Ignasi Sabater. Llengua catalana i literatura LA RENAIXENÇA

La literatura del s. XIX i la Renaixença Els Jocs Florals Introducció La literatura del s. XIX i la Renaixença Els Jocs Florals La Renaixença a les Balears La Renaixença al País Valencià Consolidació de la Renaixença a. Jacint Verdaguer; la consolidació poètica b. Narcís Oller; la novel·la realista-naturalista c. Àngel Guimerà; el drama de base realista

moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes 1. Introducció moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes

1833 publicació de l'oda “La pàtria” Bonaventura Carles Aribau

influències del Romanticisme Antecedents historiadors de la Il·lustració que estudiaren la història i la llengua catalanes influències del Romanticisme [Romanticisme i Renaixença comparteixen el mite de l‘edat mitjana; es descobreix l'esplendor de la nació i de la literatura catalanes]

Programa de la Renaixença Reconstruir la història de l‘edat mitjana Descobrir i divulgar els clàssics medievals Recollir les llegendes i la poesia de tradició oral Crear uns models depurats de llengua Crear una literatura en tots els seus gèneres Crear una premsa i unes editorials Crear institucions que potenciïn la cultura catalana (Jocs Florals)

Etapes a- Inicis (1830-1840) – ROMANTICISME Joaquim Rubió i Ors (lo Gayter del Llobregat) Bonaventura Carles Aribau

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. ... Bonaventura Carles Aribau

«L'ardenta afició que té i ha tingut sempre a las coses de sa pàtria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen més a fondo nostre antic, melodiós i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glòries, perdent-se la qual han de desaparèixer per precisió los records d'aquelles; i en fi lo desig de despertar en los demés eix sentiment noble i digne d'alabança, son las úniques causes que han mogut a l'autor d'estes poesies a dar-les a la llum pública.» Joaquim Rubió i Ors (Lo Gayter del Llobregat)

b- Consolidació (1840-1860) – ROMANTICISME - REALISME Reinstaurats el 1859 Donen cohesió al moviment Serveixen de punt de trobada d'escriptors Plataforma per donar a conèixer els escriptors Inici dels intents de normativització Diversificació de gèneres literaris Jocs Florals 1868

c- Plenitud (1870-1880) – ROMANTICISME – REALISME – NATURALISME Més edicions en català Importància premsa en divulgació literatura Inicis literaris de Jacint Verdaguer Àngel Guimerà Narcís Oller

2. La literatura del s. XIX i la Renaixença Europa - s. XVIII-XIX: Romanticisme: a. llibertat, individualisme b. interès per l‘edat mitjana c. valoració de la cultura tradicional RENAIXENÇA

b. Interès per l‘edat mitjana: origen de les nacionalitats a nivell personal a. Llibertat individualisme respecte un grup - reivindicació dels sentiments SUBJECTIVITAT - reivindicació de la imaginació - ànsies de llibertat esperit rebel b. Interès per l‘edat mitjana: origen de les nacionalitats

c. Valoració de la cultura tradicional: llegendes poesia èpica mites costums cançons danses Misteri d’Elx

a. Llibertat, individualisme Delacroix- La llibertat guiant el poble

Caspar David Friedrich, El viatger davant un mar de núvols,1818

b. Interès per l‘edat mitjana

c. Valoració de la cultura tradicional: VERDAGUER Reculls de -cançons de Nadal -cançons de Montserrat Llegenda de Montserrat Col·lecció càntics religiosos per al poble Canigó. Llegenda pirenaica ALCOVER Contarelles Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó

Característiques literàries del Romanticisme Llenguatge expressiu Sintaxi forçada Hipèrboles Antítesis Exclamacions Punts suspensius Originalitat i imaginació Lleig i grotesc és bell Commouen, no alliçonen Inspiració i expressió Adjectivació rica, suggerent

Diferències Romanticisme-Renaixença Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes

3. Els Jocs Florals Reinstauració 1859: anhel d'enllaçar novament amb la rica tradició medieval catalana LEMES: PÀTRIA FE AMOR

Promotors ■ Víctor Balaguer ■ Joaquim Rubió i Ors ■ Antoni de Bofarull Los trobadors moderns ■ Joaquim Rubió i Ors Lo Gayter del Llobregat ■ Antoni de Bofarull Los trobadors nous ■ Manuel Milà i Fontanals ■ J. L. Pons i Gallarza Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca.

4. La Renaixença a les Balears Tomàs Aguiló Marià Aguiló Jeroni Rosselló Pons i Gallarza   Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca.

↓ Personalitat més important Marià Aguiló -féu sorgir els primers poetes de l'escola mallorquina -restauració de la llengua literària: origen erudit (llengua antiga)+ llengua popular (parla viva) ↓ SALVACIÓ LLENGUA LITERÀRIA

POETES ROMÀNTICS MALLORQUINS

5. La Renaixença al País Valencià - Difusió de l’obra literària a través de la premsa → composicions esparses producció culta: llenguatge arcaïtzat - Diferència important producció populista: llenguatge castellanitzat ↓ premsa satírica Dialectalització llengua literària Anarquia ortogràfica Principal representant: TEODOR LLORENTE

6. Consolidació de la Renaixença - Reinstauració dels Jocs Florals - 1871 – Barcelona – La Renaixensa - Anys 70 PLENITUD augment nombre escriptors obres més qualitat diversificació propostes literàries Èxit Jacint Verdaguer Narcís Oller Àngel Guimerà

a- JACINT VERDAGUER Folgueroles 1845 Vallvidrera 1902

Obra L’Atlàntida narrativa (1868-1877) religiosa A – POESIA L’Atlàntida narrativa (1868-1877) (tema patriòtic) Canigó religiosa lírica temes pàtria Creació i paisatge voluntat patriòtica relacionats amb divina “L’emigrant”, “Virolai”

1889 Diari d’un pelegrí a Terra Santa 1895 En defensa pròpia B- PROSA 1886 Excursions i viatges 1889 Diari d’un pelegrí a Terra Santa 1895 En defensa pròpia 1905 Rondalles

LLENGUA LITERÀRIA MODERNA MODEL als autors posteriors CREADOR DE LA LLENGUA LITERÀRIA MODERNA consistent llenguatge flexible Literatura culta + Llengua parlada MODEL als autors posteriors

b- NARCÍS OLLER Antecedents 1490 , Joanot Martorell 1760-1816 Baró de Maldà 1862 Antoni de Bofarull 1874 , Martí Genís i Aguilar Tirant lo Blanc Calaix de sastre L’orfeneta de Menargues Julita

Narrativa catalana : ▪ influència -de la literatura estrangera -de la novel·la castellana -antecedents catalans: Baró de Maldà, Calaix de sastre ▪ nous costums [Antic Règim societat industrial] ▪ estaments: menestralia i burgesia ▪ descripció d’ambients i de personatges de forma tipificada ▪ actitud de nostàlgia i d’enyorança de costums

ROMANTICISME REALISME PROSA COSTUMISTA [QUADRE DE COSTUMS] ►Descobriment de la realitat immediata com a matèria literària. ►Tractament extern i superficial de personatges i situacions. ►Absència d'argument i escassa mobilitat dramàtica.

APORTACIONS DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC ESCENES balls tertúlies botiguer TIPUS sereno fuster ... APORTACIONS DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC ► Descripció detallada d'escenes de la realitat ► Incorporació d'un diàleg real, molt viu ► Creació d'un llenguatge molt dinàmic: frase feta girs populars dialectalismes ...

COSTUMISME: dues tendències Narracions costumistes NOVEL·LA REALISTA Costumisme rural idealista i conservador lligat al Romanticisme Costumisme urbà progressista considerable dosi d’ironia Barcelona Robert Robert

Narcís Oller Valls 1846 – Barcelona 1930 Influència Josep Yxart Joan Sardà Escriu en català Coneix els corrents literaris europeus Valls Josep Yxart

(prologada per Zola) ■Vilaniu (1885) ■La bogeria (1898) Trajectòria literària obres ROMANTICISME ■La papallona 1882 (prologada per Zola) REALISME ■L’escanyapobres (1884) ■Vilaniu (1885) NATURALISME ■La febre d’or (1890-92) ■La bogeria (1898) MODERNISME ■Pilar Prim (1906)

comèdia de costums burgesa c- Àngel Guimerà Antecedents de la vida picaresca del triangle amorós de tipus polític de costums de la menestralia sainet comèdia de costums burgesa

Paròdies teatre romàntic melodrama drama/tragèdia històrica preocupació per la professió teatral creació d'escoles de teatre teories sobre la formació teatral Teatre romàntic Paròdies teatre romàntic

Frederic Soler – Serafí Pitarra Autors Frederic Soler – Serafí Pitarra Àngel Guimerà -Estrenes anys 60 – 90 -Contra els drames romàntics -Llenguatge humorístic Estrenes1879 - 1924

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924) Romanticisme tardà Idíl·lic i nostàlgic Realisme i naturalisme Inspiració francesa Estructura: divisió obra en tres actes Arguments: lineals Hi domina una llei de causalitat històrica

Etapes en què es pot dividir la seva obra I (de 1879 a 1890) Predomini del corrent històrico-romàntic. Tragèdies en vers: personatges que pertanyen a l'alta noblesa rural i cosmopolita. Sis obres; hi destaquen Gal·la Placídia, La boja, Mar i cel II (de 1890 a 1900) Transició romanticisme- realisme La sala d’espera Terra Baixa La filla del mar

III (de 1900 a 1911) Renovació sense èxit Realisme cosmopolita Arran de terra IV (de 1917 a 1924) Intent de repetició dels èxits de la I etapa, sense tant d’èxit Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918)