Platonisme
Nietzsche anomena platonisme a tota teoria que cregui en la existència de dos mons paral·lels : El món veritable El món aparent la raó Els sentits objectiu subjectiu immutable canviant El bé El mal L’ànima El cos Es etern No es etern
La filosofia nietzschiana es l’intent més radical de superar el platonisme defensant l'existència d’un únic món irracional i sense sentit transcendental ,defensa la vida reivindicant la mort ,la vellesa i rebutja l'eternitat. Nietzsche rebutja completament la visió platònica d'una realitat immaterial superior, així com la idea cristiana d'una vida posterior, millor que la vida terrenal. Para Nietzche el platonisme es creat per l’home per interès, ja que no accepta la seva realitat , un únic mon on l’home etern si no finit .
Platonisme El cristianisme Món verdader Món de les idees Món sobrenatural Món aparent Món sensible Món terrenal o finit Nietzsche rebutja el Cristianisme, ja que es una forma de platonisme. Cristianisme proposa valors com el sacrifici, la paciència, l'obediència, valors que no poden ser acceptats per Nietzsche que prefereix la força, la llibertat i el plaer. Si Déu és el bon pastor, els cristians són com xais que obeeixen cegament. Davant valors com aquests Nietzsche proposa la llibertat, l'aprofitament màxim de l'única existència, la vida i el gaudi d'ella.