La música en la pre-història

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
Advertisements

Preparats per marxar?. Doncs anem a facturar!! No sabem si ho portem tot!
El PENTAGRAMA.
VIATGE A CALIFÒRNIA San Francisco. Yosemite Park Salinas Morro Bay Los Ángeles Victorville Las vegas.
(Antigues civilitzacions)
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Els instruments musicals
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Portada. Portada Presentació: VEIEM I ESCOLTEM ALS EXPERTS Feu clic a sota.
EL LLENGUATGE MUSICAL.
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2008 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
ELS TEATRES D’ESPARREGUERA ABANS I ARA
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
UN VIATGE A LA PREHISTORIA
PROJECTES: UN LLARG CAMÍ…
6è de Primària Escola El Cim
El Cant Gregorià.
Problemes prova individual
Jorge Porta 2ºBach B Filosofia
La reproducció dels animals
Resolució de problemes algebraics
Problemes prova individual
Les cadires i les butaques
La música en la pre-història
COM VIATJA EL SO? Nenes i nens de 4t de primària IEA Oriol Martorell
ELS ASTRES I LES CONSTEL.LACIONS
COM FER ELS MURALS DEL PROJECTE:
Sant Bartomeu Classe de cinquè i sisè CEIP La Valldan.
“LA VIDA ÉS UN DO DE DÉU I UN SERVEI ALS ALTRES”
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
La música en La civilització xinesa
LA PREHISTÒRIA MARCELA USUAGA.
Classificarem la prova en 3 categories:
EL TEMPS.
Companys i Companyes Avui queden 15 dies......
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
La vida és un do de Déu i un servei als altres
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
Medició del radi terrestre
Quan l’amor fa mal.
Nom : Elena Ipingea Data :
El petit príncep
CONCURS.
L’ESPAI.
Xino xano fins que arribem a la placeta de la font.
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
LA VIDA DE LES PERSONES.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2009 FASE autonómica PRIMER CICLE
Una historia a Castelldefels.
PERQUÈ LA NOSTRA SABATA TÉ UN NÚMERO!!
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Problemes que es poden resoldre amb equacions
Exercici res/gens (de).
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
L’HANBOL.
Llengua catalana i literatura
Temps de Quaresma.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Fa Fa Fa Fa Mi Fa Mi Mi Fa Sol La Sol Fa Fa Fa Fa Mi Fa Fa Do.
CABREM TOTS AL GIMNÀS?.
Transcripción de la presentación:

La música en la pre-història

Introducció Els orígens de la música són del tot desconeguts, però es pot afirmar que els constituents bàsics existeixen des d'abans de la cració de l'home. Des de la formació dels nostre Sistema Solar, fa aproximadament 4.600 anys, els planetes i cossos celests formaven una perfecte equilibri que, Pitàgoras VI a.C., va anomenar "harmonia de les esferes". http://youtu.be/Y-c8W5Bpz_M Els primers instruments, lògicament, van ser de percussió (troncs, instruments corporals,...), el fil de l'arc, la corda de una hona al llançar la pedra,... Un dels primers vestigis trobats és una flauta realitzada amb una pota de ren en el paleolític (entre 12.000 i 10.000 anys)

Enllaços música primitiva http://youtu.be/suUMwTF7YmM. (Ringo Star) http://youtu.be/lVPLIuBy9CY

Patrimoni instrumental primitiu Percutors: golps amb els peus i palmes, vares,... Sonalls: de pedres, fustes, làmines metàl.liques, cadenes,... Raspes i fustes vibradores: tota classe d'eines. Tambors: troncs buits. Flautes: canyes. Trompes: banyes d'animals. Arcs musicals: arc.

Pràctica primitiva Realitzar ritmes (4/4) Primer i tercer (palmes) Segon (peus) Segona part i quart temps i primer del següent compàs. Xiulet blanca en primer i segon temps. Tercer i quart temps corxera i dues semicorxeres. Crit en el quart temps (uà).

Formació de les escales i tonalitats (1) Per averiguar les tonalitats de les ESCALES I TONALITATS MAJORS haurem de tindre en compre: Des de la nota DO pujarem o baixarem tantes quintes com sostinguts (#) o bemolls (b) tinga la tonalitat o escala que sens demane. Contarem ascendent si té sostinguts (#) i descendents si en té bemolls (b). Com saber si hem de comptar en sostinguts (#) o bemolls (b)? Molt fàcil, si l’escala o tonalitat porta el concepte sostingut o res serà ascendent, si porta el concepte “bemoll” serà descendent (excepte el FA, que no en porta res i és la primera quinta descendent, és la única excepció) Després posarem tants sostinguts o bemolls (b) com quintes hàgem comptat, seguint l’ordre de sostinguts (#): FA-DO-SOL-RE-LA-MI-SI o de bemolls (b): (#) SI-MI-LA-RE-SOL-DO-FA

Formació de les escales i tonalitats (2) Així, seguint els passos indicats, si ens demanen l’escala de SI Major, pensarem: Com no ens han donat quants sostinguts (#) o bemolls (b) en té, mirem el nom de la tonalitat: SI Major, com que no porta el concepte sostingut (#) no bemoll (b), ni és el Fa (única excepció), sabem que està en l’orde dels sostinguts (#), alehores contarem de cinc en cin ascendent fins arribar al SI: Do-re-mi-fa-sol (una quinta), sol-la-si-do-re (segona quinta), re-mi-fa-sol-la (tercera quinta), la-si-do-re-mi (quarta quinta), mi-fa-sol-la-SI, (cinquena quinta i hem arribat al SI), aleshores mirarem els cinc primers sostinguts de l’ordre dels sostinguts: FA-DO-SOL-RE-LA-mi-si els marcats amb negreta són les notes que tindran el sostingut (#). Construïm l’escala de SI (si-do-re-mi-fa-sol-la-si) en el pentagrama i a les notes marcades anteriorment li posarem davan el sostingut (#), quedant l’escala de SI MAJOR de la següent forma:

Formació de les escales i tonalitats (3)

Formació de les escales i tonalitats (4)