SET 2 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone

SET 2 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone
MACROECONOMIA UPF SET 2 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone UPF Macroeconomia, SET 2

UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2
ESTALVI, INVERSIÓ I EQUILIBRI EN EL MERCAT DE CRÈDIT — DEL PREU DE LLOGAR CAPITAL AL TIPUS D’INTERÈS REAL La inversió I l’estalvi es troben en el mercat de crèdit Les famílies poden tenir PREFERÈNCIA per estalviar avui i consumir demà. Això és captat per la següent FUNCIÓ D’ESTALVI extremadament simple: (E19) Les famílies estalvien una fracció constant s del seu ingrés total Y (que inclou tant l’ingrés del treball com del capital). Els estalvis es dipositen en bancs, que deixen diners a les empreses. Les empreses utilitzen els crèdits dels bancs per a comprar MÀQUINES NOVES. La INVERSIÓ es refereix a les compres totals de MÀQUINES NOVES i a més a més al VOLUM DE PRÉSTECS de l’ECONOMIA. Les empreses poden comprar màquines o llogar-les. Això donarà lloc a la decisió “comprar o estalviar”, que determina el tipus d’interès real. UPF Macroeconomia, SET 2

Preferències per consum present i estalvi)
FIGURA 7 FAMÍLIES (dotació agregada de treball L(t) més drets de propietat sobre empreses; Preferències per consum present i estalvi) MERCAT DE BÉNS (béns de consum i d’inversió) MERCAT LABORAL MERCAT DE CRÈDIT (crèdits/préstecs a interès) EMPRESES (tecnologia de producció; possessió del capital a l’inici del període K(t)). MERCAT DE RENTA DE BÉNS DE CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

Com financien les empreses les compres de màquines noves?
Crèdits: Les empreses sol·liciten préstecs als bancs, que utilitzen els estalvis de les famílies Guanys retinguts: les empreses poden retenir part dels guanys dels accionistes per a finançar la compra de màquines noves. Emissió d’accions noves: les empreses poden comprar màquines noves i emetre títols de propietat (accions) sobre aquestes máquines, que són adquirits per les famílies En el context del Model de Solow totes aquestes formes de finançar la inversió són EQUIVALENTS. Per tant podem pensar que las empreses financien la compra de maquinària nova demanant préstecs als bancs UPF Macroeconomia, SET 2

2. La decisió de comprar o llogar La definició de cost d’ús del capital en temps discret L’empresa pot demanar crèdits/préstecs per a comprar béns de capital: En principi, això és una alternativa a anar al mercat de lloguer de béns de capital En lloc de llogar el capital el pròxim any, per exemple, es pot comprar a crèdit avui, utilitzar-lo durant un any i després vendre’l. El cost de fer això és: COST D’ÚS DEL CAPITAL - Majors tipus d’interès real i de depreciació incrementen el cost del capital - un major preu en el futur relatiu al present dels béns de capital redueix el cost del capital UPF Macroeconomia, SET 2

2. El cost d’ús en models de creixement amb un sector (que inclou, entre d’altres, el model de Solow) Suposem que els béns de consum i inversió es poden produir amb la mateixa tecnologia. En aquest cas, el preu dels béns d’inversió relatius al preu dels béns de consum és sempre 1. Si els béns d’inversió fossin més cars les empreses maximitzadores de beneficis només produïrien béns d’inversió, i viceversa. Cost del capital durant un període t: (E21) UPF Macroeconomia, SET 2

3. El mercat de crèdit/préstecs en equilibri El MERCAT DE CRÈDIT està en equilibri en el moment t si: ESTALVI (t) = INVERSIÓ (t) S(t)=I(t) Com veurem, l’ajust cap a l’equilibri en el mercat de CRÈDIT/PRÉSTECS es logra mitjançant moviments del TIPUS D’INTERÈS REAL. La decisió de comprar o llogar i l’equilibri del mercat de crèdit/préstec: Las empreses tant poden comprar els béns de capital avui (invertir) per a utilitzar-los en el futur o llogar-los en el mercat de béns de capital durant el pròxim període. El cost de llogar els béns d’inversió el pròxim període és El cost de comprar-los, utilitzar-los i després vendre’ls és UPF Macroeconomia, SET 2

Ara veurem que a l’EQUILIBRI DEL MERCAT DE CRÈDIT, INVERSIÓ = ESTALVI > 0: (E22) PART 1 DE L’ARGUMENT: Pot ésser que i que, a la vegada, el mercat de crèdit estigui en equilibri? NO: En aquest cas cap empresa voldria invertir i tindríem I<S. Donat el cost esperat de llogar el capital, les empreses llogarien capital existent en lloc d’invertir en capital nou. Llavors, els estalvis de les famílies seríen superiors a la inversió (que seria 0). Aquesta situació seria corregida per una caiguda del tipus d’interès real. UPF Macroeconomia, SET 2

PART 2 DE L’ARGUMENT: Pot ésser que i que a la vegada, el mercat de crèdit estigui en equilibri? NO: en aquest cas les empreses voldríen fer infinites inversions perquè podríen obtenir un benefici comprant capital avui i llogant-lo l’endemà. Llavors, la inversió desitjada per les empreses seria major que els estalvis desitjats per les famílies, I>S. Per tant, per a que el mercat de crèdit estigui en equilibri les empreses han de ser indiferents entre comprar capital avui o llogar-lo l’endemà. UPF Macroeconomia, SET 2

Donat que el preu esperat de llogar el capital el pròxim període és igual a la productivitat marginal del capital (PMK) esperada de equilibri (veure la condició d’equilibri estàtic), tenim: (E23) En equilibri les empreses inverteixen fins el punt on la PMK és igual al tipus d’interès real més la depreciació - El tipus d’interès real d’equilibri és igual a la productivitat marginal neta del capital que la societat ha acumulat fins el moment t. UPF Macroeconomia, SET 2

3. Resumint l’equilibri del mercat de crèdit (E24) (E25) Les CONDICIONS D’EQUILIBRI ESTÀTIC, - en el MERCAT LABORAL i en el MERCAT DE LLOGUER DE BÉNS DE CAPITAL i - les CONDICIONS D’EQUILIBRI EN EL MERCAT DE CRÈDIT  EQUILIBRI GENERAL DINÀMIC UPF Macroeconomia, SET 2

4. L’equilibri en el mercat de crèdit i el vincle entre present i futur (o l’equació d’acumulació de capital en equilibri) Fins aquí hem cobert els principals conceptes econòmics del Model de Solow -Sabem com determinar el producte en un moment determinat de temps donats L i K. També sabem com obtenir els preus dels factors i el tipus d’interès real. Ara veurem com es determina l’stock de capital futur donat l’stock de capital actual i el nivell d’ocupació: Depreciació (E26) Inversió Neta Inversió Bruta UPF Macroeconomia, SET 2

Utilitzant la funció d’ESTALVI de les famílies a (E19) S(t)=sY(t) (E27) I tenint en compte que renta agregada = producte agregat: (E28) Aquesta és l’EQUACIÓ D’EQUILIBRI D’ACUMULACIÓ DE CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

6. Dinàmica del Model de Solow 1. Dinàmica de l’acumulació de capital Per a resoldre per complet el Model de Solow necessitem especificar l’evolució en el temps d’alguns factors EXÒGENS com l’EFICIÈNCIA A i la OFERTA DE TREBALL L. Suposem que la oferta de treball creix a la taxa (exògena) n: (E29) (E30) (E31) UPF Macroeconomia, SET 2

De manera similar, suposem que la eficiència exògena A creix a la taxa (exògena) a: (E32) (E33) (E34) UPF Macroeconomia, SET 2

RESUMINT LES EQUACIONS DINÀMIQUES DEL MODEL DE SOLOW (E35) (E36) (E37) Seguir l’evolució d’aquestes 3 variables (anomenades “de estat”) separadament al llarg del temps és complicat i inconvenient. Però NO HEM DE FER-HO, perquè com hem vist moltes coses depenen del nivell de capital per treballador eficient, i NO de K, L y A de forma separada. UPF Macroeconomia, SET 2

Es millor centrar-se en el canvi en el nivell de CAPITAL PER TREBALLADOR EFICIENT al llarg del temps: PERQUÈ? - Determina el producte per treballador eficient a través de la funció de producció en unitats d’eficiència: - I és simple obtenir les quantitats que ens interessen: (E38) (E39) (E40) UPF Macroeconomia, SET 2

Com passar de CANVIS EN EL TEMPS de K,L,A a CANVIS EN EL TEMPS del capital per treballador eficient: (E41) UPF Macroeconomia, SET 2

Utilitzant l’equació d’equilibri d’acumulació de capital (E28): (E42) (E43) (E44) ESTALVI / INVERSIÓ INVERSIÓ CRÍTICA (BREAK EVEN) UPF Macroeconomia, SET 2

Aquesta equació dóna el canvi en com a funció del actual Llavors, donat un nivell inicial de , podem determinar tot el camí temporal de FINS AQUÍ HEM COMPLETAT LA MECÀNICA DELS ASPECTES DINÀMICS DEL MODEL DE SOLOW Ara és moment de recordar: Què és el que volem saber? UPF Macroeconomia, SET 2

PREGUNTES “INTERMÈDIES"
Què volem saber: PREGUNTES “INTERMÈDIES" - El capital per treballador eficient s’INCREMENTARÀ o es REDUIRÀ al llarg del temps? - Podrà el capital per treballador eficient CRÉIXER PER SEMPRE? - La TAXA DE CREIXEMENT del capital per treballador eficient s’INCREMENTARÀ o es REDUIRÀ al llarg del temps? PREGUNTES “FINALS” - Quines implicacions té això sobre la RENTA, els SALARIS i el TIPUS D’INTERÈS? És més fàcil respondre a aquestes preguntes gràficament. UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 8a: Evolució temporal del capital per treballador eficient: LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 8b: Evolució temporal del capital per treballador eficient: ESTALVI I INVERSIÓ UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 8c: Evolució temporal del capital per treballador eficient: LA LÍNIA DE DEPRECIACIÓ EFECTIVA UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 8d: Evolució temporal del capital per treballador eficient: CREIXEMENT DE L’STOCK DE CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 8e: Evolució temporal del capital per treballador eficient: LA ZONA DE CREIXEMENT DEL CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 8f: Evolució temporal del capital per treballador eficient: ZONA DE REDUCCIÓ DE CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 8g: Evolució temporal del capital per treballador eficient UPF Macroeconomia, SET 2

Alguns termes importants - CAMÍ DE CREIXEMENT EQUILIBRAT (O “BALANCED GROWTH PATH – BGP”) (també anomenat “ESTAT ESTACIONARI”) És un equilibri en el que TOTES LES VARIABLES CREIXEN AMB TAXES CONSTANTS (aquestes taxes poden ser 0) - BGP GLOBALMENT ESTABLE Un BGP és globalment estable si l’economia tendeix cap el BGP en el llarg plaç, INDEPENDENTMENT DEL PUNT DE PARTIDA. - CONVERGÈNCIA És un concepte una mica confús. Molta gent diu que hi ha convergència si la tassa de creixement de la renta per càpita es redueix quan el país es fa més ric. UPF Macroeconomia, SET 2

La taxa de creixement del capital per treballador eficient en el temps (E45) ESTALVI / INVERSIÓ EFECTIVA INVERSIÓ CRÍTICA (BREAK EVEN) (E46) PRODUCTIVITAT MITJA DEL CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

PMK UPF Macroeconomia, SET 2

UPF Macroeconomia, SET 2

PMiK= PRODUCTIVITAT MITJA DEL CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

PMiK UPF Macroeconomia, SET 2

Taxa de creixement del capital per treballador eficient en el temps (E46) PRODUCTIVITAT MITJA DEL CAPITAL UPF Macroeconomia, SET 2

Hem comprovat els següents resultats: Resultat 1: al llarg del temps, el capital per treballador eficient tendeix al seu valor de l’estat estacionari (o de BGP), que hem denotat (sempre que l’stock inicial de capital sigui estrictament positiu) - Per tant, l’economia acabarà amb el mateix nivell de capital per treballador eficient, independentment dels valors inicials d‘ A, K, L. Resultat 2: com més a prop està el capital per treballador eficient del seu nivell d’estat estacionari, menor serà la seva taxa de creixement. En absència de SHOCKS sobre les preferències o la tecnologia, la TAXA DE CREIXEMENT del capital per treballador eficient és decreixent en el temps. Resultat 3: En estat estacionari, la taxa de creixement del capital per treballador eficient és ZERO UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 11: RESULTAT 1 – Al llarg del temps el capital per treballador eficient tendeix al seu nivell d’estat estacionari (o valor BGP) Temps t UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 12: RESULTATS 2 i 3 – Com més a prop estigui el capital per treballador eficient del seu nivell d’estat estacionari, menor serà la seva taxa de creixement. En el llarg plaç la taxa de creixement és ZERO. Temps t UPF Macroeconomia, SET 2

2. De l’acumulació de capital al creixement del producte per càpita
La manera més simple de veure això és suposant que la funció de producció és de la forma Cobb-Douglas (E47) on és l’elasticitat del producte respecte el capital: (E48) O el que és el mateix: Canvi porcentual en Yt = a* Canvi porcentual en Kt UPF Macroeconomia, SET 2

La funció de producció Cobb-Douglas en unitats d’eficiència (E49) Reescribint en termes de treballador eficient ens queda: (E50) Llavors és també l’elasticitat del producte per treballador eficient respecte el capital per treballador eficient. UPF Macroeconomia, SET 2

Creixement del capital per treballador eficient
Creixement del producte per treballador - El producte per treballador és igual al producte per treballador eficient multiplicat pel factor d’eficiència (E51) - diferenciant ens queda Elasticitat producte-capital (E52) Creixement de l’eficiència Creixement del capital per treballador eficient UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 13: Evolució del producte per treballador (en escala logarítmica) Temps t UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 14: Creixement del producte per treballador a Temps t UPF Macroeconomia, SET 2

3. Creixement del salari real i canvis en el tipus d’interès real El cas més simple és suposar que la funció de producció és Cobb-Douglas - El salari real és (E53) (E54)  El salari real és simplement una FRACCIÓ CONSTANT de la renta per càpita i el creixement del salari real és IGUAL al creixement del producte per treballador. UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 15a: Evolució del SALARI REAL (en escala logarítmica) Temps t UPF Macroeconomia, SET 2

- El tipus d’interès real és igual a la productivitat marginal neta del capital (E55) Resolent: (E56) NOMBRE NEGATIU! El tipus d’interès real CAU quan el capital per treballador eficient augmenta UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 15b: Tipus d’interès real al llarg del temps Temps t UPF Macroeconomia, SET 2

7. EFECTE SOBRE EL PRODUCTE D’UN AUGMENT EN L’ESTALVI 1. Creixement en el llarg plaç ( en el BGP o estat estacionari) Després d’haver analitzat la DINÀMICA del creixement ens centrem en el llarg plaç, és a dir, en el BGP o estat estacionari - Ja hem vist que: (E57) a= creixement de l’economia I per tant: (E58) UPF Macroeconomia, SET 2

Resultat: La taxa de creixement de llarg plaç del producte per treballador d’un país només està determinada per la TAXA DE CREIXEMENT DE LA TECNOLOGIA. En particular, la taxa de creixement de llarg plaç del producte per treballador NO depèn en absolut de la TAXA D’ESTALVI Això es deu als RENDIMENTS DECREIXENTS DEL CAPITAL EN LA PRODUCCIÓ. Recordem que: (E59) ESTALVI / INVERSIÓ EFECTIVA INVERSIÓ CRÍTICA (BREAK EVEN) Degut als rendiments decreixents del capital ,l’ESTALVI per treballador eficient creix menys que proporcionalment amb el capital. Però la inversió necessària per mantenir el capital per treballador eficient constant creix proporcionalment. Per tant, en algun punt aquestes taxes s’igualaràn, sigui quina sigui la TAXA D’ESTALVI. En aquest punt el creixement de la renta per càpita és igual al creixement en la tecnologia (o eficiència) UPF Macroeconomia, SET 2

2. Producte per treballador en el llarg plaç (en el BGP o estat estacionari) La taxa d’estalvi afecta el NIVELL DE PRODUCTE PER TREBALLADOR -Amb la funció de producció Cobb-Douglas és fàcil obtenir una expressió simple per el producte per treballador en estat estacionari. - En estat estacionari o BGP tenim: (E60) ESTALVI / INVERSIÓ EFECTIVES INVERSIÓ CRÍTICA (BREAK EVEN) (E61) UPF Macroeconomia, SET 2

- La funció de producció Cobb-Douglas en forma intensiva és pel què ens queda: (E62) Resolent per a la quantitat de capital per treballador eficient en BGP: (E63) La quantitat de capital per treballador pot ésser obtinguda multiplicant per l’eficiència A (E64) UPF Macroeconomia, SET 2

Substituint a la funció de producció obtenim el producte per treballador eficient i el producte per treballador (E65) (E66) UPF Macroeconomia, SET 2

Per tant, si el creixement de la tecnologia és constant, com hem suposat, obtenim que el creixement de la renta per càpita en estat estacionari o BGP també és constant. A més obtenim que la relació CAPITAL-PRODUCTE (K/Y) és constant en el temps. Quan s’observa el comportament d’aquestes variables a l’economia dels Estats Units normalment es troba una relació capital-producte constant i un creixement de la renta per càpita dins l’estadi estacionari, especialment si considerem períodes llargs de temps. (Solow va desenvolupar aquest model pensant en l’economia dels Estats Units.) UPF Macroeconomia, SET 2

JONES Figura 1: Està Estats Units en el BGP? UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 16: Efecte de diferents TAXES D’ESTALVI sobre el capital per treballador eficient ESTALVI BAIX ESTALVI ALT UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 17: Efecte d’un INCREMENT EN LA TAXA D’ESTALVI en el creixement (començant en el BGP) a Temps t INCREMENT EN LA TASSA D’ESTALVI UPF Macroeconomia, SET 2

Temps t a INCREMENT EN LA TAXA D’ESTALVI UPF Macroeconomia, SET 2

8. IMPLICACIONS QUANTITATIVES DEL MODEL DE SOLOW 1. Efecte del nivell d’estalvi en la renta de llarg plaç Hem vist que l’efecte de la taxa d’estalvi en el producte per treballador de llarg plaç pot ser obtingut fàcilment quan la funció de producció és Cobb-Douglas (E67) -- L’INCREMENT PERCENTUAL en la renta de llarg plaç que sorgeix d’un INCREMENT D’UN 1% en la taxa d’estalvi és (E68) UPF Macroeconomia, SET 2

- A major elasticitat del producte respecte el capital, , major efecte de l’estalvi en la renta de llarg plaç - QUANT GRAN ÉS AQUESTA ELASTICITAT? Sota les suposicions del model de Solow és simple estimar L’equilibri en el mercat de capital implica que a=Participació del Capital en el Producte - La definició d’ es: Llavors: - El supòsit de RCE implica que tot el producte s’utilitza per a retribuir el treball o el capital, llavors: (E69) a= 1- Participació del Treball en el Producte UPF Macroeconomia, SET 2

- La PARTICIPACIÓ DEL TREBALL EN EL PRODUCTE en els països industrialitzats és aproximadament 1/3: (E70) -- Per tant, sota els supòsits del Model de Solow, un increment de la taxa d’estalvi d’un 1% augmenta la renta per càpita de llarg plaç només un 0.5% -- QUANT PODEN EXPLICAR LES DIFERÈNCIES EN LES TAXES D’ESTALVI ENTRE ELS DIFERENTS PAÏSOS? (E71) UPF Macroeconomia, SET 2

- Agafem dos països idèntics en tot excepte en la taxa d’estalvi/inversió - Denotem les seves taxes d’estalvi com s1 i s2, respectivament. Quina és la diferència de renta de llarg plaç entre els dos països? (E72) (E73) - Més aviat petita si tenim en compte l’enorme diferència en les taxes d’estalvi.  Les diferències en les taxes d’estalvi no són suficients per a explicar les enormes diferències en la renta per capita entre països rics i països pobres. UPF Macroeconomia, SET 2

2. Renta per càpita versus producte per treballador El Model de Solow tracte sobre el PRODUCTE PER TREBALLADOR; com passem d’aquí al PRODUCTE PER CÀPITA? Com que L=NOMBRE DE TREBALLADORS, tenim (E74) Treballadors Això pot ser escrit com: (E75) Ocupació Pob en edat activa Força Laboral Població Pob en edat activa Força Lab. UPF Macroeconomia, SET 2

Per tant: (E76) Renta o Producte per capita= Factor demogràfic *Taxa de participació laboral *(1-Taxa d’atur) *Producte per treballador La renta o el producte per càpita poden ser baixos per: - BAIX producte per treballador ALT atur entre els que participen en el mercat laboral BAIXA participació de la població en el mercat laboral ALTA proporció de nens i persones retirades UPF Macroeconomia, SET 2

Amb la informació sobre el PRODUCTE PER HORA TREBALLADA, podem avançar encara més i descomposar el producte per treballador en: (E80) Hores Treballadors Hores On: Hores = Total d’hores treballades en l’economia Hores/Treballadors = Hores traballades per persona ocupada UPF Macroeconomia, SET 2

La següent taula extreta de: “International comparisons of labor productivity and per capita income” by van Ark and McGuckin, Monthly Labor Review, July 1999 Mostra l’efecte dels diferents components pels Estats Units, Japó i la Unió Europea (tots en relació amb el promig de la OECD) UPF Macroeconomia, SET 2

TAULA 1 EEUU UE JAPON PRODUCTE PER HORA 120 103 82 PRODUCTE PER TREBALLADOR 118 98 92 PRODUCTE PER PERSONA A LA FORÇA LABORAL 121 94 96 PRODUCTE PER PERSONA EN EDAT ACTIVA (15-64 anys) 130 90 102 PRODUCTE PER PERSONA 128 106 Les dades són relatives al promig de països de la OECD. Any 1997 Per tant, altres factors diferents del producte per hora juguen un rol important en l’explicació de les diferències de la renta per càpita entre aquests països/regions desenvolupats. UPF Macroeconomia, SET 2

FIGURA 18 La principal explicació per a les diferències en la RENTA PER CÀPITA són les diferències en el PRODUCTE PER TREBALLADOR (país o regió relatiu a Estats Units) Diferència en el PIB per càpita descomposada en diferència de participació i diferència de productivitat, 2004. UPF Macroeconomia, SET 2

9. APLICACIONS EMPÍRIQUES 1. Comptabilitat del creixement La funció de producció agregada mostra clarament que el CREIXEMENT en el PRODUCTE pot ser escrit en termes de CREIXEMENT en RECURSOS més CREIXEMENT DE L’EFICIÈNCIA (E81) Eficiència de tots els factors Tots els factors El FACTOR D’EFICIÈNCIA multiplicant a tots els factors es denomina PRODUCTIVITAT TOTAL DELS FACTORS (PTF) (E82) UPF Macroeconomia, SET 2

Elasticitat Producte-Capital Elasticitat Producte-Ocupació Creixement de l’Stock de Capital Creixement del nivell d’educació Reordenant termes podem veure com estimar la PTF: (E84) El PRODUCTE (Y), el CAPITAL (K), i l’OCUPACIÓ (L) es poden estimar fàcilment en molts països. UPF Macroeconomia, SET 2

Participació del Capital en el Producte
- Però per a calcular el creixement de la PTF necessitem a més a més conèixer les ELASTICITATS DEL PRODUCTE RESPECTE EL CAPITAL i EL TREBALL - Sabem que, en equilibri, la PRODUCTIVITAT MARGINAL d’un factor és igual al PREU DEL FACTOR, pel que: (E85) Participació del Capital en el Producte Participació del Treball en el Producte (E86) - Les dades d’aquestes PARTICIPACIONS EN EL PRODUCTE són disponibles en molts països. UPF Macroeconomia, SET 2

Producte per Treballador
Creixement de la PTF i RESIDU DE SOLOW Podem estimar el creixement de la PTF com: (E87) Residu de Solow Sota RENDIMENTS CONSTANTS D’ESCALA: Part_K+Part_L=1 (E88) Creixement del Producte per Capital Creixement del Producte per Treballador UPF Macroeconomia, SET 2

TAULA 2 Dades macroeconòmiques de dos països
CREIXEMENT PROMIG ANUAL (PERÍODE ) PARTICIPACIÓ DEL TREBALL A LA RENTA PIB STOCK DE CAPITAL OCUPACIÓ TECHNOLISTAN 8% 10% 4% 0.5 SAVISTAN 12% Notem que en els dos països el producte per treballador va créixer entre 1960 i al 4% (8%-4%) anual. Suposem que basant-nos en aquestes dades hem de fer la millor previsió possible sobre el CREIXEMENT DE LA RENTA PER TREBALLADOR DE LLARG PLAÇ al SAVISTAN en relació a TECHNOLISTAN UPF Macroeconomia, SET 2

TAULA 3 CREIXEM. ANNUAL PIB CONTRIBUCIÓ ANNUAL DE STOCK DE CAPITAL OCUPACIÓ PTF TECHNOLISTAN 8% 5% 2% 1% SAVISTAN 6% 0% Quina implicació té aquesta diferència en la PTF sobre el creixement de llarg plaç d’acord al Model de Solow? (E89) UPF Macroeconomia, SET 2

Eficiència de tots els factors

TABLA 4 PREVISIÓ DEL PRODUCTE PER TREBALLADOR DE LLARG PLAÇ
CREIXEM. ANNUAL DE LA PTF CONTRIBUCIÓ ANNUAL DE PARTIC. DEL TREBALL EN LA RENTA PREDICCIÓ DEL PRODUCTE PER TREBALLADOR DE LLARG PLAÇ TECHNOLISTAN 1% 0.5 2% SAVISTAN 0% Podríem esperar que TECHNOLISTAN creixés més ràpid degut a que és més capaç de millorar l’eficiència (adoptar o inventar millors tecnologies) SAVISTAN ha estat creixent per força bruta (estalviant molt i per tant acumulant capital ràpidament). El Model de Solow prediu que això no pot generar creixement en el llarg plaç degut als retorns decreixents del capital. UPF Macroeconomia, SET 2

1. Creixement del Producte i de la PTF en els “Tigres” Asiàtics Els “tigres” asiàtics (Corea del Sur, Taiwan, Hong Kong i Singapur) han estat creixent molt ràpidament tant en termes de PRODUCTE com de PRODUCTE PER CÀPITA Quines són les POSSIBLES CAUSES d’això: - Augments en la participació de la força laboral - Acumulació de capital - PTF És important distingir entre aquestes causes perquè els augments de la participació laboral i de la intensitat de capital NO PODEN ALIMENTAR EL CREIXEMENT PER SEMPRE. Alwyn Young analitza aquest tema a: “The Tyranny of Numbers: Confronting the Statistical Realities of the East-Asian Growth Experience” Quarterly Journal of Economics, 1995. UPF Macroeconomia, SET 2

Estimacions de Young: CREIXEMENT PIB PER CÀPITA= CREIX, PIB-CREIX.POB. CREIXEMENT PROD. PER TREB.=CREIX.PROD.-CREIX.OCUPACIÓ N (a la següent taula) D (a la següent taula) N (a la següent taula) D (a la següent taula) CREIXEMENT DELS FACTORS, GENERALMENT PONDERAT PER “QUALITAT” CREIXEMENT DE LA PTF UPF Macroeconomia, SET 2

YOUNG - TAULA 1: Creixement de la renta i el producte en els 4 països UPF Macroeconomia, SET 2

YOUNG - TAULA 2: Creixement de la PTF a Hong Kong UPF Macroeconomia, SET 2

YOUNG - TAULA 3: Creixement de la PTF a Singapur UPF Macroeconomia, SET 2

YOUNG - TAULA 4: Creixement de la PTF a altres països UPF Macroeconomia, SET 2

2. Creixement a EUA versus UE: Quan va deixar de reduir la UE la diferència amb EUA i com ho va fer? EUA té majors nivells de producte per treballador que la UE, però la UE ha estat creixent més que EUA (i per tant reduint la diferència) durant quasi tota l’etapa posterior a la Segona Guerra Mundial. Aquest procés s’ha detingut a finals dels ’90. Per què? - Creixement de la PTF? - ACUMULACIÓ DE CAPITAL? Robert Gordon de Northwestern University i els seus co-autors han estudiat en detall aquest procés. El seu argument és que en el procés d’acostament de la UE a EUA (en termes de producte per treballador) han influit les dues coses: PTF i acumulació de capital; i les NOVES TECNOLOGÍES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ (TICs) han jugat un paper molt important. UPF Macroeconomia, SET 2

EUA I UE: Creixement del Producte per Treballador
GORDON TAULA 1: La reducció de la diferència del producte per treballador es deté a 1998 EUA I UE: Creixement del Producte per Treballador UPF Macroeconomia, SET 2

Creixement de la PTF a EUA i UE: De qui és la culpa?
GORDON TAULA 2: L’acostament de la PTF també es deté a 1998 Creixement de la PTF a EUA i UE: De qui és la culpa? UPF Macroeconomia, SET 2

Components de la Diferència del PRODUCTE PER TREBALLADOR
GORDON TAULA 3: L’ acostament de la intensitat de capital també es deté el 1998 Components de la Diferència del PRODUCTE PER TREBALLADOR UPF Macroeconomia, SET 2

Producte per Treballador (Capital per Treballador)Part.L
2. Comptabilitat del nivell de productivitat També és interessant preguntar-se quanta de la diferència en el NIVELL de PRODUCTE PER TREBALLADOR (PRODUCTIVIAT LABORAL MITJA) està explicada per: - CAPITAL (tant físic com humà) - PTF Per a respondre això treballarem amb la funció de producció Cobb-Douglas o también Que implica que podem estimar el nivell de la PTF com: Producte per Treballador (Capital per Treballador)Part.L UPF Macroeconomia, SET 2

Diferència de productivitat laboral (Producte per hora, Economia de Mercat 2001) REGNE UNIT EUA ALEMANIA FRANÇA UPF Macroeconomia, SET 2

Explicacions per a la diferència de productivitat laboral Capital per hora, Economia de Mercat REGNE UNIT EUA ALEMANIA FRANÇA UPF Macroeconomia, SET 2

PRODUCTE PER HORA CAPITAL PER HORA
Taula 5: Per a EUA, Regne Unit, França i Alemania, tenim que: PRODUCTE PER HORA CAPITAL PER HORA EUA REFERÈNCIA FRANÇA & ALEMANIA 20% menys aproximadament Similar a EUA REGNE UNIT 30-35% menos aproximadament 30% aproximadament UPF Macroeconomia, SET 2

Llavors: ESTATS UNITS versus FRANÇA & ALEMANIA - La diferència de productivitat entre Estats Units per una banda i França & Alemania per l’altra NO ES PODEN EXPLICAR PER DIFERÈNCIES EN STOCK DE CAPITAL FÍSIC - Gran part de la diferència es deu a diferències en la PTF Regne Unit - S’ubica darrere d’Estats Units i de França & Alemania en termes de PTF i CAPITAL FÍSIC UPF Macroeconomia, SET 2

3. Convergència 1. Definició i mecanismes Convergència: - Existeix quan països més pobres creixen més ràpid que països rics. Mecanismes: Major productivitat mitja i marginal del capital en els països pobres (l’altra cara de la moneda dels retorns decreixents del capital) Convergència tecnològica UPF Macroeconomia, SET 2

2. Hi ha hagut convergència entre els països que avui són rics? Molts dels països que avui són rics tenen series de dades del producte per persona que s’extenen fins el segle XIX Això ens permet preguntar: Han crescut més ràpid desde el segle XIX els que en aquell moment eren més pobres? Pel període , aquest tema és analitzat per Baumol “Productivity, Convergence, and Welfare” American Economic Review, 1986 UPF Macroeconomia, SET 2

Baumol Figura 1: Convergència entre els països rics ex-post UPF Macroeconomia, SET 2

La figura suggereix un clar patró de convergència entre els països que avui són rics. PERÒ hi ha problemes amb aquest enfocament: Problema 1: La mostra està formada per països que eventualment es van fer rics. Hi poden haber països que en el segle XIX eren tan rics com Finlàndia, per exemple, però que després es van empobrir. Aquests països trencaríen el patró de convergència que mostra la figura. Quins països podríen ser? -Chile -Argentina -Portugal -… DeLong considera una mostra formada pels països més rics en el segle XIX (no avui) i els segueix al llarg de tot el període. DeLong “Have Productivity Levels Convergence?” American Economic Review, 1988. UPF Macroeconomia, SET 2

ROMER2 UPF Macroeconomia, SET 2

Problema 2: Referit a la qualitat de les dades. Si les dades per el segle XIX són pitjors que les d’avui, podríem concloure que hi ha convergència quan en realitat no n’hi ha. Suposem: - A 1870: tots els països realment tenen el mateix nivell de renta, igual a y(1870) - A 1980: tots els països ENCARA tenen la mateixa renta. Imaginem que les dades que tenim per a 1870 són imprecises (subestimen la renta en alguns casos i la sobrestimen en altres), és a dir, tenim errors de medicions. Llavors obtindríem la següent figura: UPF Macroeconomia, SET 2

Figura 19: Error de mesurament i convergència (fictícia) y* 1980 1870 Temps t UPF Macroeconomia, SET 2

DeLong afirma que si aquest problema de medició és té en compte, el patró de creixement de en realitat indica DIVERGÈNCIA entre els països que eren rics el segle XIX. Això no hauria de sorprendre ja que: - Les forces que porten a la convergència són probablement més fortes en les economies de mercat, és a dir, en països amb llibertat econòmica i protecció dels drets de propietat. - Moltes economies no complien amb aquest requisit durant llargs períodes de temps degut a règims comunistes, dictadures expropiatdors, etc. UPF Macroeconomia, SET 2

3. Convergència entre regions
Podem, a més a més, mirar el patró de convergència entre les regions d’un mateix país. Les següents dues figures es refereixen a la convergència de la renta de llarg plaç i a la convergència del producte entre els ESTATS dels Estats Units. Aquest tema és analitzat per Barro and Sala-i-Martin “Convergence”, Journal of Political Economy, 1990. UPF Macroeconomia, SET 2

BarroSala1 UPF Macroeconomia, SET 2

BarroSala2 UPF Macroeconomia, SET 2

Avantatges i desavantatges d’estudiar la convergència entre regions Avantatges: Les regions en un mateix país comparteixen el mateix entorn polític. Les diferències en la renta són més probablement causades per qüestions económiques. Desavantatges: El producte d’una regió està molt relacionat a allò en què la regió s’especialitza (agricultura, mineria, industria automotriu, serveis financers, etc) i a la migració en el marc del procés de formació de ciutats (urbanització): La teoria del creixement té poc a dir sobre aquests aspectes. UPF Macroeconomia, SET 2

4. Convergència mundial després de la Segona Guerra Mundial Què passa si mirem la relació entre el creixement del producte i el nivell inicial de producte per traballador per a una mostra de països tan gran com sigui possible des del període de la posguerra? Com ha estat documentat per molts economistes, no obtindríem indicis de convergència. Els països rics poden, en promig, haber estat creixent inclús més ràpid que els països pobres. UPF Macroeconomia, SET 2

ROMER3 UPF Macroeconomia, SET 2

O pel període : BARRO1 UPF Macroeconomia, SET 2

Semblaria que el producte per treballador ha estat caient en els països pobres Però això prova l’absència dels dos mecanismes de convergència: - Retorns al capital decreixents? - Convergència tecnològica? No necessàriament, perquè les MALES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES en molts països pobres han obstaculitzat el creixement. Per exemple: Falta de protecció dels drets humans i econòmics bàsics Falta d’inversió en factors crítics com infraestructures (carreteres, electricitat, etc.) i capital humà (educació primària i secundària) UPF Macroeconomia, SET 2

Convergència entre països en el Model de Solow CAS 1: -- País pobre: pobre només per ESCASSETAT DE CAPITAL: BAIXA RELACIÓ K(0)/L(0) -- País ric: ric només per ABUNDÀNCIA DE CAPITAL: ALTA RELACIÓ K(0)/L(0) Els països rics són idèntics en totes las altres dimensions (s,d,n,a,A(t)) UPF Macroeconomia, SET 2

k pobre k ric UPF Macroeconomia, SET 2

CAS 2: -- País pobre: per ESCASSETAT DE CAPITAL i TAXA D’ESTALVI BAIXA -- País ric: per ABUNDÀNCIA DE CAPITAL i ALTA TAXA D’ESTALVI UPF Macroeconomia, SET 2

BAIX k(0) pobre k(0) ric UPF Macroeconomia, SET 2

2. Convergència condicional La idea básica és que hi ha CONVERGÈNCIA CONDICIONAL si:  Els països més pobres haguéssin crescut més ràpid que els països més rics SI AQUESTS HAGUÉSSIN ADOPTAT LES MATEIXES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES UPF Macroeconomia, SET 2

(Inversió en educació)país
Com podem comprovar això a la pràctica? Fent una regressió. Per exemple, estimant els paràmetres a, b, c de la següent regressió CREIXEMENT “EXPLICAT” PER “POLÍTIQUES” (Inversió en educació)país (Estabilitat Política)país CREIXEMENT “EXPLICAT” PER CONVERGÈNCIA CONDICIONAL Aquest anàlisis és realitzat per Barro “Economic Growth in a Cross-Section of Countries”, Quarterly Journal of Economics 1989. UPF Macroeconomia, SET 2

Creixement assumint la mateixa inversió en educació i la mateixa estabilitat política a tots els països Renta en 1960 BARRO2 UPF Macroeconomia, SET 2

Aquest enfocament té sentit però també té els seus problemes. Bàsicament, el problema és que les POLÍTIQUES ECONÒMIQUES no són exògenes i poden ser en part degudes a un baix nivell de renta inicial. Per exemple: Es diu que el baix creixement en els països pobres pot deure’s a una baixa inversió en educació. Però la baixa inversió en educació pot ser una conseqüència (i no una causa) de la pobresa dels països. Es diu que el baix creixement en els països pobres pot deure’s a la inestabilitat política. Però la inestabilitat política pot ser una conseqüència (i no una causa) de la pobresa dels països. Etc. UPF Macroeconomia, SET 2

5. Previsió del creixement en els BRICs 1. Qui? - Els BRICs: Brasil, Russia, Índia i China Son països molt grans que encara són pobres però que recentment han tingut períodes de ràpid creixement. Aviat podrien representar una gran part del PIB mundial, comportant importants canvis en la política i la economia internacionals (aquesta és la raó per la que a Goldman Sachs, un banc d’inversió, estant tant interessats en preveure el seu creixement futur. UPF Macroeconomia, SET 2

2. Previsió Considerem la previsió de Goldman-Sachs respecte a quin moment el PIB conjunt dels BRICs superarà el PIB d’Alemania. UPF Macroeconomia, SET 2

Creixement de la renta per càpita a la Xina Proporció de la renta per càpita a EUA UPF Macroeconomia, SET 2

Hi ha molts aspectes que han de ser analitzats per a obtenir una previsió de l’evolució del PIB total. Entre ells: - Evolució de la població en edat de treballar i de la participació de la força laboral - Producte per treballador …. UPF Macroeconomia, SET 2

La població en edat de treballar tendeix a reduir-se UPF Macroeconomia, SET 2

La història mostra que qualsevol classe de projecció de llarg plaç és subjecte en gran part a incertesa. Com més lluny en el futur es miri, més incertes seràn les coses. Previsions de que la Unió Soviètica (o Japó) superaríen els Estats Units com a potència econòmica dominant han acabat quedant fora de context. UPF Macroeconomia, SET 2

Evitar això mitjançant la construcció d’un procés de convergència (o reducció del creixement): Això es pot fer construint la previsió de creixement d’aquests països a través del Model de Solow. UPF Macroeconomia, SET 2

Índia té el major potencial de creixement entre els BRICs

Es pot comprobar la fiabilitat d’aquestes previsions? Un enfocament és fer una PREVISIÓ DINS DE LA MOSTRA. - Suposem que estem a 1960 Utilitzem l’enfocament descrit per a preveure el PIB dels BRICs entre Comparem la previsió amb el verdader creixement de UPF Macroeconomia, SET 2

Com prediu el model l’evolució del PIB entre els anys Creixement annual projectat del PIB, (%) UPF Macroeconomia, SET 2

SET 2 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone

Presentaciones similares

Presentación del tema: "SET 2 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

SET 2 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone

Presentaciones similares

Presentación del tema: "SET 2 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback