Música: “Al·leluia” de la Sinagoga Hebrea Jerusalem esplanada del Temple Cicle C Diumenge segon de Pasqua 28 d’abril 2019 Música: “Al·leluia” de la Sinagoga Hebrea

Durant el Temps Pasqual del cicle C tenim: 1a lectura dels Fets, 2a lectura de l’Apocalipsi , Evangelis de St. Joan Als Fets hi ha una progressió, en el creixement de l’Església: Diumenge 2- Començament de la Comunitat a JERUSAELM Diumenge 3- Els deixebles donen testimoni de Jesús, malgrat les dificultats Diumenge 4- Pau i Bernabé obren l’església als pagans Diumenge 5- Consolidació de l’església, instituint preveres Diumenge 6- Expansió de l’Església en el primer Concili de Jerusalem Lloc del Pòrtic de Salomó Les imatges d’aquest Diumenge són de Jerusalem, on comença TOT, després de la Resurrecció de Jesús

LA REALITAT DE LA RESURRECCIÓ 1a Lectura. El testimoni dels apòstols fa real la Resurrecció de Jesús. És el Gran Miracle que se’ns ha donat, després de la Mort de Jesús. Salm 117. La pasqua és el DIA més gran de tota la història de la Humanitat. 2a lectura. El llibre de l’Apocalipsi ens diu que Jesús és el Mort que VIU. Evangeli. La Resurrecció és testificada per uns apòstols reticents, que els hi va costar creure-hi.

Ac 5:12-16 Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut. “Porta bonica” del Pòrtic de Salomó, vista des del Cedró

El Salm 117, el darrer dels Hal·lels Pasquals (110-117) és una lloança agraïda a la bondat de Déu que amb la seva dreta poderosa ha fet la proesa més gran: posar VIDA allà on hi havia mort. Que tothom ho confessi, l’Amor perdura eternament a la terra. Que ho diguin els jueus, descendents de la casa d’ Aharon. Avui és aquest DIA fet pel Senyor. Aquesta és la Gran victòria de Déu.

Salm 117 Perdura eternament el seu amor. Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor. Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d'Israel: La Muralla (baix) correspon al lloc del Pòrtic de Salomó, des del Cedró

Perdura eternament el seu amor. Casa cremada del s.I Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d'Aaron: Perdura eternament el seu amor. Que responguin els qui veneren el Senyor:

Perdura eternament el seu amor. Casa herodiana del s. I Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor. La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen. Avui és el dia en què venç el Senyor: alegrem-nos-en i celebrem-lo.

Perdura eternament el seu amor. Sinagoga del s.I Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor. Ah, Senyor, dóna'ns la victòria! Ah, Senyor, fes-nos triomfar! Beneït el qui ve en nom del Senyor. Us beneïm des de la casa del Senyor. El Senyor és Déu i ell ens il·lumina.

Ap 1:9-11a, 12-13, 17-19 Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’ illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or. En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.» Mikvà del s.I

-Tomàs,¿perquè m'has vist has cregut? AL.LELUIA Jo 20: 29 Jesús li diu: -Tomàs,¿perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! Barri antic, amb mur del Temple

Llàntia del s.I ( De l’evangeli segons sant Joan ) Jo 20: 19-31 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: -Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: -Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: -Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anome- nat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: -Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: -Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas! Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar,es posà al mig i els digué:-Pau a vosaltres. Després diu a Tomàs:-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. Tomàs li va respondre: -Senyor meu i Déu meu! Jesús li diu: -Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Llàntia del s.I

Original: Joan Ramirez (+) Imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano Monges de St. Benet de Montserrat www.monestirsantbenetmontserrat.com/regina