La crisi del sistema de la Restauració ( )

Presentación del tema: "La crisi del sistema de la Restauració ( )"— Transcripción de la presentación:

1 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

2 10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
QUÈ ESTUDIAREM? 10.1. El reformisme dinàstic 10.2. Les forces de l’oposició 10.3. La crisi del 1917 10.4. La descomposició del sistema 10.5. La dictadura de Primo de Rivera ( )

3 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
LA CRONOLOGIA

4 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
LA CRONOLOGIA

5 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
LA CRONOLOGIA

6 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC • El desastre del 98 va mostrar les deficiències del Règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. Silvela • El primer govern regeneracionista (Silvela, 1899) va fracassar arran de la repressió de la protesta dels comerciants barcelonins per la pujada d’impostos, el Tancament de caixes.

7 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC

8 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC •El 1901 es va reprendre el torn dinàstic, i el 1902 es va entronitzar Alfons XIII rei d’Espanya amb la majoria d’edat de 16 anys. • La participació directa d’Alfons XIII en la vida política, va ser un element més de desestabilització, ja que el rei va abandonar el tradicional paper d’àrbitre que la monarquia va exercir en l’època del seus pares. • Alfons XIII sempre va recolzar les opcions polítiques més conservadores, culminant amb el seu recolzament al cop d’estat i la Dictadura de Primo de Rivera. • Els capricis de canvis de govern i president s del rei es van conèixer com a CRISIS ORIENTALES ja que arribaven directament del Palau d’Orient, la seva residència.

9 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC • Després de la desaparició de Cànovas i Sagasta, els dos partits dinàstics van tenir dificultats per mantenir-se units. • Inestabilitat dels governs: entre 1901 i 1916 hi va haver 18 executius i 12 caps de govern diferents. • Els nous líders dels partits dinàstics van estar influïts pel regeneracionisme.

10 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC Maura

11 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC *Va intentar una reforma “des de dalt”; un intent de reformar/regenerar el sistema polític i l’administració amb una nova classe política que havia de ser recolzada per les “masses neutres”. Amb això pretenia: Governar de forma eficaç. Desbancar els cacics. Impedir el protagonisme a les classes populars (amb mà dura). *Va fer una nova Llei Electoral (1907) que feia més difícil el frau electoral i permetia la participació de més partits al Parlament. *Va impulsar una política social amb la creació de l’Instituto Nacional de Previsión o la Llei del Descans Dominical. *Va exigir major independència de l’Executiu davant les ingerències de la Corona. Va intentar donar més autonomia als ajuntaments i a les Diputacions.

12 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC Canalejas

13 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC Aprofundiment en la política de reformes socials, com a intent d’acostament a les classes menys afavorides. Llimitació de la vinculació entre Església i Estat. Llei del “Candau” (1910). Política tributària: nous impostos progressius sobre la renda en lloc de l’impost de Consums. Política exterior: Conferència d’Algesires (1906); Protectorat del Marroc (1912) Llei de Lleves i abolició de les “quotes” de redempció 1912 – Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme dinàstic. Llei de Mancomunitats (1914).

14 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC

15 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA

16 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Carlisme i tradicionalisme Les diferents tendències no van reunificar- se fins a la creació de la Comunió Tradicionalista el 1931.

17 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA Republicanisme i lerrouxisme • El republicanisme va ser la força principal d’oposició parlamentària, però estava dividit. La Unió Republicana (1903) de Nicolás Salmerón va ser un intent d’unir els diferents grups republicans • A Barcelona el republicanisme el liderava Alejandro Lerroux, un advocat laboralista sevillà que va tenir força èxit en les eleccions de1901, 1903 i El seu discurs demagògic va ser molt ben acollit per les classes populars. Reivindicava l’anticlericalisme i l’anticatalanisme (català = patró explotador).

18 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA Republicanisme i lerrouxisme • Així, mentre que Unió Republicana el 1907 s’acostava al catalanisme integrant-se a Solidaritat Catalana, alguns dels seus dirigents, com Alejandro Lerroux o Vicent Blasco Ibáñez (València), es despenjaven. •El 1908 Lerroux es va presentar a tot l’Estat encapçalant el seu propi partit, el Partit Republicà Radical (PRR). Després de la Setmana Tràgica Lerroux va perdre el suport popular, va moderar el seu discurs (va ser molt conservador) i es va traslladar a Madrid

19 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Republicanisme i lerrouxisme Alejandro Lerroux

20 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

21 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Les forces obreres Recordar el procés d’industrialització a Catalunya, amb l’augment del nombre de treballadors en el sector industrial i del seu pes en el conjunt de l’economia catalana i espanyola. Paral·lelament s’incrementà la conflictivitat laboral en la dialèctica patronal /obrers per la jornada laboral, la qüestió salarial i la precarietat i condicions dels llocs de treball... Gran vaga obrera del 1902 a Barcelona, que no té recolzament de l’UGT, i perd la seva esca influència a Catalunya El 1907 va néixer la Solidaritat Obrera, formada pels grups anarquistes i de diverses forces del moviment obrer català, com a resposta a la Solidaritat Catalana (burgesa).

22 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Les forces obreres: socialisme. • El PSOE va créixer en militància i va aconseguir el seu primer diputat el 1910, Pablo Iglesias. • El sindicat socialista UGT va arribar gairebé a un quart de milió d’afiliats el 1920. • Un sector més radical (revolucionaris) del PSOE, i simpatitzant del bolxevisme soviètic, va fundar el el Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’any 1921.

23 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Les forces obreres: anarquisme. •L’anarcosindicalisme es va aplegar a l’entorn de Solidaritat Obrera (1907). • El 1910 es va crear la creació de la secció espanyola de la CGT (Confederació General del Treball), que es va convertir en la CNT (Confederació Nacional del Treball), d’ideologia anarquista i revolucionària. • Defensava la promoció d’una vaga general revolucionària que acabés amb l’Estat i el capitalisme. • El 1915 era el primer sindicat a Catalunya, València, Saragossa, Andalusia i localitats del nord peninsular. El 1919 ja tenia afiliats.

24 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Les forces obreres: anarquisme. IDEOLOGIA Es fonamentà en l’apoliticisme, que l’allunyava de l’acció política dels partits de l’esquerra socialista, i enfront de la UGT. Forta implantació a Andalusia, al País Valencià, i sobretot a Catalunya, on fou la força sindical hegemònica. Preconitzava l’acció revolucionària per mitjà de la vaga, l’eliminació de la propietat privada i de l’Estat i la destrucció del capitalisme. Els seus principals líders foren Àngel Pestaña, Salvador Seguí (“El Noi del Sucre”) i Joan Peiró.

25 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Les forces obreres.

26 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona •El 1906 va tenir lloc la Conferència d'Algeciras, segons la qual els Estats espanyol i francès es repartien el Marroc com a un Protectorat. •La població marroquina es va revoltar, iniciant-se la Guerra del Riff, molt impopular a Espanya, i que es va allargar fins el 1926. •Entre el 25 de juliol i el 2 d’agost del 1909 es va viure a Barcelona la Setmana Tràgica, una revolta originada pel descontentament amb la guerra al Marroc i per la mobilització dels reservistes. •La prohibició governativa de les protestes va exacerbar els ànims i es va convocar una vaga general que va derivar en una insurrecció generalitzada amb la crema d’edificis religiosos (irresponsabilitat d’alguns extremistes que van manipular els prejudicis anticlericals populars) i barricades als carrers.

27 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.3. Catalanisme i republicanisme ( ). L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

28 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

29 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona (1906) 99

30 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.3. Catalanisme i republicanisme ( ). L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.

31 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

32 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.3. Catalanisme i republicanisme ( ). L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

33 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

34 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

35 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

36 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

37 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona •Només una brutal repressió militar indiscriminada va poder aturar el conflicte, amb morts, detencions i afusellaments com el de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador de l’Escola Moderna, acusat falsament de ser l’instigador. . •El govern de Maura va caure amb la crisi, i tots els partits van quedar desprestigiats.

38 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Francesc Ferrer i Guàrdia executat (L’Esquella de la Torratxa, 1932)

39 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
L’obra política i administrativa de la Mancomunitat de Catalunya 10.5. La crisi del 1917 La crisi del 1917: l’impacte de la Gran Guerra •Espanya, va quedar al marge del sistema d’aliances europeu previ a la Primera Guerra Mundial, i es va mantenir neutral durant el conflicte (govern presidit per E. Dato). *Cambó: “Espanya havia de ser neutral perquè no podia ésser altra cosa. Ni posseïa un exèrcit eficient, ni tenia un ideal internacional” • La neutralitat va afavorir l’economia, fent-se grans negocis a costa dels dos bàndols. En canvi, es va desencadenar un greu procés inflacionari i una forta tensió social. Eduardo Dato

40 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
La crisi del 1917: l’impacte de la Gran Guerra

41 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
La crisi del 1917: una crisi o tres crisis? a) Crisi Militar: grups de militars van formar les Juntes de Defensa (peninsulares), reclamant millores salarials i regular els ascensos per criteris d’antiguitat (en contra dels africanistes, que ho feien per mèrits de guerra); al juny van elaborar un manifest en que culpaven al govern de no resoldre els problemes (intervencionisme?) b) Crisi política: durant una suspensió de Corts (caiguda del govern de Romanones), el 5 de juliol de 1917 es va reunir a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris (republicans, socialistes, lligaires...) per reivindicar la transformació de l’Estat centralista en un d’autonomista i convocar eleccions a Corts Constituents (corrupció, supressió constant de garanties constitucionals, estats d’excepció...) El moviment, no va tenir continuïtat, ja que requeria l’entesa entre regionalistes i antimonàrquics d’esquerra i just esclatava una vaga general convocada per la CNT i la UGT (durament reprimida).

42 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
La crisi del 1917: una crisi o tres crisis? c) Crisi social: des del 1916 es mantingué un moviment vaguístic creixent, tot i que desigual geogràficament i sectorialment. El ressò de la Revolució Russa de febrer va esperonar les expectatives revolucionàries entre les forces obreristes. La vaga general d’agost del 1917 es va reprimir sense contemplacions per part de l'exèrcit i amb el suport de les classes benestants.

43 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

44 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
La crisi del 1917: una crisi o tres crisis?

45 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) • Entre el 1918 i el 1923, la incapacitat dels governs per reformar el sistema polític, la forta conflictivitat social i les tensions derivades de la guerra del Marroc van suposar la crisi definitiva del règim de la Restauració. •El fracàs dels governs de coalició van propiciar el retorn al sistema dinàstic (10 governs durant aquest període). Es va tornar a la tupinada, però cap partit va aconseguir majoria al Parlament i així es van fer habituals, les mesures d'excepció, la suspensió de les garanties constitucionals, tancament de les Corts… i cada vegada amb més pes de l’exèrcit: protagonista de la repressió.

46 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) • El govern d’Eduardo Dato va caure arran de “la crisi” (Dato va ser assassinat pels anarquistes el 1921). • Es succeïren deu governs en cinc anys (veure cronologia del tema), dos d’ells de concentració (dinàstics i catalanistes), amb períodes de supressió de les garanties constitucionals. Uns governs que no van poder redreçar la situació (econòmica i social) per les moltes divergències partidistes

47 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) • El 1922, desencisats amb el possibilisme de la Lliga i amb la incomprensió de les campanyes per l’autonomia a la resta de l’Estat, a Catalunya aparegueren grups nacionalistes més radicals com Acció Catalana i Estat Català. • El catalanisme progressista havia començat a revifar poc abans, el 1917, amb el Partit Republicà Català de Francesc Layret i Lluís Companys.

48 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) • El 1919 esclata la vaga de La Canadenca, que desencadenà una forta repressió (estat d’excepció, locaut) i la resposta violenta d’activistes com Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso (Los Solidarios). Buenaventura Durruti

49 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) • La Federació Patronal va organitzar bandes de pistolers per assassinar els dirigents sindicals en conxorxa amb les autoritats policials (Martínez Anido), i uns Sindicats Lliures (grocs). El pistolerisme va deixar un rastre de més de 800 atemptats entre 1917 i 1923.

50 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) • L’anarcosindicalisme propugnava les vagues generals com a instrument revolucionari que destruís el sistema (la CNT va editar el diari Solidaridad Obrera). El camp andalús va esdevenir la punta de llança de l’agitació anarquista (trienni bolxevic). • A Catalunya sorgí el sindicat Unió de Rabassaires el 1922 (enfrontat a l’Institutc Agrícola Català de St. Isidre –IACSI- de dretes).

51 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) CONFLICTIVITAT AL CAMP • Trienni bolxevic ( ) a Andalusia. • Conflicte Rabassaire, a Catalunya. Unió de Rabassaires (1822), sindicat pagès (explotació familiar) enfrontat a l’ IACSI (Institut Agrícola Català de Sant Isidre) CONFLICTIVITAT OBRERA • Vaga de la Canadenca (1919). • Pistolerisme: Enfrontament entre els sindicats i la patronal: Sindicat Lliure//Los Solidarios. • Repressió. Aplicació Llei de Fugues. La fi de la Guerra Mundial va produir un canvi brusc de les condicions econòmiques: disminució de la producció, alça de preus, augment de l’atur, que juntament amb el triomf de la Revolució a Rússia, va provocar una molt gran la mobilització social i l’augment del sindicalisme.

52 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) • El 1921, un atac marroquí va sorprendre la guarnició espanyola a Annual*. El desastre va esquitxar l'exèrcit, el govern i la monarquia.

53 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) Ya llega a los coroneles Ya sube hasta los generales ¿Ve usted si está alto? ¡Pues no alcanza a los políticos!

54 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo de Rivera •El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat • JUSTIFICACIÓ: posar fi a la crisi política, la conflictivitat social i el perill del trencament de la unitat d’España. • SUPORTS: monarquia, militars i part de les classes dirigents. • OBJECTIUS: Acabar amb la conflictivitat social Frenar les aspiracions nacionalistes Evitar responsabilitats per Annual Evitar un canvi en les elits polítiques que portessin a la democratització del règim

55 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estat •Va crear un Directori militar, per a arreglar els problemes més importants, que va suspendre el règim constitucional (cambres legislatives, ajuntaments, etc.), i va perseguir anarquistes i comunistes. DIRECTORI MILITAR ( ) •Suspensió règim constitucional. •Dissolució cambres legislatives. •Cessament de les autoritats civils i ajuntaments. •Prohibició dels partits polítics i sindicats. •Militarització de l’ordre públic. •Repressió obrera •Solució del conflicte del Marroc: Desembarcament d’Alhucemas (1925)

56 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estat Desembarcament a la badia de Alhucemas, nord d’Àfrica (1925)

57 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estat •A partir de l’any 1925 va governar amb un Directori civil •Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión Patriótica, que li donés suport social. •Va actuar conjuntament amb França al Marroc (desembarcament d’Alhucemas,1925), amb èxit. •L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons i líders sindicals moderats per eliminar els conflictes laborals. La UGT hi col·laborà. •Perpetuar el Règim a l’estil feixista italià. Partit únic: Unión Patriòtica Estat Corporatiu: Assemblea Nacional Consultiva. DIRECTORI CIVIL ( )

58 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estat

59 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Política econòmica i social Va crear milers de llocs de treball amb la realització d’obres públiques que haurien de servir per modernitzar les infraestructures. En aquest mateix sentit potencià les exposicions universals de Barcelona i Sevilla del 1929. Tot plegat, va provocar un greu dèficit pressupostari, camuflat per la bona conjuntura econòmica dels anys ‘20.

60 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Política econòmica i social REFORMES: •Intervencionisme estatal per afavorir les empreses espanyoles •Foment de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres, etc...) •Proteccionisme •Concessió de monopolis: CAMPSA, Telefònica... EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 a Barcelona* i Sevilla. *Objectiu: atreure la burgesia catalana cap al règim. Sindicalisme Vertical: Organització Corporativa Nacional. (agrupava patrons i obrers en comitès paritaris per regular els conflictes laborals,salaris, condicions de treball…)

61 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Política econòmica i social

62 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo de Rivera: Oposició al règim •Malgrat el suport inicial de la Lliga, aviat va mostrar-se l’anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitat el 1925, prohibició dels Jocs Florals, censura, etc. •L’oposició al règim fou exercida per alguns monàrquics i militars conspiradors; però, sobretot, per republicans, anarquistes, comunistes, catalanistes radicals, i bona part de la intel·lectualitat. •Francesc Macià, dirigent d’Estat Català i exiliat a França, organitzà un projecte d’invasió armada de Catalunya per instaurar un Estat independent. El novembre de 1926 va concentrar-se a Prats de Molló per passar la frontera amb un grup d’expedicionaris. Malgrat que va ser detinguts van aconseguir un gran ressò mediàtic.

63 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo de Rivera: Oposició al règim Partits dinàstics Republicans Comunistes Sectors militars Intelectuals: Unamuno, Blasco Ibáñez... Estudiants universitaris, organitzats a la FUE (Fed. Universitaria Escolar) CNT PSOE y UGT Nacionalismes: Catalanistes i Bascos Apartats del poder Alianza Republicana (1926) Sanjuanada (intent fallit de cop d’estat contra Primo, 24/06/1926, protagonitzat pels generals Weyler i Aguilera. Van ser descoberts i arrestats).

64 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo: Caiguda de Primo de Rivera Incapacitat de donar una sortida política a la nova situació Desprestigi de la monarquia Oposició cada vegada més forta DICTABLANDA: Davant d’aquesta situació, Primo dimiteix i Alfons XIII nomena al General Berenguer. Aquest va governar per decrets i va intentar apaivagar els ànims després de la situació creada pel crac de la Borsa de 1929 i per les revoltes socials. Va derogar moltes de la mesures imposades i impulsades per Primo. Intenta organitzar unes eleccions generals sense èxit: partits dinàstics es neguen, forta oposició política (Pacte de San Sebastián), força moviment obrer, aixecament de Jaca… Va presentar la dimissió al febrer del 1931. L’Almirall Juan B. Aznar va intentar gradualment arribar a la situació anterior al 1923 i va organitzar unes eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931.

65 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

66 La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)