Fonts d’Informació: La Web 2.0 Clàudia Sañé, Ester Ribas, Meritxell Trinidad, Jordi Moreno-Grup 17 1r Periodisme-Universitat de Vic.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Claves para el éxito de tu empresa en Internet
Advertisements

Multimedia I Profesor DI Ariel Amadío
LAS TIC Y LA EDUCACIÓN FISICA.
“Planificación de Aplicaciones Web”
Rogelio Ferreira Escutia Recomendaciones Técnicas para el desarrollar Páginas Web.
Accesibilidad de las revistas científicas de Información y
Herramientas Wikis.
Diferencia Entre Blogs y Websites Christian O. Rodríguez Méndez 8 de abril de 2010.
Algunos recursos virtuales
EL QUE COMPARTE Conocimiento FASE PRODUCCIÓN Coordinador René Castanón FASE EVALUACÍON - FASE PLANIFICACIÓN María E. Rosales FASE INVESTIGACIÓN María.
REDES SOCIALES EN INTERNET Tutor: Luis Javier Rodríguez Ponente: Adrián Teso.
Fuentes para conocer más sobre la Revolución Mexicana
Construyendo una Guía de Trabajo
Trabajo de investigación.
Identificación y diseño de un ambiente de aprendizaje - IE "Anderson"
Conferencia-Taller.
Presentación ON-line diseño del cableado estructurado   UNIVERSIDAD MANUELA BELTRÁN   ESPECIALIZACIÓN EN SERVICIOS TELEMÁTICOS E INTERCONEXIÓN DE REDES.
Es de código abierto y multilingüe.
Bitácoras Electrónicas
Herramientas digitales para Periodistas. Creative Commons : «bienes comunes creativos» es también el nombre dado a las licencias desarrolladas por esta.
Tu Cuenta de Circulación por Internet Colección de Circulación y Reserva.
Biblioteca y web social 12 y 13 de septiembre de 2013 Nieves González Javier Barberá Arangüena.
INTRODUCCIÓN A LOS RECURSOS ACADÉMICOS PARA LA INVESTIGACIÓN JURÍDICA.
LA WEB 2.0 Y SUS APLICACIONES EN LA EDUCACION JOHANNA FARINANGO
La Web 2.0 Menú Introducción Descripción Ejemplos Conclusión
PROFESOR: LUIS HERNANDEZ LARA
15º Simposio Internacional de Tesis y Disertaciones Electrónicas El Camino desde el Proyecto, la Tesis y el Articulo Científico en el IIGEO - FIGMMG –
TEMA: La información y sus fuentes Prof. Marisol Gutiérrez Rodríguez
Accesibilidad de las revistas científicas de Información y Documentación Alexandre López-Borrull Estudis Ciències de la Informació i la Comunicació Universitat.
Julián Ochoa García INTRODUCCIÓN A LOS RECURSOS ACADÉMICOS PARA LA INVESTIGACIÓN EN INGENIERÍAS. Julián Ochoa García

INSTITUCIÓN EDUCATIVA DISTRITAL SAN JOSÉ AMBIENTE VIRTUAL DE APRENDIZAJE COMO HERRAMIENTA PEDAGÓGICA EN EL ÁREA DE SOCIALES ESMERALDA GULFO LUZ ELENA PÉREZ.
REBIUN GRUPO DE TRABAJO Actividades del Grupo de Trabajo de ESTADISTICAS Año 2006.
Desarrollo de Aplicaciones Web
Evolución de la web CARLOS FERNÁNDEZ. PROFESOR DE TECNOLOGÍA E INFORMATICA DEL GRADO 9° INSTITUCIÓN EDUCATIVA LA SALLE DE CAMPOAMOR AREA DE TECNOLOGÍA.
LA ADOPCIÓN DE LAS REDES SOCIALES POR LAS BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS DE ARGENTINA, BRASIL, ESPAÑA Y ESTADOS UNIDOS: un estudio exploratorio Giseli Adornato.
Modulo 3 Comunidades de Usuarios: Blogs, Wikis, Fuentes Web y Marcadores Sociales.
Comunidad virtual para profesores (Profes.net)
I.Web 2.0 II.Social Media III.Redes Sociales  Facebook  Twitter  Otras (Pinterest, Google+, Linkedin, …) IV.Herramientas 2.0 V.Conclusiones.
Repositorios 2.0.: nuevos paradigmas & cambios tecnológicos Celso Gonzáles.
Universidad de Oviedo. Junio 2005 UPC. Servei de Biblioteques i Documentació BIBLIOTECAS DIGITALES Jordi Prats Prat Universitat Politècnica.
CREACIÓN DE SITIOS WEB REINALDO DUQUE S. Profesor de tecnología COLEGIO CLERMONT Febrero de 2008.

Las universidades españolas y la iniciativa OAI Proyectos consolidados, proyectos en prueba y buenas intenciones José Antonio Frías Montoya Tania Santiago.
Curso de informática empresarial.  Una red social es una forma de representar una estructura social, asignándole un grafo, Mark Zuckerberg (si dos elementos.
EGOVERN i BLOGS Roc Fages Ramió Goldmundus.com II Congrés Català de Gestió Pública Juny 2006.
Entorns col.laboratius Dolors Reig (dreig),
Aplicaciones Educativas de la WEB 2.0 Las WIKIS Mtra. Alma Rosa Muñoz Zepeda Mtro. Domingo Villavicencio Aguilar Cuerpo Académico de Procesos Educativos.
DANIELA MANRIQUE JUAN DIEGO BARRERA 11ºB CARLOS FERNANDEZ
© Universitat de Girona LA GESTIÓ DE LA QUALITAT A LES EMPRESES DE CATALUNYA Resultats d’un estudi empíric Juny 2002 Univers d’aproximadament 4500 certificats.
Memòria científica 2000 – 2002 Corporació Sanitària Parc Taulí.
WEBQUEST: aprenentatge a través d’Internet Rosabel Roig Vila Universitat d’Alacant.
RECURSOS D’INFORMACIÓ “NOVETATS 2004” Cochrane Library plus ISI - Web of Knowledge Obtenció del document original: DOCLINE- PubMed correu electrònic fax.
El Sistema d’Espais Naturals
Fotografia digital Fonts d’informació. Fonts personals Fonts institucionals Fonts analògiques Fonts documentals English Sources Col·lectives Individuals.
Para qué sirve? Como diario personal:... un jubilado, un gay, una madre.... o para opinar: un columnista- periodistas, un político, de negocios.... o para.
Biblioteca Recursos de información Cómo citar fuentes de información Maestría Supply Chain Management Taller 28 de enero de 2012.
BIBLIOTECA DÁMASO ALONSO INSTITUTO CERVANTES-DUBLÍN Biblioteca DÁMASO ALONSO Instituto Cervantes Dublín Servicios y recursos.
Equipo 7: Wikis. Nuevas Tecnologías en Educación. Pedagogía Veracruz. Universidad Veracruzana.
KIA.COM/WIKI/PORTADA Tiene articulos interesantes como: la Arquitectura de Computadores, Bases de Daots, Fundamentos de Computadores,
Nombre: Ian Argüello Curso: 6to 1.1
Web 2.0 Es la segunda generación en la evolución de Internet. Basada en servicios y aplicaciones que fomentan la colaboración y el intercambio de información.
CUIDATGE.
Com iniciar el treball de recerca
Localitzar i recuperar informació
Comunicació Audiovisual
Montserrat Garcia Alsina, Eva Ortoll Espinet Josep Cobarsí Morales
Exemples de bones pràctiques
Introducció Al posicionament Web.
Recursos d'informació en globalització i sostenibilitat
Transcripción de la presentación:

Fonts d’Informació: La Web 2.0 Clàudia Sañé, Ester Ribas, Meritxell Trinidad, Jordi Moreno-Grup 17 1r Periodisme-Universitat de Vic

Sumari 1.Introducció 2.Fonts d’informació primàries 1.Fonts personals 2.Fonts institucionals 3.Fonts documentals 3.Conclusions 2 Universitat de Vic

1 Introducció És un bon treball perquè és d’actualitat. La Web 2.0: ▫ Ha fet canviar el nostre dia a dia. ▫ Ha fet canviar l’estructura de les empreses. Objectius: ▫ Trobar aquelles fonts que ens siguin útils. ▫ Trobar les fonts més fiables. ▫ Eliminar les fonts que no ens hagin estat útils. 3 Universitat de Vic

2 Fonts d’informació primàries Segons la procedència i l’origen de la informació: 1.Fonts personals (Descr. i cont. i Anàlisi) 1.Individuals:  Ismael Nafría (Bloc, Twitter, Facebook, Likedin) ( 2.Col·lectives: 1.Grup Sedic 2.0 (AEDI): Activitats de formació Web ( 2.Cibernàrium: Taller per l’ús d’eines tecnològiques ( ). 4 Universitat de Vic

2 Fonts institucionals ▫ Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (Cursos) (  Cursos COBDC:  ‘Eines socials 2.0 i per a la nostra web’ (introducció a la Web 2.0 i a les xarxes socials) ( 5 Universitat de Vic

3 Fonts documentals 1.Monografies ▫ NAFRÍA, Ismael. ‘Web 2.0’. (2008). (Introducció i descripció). ▫ ROJAS ORDUÑA, Octavio Isaac. ‘Web 2.0. Manual (no oficial) de uso’. (2008). (Manual). 6 Universitat de Vic

3 Fonts documentals 1.Monografies MARÍN DE LA IGLESIA, José Luis. ‘Web 2.0. Una descripción muy sencilla de los cambios que estamos viviendo’. (2010). (Formació). 7 Universitat de Vic

2 Publicacions periòdiques 1.Revistes 1.Gabinet UAB. ‘La Web 2.0 i els blocs. De consumidors a productors d’informació’. Barcelona Activa Ciberànrium (2010). (Introducció a la Web 2.0). ( TALA). TALA 2.Domingo, Carlos. González, Jaime. “Web 2.0. Una revolución social i creativa’. (2008). Fundació Telefònica (Canvis amb la relació dels moviments socials amb la Web 2.0). ( 8 Universitat de Vic

1 Revistes 3.Dans, Enrique. ‘La empresa y la Web 2.0’. (2007). Harvard Deusto Marketing & Ventas. (Elements de la Web 2.0 amb l’empresa). ( 4.Paula Dobrecky, Leticia. ‘Hacia la library 2.0: blogs, rrs y wikis’. (2007). (Eines Web 2.0 en l’àmbit bibliotecari). ( 8.pdf). 8.pdf 5.Alexander, Bryan. Levine, Alan. ‘Web 2.0 Storytelling: Emergence of a new Genre’. (2008). (Avantatges de la Web 2.0). ( gazineVolume43/Web20StorytellingEmergenceofaN/163262). gazineVolume43/Web20StorytellingEmergenceofaN/ Universitat de Vic

3 Literatura grisa 1.Treballs ▫ Lerner, Alan. ‘Inteligencia colectiva’. (2011). (Anàlisi eines web). ( ▫ Ponce, Isabel. ‘Monográfico: Redes Sociales’. (2012). (Repercussió pas Web 1.0 a Web 2.0 i usos). ( t/content/article/1043-redes-sociales). t/content/article/1043-redes-sociales ▫ Carolina, Castejón. Lozano. Costa, Juan. Morales, Marc, Ramos, Samuel. ‘Web 2.0: Servicios’. (2009). (NO ADECUADA). ( 10 Universitat de Vic

1 Treballs Ortiz Fernández, Juan Alberto. ‘Análisis de la tendencia Web 2.0, y su aplicación a la relación cliente-empresa’. (NO ADECUADA). ( de-Grado-Web-2-0). de-Grado-Web Universitat de Vic

2 Actes de congressos O’Really Tim. ‘Qué es Web 2.0. Patrones del diseño y modelos del negocio para la siguiente generación del software‘. (2006). (Acta del congrès de Tim en el qual explica què és la Web 2.0). ( 8&idioma=es_ES&id= &activo=4.do?elem=2146). 8&idioma=es_ES&id= &activo=4.do?elem=2146 Kallas, Kein. ‘Web 2.0. De què parlem?. (2011). (Acta de la conferència en la qual explica la diferència entre Web 1.0 i Web 2.0). ( 12 Universitat de Vic

4 Obres de referència Enciclopèdies: ▫ Enciclopèdia.cat. ( Diccionaris: ▫ Wikipedia.com. ( 13 Universitat de Vic

3 Conclusió Totes les fonts cercades i trobades són primàries. Més facilitat de trobar fonts individuals que les col·lectives. Dificultat i incertesa en la cerca de fonts institucionals. Les monografies són les fonts més útils i fàcils de trobar. Articles especialitzats (Web 2.0 pas a Web 3.0). L’actualitat del tema ens ha fet gaudir d’un bon nombre de font. 14 Universitat de Vic