AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
LES PLANTES.
UNITAT 7 EL RIU Biologia i Geologia 1r ESO 1.
LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
BICENTENARI 12 de febrer de 2009
UD 7 EL MEDI NATURAL.
Erika Acosta David Nieto Anna Retuerce Aaron Sánchez Carolina Soler
La Ràpita, platja i port.
EL PROFETA Pablo Gargallo Escultura segle XX.
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Abderrahman, Coraima, Joel i Meritxell
1.9. Nivells d’organització
Relacions interespecífiques (entre individus de distintes espècies).
Proves anatòmiques i morfològiques
EL JOC DELS PINS CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
La funció de relació en els vegetals
L’ecosistema és el nivell d’integració dels organismes amb el medi
LA METEOROLOGIA.
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
La carta formal.
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Coneixement del Medi Social i Cultural
Per Robert Casal.
FENÒMENS ATMOSFÈRICS.
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
TIPUS DE TAURONS.
Diego B-L Jordi F Natalia B-L
Coneixement del Medi Natural
Concepte introduït per Ernst Haeckel al 1868
PORFOLI. Exemples Flors Moreno i Aguilar
TRIGONOMETRIA Conceptes bàsics: Triangle (tres costats i tres angles)
Virus i bacteris.
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
La vegetació de Catalunya
Mapa de Biomes terrestres
CICLE SUPERIOR ESCOLA SOLCUNIT
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
Castell de Sant Esteve Era un castell construït sobre una vil·la romana. Es troba a Palamós, al començament del camí de ronda de la platja de la Fosca.
L’estrella de mar Ara us explicaré la història d’una estrella de mar.
EL PAISATGE I EL CLIMA.
Reconstrucció filogenètica
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
Mireya Reina i Aida Bauzà
L’AIGUA A LA NATURA.
TEMA 4. LA CLASSIFICACIÓ DELs ÉSSERS VIUS.
Al camí de Sant Martí hi ha un pi. Que és a prop del mar, de la sorra, de les onades, de les roques...
LA VIDA MARINA.
Coneixement del Medi Social i Cultural
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
TIPUS DE TAURONS.
LA ZEBRA ÍNDEX -Característiques - On viu - Alimentació - Comportament - Reproducció - Altres especies - Perills - Perquè he triat aquest tema.
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
Les plantes i els animals del Riu Túria
SISTEMA DUNAR.
EL CAMÍ FORESTAL.
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
la cohesió social va per barris
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Què és l’home? D’on venim?
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus de respiració Tipus de desplaçament Les adaptacions expliquen la distribució dels organismes per ecosistemes

Adaptacions morfològiques Tipus d’alimentació: filtradors. Pinsans de Darwin Forma del cos Desplaçament

Adaptació fisiològica Un cuc que viu al fons de la mar en llocs molt poc oxigenats. És de color vermell per l’alta quantitat d’hemoglobina que té per captar el poc oxigen de l’ambient. Aquest viu en zones més oxigenades Per això és de color més clar. Té menys hemoglobina

Una bona manera d’estudiar l’adaptació dels organismes al medi relació és comparant l’estructura de les fulles dels vegetals que viuen en diversos ecosistemes: al costat d’un torrent, a un penya-segat sobre la mar, en una garriga o en un alzinar. Segons les condicions del medi les plantes tenen fulles diferents. (Veure activitat didàctica a la darrera diapositiva) Informació adaptada a les Balears: Herbari Virtual de la Mediterrània Informació de plantes per hàbitats a: http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/caracteristica/llistat_45.html

Comportament: ETOLOGIA El comportament de les espècies ofereix Molta informació d’adaptacions al medi Migracions climàtiques de les aus

Els organismes estan distribuits sobre la Terra formant grans ecosistemes anomenats biomes. El factor més importants per la classificació dels biomes és el clima.

Biomes

ACTIVITAT DIDÀCTICA AUTOECOLOGIA MEDI-PLANTES-ADAPTACIÓ 1. Descripció física del medi: clima (vent, humitat, temperatura, pluja), tipus de roques, tipus de sòl, pendents. 2. Descripció botànica de diversos ecosistemes: platja, alzinar, garriga, llit de torrent, voreres de camí. 3. Comprovar que les plantes viuen agrupades. En indrets que tinguin les mateixes característiques hi viuen les mateixes plantes.

4. Estudiar les característiques de les plantes observades: forma, altura, fulles, arrels. 5. Comparar les plantes observades amb les característiques del biòtop. Podem extreure qualque conclusió respecte de possibles adaptacions biològiques entre les plantes i el medi?