Desordres d’eliminació

Presentación del tema: "Desordres d’eliminació"— Transcripción de la presentación:

1 Desordres d’eliminació
ENCOPRESI FUNCIONAL ENURESI FUNCIONAL

2 ENCOPRESI FUNCIONAL DESCRIPCIÓ CLÍNICA
Defecació en llocs inapropiats o incontinència anal diürna. Majors de 4 anys d’edat. Durada: mínim 1/mes durant 3 mesos.

3 ENCOPRESI FUNCIONAL EPIDEMIOLOGIA
Prevalença decreixent amb l’edat: 4 anys : 3%. 6 anys : 2%. 10 anys : 1,6%. Retardats mentals moderats / greus. Baix nivell socio – econòmic.

4 ENCOPRESI FUNCIONAL ETIOLOGIA
Retentiva: Estrenyiment crònic. Defecació dolorosa. Por a utilitzar lavabos públics. Diarrea induïda per l'estrès.

5 ENCOPRESI FUNCIONAL CURS I PRONÒSTIC
Edat: < 4anys % recuperació. > 5anys % recuperació. Comorbiditat psíquica i mèdica.

6 ENCOPRESI FUNCIONAL AVALUACIÓ
Hàbit diaposicional. Examen abdominal ( massa fecal ). Tacte rectal. Examen neurològic ( sensibilitat perianal ).

7 ENCOPRESI FUNCIONAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
Malaltia tiroidal. Hipercalcèmia. Dèficit de lactasa. Pseudo – obstrucció. Mielomeningocele. Paràlisi cerebral. Estenosi rectal. Fisura rectal.

8 ENCOPRESI FUNCIONAL TRACTAMENT
Control esfínters hipnosi i biofeedback. Estrenyiment crònic ènemes. Diarrea crònica tècniques desestressants. Desordres de conducta Tractament psiquiàtric.

9 ENURESI FUNCIONAL TRACTAMENT
Incontinència urinària sobretot nocturna. Majors de 5 anys. Durada: mínim 2/sem. durant 3 mesos.

10 ENURESI FUNCIONAL EPIDEMIOLOGIA
Decreixent amb l’edat: 5 anys : 5 – 10%. 10 anys : 3 – 5%. Adolescents: 1%.

11 ENURESI FUNCIONAL ETIOLOGIA
Factors genètics. Incapacitat per concentrar l’orina. Retard maduratiu. Desordres psiquiàtrics. Ingesta excessiva de líquids.

12 ENURESI FUNCIONAL AVALUACIÓ
Hàbit miccional. Cultiu d’orina. Osmolaritat urinària. Història familiar. Ultrasonografia ( Tracte urinari ).

13 ENURESI FUNCIONAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
Infecció del tracte urinari. Diabetis Mellitus. Diabetis insípida. Història familiar. Ultrasonografia ( Tracte urinari ).

14 ENURESI FUNCIONAL TRACTAMENT
Programa conductual. Exercicis de control dels esfínters. Enfortir els músculs esfinterians. Desmopresina. Hipnoteràpia.

15 MUTISME SELECTIU DESCRIPCIÓ CLÍNICA
Mutisme en determinades situacions. Tímids, ansiosos, sumisos, excessivament dependents. Durada: mínim 1 mes.

16 MUTISME SELECTIU EPIDEMIOLOGIA
Inici: 3-8 anys. Prevalença: 0,06% - 0,7%. Home / Dona = 2 / 1.

17 MUTISME SELECTIU ETIOLOGIA
Trauma emocional o físic. Biologia ( desordres d’ansietat ). Associació amb fòbia social en adults. Retard mental o desordres neurològics.

18 MUTISME SELECTIU CURS I PRONÒSTIC
Resolució cap als 10 anys. Si > 12anys = Recuperació no completa. Complicacions: Baix rendiment acadèmic. Poques amistats. Fòbia social. Desordre evitatiu.

19 MUTISME SELECTIU AVALUACIÓ
Psiquiàtrica. Neurològica ( dany cerebral ). Física ( anormalitats facials / orals ). Llenguatge. Auditiva.

20 MUTISME SELECTIU DIAGNÒSTIC
Sordesa. Retard mental. Desordres de comunicació. Afàsia. Esquizofrènia. Desordre de conversió.

21 MUTISME SELECTIU TRACTAMENT
Teràpia comportamental i consell als pares. Farmacològic ( ISRS ).

22 DESORDRES DEL DESENVOLUPAMENT RETARD MENTAL
Coeficient intel.lectual < 70 Dèficits adaptatius (comunicació, cura personal, treball, utilització dels mitjans comunitaris...).

23 RETARD MENTAL EPIDEMIOLOGIA
1% - 3% Més freqüent en homes (1,5 : 1) Si és secundari a factors genètics no hi ha diferències entre nivells socioeconòmics Si altra és per una altra causa és més freqüent en grups socioeconòmics baixos.

24 RETARD MENTAL COMORBIDITAT
30% - 70% desordres psiquiàtrics: impulsivitat, irritabilitat hiperactivitat, poca atenció (4 –11%) autisme (5%) depressió ideació suïcida ansietat (25%), fòbies

25 RETARD MENTAL ETIOLOGIA
Psicosocial Biològica Factors ambientals 30% - 40% idiopàtica

26 RETARD MENTAL ETIOLOGIA
Causes psicosocials: POBRESA: malnutrició, sociocultural FACTORS FAMILIARS: baix coeficient intel.lectual, falta d’estimulació psicosocial FALTA DE PROGRAMES COMUNITARIS: diagnòstic i intervenció precoç, educació especial, entrenament vocacional.

27 RETARD MENTAL ETIOLOGIA
Causes biològiques: GENÈTIQUES: defectes autosòmics dominants, errors del metabolisme (recessiu), anomalies cromosòmiques (Sd X fràgil, trisomia 21), herència poligènica.

28 RETARD MENTAL ETIOLOGIA
Causes biològiques PRENATALS: malaltia materna (diabetis, toxèmia), infecció materna (rubèola, CMV, toxoplasmosi, sífilis, herpes, VIH), toxines, malformacions cerebrals, malnutrició extrema, retard del creixement intrauterí.

29 RETARD MENTAL ETIOLOGIA
Causes biològiques: PERINATAL: prematuritat extrema, incompatibilitat de grup sanguini, trauma cerebral, accident cerebrovascular. INFÀNCIA: infecció cerebral, traumatisme cranial, tumor cerebral, hipotiroïdisme, irradiació, asfixia, malnutrició severa

30 Infeccions recurrents, hèrnies, estrabisme, escoliosi
RETARD MENTAL SD X FRÀGIL Causa heretada més freqüent de retard mental (1/1200 homes i 1/2500 dones). Físic característic: cara allargada, orelles prominents, mandíbula prominent, paladar arquejat, macroorquídia. Infeccions recurrents, hèrnies, estrabisme, escoliosi

31 RETARD MENTAL SD X FRÀGIL
50% borderline o retard mental Problemes comportamentals: ansietat, timidesa, contacte visual pobre, aïllament social, mutisme selectiu. Defectes del llenguatge: abstracció pobra, sintaxi immadura, problemes d’articulació. Dèficits neuropsicològics: inatenció, defectes de concentració, labilitat emocional

32 RETARD MENTAL AVALUACIÓ
Nivell de desenvolupament cognitiu (tests estandarditzats) Adaptació Comunicació i socialització Mèdica Psiquiàtrica

33 RETARD MENTAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
Desordres d’aprenentatge Autisme Defectes de comunicació Funcionament intel.lectual borderline Defecte visual o auditiu sever

34 RETARD MENTAL TRACTAMENT
Planificació educacional Teràpies pels desordres psiquiàtrics Tècniques de modificació de la conducta Teràpia a la família(disminuir la sobreprotecció...) Fàrmacs (metilfenidat i dextroamfetamina per reduir la impulsivitat i hiperactivitat, ISRS, liti, beta-bloquejants per tractar l’agressivitat, folats en el Sd X fràgil).