Realisme EEl Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848) TEMES SOCIALS La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, són la temàtica preferida. La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions d’habitacle... Realisme descripció objectiva de la realitat Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS. El 1848 es l'any del “Manifest comunista" Aparició de FOTOGRAFIA Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES Els artistes compromesos davant els grans problemes polítics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris)

Enterrament d’Ornans Gustave Courbet 1849 Realisme Museu d’Orsay. París 1849 Realisme Gustave Courbet (1819-1877) Oli sobre llenç 314 x 663 cm

Novetat en la temàtica: Fins aquest moment l’enterrament d’un camperol no havia despertat cap interès per un pintor. La crítica comentà: “Com es pot pintar gent tan horrible? Li fan perdre a un les ganes que l’enterrin a Ornans.”

disposició horitzontal dels personatges Composició format apaïsat -com si fos un fris- paisatge d’Ornans creu del ritual cerimoniós figures de mida natural ploroses clergues i escolans enterrador cap tipus de jerarquia fossar gos en primer terme

semblen complir una obligació social el sacerdot oficia per rutina La idea de Courbet és la de representar l’enterrament de manera objectiva la teatralitat de les vestimentes contrasta amb la indiferència dels rostres -poc dolor-. semblen complir una obligació social el sacerdot oficia per rutina clara actitud impacient de l'enterrador clergues i escolanets es desentenen de la cerimònia

Color i llum gamma cromàtica reduïda llum real i crepuscular predomini del color negre tonalitats ocres en el paisatge clergues i escolanets de color blanc vermell de les togues i els birrets gos i còfies de color blanc

ESTIL L’obra és un manifest pictòric del realisme per: La temàtica: no tria una composició èpica sinó trivial, quotidiana. Presenta l'escena amb naturalisme, sense idealitzar , amb intenció de crítica social Supressió de qualsevol element anecdòtic irrellevant i decoratiu Crítica social implícita en la presentació de la ruïndat humana: només l’home del centre, que s’eixuga amb un mocador, sembla copsar el sentit profund de la cerimònia. La crítica coetània insistí en el fet de recrear-se en el retrat de la lletjor, una opinió que podria fer-se extensible al conjunt del realisme. Reb influències de Millet. No va crear escola, però el seu tractament de la llum va interessar Monet. Picasso va estudiar algunes de les seves obres

interpretació Presentat al Saló de 1850, la tela provocà un gran escàndol. Encara cinc anys després, a l’Exposició Universal de 1855, i per bé que d’altres obres de l’autor foren acceptades, aquesta, junt amb El taller del pintor, fou rebutjada, i Courbet, indignat, va obrir un pavelló propi, dit del «realisme».

Taller del pintor o al·legoria real a set anys de la meva vida artística

Senyoretes al costat del Sena

GARBELLADORES DE BLAT

FILOSA DORMINT

PAGESOS TORNANT DE LA FIRA

PICAPEDRERS

Les dorments

L’origen del món

Dibuixos i caricatures La bugadera Honoré Daumier El col·leccionista

El vagó de tercera. 1862

Jean-François Millet L’Àngelus Les espigolaires