TEMA 3 GRÈCIA.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL ORDEN DÓRICO Entablamento Columna Krepis o estereóbato Cimacio
Advertisements

Arquitectura griega. el templo. Otras formas arquitectónicas
HISTORIA Y CRITICA 1 AÑO 2011 MGTER. ARQ. REGINA PEREZ DE ALSINA
ARQUITECTURA GRIEGA Siglos VII al IV a C.
2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’HABITATGES
Anàlisi d’una obra d’art
LA ARQUITECTURA GRIEGA
Elementos Arquitectónicos
TEMPLO DE ATENEA NIKÉ.
Catedral gòtica de Barcelona. La Planta
Templo de Zeus olímpico
ARQUITECTURA GRIEGA.
Órdenes griegas Por: Martha.
LA ARQUITECTURA GRIEGA
Olimpeion Pedro vela parsaei 3ºB.
ARTE GRIEGO.
Dórico-Jónico-Corintio
con 16 ó 20 estrías a arista viva
Este Sur ( la primera en la batalla ) Pinacoteca.
EL ARTE GRIEGO.
L’ARQUITECTURA -GRÈCIA-. Aspectes generals Edificis a escala humana Edificis a escala humana Edifici com a part d’un conjunt Edifici com a part d’un conjunt.
ARQUITECTURA GRIEGA Siglos VII al IV a C.
COMENTARIO y ANALISIS DE UNA OBRA ARQUITECTÓNICA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
San Pietro in Montorio Bramante.
Figures geomètriques. UF1- UP01b
LA CIUTAT I L’HABITATGE A ROMA
EspacioS y monumentos de la Atenas clásica
MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
Ludwig Mies Van der Rohe
TEMPLE D’ATENEA NIKÉ A L’ACRÒPOLIS D’ATENES
La politja Una politja és una roda amb un eix central al voltant del qual pot girar i que, a la part exterior, té col.locada una corda o cable.
LA MAISON CARRÉE. NIMES.
ART ROMÀNIC.
Església de San Lorenzo, Florència
LES OBRES PÚBLIQUES DE ROMA
ART EGIPCI a.C..
L'ART GREC.
Llotja de València o de la Seda
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
Esglèsia de Santa Maria del Mar
NORDLYSET COPENHAGEN | 2006
L’art a la Grècia clàssica
1r ESO TEMA 4 ESTRUCTURES.
Tema 2. Els materials. La fusta..
ART BIZANTÍ ART CAROLINGI
2ª Qüestió: Quin tipus de mesures cal distingir
ART ROMÀNIC, UN ART PER I PER A L’ESGLÉSIA
CASA TASSEL Víctor Horta
ESCULTURA ROMANA.
LA MAISON CARRÉE NIMES MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS.
Presentació TAP B Qm Tardor 2010 ETSAV
ARQUITECTURA CIVIL (i II)
LLOTJA DE VALÈNCIA Molt bella e magnífica e sumptuosa.
EL RADIOTELESCOPI D’EFFELSBERG, ALEMANYA.
Castell de Sant Esteve Era un castell construït sobre una vil·la romana. Es troba a Palamós, al començament del camí de ronda de la platja de la Fosca.
4.1.- CARACTERÍSTICAS GENERALES
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
PARC DEL LABERINT D’HORTA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
LA PLANTA.
estilobat (plataforma)‏
Repàs control 4: estadística i atzar
Adrià Briceño Muñoz 4rt B Ciencia aplicada
Matemàtiques Geometria.
Proposta 14.
EL TEMPLE ROMÀ.
L'art grec.
CAMP D’APRENENTATGE Els monestirs del Císter (Tarragona)
Transcripción de la presentación:

TEMA 3 GRÈCIA

ESQUEMA 1.- Marc geogràfic, històric i cultural. 2.- Arquitectura 3.- Escultura

Marc geogràfic, històric i cultural.

2.- ARQUITECTURA Arquitravada i estructuralment molt senzilla:es basava en un espai rectangular amb sostre a dues aigües. Gran importància a l’estètica: estructuració de verticals i horitzontals. La columna (stylos) era la peça clau que definia l’edifici.

L’edifici més important és el temple Igual importància a l’interior que a l’exterior. Edificis proporcionats i adaptats a la mesura humana Repetició harmònica i sistemàtica dels elements. Ordres arquitectònics: dòric, jònic, corinti Retocs visuals. Parts exteriors del temple: estereòbat; columna (base, fust, capitell); entaulament (arquitrau, fris, cornisa) i frontó triangular amb el timpà.

Ordre arquitectònic. Dòric, Jònic i Corinti frontó entaulament columna estereobat

                                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Plataforma de graons, el darrer dels quals és l’estilobat. Frontó: de forma triangular, amb l’interior anomenat timpà generalment decorat amb relleus Entaulament: Part superior d'una construcció que consta de tres elements: arquitrau, fris i cornisa Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell Estereòbat Plataforma de graons, el darrer dels quals és l’estilobat.

columna = base + fust + capitell entaulament = arquitrau + fris + cornisa cornisa entaulament capitell fris fust arquitrau columna base estereòbat

Ordre dòric timpà frontó cornisa fris (tríglif i mètopes) entaulament estereòbat fust estries d’aresta viva capitell arquitrau cornisa frontó columna entaulament fris (tríglif i mètopes) timpà estilobat

Ordre jònic Fris amb relleus continuats Arquitrau dividit en tres faixes o platabandes volutes capitell fust (estries d’aresta roma) base motllurada

Ordre corinti

Estructura i tipus de temples Planta rectangular (excepció: Tholos. Planta circular) Tres parts: pronaos, cel·la o naos, opistòdom Classificació: Nombre de columnes: dístil; tetràstil; hexàstil; octàstil; decàstil. Columnes entre els murs de la cel·la: in antis. Columnes només en una façana: pròstil. Columnes en les dues façanes: amfipròstil. Un rengle de columnes a tot el perímetre de la cel·la: perípter. Dos rengles de columnes a tot el perímetre: dípter.

3.- ESCULTURA