ELS PORTS COMERCIALS i INDUSTRIALS

Presentación del tema: "ELS PORTS COMERCIALS i INDUSTRIALS"— Transcripción de la presentación:

1 ELS PORTS COMERCIALS i INDUSTRIALS
Jornada sobre gestió ambiental als ports comercials i industrials Faré un repàs als problemes ambientals que sovint plantegen els ports comercials/industrials (és a dir, els que no són pesquers ni amb connotacions de lleure) i quines actuacions s’emprenen per mirar de solucionar els problemes.

2 INDEX DE LA PRESENTACIÓ
Quins aspectes a considerar? Com solucionar o millorar els problemes? Quina estratègia seguir? La presentació anirà adreçada a descriure una mica per sobre els aspectes que són importants en un port i que tenen incidència sobre el medi ambient; què fa el port i cóm es pot arribar a fer.

3 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

4 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

5 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES
Característiques pròpies i diferencials baixa taxa de renovació aports de nutrients constants o esporàdics Resultat: molta variabilitat del seu estat Abans de començar, cal aclarir el concepte d’aigües portuàries. Les aigües del port han de tenir la consideració d’aigües especials, d’una qualitat pròpia donada per la seva situació i funcions que no es pot comparar amb les aigües de l’exterior del litoral. Quina es aquesta qualitat? Es caracteritzen per: baixa taxa de renovació i uns aports de nutrients constants o esporàdics que fan variar molt el seu estat (els paràmetres que el defineixen) El resultat d’aquesta variabilitat és que les aigües portuàries tenen tres riscos: - situacions d’anòxia o hipòxia Bloom de fito Facilitar la invasió sp estranyes Risc anòxia Risc bloom fitoplàncton Risc introducció espècies invasives

6 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES
La progressiva integració del port a la ciutat obliga a millorar la qualitat de les aigües portuàries Retirada de flotants Sanejament aigües residuals i pluvials Seguiment qualitat físico-química Vist això, entrem en el que representa la qualitat de les aigües del port. La qualitat de les aigües és un aspecte que cada cop serà més important als ports, molt més del que ja ho és en aquests moments, per dos condicionants: - Integració port-ciutat necessitat de controlar els riscos abans exposats Veurem que fan els ports per controlar les seves aigües portuàries: - Control altres fonts de contaminació Gestió del risc blooms de fitoplàncton

7 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES RETIRADA DE FLOTANTS DE L’AIGUA
Es l’actuació més eficaç per millorar l’aparença de qualitat de l’aigua Origen dels flotants: entrada des de l’exterior (rius, col.lectors,..) residus des de moll (pesca, embalatges, ..) col.lectors residuals o DSU La retirada de flotants de l’aigua és una de les actuacions més agraïdes per millorar l’aparença de qualitat de les aigúes. L’origen dels flotants és sempre 3: - de l’exterior - de moll - de DSU o pluvials/residuals (La imatge mostra l’estat del port després de les pluges del 10 de juny de 2000)

8 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES RETIRADA DE FLOTANTS DE L’AIGUA
Prevenció en origen Barreres de contenció Neteja molls Sanejament aigües residuals Retirada de flotants amb embarcacions Les actuacions possibles són: Prevenció en origen Recollida per mitjà d’embarcacions Existeixen diferents embarcacions especialitzades en aquesta feina. A BCN hi ha 6 de 4 tipus diferents. Treballen a BCN durant les hores de llum. El lloc de recollida depèn molt del vent

9 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES RETIRADA DE FLOTANTS DE L’AIGUA
El problema dels grans flotants (riuades i cetacis) competència recursos i cost El problema dels flotants, a vegades és de molt pes. Per exemple treure grans balenes (la de la foto és del 2001) o bé troncs grans (com actualment per efecte de les fortes pluges del Sud de França que han arrossegat molts flotants al Golf de Lleó) El problema són els costos elevadíssims d’aquestes operacions, a banda dels dubtes sobre si sóm o no competents. Però està clar que els residus grans del litoral només es poden retirar pels ports.

10 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES CONTROL RISC DE BLOOMS FITOPLÀNCTON
Els ports actuen com a reservoris i disparadors dels blooms (marees rojes) Factors disparadors: Temperatura confinament estratificació columna nutrients? Ja hem dit abans que un dels problemes de la qualitat de l’aigua és el risc de que es produeixin blooms de fitoplàncton. Els ports actuen com a reservoris de formes de resistència de fito, i disparadors dels blooms (marees rojes) que poden ser tòxiques segons les sp, que després s’estenen al litoral obert. Factors disparadors del bloom variren segons les sp però en general: - temperatura - confinament - estratificació columna - nutrients?

11 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES CONTROL RISC DE BLOOMS FITOPLÀNCTON
No es pot prevenir. No es coneix bé el fenomen Només es pot controlar: seguiment permanent poblacions de fitoplàncton de les aigües del port No es pot prevenir. No es coneix bé el fenòmen Només es pot controlar: monitorització permanent del fenòmen per mitjà de campanyes periòdiques de caracterització de poblacions de fito L’ACA pren mostres d’alguns ports i badies del litoral per fer un seguiment dels blooms, detectant el moment en que comença a originar-se el bloom en el port. Això permet predir amb uns 15 dies d’antel.lació la seva extensió al litoral obert.

12 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES SANEJAMENT AIGÜES RESIDUALS I DSU
Limitar els aports significa prevenir el risc d’anòxia i de blooms de fitoplàncton La única manera de prevenir el risc d’anòxia és limitant o eliminant l’aport de nutrients a les aigües portuàries. El principal aport són els col.lectos d’aigües residuals i pluvials que desemboquen a les dàrsenes portuàries. Problema greu als ports perque son destinataris de sistemes i de conques superiors i, moltes vegades, pertanyents ala ciutat portuària. Construir col.lectors i depuradores als ports és una actuació molt costosa però molt important des del punt de vista de la millora de la qualitat de les aigües (control dels riscs latents). També tècnicament és dificultosa per manca de pendents i rebliment irregular de molls.

13 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES
SEGUIMENT DE LA QUALITAT FÍSICO-QUÍMICA Les campanyes de seguiment orientades a control del risc: - hipòxia - bloom de fitoplàncton Una altra de les actuacions dels ports relacionada amb la qualitat de les aigües és el seguiment per mitjà de campanyes analítiques regulars sobre la qualitat de les aigües. Pocs ports fan el seguiment i els que ho fan, ho fan com si es tractés del litoral. No és així. El seguiment ha d’anar orientat a controlar els riscos que abans hem parlat, no ha d’anar dirigit a comparar-se amb el litoral obert, que té renovació i pocs nutrients.

14 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES
SEGUIMENT DE LA QUALITAT FÍSICO-QUÍMICA Seguiment de la qualitat de l’aigua: Conèixer el balanç d’intercanvi Seguiment de paràmetres oxígen dissolt temperatura salinitat clorofila (fitoplàncton) nutrients matèria orgànica Poblacions de fitoplàncton Què vol dir aquest seguiment? Vol dir dues coses: 1) conèixer el balanç d’intercanvi de les aigües entre l’interior i l’exterior del port. Models de circulació interior seran de gran ajuda. 2) Fer seguiment de paràmetres definidors com oxigen dissolt, temperatura, salinitat, clorofila (fitoplàncton) Nutrients (amoni i nitrats) 3) Evolució de les poblacions de fitop.

15 QUALITAT DE LES AIGÜES PORTUÀRIES
CONTROL ALTRES FONTS DE CONTAMINACIÓ: les pintures antifouling Problemàtica del fouling - resistència al desplaçament (consum i emissions) - vector introducció espècies alòctones Solució: pintures antifouling Prohibides a embarcacions de <25 m eslora a Europa des de 1989 Nou Conveni Internacional 2001 Nova directiva europea Què són? Bacteris, algues, crustacis, bivalvs i poliquets 150 Kg/m2 en 6 mesos Problemàtica del fouling. - resistència al desplaçament (consum i emissions) - vector introducció espècies alòctones Solució: pintures antifouling. Des de 1960 s’utilitzen TBT. Als 80’s es descobreix que provoca danys crònics a moluscs. Prohibides a embarcacions de <25 m eslora a Europa des de Nou Conveni Internacional 2001 prohibeix l’ús el Nova directiva 2002/62/CE, de 9 de juliol, que actualitza annex I de la Directiva 76/769/CEE sobre limitació de comercialitzaciói ús de susbtàncies perilloses, que en prohibeix l’ús el 2003.

16 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

17 SEDIMENTS CONTAMINATS
Greu problema per a tots els ports necessitat de dragar reservori de contaminació Buit legal. Recomanacions del CEDEX. Tendència cap a majors exigències de qualitat i restriccions de gestió del material dragat Representen un greu problema als ports perquè: els ports han de dragar per calat o obra marítima i han de gestionar els dragats contaminats reservori de contaminació que s’exporta la columna Es un problema greu per a tots els ports. Buit legal per considerar que és un problema específic de ports. Recomanancions del CEDEX. Tendència cap a majors exigències de qualitat i restriccions de gestió del material dragat

18 SEDIMENTS CONTAMINATS
Què fan els ports? Limitar en origen els aports de sediments Millorar la qualitat dels aports Seguiment de l’estat dels sediments Què fan els ports? Limitar en origen els aports de sediments: DSU’s, escorrentia de pluvials, manipulació de granels sòlids,... Millorar la qualitat dels aports, evitant metalls i substàncies perilloses no biodegradables Seguiment de l’estat dels sediments. Conèixer en tot moment la qualitat dels sediments

19 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

20 RESIDUS DELS VAIXELLS Els ports han de recepcionar els residus dels vaixells Conveni Internacional Marpol 73/78 Nova Directiva 2000/58/CE estableix un nou marc: - obligatori per a totes les embarcacions - obligatori a tots els ports - preu mínim Els ports han de recepcionar els residus dels vaixells com a única alternativa a la seva descàrrega a mar. Conveni Internacional Marpol 73/78 Nova Directiva 200/58/CE prefigura un nou marc: - obligatori per a tots els ports - obligatori per a totes les embarcacions - preu mínim En ports grans existeix servei de recollida dels residus a vaixell i transport a tractador Tres grans serveis: - residus oliosos i d’hidrocarburs - escombraries i residus de càrrega - aigües residuals

21 Residus oliosos i d’hidrocarburs
RESIDUS DELS VAIXELLS Residus oliosos i d’hidrocarburs Recollida de residus inclosos a l’annex I del Conveni MARPOL 73/78 des de mar, per gabarra des de terra amb camió cuba d’aspiració Cobertura servei: 3-5% Serveis a Barcelona: tn/any Quantitat per operació: Tn El rol del preu del servei .... Els residus oliosos i d’HC estan contemplats a l’annex I del Marpol i inclou: - rentat de tancs amb HC - sentines - llots de filtració Es recullen per mar amb gabarra o per terra amb cisterna Es cobreix aprox. Entre un 3 i 5% de totes les escales de vaixells a un port. Perquè no és obligatori fins el 2003. El port de BCN recull unes tn/any, amb serveis de tn. El preu del servei és bàsic per assegurar que els residus no van a parar a mar.

22 Escombraries i residus de la càrrega
RESIDUS DELS VAIXELLS Escombraries i residus de la càrrega No es permet abocar a mar residus plàstics i altres. S’actua des de mar o des de terra A Barcelona: tn/any Regulat per l’annex V del conveni. Els nous vaixells amb trituradora de residus permeten descarregar a mar fora de les 12 milles tot el que és orgànic. Actualment 1 milió d’aus, mamífers i tortugues marines moren per ingestió directa o per ofec degut a residus de plàstic o de xarxes. S’ha trobat restes de plàstics en més de 100 sp d’aus marines. El servei es fa per mar o per terra i a Barcelona es recullen unes 1000 tn anuals.

23 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

24 BIODIVERSITAT I CONTROL DE PLAGUES
Agrupem tres grans problemàtiques pròpies dels grans ports: Introducció espècies alòctones Gavines i coloms Rates Els ports tenen tres grans problemàtiques relacionades amb les poblacions animals: les espècies invasives, les rates i els coloms i gavines.

25 BIODIVERSITAT I CONTROL DE PLAGUES
INTRODUCCIÓ ESPÈCIES ALÒCTONES Es produeix per dues vies: aigües de llast i fouling en el casc El llast transporta aigua i sediments amb patògens i organismes amb capacitat de colonitzar nous enclaus Les aigües de llast necessàries per equilibrar el vaixell transporta sediments i aigua preses de punts molt distants que poden contenir formes de resistència d’organismes o/i patògens susceptibles de colonitzar nous ecosistemes i donar lloc a invasions d’sp. No desitjades. Les aigües de llast és un dels principals vectors d’introducció d’sp. Estranyes avui.

26 BIODIVERSITAT I CONTROL DE PLAGUES
INTRODUCCIÓ ESPÈCIES ALÒCTONES Possibles solucions: - canvi de llast durant el trajecte (gestió llast) - tractaments d’esterilització en vaixell - tractament aigua en ports Conveni Internacional OMI per a 2003 Paper dels ports: - vigilància espècies estranyes a port - control de vaixells i tancs de llast Actualment, la OMI està treballant per fer un conveni específic per tractar la problemàtica i que se signaria el 2003. Les solucions tècniques al problema passen per: - El paper dels ports serà

27 BIODIVERSITAT I CONTROL DE PLAGUES
GAVINES I COLOMS S’han convertit en un problema greu: - coloms morts en sitges de gra alimentari - danys i molèsties per excrements - danys materials provocats per gavines Què fan els ports? - control de poblacions mitjançant captures - expulsió de llocs puntuals mitjançant gravacions - desplaçament d’àrees amb cria de falcons

28 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

29 CONSUM D’ENERGIA CONSUMS EN UN PORT
- edificis propis de l’administració portuària - prestadors de serveis - instal·lacions concessionades del port - transport interior mercaderies i persones - vaixells FINALITAT DE CONSUM: - aigua calenta sanitària - calefacció - consums elèctrics - enllumenat públic - oficines i dependècnies - grues - transport - mobilitat interna persones - mobilitat mercaderies

30 CONSUM D’ENERGIA Paper del Port: - estalvi i eficiència
- ús d’energies renovables RENOVABLES - aerogeneradors - plaques solars EDIFICACIONS - disseny bioclimàtic - aïllament tèrmic edificacions - programació sistema d’encesa - canvi làmpades enllumenat públic - canvi flluorescents oficines i dependències interiors - energia solar tèrmica per aigua calenta sanitària - energia solar tèrmica per a calefaccions - energia solar fotovoltaica per a generació elèctrica TRANSPORT - transport col.lectiu - gestió mobilitat càrrega VAIXELLS -eficiència motors - combustibles nets

31 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

32 LLUITA CONTRA CONTAMINACIÓ D’HC
Operacions amb risc: descàrrega/càrrega de hidrocarburs entre vaixell i terminal subministrament de combustible a vaixells, des de terminal o des de vaixell lliurament d’aigües de sentina des de vaixells contaminació de llast per hidrocarburs Plans de resposta Els ports són receptors de molts vessaments d’hidrocarburs a mar i requereixen sistemes de lluita eficaces ACCIONS DE LLUITA ACCIONS DE PREVENCIÓ

33 LLUITA CONTRA CONTAMINACIÓ D’HC
PREVENCIÓ A nivell de cada operació de risc Instal.lacions de Marpol I adequades i a baix preu LLUITA Equips de lluita: barreres Sistemes de detecció ràpida Actuació de lluita immediata amb embarcacions Problemes: - detecció - lluita contra HC lleugers - identificació de la font del vessament

34 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

35 SÒLS CONTAMINATS Problema per a molts ports Situació legal incompleta
- herència històrica - instal.lacions de risc potencial (emmagatzematge) Situació legal incompleta - a final 2002, nou decret del MIMA amb criteris de qualitat del sòl i inventari d’activitats de risc - proposta Directiva comunitària sobre responsabilitat ambiental Què fan els ports? - canvis d’ocupació espais concessionats - estudis de risc potencial de contaminació històrica - avaluació de risc general de l’enclau per justificar criteris de qualitat específics i propis diferents dels generals

36 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

37 QUALITAT DE L’AIRE Importància per doble sentit:
fonts d’emissió de pols i PST per manipulació de granels sòlids mercaderies sensibles a contaminants atmosfèrics Fonts d’emissió en un port: - VAIXELLS - OPERACIONS AMB GRANELS SÒLIDS - MOBILITAT INTERNA - ACTIVITATS - OBRES I MOVIMENTS DE TERRA

38 QUALITAT DE L’AIRE Què fan els ports? CONTROL EMISSIONS
SEGUIMENT IMMISSIONS EMISSIONS VAIXELLS Emissions de SO2 controlades mitjançant el contingut de S del fuel Mostres del fuel subministrat a vaixell per verificar el % de S Emissions de NOx millorades a nivell d’eficiència de la combustió dels motors. Inspecció en ports Emissions de COV’s amb instal.lació de recuperació de vapor

39 QUALITAT DE L’AIRE EMISSIONS GRANELS SÒLIDS pols sedimentable i PST
millora equips descàrrega operacionals (rec i segellants) apantallament de l’àrea d’operació planificació activitats (distància a receptors sensibles) control ad hoc en immissió

40 QUALITAT DE L’AIRE EMISSIONS ACTIVITATS I INSTAL.LACIONS
inspeccions d’emissions atmosfèriques OBRES I MOVIMENTS DE TERRA control operacional rec de vials

41 QUALITAT DE L’AIRE CONTROLS EN IMMISSIÓ SOBRE LA QUALITAT DE L’AIRE
xarxa d’estacions de mesura de la contaminació per PST i altres - EEMM de recolçament - CAV canvi de filtre 24 h - CS periodes de 30 dies - analitzadors automàtics - SO2. SH2, NOx, CO, - O3 - pluja àcida - BTEX ubicació de les estacions en funció de: - fonts d’emissió - àrees sensibles

42 ASPECTES A CONSIDERAR NOUS ENFOCS DE GESTIÓ
Qualitat de les aigües portuàries Sediments contaminats Residus dels vaixells Biodiversitat i control de plagues Consum d’energia Lluita contra contaminació per hidrocarburs Sòls contaminats Qualitat de l’aire En concret es tractaran el temes següents: - que són importants per als ports comercials, en un grau que varia en funció de la especificitat del port. No hi ha dos ports iguals i cada un té unes determinades característiques que el defineixen. NOUS ENFOCS DE GESTIÓ

43 NOUS ENFOCS DE GESTIÓ Programa d’acció ambiental
Sistema gestió ambiental Programa integral per a la comunitat portuària

44 NOUS ENFOCS DE GESTIÓ A nivell de l’administració portuària
Programa d’acció ambiental A nivell de l’administració portuària - diagnosi prèvia - programa d’accions amb objectius i terminis - sistema de seguiment amb indicadors

45 NOUS ENFOCS DE GESTIÓ Sistema gestió ambiental
Adopció de sistemes de gestió ambiental a nivell de l’administració portuària i de cada una de les concessions Exemple: Port de València Dificultats: Implantació SGMA en administració Coordinació entre SGMA

46 NOUS ENFOCS DE GESTIÓ Programa d’acció ambiental integral per a tota la comunitat portuària A nivell integral: diagnosi prèvia del conjunt programa d’accions amb objectius globals i terminis sistema de seguiment amb indicadors