2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics

Presentación del tema: "2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics"— Transcripción de la presentación:

1 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics
Pàg. 112 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics Introducció Precedents L’escepticisme sofista (Gorgies), encara que el terme és d’aquesta època Significat etimològic “Sképsis”, “skeptikós”(escèptics): “aquells que miren o examinen curosament” abans de pronunciar-se sobre res o prendre una decisió Dimensions Teòrica (doctrina/ teoria del coneixement): sembla que no hi ha cap saber ferm i segur ni pot trobar-se cap opinió absolutament segura Pràctica (actitud): s’ha de “suspendre el judici” (no adherir-se a cap opinió determinada) per tal d’aconseguir la serenitat Si és en ambdós sentits s’anomena “pirronisme” En aquesta època és més una actitud que una doctrina Paradoxalment es van dedicar a elaborar arguments a favor del “raonable” i “assenyat” que era “suspendre el judici” Pren-ne Nota! pàgina 112

2 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics
Pàg. 112 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics L’escepticisme antic: etapes i representants El pirronisme Ni la raó ni els sentits ens poden proporcionar un coneixement cert Representants: Pirró d’Èlide ( aC) i Timó de Fliunte ( aC) L’escepticisme medi o acadèmic Són més platònics que escèptics Desenvolupen teories sobre la probabilitat i la versemblança Representants: Arcesilau de Pítana ( aC) i Carnèades ( aC) L’escola escèptica Va desenvolupar els “Trops” o arguments escèptics que es referien als canvis i les modificacions a que estan sotmesos tots els judicis i als motius pels quals hem de “suspendre el judici” i no dir res (aphasia) Representants: Enesidem de Cnossos (80-10 aC) i Sext Empíric (segles II-III dC, va ser el més influent sobretot al renaixement amb el seu “Esbós del pirronisme”)

3 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics
Pàg. 113 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics La recerca de la felicitat a la felicitat (eudaimonia) la indiferència (apathía) resultant ens porta Llavors, es transforma la manera de veure el món i relacionar-se amb la realitat en comprendre que “res no és més” per alliberar-se de la inquietud i assolir la serenitat d’ànim (ataraxia) guardar silenci (aphasía), i l’adhesió a qualsevol doctrina filosòfica (denegació), per tant, s’ha de suspendre el judici (epokhé) Després d’examinar curosament totes les proposicions (sképsis) i fer tot el possible per trobar un criteri de veritat descobrim que no hi ha cap argument o veritat que es puguin considerar segurs o definitius

4 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics
Pàg. 113 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics La praxis escèptica Necessitat d’unes certes guies per viure: ètica del sentit comú La vida pràctica s’ha de regir per les següents quatre regles (Sext Empíric): L’experiència de la vida (la tradició de les lleis i els costums) Les indicacions que la naturalesa ens dona mitjançant els sentits Les necessitats del cos Les regles de les arts En conclusió, cal “Seguir les aparences dels fenòmens” (empirisme) Valoració Positiva Combat el dogmatisme ja que obliga a les altres escoles a revisar els seus arguments (encara que, curiosament, no fa crítica de si mateixa) Negativa Augmenta l’irracionalisme, l’abandonament de la investigació científica i l’apropament al misticisme

5 3. La ciència alexandrina
Pàg. 114 3. La ciència alexandrina Caràcters generals Biblioteca (amb més de mig milió d’exemplars) i centre d’investigació científica impulsat per Ptolomeo Soter Abandonament de l’ intent de crear sistemes filosòfics generals, especialització del saber i separació de la ciència de la filosofia Allunyament de la mentalitat religiosa (que posava límits a la investigació científica) Va haver un gran desenvolupament però només de l’aspecte teòric. Per què?: Consideració superior del coneixement teòric (theorein) sobre la seva aplicació pràctica (techné) No hi havia necessitat de noves eines o màquines que fessin les tasques ja que per això ja hi havia esclaus

6 3. La ciència alexandrina
Pàg. 114 3. La ciència alexandrina Representants Matemàtica Euclides: els “Elements” model de sistema axiomàtic – deductiu Arquímedes: aplicació de la matemàtica a la mecànica, valor de l’experimentació Hipàtia: matemàtica i astrònoma, directora de la biblioteca - museu Astronomia Aristarc de Samos: primer sistema realment heliocèntric. Mesura les distàncies del Sol i la Lluna Hiparc, Apoloni i Ptolomeo: geocentristes, desenvolupen el sistema epicicle – deferent per poder fer millors prediccions Erastòstenes: matemàtic i geògraf mesura la circumferència terrestre Medicina Heròfil, Erasístrat i Galè: disseccions humanes, anatomia i fisiologia del sistema nerviós, vascular, etc. José Vidal González Barredo