El catalanisme polític Cartell commemoratiu del centenari de la primera edició dels Jocs Florals a Catalunya

REAGIONALISMES I NACIONALISMES CONCEPTES: Regionalisme: A Catalunya i altres regions d’Espanya, corrent polític conservador partidari d’un cert grau d’autonomia. Sorgeix a partir de la Restauració . La defensa de la llengua vernacular és la seva principal característica . Nacionalisme: En sentit molt general, doctrina política que dóna més importància als interessos nacionals propis que no pas als d’altres comunitats. En sentit més estricte seria la doctrina que pretén dotar una nació d’un Estat propi. Nacionalisme conservador: Corrent de pensament que defensa els valors nacionals per damunt de les diferències de classe i de les tensions socials.

EL REGIONALISME A CATALUNYA A Catalunya el regionalisme es va desenvolupar lligat a la figura de Mañé i Flaquer , autor d‘ El Regionalismo i a la tradició catòlica representada per mossèn Torras i Bages, autor de la Tradició Catalana

1.- Es desvetlla una consciència nacional La Renaixença La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Nacionalisme cultural 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Federalisme El catalanisme conservador Valentí Almirall UNIÓ CATALANISTA 1885 El Memorial de Greuges 1892 Les Bases de Manresa 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) La Lliga Regionalista (1901) El catalanisme d’Esquerres ERC (1931-1936)

1.- Es desvetlla una consciència nacional A través de Decret de Nova Planta (1716) Ofegada des del La Renaixença Centralització política i cultural Moviment cultural Romanticisme A través de Renaixement del català A partir de 1830 provoca Sentiment d’identitat col·lectiva Proper al liberalisme Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria) Arrels del passat nacional Folklore, llengua Llibertat nacional del poble Jocs florals, 1859 La Cultura popular Ús del català entre les classes populars Cal tenir en compte A partir de la 2ª meitat del XIX Ús del castellà entre les classes riques Cultura popular i Renaixença Josep Anselm Clavé (republicà) La Fraternidad (1850), en català Orfeó català (1891) Cant coral Teatre i premsa Satírica, humorista, crítica ( Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa) Premsa diària Diari català (Valentí Almirall) Serafí Pitarra (obres populars, crítica a la burgesia, republicà, anticlerical) Àngel Guimerà (Teatre) Jacint Verdaguer (poesia) 2

2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Joan Maragall, Santiago Rusiñol A finals del XIX i a començaments del XX Modernització, normativa del català (Pompeu Fabra) Nacionalisme cultural. Diferenciació cultural Justificació nacional catalana 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Les primeres reivindicacions: federalisme i carlisme Consistien en Manifestacions anticentralistes urbanes Republicanisme federal rurals Carlisme (furs,lleis tradicionals, antiliberals) Evoluciona al catalanisme conservador 3.1.- Federalisme S’inicia en el sexenni revolucionari 1868 – Partit Republicà Democràtic (Estat català dins un Estat federal) destaca Valentí Almirall Concepció regionalista del federalisme Publica el Diari Català “Lo catalanisme” (Catalanisme, regionalisme i particularisme) 3

De la mà de Valentí Almirall l’organització catalanista evoluciona Defensa del dret civil català Creació centre cultural i científic (normativa) 1850 1er Congrés catalanista Es crea Centre Català (1882) Federals i moderats 1883 IIon Congrés catalanista - Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics) - Cooficialitat llengua catalana - Conservació del dret català - Proteccionisme De la mà del Centre Català i de Valentí Almirall 1885 El Memorial de Greuges 176 Lliurat a Alfons XII “Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña” És un intent fracasat d’unir la burgesia conservadora amb el federalisme 4

3.2.- El catalanisme conservador Església catalanista 3.2.- El catalanisme conservador Tradició i catalanisme conservador Josep Torres i Bages Jaume Collell Jacint Verdaguer 1887 separació del Centre Català Juntament amb Lliga de Catalunya Centre Escolar Catalanista (Àngel Guimerà) (Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch) Juntament amb molts grups culturals Missatge a la Regent (reivindicacions autonòmiques) 1892 es crea la UNIÓ CATALANISTA Associació de grups polítics i culturals Creen les La burgesia s’implicava molt més en el catalanisme Bases per a la Constitució Regional Catalana Les Bases de Manresa Pàg.179 provoca Impuls del catalanisme entre la burgesia 1898 La pèrdua de Cuba 1899 tancament de caixes (negar-se a pagar impostos extraordinaris) 5

4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) En el primer terç del XX, domini del catalanisme conservador 4.1.- L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) Articulen els seus interessos a través de Amb el domini de Burgesia industrial Pàg.181 pretenen La Lliga Regionalista (1901) - Reformar la Restauració des de dins - Autonomia política i administrativa per a Catalunya - Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 1905 Victòria electoral de la Lliga Regionalista Assalt per l’exèrcit de les redaccions de Cu-Cut! I La Veu de Catalunya provoca Enric Prat de la Riba 1906 Llei de Jurisdiccions (ampliació competències dels militars en l’àmbit civil) provoca Unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana (èxit electoral, 1907) Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” i es generalitza el terme “nacionalisme igual a catalanisme polític” Pàg. 221 Pàg. 164 6

“La nacionalitat catalana” Enric Prat de la Riba “La nacionalitat catalana” “A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...) Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d’Espanya. (...) Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola. Prat de la Riba, E., La nacionalitat catalana (1906) 17