POETES DEL SEGLE D'OR DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ –Tema IV

Presentación del tema: "POETES DEL SEGLE D'OR DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ –Tema IV"— Transcripción de la presentación:

1 POETES DEL SEGLE D'OR DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ –Tema IV
C/ San Rafael, Gandia Tfno COLEGIO ESCOLAPIAS GANDIA POETES DEL SEGLE D'OR

2 Dues situacions diferents a la Corona d’Aragó
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Catalunya València Situació ben distinta Esdevé centre polític, econòmic, cultural i comercial de la Corona Notable increment de població Expansió econòmica i comercial Art: grans monuments del gòtic civil i religiós: Torres de Serrans i Quart, Palau General, Seu i la Catedral Literatura: els escriptors viuen i escriuen a València; l’aparició de la impremta fou una revolució cultural per a la difusió i producció de llibres Crisi econòmica i social. Causes: Epidèmies de pesta negra Mort sense descendència de Martí l’Humà 1412 Compromís de Casp: entronització de Ferran d’Antequera, dinastia dels Tastàmara, amb el suport del papa Luna (Benet XIII) = inici de la castellanització de l’aristocràcia Revoltes antisenyorials dels camperols Lluites entre poble pla i burgesos Alfons el Magnànim ( ) es va ocupar bàsicament de l’expansió mediterrània mentre governaven l’esposa, Maria de Castella, i el seu germà Joan, rei de Navarra. Guerra civil catalana amb Joan II ( )contra el primogènit del primer matrimoni d’Alfons: el príncep Carles de Viana. Conseqüències: Enfonsament de Catalunya mitjans s. XV Joan II deixà com a hereu al tron el primogènit del seu segon matrimoni Ferran II el Catòlic ( ), que era casat amb Isabel I de Castella des de feia quatre anys. = accentuació del procés de castellanització

3 La llengua al segle XV DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Malgrat tot això, la llengua assoleix un estadi de normalització i prestigi en tots els àmbits d’ús Esdevé un model lingüístic plenament consolidat Hi ha conciència de correcció idiomàtica, s’escriuen obres de reflexió idiomàtica i estudis on es demostrava l’interés per depurar la llengua Hi ha preocupació per establir un model de referència i evitar les formes més dialectals A conseqüència de l’auge econòmic i cultural de València , s’estengué el terme de llengua valenciana, reflex de l’afirmació d’una consciència de ciutadania valenciana que contrasta amb els problemes de la resta del domini lingüístic La trajectòria desigual dels diferents Estats de la corona catalanoaragonesa comporta La disgregació del sentiment nacional unitari Afavoreix la fragmentació dialectal de la llengua a partir de finals del s.XV La integració de la Corona d’Aragó dins la monarquia hispànica comportà la castellanització del poder polític, social i de les classes més elevades 3 3

4 Clima literari de la València del segle XV
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Continuació de la poesia trobadoresca durant tot el segle XIV: model lingüístic i temàtic de la lírica amorosa culta fins a l’obra d’Ausiàs March El 1323 un grup de poetes va crear a Tolosa El Consistori de la Gaia Ciència, destinat a premiar en certàmens obres en llengua provençal per a fer ressorgir aquesta antiga poesia. Poc a poc es va abandonant la llengua provençal mentre que la temàtica de l’amor cortés continuarà més o menys present encara durant segles. El 1442 Alfons el Magnàmim entra a Nàpols i la cort descobreix els humanistes italians i especialment , l’obra de Dant Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio. En l’activa vida cultural de ciutats i corts, naixen tertúlies, certàmens i debats poètics dedicats a diverses temàtiques. 4 4

5 Poetes del segle XIV DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Segueixen la mètrica trobadoresca: Pere March, senyor de Beniarjó. Al ducat de Gandia, dicta sirventesos on critica els costums cortesans, els vicis i virtuts socials o la conducta cristiana L’arnés del cavaller, en noves rimades on descriu de manera al·legòrica el vestit i l’armament d’un cavaller per extraure un sentit moral Jaume March, molt més tradicional, és autor del Llibre de concordances, un diccionari de rimes que havia de servir de guia als poetes. Junt a Lluís d’Averçó, autor de Torsimany, un altre tractat de gramàtica i retòrica, van rebre el 1393 l’encàrrec de Joan I d’organitzar a Barcelona certàmens poètics a imitació dels de Tolosa. Predominen els debats i la poesia de circumstàncies, i quan es trasllada a València a finals del segle XV, la temàtica és religiosa també. Al voltant dels Jocs Florals podem trobar la major part dels poetes de l’època, l’obra dels quals va ser publicada parcialment o total en cançoners com el Cançoner de Ripoll, o el de Flor d’enamorats Gilabert de Pròixida, destaquen les cançons amoroses dins dels cànons més estrictes de l’amor cortés Andreu Febrer, producció lírica situada en la seua joventut, representant del trobar ric 5 5

6 Poetes del segle XV Jordi de Sant Jordi Obres
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Jordi de Sant Jordi Va ser cambrer d’Alfons el Magnànim i durant les guerres d’Itàlia fou empresonat a Nàpols Cavaller, poeta i músic, va gaudir de gran prestigi en la cort i és el poeta més original de tots els que precediren Ausiàs March Inserit en la tradició trobadoresca, la seua lírica s’allunya de la despersonalització anterior i destaca per la nova actitud més sincera i més humana, per la versemblança de la seua obra Però continua la influència trobadoresca en la temàtica (ús del senhal, canta els sofriments de l’enamorat lliurat a la força irresistible de l’amor i al dolor amb què pateix tots els mals que aquell li provoca), versificació(la cançò en octaves clàssiques) i llenguatge (provincialismes) Obres Stramps, poema que comença amb la imatge Just lo front port vostra bella semblança, està considerat una de les millors cançons d’amor de tota la tradició poètica medieval. Comiat, la separació de l’amada provoca en el poeta l’angoixa i tristesa més absoluta i el dolor més intens o la nostàlgia Presoner, d’una gran força expressiva, poema més íntim i humà on descriu l’angoixa del presoner i el sentiment de solitud. 6 6

7 Poetes del segle XV: Ausiàs March
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Sembla que va nàixer a València el 1397 Pertanyent a la petita noblesa A partir dels 27 anys i després d’haver pres part en campanyes militars a Itàlia, no va eixir més de Gandia i València Va dur una vida apassionada entre desafiaments i relacions amoroses. Als 40 anys es casà amb Isabel Martorell, però enviudà dos anys després. Es tornà a casar amb Joana Escorna, que també va morir molt jove. Va morir el 3 de març de 1459 i va deixar 4 fills il·legítims La seva poesia va suposar el trencament amb la poètica trobadoresca no sols per la utilització de la seua pròpia llengua. És una poesia personal, sincera, amb profundes reflexions sobre la mort Destaca el to intimista i de reflexió personal, aporta les vivències i els sentiment d’un jo concret, amb virtuts i defectes, amb dubtes i certeses Va ser conegut com El oscuro per la duresa de la seva expressió i la violència sintàctica dels seus poemes 7 7

8 CLASSIFICACIÓ DE L’OBRA D’AUSIÀS MARCH
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia 8 8

9 128 cançons: Agrupades en 5 Cicles
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Ausiàs teoritza sobre l’amor,que apareix en tensió entre dos pols: l’amor sensual o foll (carnalitat) i l’amor fi o intel·lectual (espiritualitat), també apareix l’amor venal o conjugal que respon als interessos quotidians. Són 79 poemes subdividits en 5 cicles 9 9

10 Plena de seny DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Aquest senyal pertany als inicis literaris de March. Proposa a l’amada una relació més madura, vol superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. Se sent fracassat en no rebre la resposta de la dama. March expressa la tristesa i la solitud, i recrimina l’amada perquè no l’estima com ell voldria. Ausiàs March - Poema IV 10 10

11 Llir entre cards DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Sota aquest senyal s’amaga la dama anomenada Teresa. March s’allunya dels aspectes físics de la dona i parla d’un amor total, sensual i espiritual, que el separa de la resta d’homes i és correspost per la dama. Molt sovint fa reflexions morals i expressa els seus dubtes i contradiccions. El tema de la mort és gairebé constant, quasi obsessiu. Ausiàs March - Poema XI Ausiàs March - Poema XIII Ausiàs March - Poema XIX Ausiàs March - Poema XXIII Ausiàs March - Poema XVIII 11 11

12 DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II
Copyright Colegio Escolapias Gandia Amor, amor Poesia escrita en la vellesa, el poeta es dirigeix a l’amor personificat i es lamenta de la pèrdua de l’amor, de la seua facultat d’estimar, perquè reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer total, l’amor pur. Davant un nou amor es mostra indefens i perdut. La mort serà l’única solució per a resoldre el conflicte d’un amor no correspost. Ausiàs March - Poema IV Ausiàs March - Poema XLVI Ausiàs March - Poema LXVI Ausiàs March - Poema LXXVII 12 12

13 Mon darrer bé DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Dos poemes dirigits probablement a la seua segona dona Joana Escorna, en els quals es constata l’equilibri emocional i la pau interior que trobà en ella. Ausiàs March - Poema LXXXIX 13 13

14 Oh, folla amor DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia 10 poemes en que se sent pecador, deshonest i vil, i fins i tot sent vergonya d’un amor “foll” anterior. L’amor apareix espiritual, correspon a la maduresa i senectut del poeta. Ausiàs March - Poema LXXIX 14 14

15 AUSIÀS I ELS TROBADORS SEMBLANCES
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia AUSIÀS I ELS TROBADORS SEMBLANCES Els temes (amor, malaltia d’amor, desig de mort per deixar de patir...) La mètrica (cançò d’amor, tornada...) Els procediments estilístics (mateixos tòpics i recursos estilístics...) L’ús del senyal per amagar la identitat de l’estimada Poeta típicament medieval ( teocentrisme, vida=vall de llàgrimes, mort alliberadora, penediment dels pecats per aconseguir la vida eterna, temor a l’infern...) 15 15

16 AUSIÀS I ELS TROBADORS DIFERÈNCIES ELS TROBADORS AUSIÀS MARCH
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia DIFERÈNCIES ELS TROBADORS AUSIÀS MARCH Escriuen en occità Poesia=clixé literari, joc amorós, tal vegada inventat Sempre presenten el mateix to de lament per la no correspondència de l’estimada Mètrica: cançons, amb tornada al final de cada cobla Estil: trobar ric i trobar lleu, amb imatges i figures literàries fàcils Midons (meus dominus): cantada en atenció a la seua jerarquia social Escriu en català, abandona l’occità com a llengua poètica Poesia amorosa més personal i sincera, amb profundes reflexions a la mort To més intimista i de reflexió personal que aporten les vivències i els sentiments d’un jo concret, amb virtuts i defectes, amb dubtes i certeses Cançons amb tornada al final del poema, introduïda pel senyal Estil molt més complicat, imatges , símbols, i figures complicades. Estil dur i el·líptic Nova visió: Tractament de l’estimada com a ésser de carn i ossos 16 16

17 AUSIÀS I ELS TROBADORS TRACTAMENT DE L’AMADA AUSIÀS MARCH
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia TRACTAMENT DE L’AMADA AUSIÀS MARCH POETES ITALIANS TROBADORS No pot arribar més lluny, i el que fa és considerar l’amada simplement com a dona amb virtuts i vicis, amb fermesa i feblesa, un ésser capaç de pecar i fer pecar el poeta. La situa arran de terra, on realment és, i des d’allí l’ama i l’odia, li prega o la plany quan mor. El que més destaca de les seues qualitats és el seny, la intel·ligència, per a descobrir qui l’estima realment de qui no Oposaren la “dona angelicata” a la midons dels trobadors. Aquella que mereix ser amada no per la noblesa de la sang sinó per la noblesa de cor, o siga, el cor gentil (noble). És la sublimació de l’amada. Dante:Beatrice serà la Teologia que el conduirà vers Déu Petrarca:Laura és la més elevada espiritualitat Cantada en atenció a la seua jerarquia social, és anomenada midons, la senyora que domina el seu vassall, i a qui el poeta ret un vassallatge amorós (fidelitat absoluta) a canvi del guardó (protecció, el si a la relació amorosa 17 17

18 L’ESTIL D’AUSIÀS MARCH
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia El seu estil és, en general, dur i el·líptic, amb hipèrbaton abundant, trets que dificulten la comprensió de la poesia i la fan obscura. Un dels trets més característics en les seues obres és la comparació basada en l’experiència personal (el mar tempestuós, l’experiència militar, l’animalogia, els metges i les malalties) per a explicitar un estat d’ànim turmentat. Per a expressar les contradiccions sentimentals recorre a l’antítesi, la imprecació i la interrogació retòrica i els apòstrofes, que pretenen commoure el lector. Cal destacar també l’ús de metàfores de caràcter patètic i macabre. Abunden les imatges tristes, ombrívoles, violentes i desagradables, d’acord amb el tarannà del nostre poeta. També empra l’al·legoria per a expressar amb conceptes abstractes les idees i emocions. Les personificacions i hipèrboles animen la natura amb sentiments apassionats. 18 18

19 Importància d'Ausiàs March
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dins de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents: Pel fet que fou un poeta molt llegit. Per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Luis de León, Fernando de Herrera, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra. La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres. Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera. 19 19

20 Modernitat de l'obra ausiasmarquiana
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ II Copyright Colegio Escolapias Gandia El perquè de la seua modernitat: Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes. Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un. Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa. L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, ja que part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat. Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat. La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo. 20 20