BOLONYA EN 30 MINUTS Barcelona, març de 2009.

Presentación del tema: "BOLONYA EN 30 MINUTS Barcelona, març de 2009."— Transcripción de la presentación:

1 BOLONYA EN 30 MINUTS Barcelona, març de 2009

2 ÍNDEX BLOC I: LA VERSIÓ OFICIAL BLOC II: UNA EXPLICACIÓ ALTERNATIVA
BLOC III: LA REACCIÓ POPULAR BLOC IV: L’OPINIÓ dels implementadors BLOC V: QUÈ FER? QUÈ DEMANEM?

3 Sexe, drogues i rock & roll
Els discurs oficial Sexe, drogues i rock & roll

4 Discurs oficial (en serio)
Coordinació europea Qualitat Mobilitat Excel·lència Millor inserció laboral Creixement econòmic

5 Coordinació Europea?

6 Qualitat: Grau = Primer Cicle (Font: ACUP)

7 Mobilitat ¿beques mobilitat?

8 Situació econòmica universitats públiques
Vídeo titulars diaris de la tardor sobre finançament, dèficit … (2’50’’)

9 PUJADA TAXES

10 OFERTA DE MÀSTERS

11 ELIMINACIÓ SEGONA CONVOCATÒRIA

12 PUJADA TAXES

13 BLOC II: Explicació alternativa
Donat que la explicació oficial no ens permet entendre els canvis que es produeixen a l’àmbit educatiu, potser cal enfocar-lo d’una altre manera

14 Què és Bolonya? L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior és un conjunt de reformes universitàries conduents a la creació d'un lliure mercat de serveis educatius. Mitjançant: Comparabilitat dels serveis Mobilitat dels consumidors Orientació de la infraestructura pública a les necessitats de la iniciativa privada

15 Extensió del dret a l'educació
Des de el 1950 els estudiants han crescut en nombre relatius el doble que la població mundial A principi de la dècada dels 50 eren 250 milions de persones al 1999 ja eren milions. Durant el mateix període els estudiants d’ensenyament superior s’han multiplicat per 14 de 6, 5 milions a 88,6 milions. Font: Internacional de l'Educació

16 L'educació: un gran mercat
A nivell mundial, la despesa pública en educació al 2005 va ser de dos bilions de dòlars, més del doble que el mercat de l'automòvil. (Financial Times 12/09/2005) El mercat de les universitats europees en el va anar de 600 bilions d'euros (Financial Times 12/09/2005)

17 L'educació: un gran mercat
En el 2025, 160 milions de joves cursaran estudis superiors en tot el món. Font: “The Knowledge. People power fuel for the new economy” Merryl Lynch (2000)

18 COM? Acord General de Comerç de Serveis
Informes internacionals: Tunning, Brueghel, Bricall, ... Declaracions dels ministres competents: Bolonya, Bergen, ... Lleis Estatals: Estat espanyol: LOU Estat francès: LRU

19 Principals mesures Eliminació obstacles per al lliure comerç de serveis educatius fins ara “monopoli” públic: Equiparació universitats públiques I privades: Restricció finançament públic → Pujada taxes Eliminació progressiva beques--> Prèstecs Establiment d'unitat de COMERÇ comú (ECTS) Abaratiment del cost de la mà d'obra titulada: pràctiques en empresa, devaluació títols., orientació formació a les necessitats empresarials. Abaratiment costos de recerca I desenvolupament: orientació infraestructura humana I material pública per a les línees de recerca iniciativa privada.

20 QUAN? 1995- Acord General de Comerç de Serveis
1999- Declaració de Bolonya 2000- Estratègia de Lisboa 2001- LOU RD Graus, RD ECTS, RD SET 2003- LUC 2007- Reial Decret de Graus (eliminació llicenciatures i diplomatures)

21

22 ON? L'EEES és d'àmbit europeu en sentit ampli.
També s'estàn aplicant al conjunt de països membres de l'OMC: Espai Llationamericà I del Carib (ALCUE) Espai Asiàtic (APAIE) Tot I que les reformes afecten a tots els nivells educatius (secundària, idiomes,...)

23 QUI? Els estats membres de l'OMC negocien l'Acord General de Comerç de Serveis Les empreses dedicades a la comercialització de serveis educatius Els lobbies financers interessats en invertir en un mercat potencial que mou 3 trillons de dolars l'any segons l'OMC

24 Per què?

25 El negoci de l'exportació de serveis educatius: EUA
la recepció d’estudiants estrangers dins de les teves fronteres El primer exportador de serveis educatius a escala mundial són els EEUU, amb una quota de mercat del 30%. estudiants estrangers suposa una entrada de divises de milions de dòlars l'any.

26 Bondats del model EUA La diferència salarial mitjana entre un titulat a una High School (centre públic) i un College (privat) és va eixamplar d’un 50% el a un 111% el 1998. Font: Hirtt. Els tres eixos de la mercantilització escolar.

27 El negoci de l'exportació de serveis educatius: Estat francès
L’Estat francès és el segon exportador de serveis educatius alumnes l'any. Claude Allegre, ministre d’educació de l’Estat francès al 2002 , va exposar la intenció que l’exportació de serveis educatius abans del suposes per a l’Estat francès uns milions de francs. Font: Le Monde. Septembre 2002

28 BLOC III OPINIÓ POPULAR

29 EL REBUIG INTERNACIONAL
Mèxic: La Vaga deI Mil·leni: ocupació 9 mesos UNAM. Contra pujada taxes. Intervenció de l’exèrcit. Més de 30 presos polítics. Universitat més importati prestigiosa de tota Amèrica del Sud. Gratuïta. Va ser el primer experiment d’apliació de la les reformes de l’OMC àmbit universitari. Van guanyar. Vídeo d’imatges de les mobilitzacions 2’:

30 Estat francés: contra la “rèforme L-M-D”
2006- Contra el CPE, contracte escombreria per als recén teitulats. Retirat per les mobilitzacions estudiantils i sindicals. 2007/8- Contra la reforma de la llei de ciència i d’autonomia universitària (LRU) encara en projecte. Ocupacions de facultat. Liderat pel professorat. Vídeo Ocupació Sorbona (2’) crida vaga general i dimissió Sarkozy

31 Itàlia: l’ona anòmala 2008. Contra el Decret Gelmini i la reforma universitària, Retallada del 30% del finançament públic educació. Infiltracions feixistes. Vídeo manifestació novembre (8’): Notícies d’inflirtats (2’)

32 Grècia: contra l’EEES Des del 2006, congelada l’aplicació de la llei d’adaptació a l’EEES per l’ocupació de prop del 90% de les facultats. El 9 de gener de 2009, persones es manifesten a Atenes contra la reforma universitària.

33 Grècia 2009- Facultat Medicina Ocupada

34 Estat espanyol 2001-Mobilitzacions contra la LOU. Abortades per la promesa del PSOE Video declaracions Zapatero 2001 (6’): 2006- Mobilitzacions corporatives contra el catàleg de titulacions (supressió de filologies, hª de l’Art) Cicle mobilitzacions 2008: Contra el Reial Decret de Graus i LOU. Ja han conseguit un programa de beques extraordinari. Vídeo manifestació 6M-2008: Vídeo manifestació 13N contra la LEC i LOU: Vídeo manifestació 20N

35 La lluita contra la LEC

36 La opinió dels implementadors i impulsors de la reforma
BLOC IV La opinió dels implementadors i impulsors de la reforma

37

38 L'opinió dels lobbies Bertrand Cluzel, director general d’ EDUCINVEST, filial dins del mercat educatiu del gegant empresarial VIVENDI: “D’ara en endavant cal apendre a parlar de diners en l’educació, tant sota la perspectiva de la inversió com sota el de la rendabilitat. A terminis. L’educació cal que entri en el sector mercantil”.

39 “No se trata de insertar la Universidad en el marco del Estado del Bienestar, tendencia que de algún modo ha estado presente en nuestra historia reciente; sino de integrar a la Universidad de manera más decidida en el tejido económico y productivo [...]“. Font: Círculo de Empresarios Una Universidad al servicio de la sociedad, Madrid, 18/12/2007, pp. 5-6]

40 L'opinió dels Consells Socials
“no deberíamos mirarnos tanto al ombligo. Tendríamos que generar y potenciar desde las universidades aquello que necesitan las empresas para la formación de sus empleados“. Carlos Mayor Oreja, presidente de la Confederación Madrileña de Consejos Sociales de la Comunidad de Madrid. EL PAÍS 06/07/2008

41 L'opinió de l'administració
“El nostre compromís amb l’empresa és principalment el de formar alumnes amb esperit emprenedor i que apliquin el que saben … i això és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El nostre potencial són els universitaris.” Font: Director General de Universidades, Felipe Pétriz, Entrevista a EL MUNDO, 12 Novembre de 2008.

42 L’opinió de l’administració (II)
“la gent està acostumada a demanar un préstec per al pis, però no es vol hipotecar per obtenir una formació”. Josep Huguet, Conseller d’Universitats, Innovació i Empresa. EL PERIÓDICO 19/04/2008 Vídeo declaracions novembre

43 BLOC V QUÈ FER? QUÈ DEMANEM?

44

45 DEMANDES DEMOCRÀCIA: MORATÒRIA, DISCUSSIÓ PÚBLICA REBUIG:
DEROGACIÓ LOU, LOMLOU, LUC I RD DECRETS SORTIDA EDUCACIÓ (i dels serveis públics) DE LES NEGOCIACIONS OMC REFORMA: MILLORA DEL FINANÇAMENT

46 EPÍLEG Molta gent pot estar d’acord en el rebuig de la reforma. Principals eixos de discussió.

47 LA TRAMPA DEL FINANÇAMENT Pacte Estabilitat (Maastricht)
EPÍLEG I LA TRAMPA DEL FINANÇAMENT La restricció de finançament públic forma part de la reforma, no és un afegit casual ni circunstancial. Pacte Estabilitat (Maastricht) Estratègia de Lisboa Clàusules de l’AGCS

48 EPÍLEG II La trampa de la reforma de la reforma
Taula Nacional per a la Universitat Pública La trampa corporativa No és un problema universitari ni educatiu, és un problema SOCIAL

49 EPÍLEG III La lluita contra l’EEES no implica una valoració positiva de l’actual situació del sistema universitari. Qualsevol reforma no és bona. Aquesta ens fa caminar cap a pitjor.

50 EPÍLEG IV La moratòria i el diàleg són un mitjà no un fi en si mateix.
És la derogació del marc legal la que garanteix l’obertura d’un altre horitzó per a l’educació.