CREDIT 31 ASPECTES COMUNS D’INICIACIÓ ALS ESPORTS D’EQUIP

Presentación del tema: "CREDIT 31 ASPECTES COMUNS D’INICIACIÓ ALS ESPORTS D’EQUIP"— Transcripción de la presentación:

1 CREDIT 31 ASPECTES COMUNS D’INICIACIÓ ALS ESPORTS D’EQUIP
UD1: Carecterístiques generals dels esports d’equip.

2 1. Definició d’esport col·lectiu
Aquells esports que es juguen en un medi físic estable, amb companys i contra adversaris.

3 2. Elements comuns 1.Totes les regles tenen la lògica basada principalment en la defensa de la integritat física dels jugadors i el joc net.

4 Elements comuns 2. Els aspectes tècnics en els esports neixen com a resposta eficaç als problemes gestuals elaborats pels diferents reglaments.

5 Elements comuns 3. Els aspectes tàctics i estratègics suposen l’expressió de la intel·ligència del jugador durant la competició i es funamenten en la capacitat d’adaptar-se i projectar-se a les múltiples variables que influeixen en el desenvolupament del joc i de la competició.

6 Treball individual Busqueu una deficició d’esport col·lectiu i el seu autor.

7 3. Classificació dels esports
El professor PARLEBAS (1981), planteja la seva classificació partint de la teoria que qualsevol situació motri és un sistema global i interectiu entre: Un individu que es mou L’entorn físic. Els altres participants És dins l’entorn físic i les relacions entre els altres participants on apareix el concepta d’INCERTESA (inseguretat – inquietut)

8 Classificació dels esports
Per tal d’agrupar els esports en funció de la INCERTESA, valorarem si aquesta apareix respecta: I: Incertesa provocada per la relació del participant amb el mitjà exterior o l’entorn físic. C: Incertesa amb la interecció amb el company/s o comunicació motriu. A: Incertessa a la interecció amb l’adversari/s o contracomunicació motriu. Quan no apareix aquesta condició d’incertesa marcarem la identificació del factor amb una ratlleta a sobre C A I

9 Classificació dels esports
D’aquesta forma podem agrupar tots els esports en 8 categories: 1ª. Categoria C A I: No existeix cap tipus d’incertesa ni interecció. L’esportista està sol en un mitjà estable. Exemples: natació en piscines, atletisme en pista.

10 Classificació dels esports
2ª. Categoria: C A I La incertesa es situa en el mitja físic. Exemples: esquí alpí, escalada, winsurf, etc.

11 Classificació dels esports
3ª. Categoria: C A I La incertesa es planteja amb la relació als companys. Exemples: Rem o patinantge artístic per parelles.

12 Classificació dels esports
4ª. Categoria: C A I La incertesa està en el mitjà físic, però l’activitat es realitza amb la cooperació d’un company. Exemples: Alpinisme en cordada, vela amb company.

13 Classificació dels esports
5ª. Categoria: C A I La incertesa es situa en l’adversari. Exemples: esgrima, lluita, judo, etc.

14 Classificació dels esports
6ª. Categoria: C A I La incertesa es situa amb l’adversari i el mitjà. Exemples: esquí de fons.

15 Classificació dels esports
7ª. Categoria: C A I La incertesa està en la relació amb el company, amb l’adversari i amb el mitjà. Exemples: jocs populars per equip.

16 Classificació dels esports
8ª. Categoria: C A I La incertesa es situa en l’adversari i el company. Exemples: ESPORTS D’EQUIP.

17 4. Carecterístiques dels esports d’equip
L’espai és estable (totalment reglamentat). Cooperació: Els membres del equip actuen en col·laboració mútua per tal d’assolir l’objectiu que es preten. Oposició: Es desenvolupa l’objectiu oposat, és a dir que l’equip adversari assoleixi l’objectiu. Predominen les accions col·lectives (ofensives i defensives, que es defineixen per la posessió o no de la pilota.

18 5. Anàlisi de les constants en els esports col·lectius.
1. La Pilota: Conservar la pilota i acostar-se cap a l’objectiu són els 2 objectius bàsics del joc. Diferent circumferència, pes i transport.

19 Anàlisi de les constants en els esports col·lectius.
2. El terreny de joc: Espai de creació (zona més lluny del objectiu, menor pressió ofensiva, elaboració de jugades). Espai de culminació (zona propera a l’objectiu, molta pressió ofensiva, alt grau d’aconseguir l’objectiu). Objectiu

20 Anàlisi de les constants en els esports col·lectius.
3. El terreny de joc: OBJECTIU ESPAI DE CREACIÓ ESPAI DE CULMINACIÓ ESPAI DE CULMINACIÓ ESPAI DE CREACIÓ

21 Anàlisi de les constants en els esports col·lectius.
4. L’objectiu: porteria , cistella, zona marca i pals en rugbi, bases en beisbol

22 Anàlisi de les constants en els esports col·lectius.
5. Les regles: totes les regles tenen la lògica basada principalment en la defensa de la integritat física dels jugadors i el joc net. Zones fixes: marcades per les línies del camp. Zones variables: zones del espai que no estan senyalitzades (fora de joc en futbol, distància de la barrera en futbol, 3 metre en handbol, 10m. En el cop de càstig en rugbi

23 Anàlisi de les constants en els esports col·lectius.
6.Els companys: Representen la cooperació, la relació i la comunicació. A major grau de col·laboració grupal millor nivell de joc. A major número de jugadors major relació i major grau de complexitat i comprensió del joc. (bàsquet 5, handbol 7, futbol i hockey 11, rugbi 15,…)

24 Anàlisi de les constants en els esports col·lectius.
7. Els adversaris: Diferents graus de contacta en funció del reglament: Basquet mínim, hockei lleuger, handbol permes però restringit, futbol semirestringit, rugbi màxim.

25 6. Les fases del joc Reproducció ciclica sobre seqüencies que es van produint per cada equip. ATAC REPLEGAMENT CONTRATAC DEFENSA

26 7. Estructura interna dels esport col·lectius
CONDICIONAL Condició física COORDINATIVA Tècnica PSICOLÒGIC Tractament d’errors ESPORTS COL·LECTIUS COGNITIVA Tàctica SOCIAL MEDIÀTIC PLANIFICACIÓ estretègia REGLAMENT ALTRES Tecnologia, etc.

27 8. La tècnica Definició: La òptima utilització del sistema de moviments (músculs i articulacions) per solucionar els diferents problemes gestuals que exigeix el joc. Nota:en els esports d’equip la tècnica està supeditada a la presa de decisions L’estil és la manera que cada jugador adapta la tècnica en funció de les seves carecterístiques antropomètriques, físiques, etc.

28 Treball individual Busqueu una deficició de tècnica i el seu autor.

29 La tècnica Classificació: d’atac i de defensa. Poseu exemples

30 9. La tàctica Definició: Aquella acció conscient i orientada a la solució de problemes sorgits a partir de situacions de joc, en el marc del reglament de joc, que consta de percepciói anàlisi de la situació de joc, decisió mental i solució motriu. (F. Mahlo). Buscar definició i autor.

31 Treball individual Busqueu deficició i autor sobre el concepta de tàctica.

32 La tàctica Calssificació
Tàctica individual: permet als jugadors resoldre situacions 1x1 tant en atac com en defensa mitjançant la utilització intel·ligent dels gests tècnics. Tàctica de grup: són les relacions que s’estableixen entre 2 o 3 jugadors per tal d’aconseguir ventatge sobre l’oponent o per minimitzar els efectes d’aquests (pared en futbol, bloqueig en bàsquet, etc., canvi d’oponent en handbol). Tàctica d’equip o sistema de joc: Relacions que s’estableixen entre la totalitat dels integrants d’un equip. (situació dels jugadors en el terreny de joc, etc.) Cada equip te un sistema de joc, al menys per cada una de les fases del joc: atac, replegament defensiu, defensa i contratac. (exemples: defensa individual, per zona, mixta, atac contra defensa zonal, etc.).

33 10. L’estratègia Definició´: és el projecta o programa que s’elabora previ a la situació real del joc i a partir de l’anàlisi d’una sèrie de factors que condicionaran l’establiment d’objectius a assolir. Exemples: escollir un determinat sistema de joc en funció del rival, jugar ràpid davant d’un rival físicament inerior però tecnicament millor, planificar els descans i canvis dels jugadors. Treball per grups: llistat de possibles estretegies.

34 11. Binomi tècnica-tàctica
Visió tradicional: separa l’entrenament tècnic (autoperfeccionament del gest) del tàctic. Visió moderna: proposa una via constant de realimentació de la tècnica i la tàctica. La tècnica és necessaria com a suport de la tàctica, ja que necessitem uns patrons motors automatitzats, que possibilitin una acció intel·ligent.

35 Binomi tècnica-tàctica Relació entre tècnica i tàctica
Visio tradicional: Llistat d’elements tècnics del esport. Autoperfeccionament d’un gest ideal a imitar Progressió metodològica. Descomposició del element tècnic en parts. Aplicació dels elements tècnics a la situacó real de joc.

36 Binomi tècnica-tàctica Reació entre tècnica i tàctica
Questions plantejades del plantejament tradicional en la iniciació: 1. És el bot un element tècnic o un element tàctic individual?.

37 Binomi tècnica-tàctica Reació entre tècnica i tàctica
2. Es possible diferenciar un element tècnic d’un element tàctic individual, o són el mateix element, des de la perspectiva de un entrenament diferent?

38 Binomi tècnica-tàctica Reació entre tècnica i tàctica
3. És el nen és capaç d’apreciar la transferència del seu entrenament tècnic basat en uns objectius d’autoperfeccionament del moviment, aliens a qualsevol situació de joc real?

39 Binomi tècnica-tàctica Reació entre tècnica i tàctica
4. No es cert que en un model lineal, el jugador tarda molt temps en poder aplicar al joc real aquells gets tècnics que ha automatitzat en les fases inicials del aprenentatge?

40 Binomi tècnica-tàctica Reació entre tècnica i tàctica
5. Podem dubtar d’un tractament asèptic en l’anàlisi seqüenciat de moviments, en l’entrenament d’un esport d’equip on s’exigeix als jugadors la contínua integració i adaptació a les modificacions del entorn?

41 Binomi tècnica-tàctica Reació entre tècnica i tàctica
6. És la tècnica en termes generals programable hi ha de representar la pedre angular de tot plantejament metodològic o bé la tècnica és un recurs que afavoreix la consecució d’uns objectius superiors centrats en l’aprenentatge d’unes intencions tàctiques i per tant és més adequat parlar de les intencions tàctiques individuals?

42 Binomi tècnica-tàctica Relació entre tècnica i tàctica
Considerant aquestes preguntes alguns autors estructuren els seus continguts a partir de la progressió en les següents situacions: SITUACIONS O RELACIONS ATAC DEFENSA 1X0 + 2X0 + 1X1 + 2X1 + 2X2

43 Binomi tècnica-tàctica Relació entre tècnica i tàctica
Questions plantejades de la progressió del 1x0 al 2x2 en la iniciació: 1. La defensa és té com un element secundari. 2. En realitat, existeixen situacions de 1x1, que possiblement són d’un nivell de complexitat molt superiors a certes situacions de 2x1 o 2x2, per exemple.

44 Binomi tècnica-tàctica Relació entre tècnica i tàctica
Conclusions de la visió moderna: La tècnica i la tàctica individual fan un tractament d’un mateix element des de perspectives diferents. ANÀLISI DEL BOT PERSPECTIVA TÈCNICA biomecànic del bot PERSPECTIVA INTENCIONALITAT TÀCTICA Botar per superar al adversari directa

45 Binomi tècnica-tàctica Relació entre tècnica i tàctica
Per tal que el nen entengui la seva dimensió total s’haurà de treballar des de les dues perspectives de forma que el nen pugui aplicar de forma inmediata i de transferència de l’element tècnic que ha après a l’entorn canviant. La tècnica i la tàctica individual s’han de retroalimentar. Formació de jugadors intel·ligents amb capacitat de decisió propia davant les diferents situacions de joc. Les sessions i activitats s’han de plantejar amb un doble objectiu (per atacants i per defenses). Es guanya temps.

46 12. Teoria del procesament de la informació
Teoria basada en els psicòlegs Welford i Marteniuk. Seqüencia constituida per 3 mecanismes per perfilar la resposta del jugador a cada situació del joc diferent.

47 Teoria del processament de la informació
Sánchez Bañuelos (1986) Coneixement del resultat Mecanisme de decisió Mecanisme d’execució Informació que procedeix del entorn Mecanisme de percepció Coneixement de l’execució Escollir la millor opció. Resposta motri Coneixer el resultat i alhora permet oferirsolucions més Favorables davant situacions Motrius semblants Captar la informació del entorn. Obtenció de totes les opcions o problemes.

48 Teoria del procesament de la informació
Mecanismes de percepció, decisió i execució:

49 Teoria del procesament de la informació
En els esports col·lectius els escenaris motors són inestables doncs la col·locació dels companys adversaris i del mobil varia, fet que fa que en un partit no existeixin 2 situacions idèntiques. Introduir progressivament al jugador en aquest tipus de situacions, fugin d’aquelles pràctiques aïllades, tancades on es poden adquirir automatismes que després no s’assemblaran en res a la realitat (exemple: llançar a cistella sense oposició). Es pretén formar jugadors intel·ligents que siguin capaços de pensar i adaptar-se constantment a les necessitats sol·licitades.

50 Teoria del procesament de la informació
Treball per parelles Inventar una situació que es pugui donar en un esport col·lectiu determinat i digues sobre quins estímuls importants hauré de fixar la meva atenció.

51 13. El nen i la seva evolució lúdica com a primer factor d’estudi en els esport col·lectius
Els nens són “JUGADORS MOLT ESPECIALS” i molt diferents als adults. Per tant, 3 premises bàsiques:

52 El nen i la seva evolució lúdica com a primer factor d’estudi en els esport col·lectius
Carecterístiques generals dels nens/es El nen no és un adult en miniatura: és un error copiar el model d’entrenament dels adults. Caldrà ensenyar al nen a acceptar normes i a entendre els objectius del joc. El nen és un ser individual i irrepetible: respectar el principi d’individualització. No tothom aprén el mateix ni al mateix ritme. El nen té un procés propi i definit de desenvolupament: respectar el moment maduratiu del nen. El joc forma part de la feina d’un nen. Per tant, fem que s’ho passi bé jugant.

53 El nen i la seva evolució lúdica com a primer factor d’estudi en els esport col·lectius
Evolució del nen en el joc: En cada etapa evolutiva el joc és diferent i per tant no és pot introduir a nens petits en els esports d’equip seguint models creats per l’adult.

54 PERIODE DE LUDOEGOCENTRISME
El nen i la seva evolució lúdica com a primer factor d’estudi en els esport col·lectius PERIODE DE LUDOEGOCENTRISME Fins els 6 anys. Jocs molt sencill. Jocs d’organització simple. Els 4 anys el nen es preocupa pel seu protegonisme. No comparteix la pilota i no enten el significat de la regla. Constantment és busca la pilota per xutar o llançar de forma individual. El nen no passa la pilota.

55 El nen i la seva evolució lúdica com a primer factor d’estudi en els esport col·lectius
PERIODE DE COORDINACIÓ I COOPERACIÓ LUDOMOTRIU Nens i nenes de 6 a 12 anys. Podem parlar d’iniciació esportiva. El nen comença a exceptar sistemes de REGLES simples. S’inicia el joc sociomotor, és a dir, amb companys. Als 8 anys s’accepten les regles bàsiques i la diferència de rols en el joc. Apareixen els jocs codificats (predomini de cooperació>oposició).

56 PERIODE DE LUDOEGOCENTRISME
Fins els 6 anys. Jocs molt sencill. Jocs d’organització simple. Els 4 anys el nen es preocupa pel seu protegonisme. No comparteix la pilota i no enten el significat de la regla. Constantment és busca la pilota per xutar o llançar de forma individual. El nen no passa la pilota.

57 El nen i la seva evolució lúdica com a primer factor d’estudi en els esport col·lectius
PERIODE D’ESTEBLIMENT I DESENVOLUPAMENT DEL ACORD LUDOMOTOR A partir dels 11, 12 anys El nen pren compromís amb el sistema de regles de l’esport. El nen accepta participar en diferents rols. Capacitat de sacrificar l’èxit personal per aconseguir un benefici per l’equip. Inici de les decisions tàctiques. Apareix el joc estructurats i reglamentats.

58 Fi de la unitat 1