Ciutat comercial i centre salutífer

Presentación del tema: "Ciutat comercial i centre salutífer"— Transcripción de la presentación:

1 Ciutat comercial i centre salutífer
EMPÚRIES: Ciutat comercial i centre salutífer

2 Índex: Història d’Empúries.
Urbanisme i arquitectura: espais públics i espais privats. Abastament de l’aigua en l’antiguitat. El cas d’Empúries.

3 Territoris grecs

4 L’expansió grega pel Mediterrani:
Apoikíai: trasllat de casa sense cap mena de relació de dependència, que és el que porta implícit el terme “colonització”.

5 Raons de l’expansió: Conjunt de fenòmens interrelacionats:
Socials i demogràfiques: terrenys poc fèrtils i de dimensions reduïdes. Enfrontaments en els estaments aristocràtics: exiliats polítics. Intencions comercials.

6 Característiques de l’expansió focea:
Cronologia: s’inicia més tard (s. VII aC). Es basa en els emporions i no en colònies de poblament: recerca d’estany. Se situa al sector més occidental del Mediterrani. Empúries marca el seu extrem.

7 Expansió focea:

8 Massàlia (maqueta)

9 Focea actual:

10 Púnics, fenicis i etruscs:

11 Evolució dels indígenes:
La influència de la cultura focea va ser un element que condicionà l’evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica: els pobladors íbers de l’Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes.

12 Distribució de les tribus íberes:

13 Hinterland colònies focees:
Hinterland difícil: pocs recursos agrícoles Base econòmica: les activitats que es desenvolupen al mar com la pesca, comerç i pirateria. Presència propera d’un riu: utilització com a port i via de penetració cap a l’interior.

14 Hinterland d’Empúries:
Petit illot a prop del riu Fluvià (St. Martí d’Empúries): Palaià Polis. Badia de Roses esdevé un refugi per als vaixells que creuen el golf de Lleó. Posteriorment crearen un nou sector: la Néa Pólis.

15 Mapa ciutat antiga d’Empúries:

16 Mapa ciutat actual d’Empúries:

17 Relació amb el regne de Tartessos:
Les relacions dels foceus amb Tartessos són molt importants durant el s. VI. La funció inicial d’Empúries era la d’una parada en la ruta entre les ciutats de Massalia i Mainake (simple factoria).

18 Empúries i Mainake:

19 Ceràmica massaliota:

20 Fragments ceràmica massaliota:

21 Nova muralla:

22 L’arribada de l’exèrcit romà:
L’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, l’exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarca al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas a les tropes cartagineses. El primer xoc entre púnics i romans va tenir lloc a prop de la ciutat de Cesse. L’èxit va ser romà.

23 Segona guerra púnica

24 La romanització: El 195 aC, Marc Proci Cató instal·la un campament militar, embrió de la ciutat romana. En època d’August, les ciutats grega i romana es van unir físca i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.

25 Decadència: Malgrat la importància comercial d’Empúries, ciutats com Gerunda, Barcino i Tàrraco varen anar adquirint cada cop més importància. S’han apuntat diversos motius i tots ells tenen a veure amb el mateix procès de romanització.

26 La Via Augusta: La construcció de la Via Augusta lluny d’Empúries, eix vertebrador i organitzador del territori, determina el seu progressiu declivi.

27 Empúries: porta d’entrada
Cal retenir una idea clau: Empúries va ser la porta d’entrada de la cultura grega, primer, i després de la cultura romana.

28 Urbanisme d’Empúries Ciutat de caire hipodàmic que presenta dos carrers principals que s’entrecreuen (nord / sud i est / oest).

29 Traçat hipodàmic:

30 Espais públics: Zona de temples. Stoà, agorà i macellum (mercat).
Escullera

31 Zona de temples: Zona que troba el visitant un cop creuada la muralla de pedres ciclòpies. Àrea de terrasses dedicada a usos terapèutics i religiosos.

32 Zona de temples:

33 Stoà - agorà Es construeix en el punt d’intersecció dels dos carrers principals. Desenvolupament de la vida política, social i comercial.

34 Macellum:

35 Escullera: Datada en el curs del segle I aC. Té unes dimensions de 82 metres de longitud, 6 m. d’amplada i 6,50 d’alçada.

36 Escullera:

37 Espais privats: Tabernae. Arquitectura domèstica:
Casa de peristil (tradició grega) Casa d’atri (tradició romana)

38 Tabernae: Destinades a una activitat comercial, tendeixen a ocupar el front del carrer. Estructures molt reduïdes, d’una sola habitació, com a màxim dues.

39 Tabernae

40 Arquitectura domèstica:
Les cases tant gregues com romanes s’organitzen al voltant d’un pati que és el que aporta llum i ventilació. Per tant no existeixen finestres a la part que dóna al carrer.

41 Casa de peristil: Organitzada a partir d’un pati envoltat de columnes (peri + stilos). Cases de planta quadrangular dividida en quatre habitacions, una de les quals és un pati que està rodejat per les altres tres.

42 Casa de peristil:

43 Casa de peristil:

44 Casa d’atri de tradició romana
L’atri és la part més important i central de la casa, el qual era un pati parcialment cobert on existia un forat central, compluvium que al terra es corresponia amb una petita bassa, impluvium, destinada a recollir l’aigua de la pluja.

45 Casa d’atri romana:

46 Mosaic impluvium

47 Abastament d’aigua: Els grecs prefereixen l’aigua en moviment, perquè l’aigua estancada està subjecta a putrefacció.

48 Les cisternes. Malgrat aquesta malfiança, l’aigua de les cisternes es consumia. Moltes de les característiques constructives d’aquestes estructures intenten aconseguir un control estricte de l’aigua i de la seva conservació.

49 Millorar la qualitat de l’aigua:

50 Estanqueïtat de les cisternes
Morter: Calç Aigua Material inert: sorra o grava Opcionalment es podia afegir: cendres o fragments de ceràmica.

51 Cisternes d’Empúries 67 cisternes: Cisternes elíptiques:
42 cisternes a la Neàpolis 25 cisternes a la ciutat romana. Cisternes elíptiques: Simples Compostes Cisternes rectangulars.

52 Cisternes d’Empúries:

53 Cisternes d’Empúries

54 Cisternes d’Empúries: