Ciutadella i Barceloneta Barcelona Segle XVIII Ciutadella i Barceloneta 1

Guerra de Successió (1702-14) ▪ Catalunya a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria i en contra de Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França ▪ l’arxiduc Carles celebrà les darreres Corts catalanes a Barcelona (1705-06) ▪ darrer setge : 11 de setembre de 1714 ▪ Duc de Berwick, constituí la Junta de Justícia y Gobierno — supressió del Consell de Cent — dissolució de les Institucions — crema de les banderes. ▪ més tard vindria el Decret de Nova Planta 2

Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques Antecedents  duc de Bournonville, virrei de Catalunya, fundà a Barcelona una Acadèmia d’Arquitectura Militar que ben aviat s’ajuntà amb l’Escola de Matemàtiques de Madrid que havia estat suprimida per Carles II el 1697. Conseqüents  després de la Guerra de Successió, Felip V la institucionalitzà el 1720 [pensant en una doble funció opressora i propagandística de Barcelona] a la caserna militar ubicada en el antic convent de Sant Agustí Juan Miguel MUÑOZ CORBALÁN, L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona: el llegat dels enginyers militars. Barcelona: Secretaría General del Ministerio de Defensa - Novatesa, 2004 3

P. Fehr. Barcelona (Frankfurt, 1706) 4

Verboom [Jorge Próspero de Verboom y de Wolf] Enginyer militar, marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume (Brussel·les 1665 – Barcelona 1744) ▪ fill d’un enginyer militar ▪ es distingí als setges de Besançon i Dôle (Guerra de la Lliga d’Augsburg) ▪ organitzador (1709) dels cos dels enginyers militars del camp borbònic ▪ enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió (1700-14) ▪ estigué pres a la Barcelona austricista ▪ organitzà el setge de Barcelona ▪ planejà i dirigí la Ciutadella de Barcelona (1714-19), de la qual en fou governador ▪ convertí la seu vella de Lleida en castell-caserna (1717) 5

▪ feu un Plano del «Puerto de Barcelona con sus fondos» (1721) ▪ partí amb l’esquadra del cardenal Alberoni a la Conquesta de Sicília (1717-18) i dirigí el setge de Messina ▪ en la Guerra de la Quàdruple Aliança reconquerí la Seu d’Urgell (1720) ▪ fou un dels tècnics que intervingueren en la realització del canal d’Urgell ▪ estigué al capdavant de la Superintendencia de la Renta del Tabaco a Madrid i inicià l’edifici de la Fábrica de Tabacos de Sevilla (1727) ▪ feu un Plano del «Puerto de Barcelona con sus fondos» (1721) ▪ el pla que feu per a la construcció de la Barceloneta serví de base per al pla definitiu de Cermeño ▪ 1737-38 fou capità general interí de Catalunya 6

J. Rigaud. Attaque et logement du Chemin Couvert (París, d. 1714)

J. Rigaud; G. Duchange Attaque de deux bastions les breches faites par le mineur (París, d. 1714) 8

L’assaut donné au Corps de la Place (París, d. 1714) J. Rigaud; G. Duchange L’assaut donné au Corps de la Place (París, d. 1714) 9

J. Rigaud. La Place laissée au pillage (París, d. 1714) 10

Gravats procedents d’un llibre alemany que avui es conserva al Museu d’història de la Ciutat de Barcelona que representen una escena del setge franco-espanyol i la repressió posterior amb la crema de banderes, símbols de la llibertat de Catalunya 11

Verboom a Felip V (inicis 1715) «He procurado disponer su colocación lo más afuera que se ha podido, sin apartarme del efecto que sus fortificaciones han de hacer sobre la ciudad» Verboom a Felip V (inicis 1715) «Para desarraygar de una vez del corazón de los catalanes aquel amor que les tienen, y sobre cuyo refugio han sido tan insolentes en sus rebeliones, teniendo por infalible que siempre que vean desmantelada Barcelona no pensarán en rebelarse más» Informe del Consejo Real (11 d’abril de 1715) «Aunque este Pueblo sea malo como la experiencia lo ha hecho conocer, estando la Ciudadela hecha no hay que recelar, porque la fuerza le obligará a ejecutar lo que puede ser no hiciera no teniendo este freno» Capità General de Catalunya (17d’abril de1715) 12

Primer projecte de Verboom (1715) ▪ afectava 1200 cases particulars, esglésies, convents, hospitals i, fins i tot, Santa Maria del Mar, una de les obres arquitectòniques més destacades del gòtic català Després de la protesta popular, el projecte es desplaçà fins al mercat del Born. Tot i així, afectà:  800 cases [a enderrocar per comte dels propietaris]  3 convents [Sant Agustí, Santa Clara, Clergues menors]  3 capelles [Santa Maria, Montserrat, Esperit Sant]  2 hospitals  1 parròquia  a més de la desviació de la principal canalització d’aigua de la ciutat  Rec Comtal 13

Santa Maria del Mar (s. XIV). El primer projecte preveia d’enderrocar també el barri del carrer de Moncada, construït bàsicament per casals nobiliaris constituït a començaments dels segle XIV i reformats del segle XVI al XVII Santa Maria del Mar (s. XIV). Va estar a punt d’ésser enderrocada, segons el primer projecte 14

Memorial dirigit al rei per la parròquia de Santa Maria del Mar en relació a la segona tanda de demolicions : «Los [daños] que se siguen á esta parroquia de Santa María del Mar (y alcanzan también a los más de los Comunes de Barcelona) son innumerables, precisos y de notable consideración; porque las casas que hasta ahora se han demolido, y las que dentro de los plazos de los seis meses, deben derribarse, eran, y son las más pobladas de la Ciudad, y por estar situadas en el parage del Comercio, y vecino al Mar, haciendolas apreciables la conveniencia de tener muchos Mesones, y los principales Almacenes de la Pesca salada, azeyte, y otros que será grave dificultad el componerlos en otro parage de la Ciudad, ocupado ya de sus moradores, y no pocos inconvenientes y gastos, el transporte de dichos géneros á larga distancia de la Playa, por lo que muchos se verán precisados á salirse de Barcelona, ó porque la estrechez no les dexa lugar conveniente segun su exercicio, ó porque quitándose tan dilatada habitación, como tiene la determinada ruina, se les cierra á un gran número de gente el passo para tanto arbritio, como para vivir frente a el mar, y la vecindad de la Playa; con que resultará de esta ruina conocido daño al comercio, é interés público; La situación y conveniencias daban alto precio a dichas casas, las cuales frutaban crecidos censos, y rentas que eran el único sustento de muchos, y gran parte de las conveniencias de otros, que faltandoles, declinarán á un estado mísero, como aquellos de haver de mendigar, y estos de reducirse en el porte, trato y familia, a más inferioridad de lo que pide su condición, y esfera; En fin, respecto del todo de la Ciudad, ocurre el notable grave inconveniente de su demolición en una parte, la más principal...» 15

Bibliografia i documentació: Libro donde queda Sentado el valor que han tenido las casas que han derribado para la Real ciudadela y Esplanada de ella con distinción de calles y dueños de las casas (IMHB, sèrie X, núm. 5). Dietari dels Administradors de la Ciutat 1714-1718 (IMHB, Consell de Cent, sèrie XXV. Núm. 44. Salvador SANPERE MIQUEL, Los terrenos de la Ciudadela, Barcelona, 1911 Albert GARCÍA ESPUCHE; Manuel GUÀRDIA BASSOLS, «Estructura urbana. De la ciutat de la Ribera a la ciutat de la Rambla», Història de Barcelona, vol. 5, Barcelona, Ajuntament, 1993, pp. 47-107.

Restes arqueològiques del Born

Prosper de Verboom *26 d’Abril 1717 * 1 de Setembre 1717 * 1 de Juliol 1718 Prosper de Verboom Pla d’enderrocament i construcció de la Ciutadella (iniciada el 1715) 18

Anònim. Mercat del Born, s. XVIII (MHCB) Testimoni de l’erudit Pere Serra Postius (1671-1748), en un text escrit poc abans de morir (Lo perquè de Barcelona): «En quant a la gent, no per ço, hi ha menos en la ciutat, antes be, penso hi ha molta més, avense notablement augmentat lo comerç, per rahó que els artisans, se son molt perfeccionats en llurs respectius oficis, y fabricas; y així com abans en quiscuna noy abitava sino una familia, ara en moltas de las casas, que estan separadas ab sos quartos y apartaments, ni abitan quatre y en altres sis, y en alguna mes...» 19

J. Esnault. Barcelone. Ville capitale de la Principauté Catalogne (París, ca. 1773) 20

Anònim segle XVIII El bornet (fragment) 21

Torre de Sant Joan Pertanyent a les muralles barcelonines del s XIV, fou incorporada a l’interior de la Ciutadella. Verboom hi afegí la balustrada barroca, la cúpula i les finestres. Dibuix on s’indiquen els estralls d’un llamp que caigué 11 d’octubre de 1743. 22

Ciutadella Litografia, primera meitat s. XIX Execució pública a l’esplanada de la Ciutadella Tomàs Padró. Demolició de la Torre de Sant Joan (IMHCB) Tomàs 23

G.A. Franco. Vero et giusto disegno della pianta della citta et assedio di Barcelona posta Dall’Armi Cattoluche sotto il comando del Serenisimo D. Gio. D’Austria (Milano, 1651) 24

Soler i Rovirosa, Enderrocament de la Ciutadella ( ca. 1871) 25

Fotografia de la Ciutadella durant els treballs de demolició, on es poden veure la Porta Principal i, al fons, l’església avui encara conservada 26

Exposició Universal de 1888 Edificis conservats Parc de la Ciutadella Exposició Universal de 1888 Edificis conservats 27

Drassanes (no realitzat) Baluard de Tallers (no realitzat Programes de militarització i barris alternatius projectats per Verboom Ciutadella Drassanes (no realitzat) Baluard de Tallers (no realitzat Caserna dels Estudis Caserna de Llotja Palau del Virrei o Capità General Caserna de Sant Agustí Barri de les Hortes de Sant Pau (no realitzat) Barri de la Platja (Barceloneta) 28