La filosofia de Nietzsche Unitat 11

1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.0. Introducció Pàgina 384 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.0. Introducció Dades biogràfiques. Friedrich Wilhelm Nieztsche neix en 1844 a Röcken (a prop de Leipzig, Alemanya). Educat en un ambient religiós (els seus avis i el seu pare van ser pastors protestants). Becat a l’internat de Pforta (escola d’elit d’aristòcrates) va ser un estudiant model. 1864 estudia teologia a la universitat de Bonn (encara que no ho tenia gaire clar). Influenciat pels seu professor Ritschl (apassionat de la filologia clàssica) es desplaça a la universitat de Leipzig i abandona la idea de fer-se pastor (amb el disgust de la seva mare). Amb 24 anys i sense el doctorat es nombrat catedràtic extraordinari de llengua i literatura greges a la universitat de Basilea. 1871 publica el “Naixement de la tragèdia” molt mal acollida per les elits i amb pèrdua de la major part del seu alumnat. 1879, després de 10 anys, es veu obligat a abandonar l'ensenyança per problemes de salut. De 1879 fins 1889 viu d’una modesta pensió de la universitat. Viatja per Itàlia i el sud de França i escriu les seves obres principals. 1889 és internat en un hospital psiquiàtric de Basilea amb símptomes de paràlisis cerebral i demència. 1900 mor rere deu anys de vida quasi vegetativa cuidat primer per la seva mare i després per la seva germana.

1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.0. Introducció Pàgina 384 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.0. Introducció Introducció. La filosofia de Nietzsche suposa una crítica total de la cultura occidental en la que podem destacar dos aspectes: Aspecte crític. Qüestiona les bases de la filosofia, la ciència, la moral i la religió de la tradició de pensament europeu. És la anomenada filosofia del martell que suposa demolir i invertir tots els valors tradicionals. Aspecte positiu. Formula una nova proposta de sentit amb la vida com a fonament: una total acceptació d’aquesta amb allò que és bo però també amb els seus aspectes foscos i terribles. Pren-ne nota! pàgina 385 Text pàgina 384

1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.1. El vitalisme Pàgina 385 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.1. El vitalisme Corrent de pensament contemporani format per pensadors molt diferents però amb uns trets en comú: Crisi de la raó il·lustrada. Reacció enfront la confiança excessiva en el poder de la raó per poder accedir al coneixement d’allò real, dominar la naturalesa o canviar la societat. Exemples n’havien estat tant: Hegel (idealisme : raó absoluta : metafísica), com Comte (positivisme : raó científica : ciència). Crítica del racionalisme psicològic. Reacció davant la idea de que la raó és superior als sentiments, les emocions i les passions. La cultura, construïda d’acord amb aquesta visió, ha empobrit la vida, l’ha mutilat, n’ha impedit el seu desenvolupament: n’ha amagat la seva veritable naturalesa. La vida com a centre de reflexió filosòfica. Crítica del mite modern d’una totpoderosa raó i dels seus grans sistemes que han estat impotents per poder explicar la vida. La vida esdevé l’element irracional rebel a tot concepte o raonament, que és clau per entendre l’existència humana. La clau d’accés, que ens permetrà captar i expressar la vida, és l’art (les seves metàfores i imatges). Altres filòsofs vitalistes són el francès Henri Bergson (1859-1941) i l’espanyol José Ortega y Gasset (1883-1955).

Pàgina 386 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.2. L’estil aforístic d’un filòsof de la sospita Nietzsche, un dels “filòsofs de la sospita”. Denominació creada per Paul Ricouer (1913-2005) per a Marx, Nietzsche i Freud. En què consisteix la sospita formulada per aquests tres filòsofs?, en preguntar-se: Quines intencions s’amaguen darrere els valors i els ideals que formen la base de la nostra civilització? Què impulsos i instints? El punt de vista axiològic i un mètode: la genealogia. El punt de vista axiològic. Les idees ontològiques i morals són analitzades psicològicament com a símptoma de les posicions vitals del filòsof que les proposa: Quins valors (axiologia) amaguen?, Quin diagnòstic fan sobre la vida? (l’atrofien i la debiliten o la potencien i la intensifiquen?). El mètode: La genealogia. S’investiga l’origen i l’evolució dels conceptes filosòfics i es descobreix sempre una paradoxa: Quines són les pulsions i els instints dels quals brollen? Justament els contraris als que volen expressar (per exemple el concepte de veritat neix de l’instint de mentida). L’aforisme: un llampec que il·lumina la ment. Per què l’obra de Nietzsche no té un caràcter sistemàtic? Què és un aforisme? Quina intenció en té?: desafiar al lector (passar de l’exposició d’un saber explícit a un efecte). Identitat i contradicció (filosofia tradicional) versus analogia i polaritat (Nietzsche).

Pàgina 384 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche 1.3. Influències en la filosofia nietzscheana Heràclit. Concepció de l’ésser com a esdevenir, la seva compressió només és possible des de la polaritat de la lluita dels contraris, l’estil aforístic. Romanticisme alemany. Davant la decadència europea cal recuperar el passat però les arrels no seran la Bíblia sinó Grècia (des d’aquesta s’ha de repensar la nostra cultura) (Goethe i Humboldt). Nietzsche rep aquesta admiració per la cultura hel·lènica (i el rigor filològic) i intenta explicar com apareix l’obra d’art (la tragèdia grega), com l’artista es fa càrrec de l’herència popular i l’eleva a art, com neix, es transmet i mor. Arthur Schopenhauer. La seva obra “El món com a voluntat i representació”: reinterpreta la idea de la voluntat com a fons originari, la concepció cíclica de l’esdevenir i la primacia dels instints sobre la raó. Rebuig del pessimisme vital i afirmació alegre i jovial de la vida (no il·lusa com la fe il·lustrada en el progrés). Richard Wagner. La seva música és l’obra d’art total equiparable a la tragèdia grega com a mode de compressió de la vida. Charles Darwin. Pensament evolucionista: s’ha produït una evolució des dels homínids a l’ésser humà i d’aquest es produirà, igualment, vers al superhome. José Vidal González Barredo