darrers temps hi ha hagut molta emprenedoria de necessitat, més que d’oportunitat

35 2. Emprenedoria de startups
Molta quantitat d’empreses, sovint basades en tecnologia i més en concret en TIC, internet i mòbils. Però no es limiten a aquests àmbits. Les empreses es basen en algun tipus d’innovació (de producte, de model de negoci...) que permet pensar en abastar diversos mercats. Són empreses que neixen amb una voluntat d’impacte global. Els mercats locals són proves de mercat per validar el concepte i després traslladar-lo a altres entorns. Com que són iniciatives de risc, hi ha un elevat rati de fracàs És un tipus d’emprenedoria que aprofita conceptes com el Lean Startup, que suposa interacció amb el mercat i validació dels conceptes per part dels usuaris Comporta molta activitat social, networking, actes, programes de difusió, etc. Sovint s’associa aquesta emprenedoria a una cultura i a un tipus de vida. La referència és el Silicon Valley: cultura oberta, de col·laboració, de moltes oportunitats i iniciatives, global, intercultural... Hi ha moltes entitats públiques i privades de suport Una part de l’entramat de suport a l’emprenedoria de petits negocis atenen també aquest tipus de projectes en els seus estadis més inicials

36 2. Emprenedoria de startups (II)
Els business angels (inversors privats catalans que veuen les startups catalanes com una oportunitat d’inversió alternativa a l’immobiliari) troben els seus targets principalment en aquest grup d’empreses. Hi ha ja inversors privats molt professionalitzats i reconeguts Les societats de capital llavor busquen projectes diferencials en el gran magma de projectes que aquesta emprenedoria genera Són projectes sensibles al clima cultural emprenedor, als actes i a la dinàmica del sistema i al finançament. En canvi, no són tan sensibles a facilitats administratives o canvis legislatius (excepte amb coses com la Exit Tax) Tant les startups com les empreses basades en la Ciència busquen capital. Per convèncer a aquest capital de l’oportunitat, les empreses han de proporcionar expectatives de creixement, que permetrà la revalorització i la sortida. Aquesta és una altra manera de veure que han de ser iniciatives orientades al creixement, amb un impacte potencial idealment global.

37 3. Empreses basades en la Ciència
Sustentada en la recerca i en unes oportunitats generades per un procés investigador amb un treball llarg en el temps i amb grans inversions en I+D Molt sensible a les accions de foment i a les ajudes en etapes molt inicials (capital concepte) És un àmbit de l’emprenedoria que requereix capital llavor i capital risc i que, de fet, ofereix les millors oportunitats al diner que inverteix en emprenedoria Es generen poques empreses Però són empreses amb un alt potencial de creixement i d’impacte global Cal tot un sector d’acompanyament molt professionalitzat i especialitzat, amb estructures públiques professionalitzades i amb un sector privat capaç d’aportar serveis altament especialitzats (agents de patents, advocats, consultors, etc.) Sovint s’ha plantejat (malgrat que mai s’ha concretat) la necessitat d’estructures centralitzades de suport, per donar suport a diverses universitats i centres de recerca, generant prou massa crítica basal En alguns casos (ex. biotecnologia) són essencials espais i instal·lacions científiques

38 4. Emprenedoria corporativa
Relacionada amb l’impacte industrial, l’emprenedoria corporativa és una eina d’Innovació Oberta molt utilitzada arreu del mon i que facilita la diversificació empresarial. Per a una empresa tradicional suposa: La relació comercial amb startups tecnològiques La detecció de petites startups tecnològiques d’interès per a l’empresa i la inversió en les mateixes La creació de noves empreses a través d’incubadores corporatives En fases més avançades, la creació de fons d’inversió corporatius En el nostre entorn és un concepte recentment introduït És altament selectiva i de poca quantitat, però fort impacte Exemple: Fluidra

39 5. Emprenedoria social L’emprenedoria és un mitjà per aconseguir uns objectius d’impacte social És un concepte global, amb una dinàmica molt ben definida, amb clars referents internacionals És un tipus d’emprenedoria que pretén el bé social com a objectiu primari. Però la tendència és que es consoliden eines de mercat (també els retorns econòmics) en aquest tipus d’emprenedoria En l’àmbit del finançament, es parla del Impact Investment, específicament adreçat a aquest tipus de projectes emprenedors Exemples d’iniciatives d’aquest tipus són LabCoop, Ship2B, UpSocial, TandemSocial, Platoniq, etc. La Generalitat té un programa molt ben definit de suport a aquest tipus d’emprenedoria (EmprenSocial)

40 Com a model de negoci: Incubadores privades
Recentment, s’ha instaurat en el sistema un tipus d’empresa que intenta aprofitar el fenomen de l’emprenedoria. Es tracta de les incubadores i acceleradores privades que acullen emprenedors i startups i els ajuden a fer créixer el seu negoci Totes aporten espais, serveis i mentoring. En alguns casos, les aportacions anteriors s’acompanyen de capital Solen estar especialitzades en un àmbit tecnològic concret Tenen diferents models de negoci però en bona part dels casos es basen en la participació accionarial en les iniciatives que ajuden a incubar i accelerar. Hi ha algunes iniciatives d’aquest tipus que es plantegen amb una finalitat més social que econòmica i que arriben als mercats com a projectes globals, directament o en forma de franquícia (ex. The Founder Institute) Incubio, Combinator Itnig 101startups Grupo ITNET Inspirit SeedRocket Intercom Intelectium Go BCN Startups The Founder Institute Antai Venture Builder Idodi Lánzame Spire Bioventures Ship2B Testabit Wayra, etc.

41 Indústries culturals i creatives
Tipus d’emprenedoria que promou empreses a partir d’oportunitats en àmbits relacionats amb la cultura i les arts, amb un fort component d’ús de la tecnologia El desenvolupament de les empreses no és diferent al d’altres tipologies d’emprenedoria. Però en els estadis molt inicials dels projectes la creativitat juga un paper fonamental per generar les oportunitats. Sovint es treballa al voltant d’un projecte, en el qual conflueixen empreses i professionals, formant equips. Per tant, manca visió a llarg termini en cada individual És un àmbit de molt petites empreses i de freelanders Els emprenedors són altament creatius i estan més motivats per cada projecte que pels retorns econòmics. Però els emprenedors tenen una dèbil capacitat de gestió Barcelona promou aquest tipus d’emprenedoria amb projectes com el Canòdrom Parc de Recerca Creativa, la Fàbrica de Creació Fabra i Coats i el Disseny Hub Barcelona. La Generalitat hi actua des del Departament de Cultura

42 Hi ha conceptes transversals
Resum Polítiques públiques Cada tipus d’emprenedoria té doncs la seva pròpia dinàmica i característiques. Requereix per tant unes eines de suport públiques i privades específiques. Hi ha conceptes transversals Conceptes que afecten tots els estadis i totes les tipologies. Ex Sensibilització i foment de la cultura emprenedora També conceptes com el crowdfunding o el crowdlending i alguns altres tipus de finançament A vegades un projecte evoluciona des d’una tipificació a una altra

43 4. Què hi ha en el sistema català?

44 Moltes entitats de suport en els estadis inicials

45 MAPA DE SERVEIS A L’EMPRENEDOR
316 entitats / serveis

46 5. Principals actuacions de la Generalitat

47 Xarxa Catalunya Emprèn
160 entitats en el Programa. 89 centres territorials 416 tècnics persones ateses i empreses creades l’any 2014 ARACOOP 200 nous projectes iniciats Col·laboració de més de 80 institucions 361 activitats presencials i 68 productes 6.500 persones ateses durant el 2014 EMPRÈN SOCIAL Programa marc de l’Emprenedoria Social Mapa d’emprenedoria social, amb 92 entitats 90 projectes

48 Suport al treball autònom 400 persones participants durant el 2014
Consolida’t Suport al treball autònom 400 persones participants durant el 2014 Es doblen el número de projectes, pressupost i participants previstos pel 2015 Línia de finançament per a autònoms i comerços Finançament per a autònoms i microempreses Durant el 2014, 269 operacions que han avalat el 70% de 14,4M€ Línia de finançament per a l’economia social Dirigida a cooperatives, societats laborals, centres especials de treball, empreses d’inserció i associacions i fundacions 2’3 M€ atorgats durant el 2014

49 STARTUP CATALONIA 7 acceleradores territorials +100 empreses accelerades 100 tutors homologats i 60 mentors 1 milió d’euros de pressupost Pla Esprint Suport a 20 empreses startups Fase d’internacionalització Basat en la potent xarxa de CPNs d’Acció Valtec Xarxa d’unitats de valorització a les universitats, hospitals i escoles de negoci Concurs Valortec 2014: 20 empreses i 39 patents transferides

50 Programa Indústria del Coneixement (DGR)
Dirigit a l’àmbit de la recerca pública 30M€ en 5 anys Subvencions a 300 projectes empresarials Programa Emprenedoria Corporativa Fer arribar l’emprenedoria a les empreses tradicionals Programa de reptes i calls Foment de la inversió d’empreses en startups Acceleradores MWC Atracció de 3 acceleradores mobile internacionals: Techstars (USA), Startup bootcamp (Holanda) i The Elevator (Israel) € aportació de la Generalitat al projecte

51 Xarxa d’Inversors Privats - XIP Congrés Catalunya Emprén
XIP: IESE, ESADE BAN, KEIRETSU, SEED ROCKET, EIX TECHNOVA, BCN Business Angels, BANC Fòrums d’Inversió 2014: 60 operacions per import de 10,9M€ Congrés Catalunya Emprén Punt de trobada de tots els emprenedors Edició 2014: inscrits 93 startups presentades Fires d’emprenedoria BIZ Barcelona 4YFN

52 Foment de la cultura emprenedora
Webs Catalunya Emprèn Mapa de serveis a l’emprenedor Aracoop Mapa de recursos a l’emprenedoria social, etc. Foment de la cultura emprenedora Exposició «Ahir, avui, demà: Catalunya Emprèn» Actuacions d’altres departaments de la Generalitat (ex. ensenyament) Col·laboracions Conveni Cambres (0,3M€): emprenedoria corporativa Conveni Ship2B: emprenedoria social Reempresa

53 Emprenedoria de petites empreses
Resum per tipus d’emprenedoria Emprenedoria de petites empreses Emprenedoria de Startups Emprenedoria basada en la Ciència Emprenedoria Corporativa Emprenedoria Social Emprenedoria Indústries culturals i creatives Xarxa Emprèn Consolida’t Línia de finançament per a autònoms i comerços Premi a la innovació Departament d’Agricultura Ajuts per a la primera instal·lació de joves agricultors Startup Catalonia Pla Esprint Atracció d’acceleradores Fires d’emprenedoria (Biz, 4YFN...) Programa d’Emprenedoria Corporativa Conveni amb el Consell de Cambres Mapa de Recursos a l’Emprenedoria Social Emprèn Social Ara Coop Línia de finançament per a l’economia social Conveni Ship2B Préstecs participatius en l’àmbit dels continguts i serveis digitals interactius culturals. MID Mercat d'Idees Disseny Programa Indústria del Coneixement Unitats de Valorització d’Acció - Valtec Xarxa d’Inversors – Fòrum d’Inversió Préstecs participatius IFEM - Coinversió amb business angels Congrés Catalunya Emprèn Mapa de Serveis a l’Emprenedor Actuacions de foment de la cultura emprenedora (Departament Ensenyament, etc.)