1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa Un canvi polític revolucionari 1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa Causa profunda Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat, sobirania Nacional,...) La burgesia a desitjar acabar amb l’absolutisme i els privilegis de nobles i eclesiàstics Porta a Altres causes Successives males collites Porta a la Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i als nobles, i al descontent dels camperols. Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort La bancarrota de les finances del rei. D’on podia el rei obtenir nous impostos? Porta a Any 1788 Ingressos Despesses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Deute i interessos (41%) El rei es veu obligat a convocar les corts (Estats generals) per sol·licitar a nobles i burgesos un canvi en el sistema d’impostos. Per què? Són la única institució capaç de modificar els privilegis i tradicions 1

1. Introducció: Els Estats Generals LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 1. Introducció: Els Estats Generals * Una assemblea de representants dels estaments socials. 1r estament: esglèsia, 291 representants 2n estament: noblesa, 270 representants 3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants Què són ELS ESTATS GENERALS: * Una institució d’origen medieval en desús en temps de l’absolutisme. i com funcionaven ELS ESTATS GENERALS: 2 vots 1 vot * El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves decisions, però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments. * Cada estament es reunia i discutia per separat * Cada estament disposava d’un sol vot. Els privilegiats disposaven de majoria. Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels Estats Generals el maig del 1789? Va donar, per primera vegada en molts anys, l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se, i va precipitar l’esclat de la revolució francesa. 2

NO Van acceptar-ho el rei i els nobles? Inicien la Revolució: LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals ELS ESTATS GENERALS: Maig del 1789. Versalles En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari. NO Van acceptar-ho el rei i els nobles? Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat? Inicien la Revolució: * Es proclamen representants de la nació i es constitueixen en l’Assemblea Nacional. * Juren no separar-se fins a elaborar una Constitució que asseguri la llibertat i la igualtat. El jeu de Paume o Jurament de la Sala de la Pilota 3

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional Com reacciona el rei? Com reacciona el Poble? Assalt a la presó i arsenal militar de La Bastilla La revolució triomfa: El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació. 4

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució 1750-1789 Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...) 1780-1789 Successives males collites (fam) 1788 Bancarrota de les finances reials Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució. Juliol1789 El rei crida l’exèrcit a Versalles. Assalt a la Bastilla. La revolució triomfa: 4

3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792) LA REVOLUCIÓ FRANCESA 3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792) Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats) burgesos i privilegiats) L’Assemblea Nacional, legisla: Constitució Règim polític: Monarquia parlamentària i limitada Monarquia Declaració de drets de l’home Separació de poders:el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen. Igualtat en drets Igualtat en drets Els grups populars Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) Drets naturals: - Llibertat individual - Propietat sagrada i inviolable - Seguretat - Resistència davant l’opressió Altres reformes Expropiació bens de l’església l’església Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, etc... Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures? A qui afavoreixen? Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis? 5

4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792) LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792) Preparen els seus exèrcits prop de la frontera amb França Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França: Declaren la guerra a França. La invaeixen. Arriben a les portes de París. El rei i els privilegiats no accepten de bon grat les reformes: El rei intenta fugir de França El rei intenta fugir, però és decobert a la frontera (Varennes) i retornat a París. El poble desconfia del rei (del govern) Provoca El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical) protagonitzen una segona revolució (1792): - Assalten el palau reial de les Tulleries i empressonen el Rei - proclamen la República 6

Nou govern radical: ROBESPIERRE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794) Nou govern radical: ROBESPIERRE i el partit jacobí. Cop d’Estat Com reacciona quan s’aconsegueix aturar l’amenaça estrangera? Revolució? Revolta? Cop d’Estat? La burgesia conservadora tem la radicalització de la revolució Nova Constitució: Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans) Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres Nou Exèrcit Nacional Obligatori: els triomfs militars donen seguretat exterior a la República Francesa 7

6. El final de la revolució: (1794-1799) LA REVOLUCIÓ FRANCESA 6. El final de la revolució: (1794-1799) La burgesia protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats S’estableix un nou govern conservador Nova Constitució: restableix el sufragi censatari Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...) N A P O L E Ó Però, la guerra contra els estats europeus continua Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove, Napoleó va governar França des del 1799 fins el 1815. Es considera que amb Napoleó acaba la revolució, però no l’època de les revolucions. Tanmateix, el més important del periode napoleònic va ser l’intent de formació d’un gran imperi! El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder. El 1804 es va fer anomenar Emperador. Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució: - Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia, - declaració de drets de l’home, - establiment d’una Constitució escrita, - creació d’una justicia independent, - lliure mercat,... 8

Derrotes importants de Napoleó després del 1812 L’Imperi Napoleònic 1812 Revoltes antifranceses França 1812 Satel·lits dominats Enemics de França el 1812 Expansióde Napoleó Derrotes importants de Napoleó després del 1812

Les revolucions liberals donaran lloc a dos moviments polítics liberals diferents -Dret de sufragi restringit als més rics sufragi censatari -Propietat privada i lliure mercat -Governs i lleis defensores dels interessos de l’alta burgesia - Drets polítics amplis sufragi universal -Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació, etc...) Governs i lleis que defensen els interessos populars Partits polítics conservadors i liberals Partits polítics progressistes i demòcrates

Els grups polítics característics d’Europa a la primera meitat del segle XIX (1800-1850) ABSOLUTISTES I TRADICIONALISTES LIBERALS MODERATS I/O CONSERVADORS RADICALS PROGRESSISTES DEMÒCRATES REPUBLICANS TENDÈNCIA POLÍTICA EXTREMA DRETA Dreta LIBERAL ESQUERRA PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?