U. D. VII. L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( )

Presentación del tema: "U. D. VII. L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( )"— Transcripción de la presentación:

1 U. D. VII. L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

2 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
1885 1902 1931 Alfons XII Regència Maria Cristina Alfons XIII Restauració I Restauració II 1898 Pèrdua de Cuba i Filipines Alfons XII 2

3 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
1. Les claus del nou sistema polític Suport de l’exèrcit i de les classes benestants 1 de desembre de 1874, Alfons signa el “Manifest de Sandhurst” 29 de desembre, Pronunciament de Sagunt (Martínez Campos) Proclama Alfons XII, rei d’Espanya Un nou règim polític Restauració de la monarquia com a garantia d’estabilitat Dissenyat pel conservador Antonio Cánovas del Castillo Estabilitat i ordre interior Objectius Posar fi a les ingerències de l’exèrcit Instaurar un sistema basat en el bipartidisme i l’alternança pacífica Pacificació del país 3

4 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
La Constitució de 1876 Flexible, amplia declaració de llibertats (impremta, expressió, associació i reunió...) Corts bicamerals Senat conservador i Congrés Àmplies competències a la corona (poder moderador) Exemple de liberalisme conservador: sobirania compartida -Catolicisme religió oficial de l’Estat (educació) però tolerant (permet la llibertat de consciència) Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern -Llei de 1878, sufragi censatari -1890, sufragi universal masculí Caràcter centralista -Ajuntaments i diputacions sota el control del govern 4

5 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
La fi dels conflictes bèl·lics La fi de la 3a guerra carlina ( ) -A Catalunya, Francesc Savalls i Ramon Tristany, victòries d’Alpens (1873) i de Callfollit (1874) i ocupació de les ciutats d’Igualada, Manresa, Vic i Olot. -1875, Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII) -1876, Derrota de Carles VII -Abolició definitiva dels furs bascos 1878, Concert econòmic -El carlisme es converteix en un partit d’extrema dreta La guerra Cuba: “La guerra dels deu Anys o guerra llarga” -Iniciada el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, “Viva Cuba libre!) -Acaba el 1878, amb la Conveni de Zanjón (Martínez Campos) -Promeses d’amnistia, abolició de l’esclavitud (1888) i autonomia 1879, Guerra Chiquita per l’incompliment de de les reformes 5

6 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
2. El bipartidisme i el torn pacífic Un sistema bipartidista -Garantir l’estabilitat política -Renúncia al pronunciament per accedir al govern -Subordinació de l’exèrcit al poder civil Sistema de govern ideat per Cánovas del Castillo Basat en el bipartidisme i l’alternança pacífica Els partits dinàstics Partit Liberal-Conservador (A. Cánovas del Castillo) -Suport del moderats, Unió Liberal, Església... -Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari... Partit Liberal-Fusionista (P.M. Sagasta) -Demòcrates, radicals, progressistes, republicans moderats... -Suport de funcionaris, militars, professions liberals, comerciants... Antonio Cánovas del Castillo -Eren partits de notables -Coincidien en allò fonamental: defensa de la monarquia, de la Constitució, de la propietat privada i d’un Estat unitari i centralista Práxedes M. Sagasta 6

7 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
El funcionament del torn dinàstic L’alternança pacífica en el poder era per assegurar l’estabilitat institucional El torn pacífic es va mantenir gràcies a la corrupció Manipulació electoral Tupinades Alcaldes, governadors civils i cacics Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral) nomena El Rei Nou govern Ministeri de Governació prepara nomena Governadors civils Encasellat (llistats de diputats) Fan arribar les directrius del govern Consolidava el poder i control de l’oligarquia (Classes dominants) Cacics S’encarreguen del -Compra de vots -Coacció -Falsejament del sufragi amb Control del vot 7

8 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
L’Esquella de la Torratxa 8 “Els enemics del sufragi”, La Campana de Gràcia, 1890

9 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
El desenvolupament del torn de partits Regnat d’Alfons XII ( ) El torn de partits Funcionà regularment entre Partit Conservador (1875 – 1881) Pacificació i Constitució de 1876 Aplica mesures restrictives -Llei electoral restringida -S’oposa a la llibertat de càtedra i a la llibertat d’expressió -Repressió de l’oposició no monàrquica Partit liberal ( ) Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa, 1883) Partit Conservador (1883 – 1885) 1885, mor d’Alfons XII es signa el Pacte d’ El Pardo Compromís per mantenir el sistema 9

10 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
Regència de Maria Cristina d’Habsburg ( ) Govern llarg de Sagasta Liberalització econòmica -Dret d’associació i de reunió (1887) -Abolició de l’esclavitud i Llei del Jurat (1888) -Nou Codi Civil (1889) -Sufragi universal masculí (1890) Reformisme social Oposició a -L’autonomia de Cuba -Regionalisme Alternança de conservadors i liberals -Política proteccionista -Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme -Assassinat de Cánovas (1897) Política conservadora El personalisme deteriora els partits -Dissidents del Partit Liberal: Germán Gamazo i Antoni Maura -Dissidents del Partit Conservador: Francisco Silvela 11 Maria Cristina

11 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
Els partits dinàstics a Catalunya Conservadors catalans Lliga de l’Ordre Social: el jurista Manuel Duran i Bas o Joan Mañé i Flaquer, director del Diario de Barcelona, franja més catòlica i conservadora del partit. -S’oposaven a la llibertat de cultes (Constitució de 1876) i a les reformes liberals -Es van enfrontar al centralisme polític de Cánovas i van defensar el codi civil català i el proteccionisme Liberals catalans -Antics progressistes: Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet, alcalde de Barcelona que impulsà l’Exposició Universal de 1888. -El diari La Vanguàrdia era el seu portaveu -Defensaven l’augment de les llibertats individuals, retallar la influència de l’Església i el sufragi universal masculí Els partits dinàstics van mantenir la seva hegemonia fins el 1901, en que les classes mitjanes van apostar pels nous partits catalanistes 11

12 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
3. Les forces polítiques marginades del sistema El Republicanisme Davallada i divisió desprès del fracàs de la I República Partit Republicà Possibilista: E. Castelar (moderat) Partit Republicà Progressista: M. Ruiz Zorrilla (insurreccionals ) Partit Republicà Centralista: N. Salmeron (unitaris) Partit Federal Republicà: Pi i Margall, el que tenia major implantació 1890, Amb el sufragi universal sorgí la coalició Unió Republicana (1893) El nacionalisme i català van reduir encara més les bases socials del carlisme El Carlisme 1876, Exili de Carles VII Incorporació d’Unión Católica, d’A. Pidal, al partit conservador. Aliança de l’Església amb la Restauració J. Vázquez de Mella (Acta de Loredan 1886): renovació del carlisme Tradicionalisme, catolicisme, furs, però acceptava el nou ordre liberal-capitalista Escissió integrista: Partido Nacional Católico (R. Nocedal) El clergat català es distancia del carlisme (bisbe Josep Morgades) 1890, amb el nom de Comunió Tradicionalista el carlisme esdevé un grup actiu d’oposició a la Restauració. 12

13 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
El Socialisme !881, la Llei de l’associanisme del govern liberal legalitzà les associacions obreres Afavorí les activitats del PSOE fundat per Pablo Iglesias 1886, es publicà El Socialista 1888, fundació del sindicat UGT El socialisme estava especialment arrelat a Madrid, Astúries i el País Basc Entre les classes obreres de Catalunya tenia un major arrelament l’anarquisme 13

14 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
5. La guerra d’ultramar (Cuba i Filipines) L’Imperi colonial espanyol -Interessos i negocis, amb un gran flux emigratori -Canya de sucre, tabac i cafè per a l’exportació Cuba, la perla de les Antilles -Cuba un mercat captiu per la política aranzelària espanyola Obligada a comprar blat castellà i teixits catalans Filipines -Població espanyola escassa -Producció de tabac i porta d’intercanvis amb Àsia -Gran presencia d’ordes religioses El problema cubà Incapacitat de l’administració per complir les reformes promeses al Conveni de Zanjón (1878) -Amnistia, llibertat de mercat, autonomia... -L’esclavitud no es va abolir fins 1888 Partido Autonomista Cubans -Demana autonomia -Amplia representació al parlament espanyol Unión Constitucional Peninsulars S’oposen a qualsevol reforma 1893, El Congrés rebutja el Pla de Reformes Colonials d’Antoni Maura William McKynley, president dels EUA, amenaçà amb el tancament del mercat nord-americà als productes cubans 1891, Aranzel Cánovas, pujada de les tarifes als productes importats que no procedeixin de la Península 14

15 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
L’esclat de la guerra 1893, José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano -Persegueix la independència -Reconeixement exterior dels EUA La Guerra de Febrer de 1895, al Grito de Baire s’inicia un nou aixecament 1895, Intents de pacificació negociada (Martínez Campos) 1896, Repressió brutal (Valerià Weyler) Política de concentració dels camperols -Autonomia de Cuba -Sufragi universal masculí -Igualtat de drets -Autonomia aranzelària , El govern liberal inicia una Estratègia de conciliació amb el general Ramón Blanco La insurrecció Filipina 1892, Lliga Filipina de José Rizal Política repressiva del general García Polavieja Condemna a mort de José Rizal 1896, Rebel·lió a les Illes Filipines 1897, F. Primo de Rivera assolí una pau temporal 15

16 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
6. La guerra contra els Estats Units i la pèrdua de les últimes colònies La Intervenció americana Expansionisme americà 1898, Voladura del “Maine” Campanya patriòtica bèl·lica als EUA La derrota espanyola Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba Tractat de París (1898) Espanya es compromet a abandonar Cuba, Filipines i Puerto Rico Hearst, William Randolph 16 Almirall Cervera

17 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
La guerra de Cuba: El mapa de la guerra Notes: 1) Ferrocarrils cubans al 1868; 2) Límits provincials;  3) Llocs de l’aixecament del 1868; 4) Llocs célebres a la Guerra Llarga; 5) Llocs de l’aixecament del 1895; 6) La "invasió d’Occident"; 7) Intervenció nordamericana; 8) Zones de major resistència espanyola; 9) Zones de predomini de la insurrecció cubana. 17

18 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
7. Les conseqüències del desastre del 98 Una crisi política i moral Pèrdues econòmiques i humanes (crisi, però menor del que s’augurava) Crisi política, però es manté el torn pacífic Manifest de Polavieja Crisi ideològica i moral Espanya una “nació moribunda” Institución Libre de Enseñanza, Francisco Giner de los Ríos Crisi social Regeneracionisme, Joaquin Costa Necessitat de regeneració moral, social i cultura del país Generació del 98: Pio Baroja, Unamuno, Valle Inclán, Antonio Machado Crisi cultural La crisi afavorí l’expansió dels nacionalismes català i basc Joaquín Costa 18

19 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
8. Catalunya i la Guerra de Cuba Els interessos catalans a Cuba Forta emigració zones costaneres (Vilanova, Sitges...) -Centre d’atracció demogràfica i econòmica L’Aranzel Cánovas i la derogació del tractat de comerç amb els Estats Units (1894) va beneficiar molt les exportacions catalanes Les diferents actituds davant la guerra Les classes benestants (Foment del Treball Nacional) Recolzament clar a la política de guerra del govern Les classes populars que patien l’injust sistema de “quintes” Clar sentiment d’oposició a la guerra (increment de pròfugs) Pi i Margall una de les poques veus crítiques ambla guerra El catalanisme inicialment va donar suport a la política bèl·lica del govern 18

20 U. D. VII. L’època de La Restauració Borbònica (1875-1898)
Les conseqüències del 98 En el terreny econòmic -Descens de les exportacions -Endeutament públic pel cost de la guerra -El retorn dels “indians” va moderar els efectes econòmics del 98 1899, Reforma de Villaverde Increment d’impostos per pagar els deutes de guerra Tancament de Caixes a Barcelona Irrupció de les noves forces catalanistes que reivindicaven l’autonomia i prometien una política modernitzadora A Barcelona i tot Catalunya la crisi del 98 va comportar la fi del torn pacífic