EL PAISATGE DE CATALUNYA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
LES PLANTES.
Els ecosistemes i el medi ambient
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
ELS PLANETES.
MAPA DEL MÓN.
LES PLANTES.
ELS PLANETES CEIP POMPEU FABRA CURS
5. Les costes i els rius d’espanya
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
Comprensió del canvi climàtic
LES COMARQUES DE MUNTANYA
Ciències socials ceip portal nou
ELS PAISATGES I ELS POBLES
El Planeta Terra.
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Fet per:Oriol Talavero,Júlia Salvador,Anne Chloë i Raúl Segura
Abderrahman, Coraima, Joel i Meritxell
Coneixement del Medi Social i Cultural
MANIFESTACIONS DE L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
TIPUS DE PAISATGES.
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
LA METEOROLOGIA.
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
Coneixement del Medi Social i Cultural
Éssers vius i éssers inerts
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
LES COMARQUES D’INTERIOR
La Conca de Barberà.
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAR: EL GALATXO D’EN SORRAPA
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
TEMA 2 Unitat 2: El problema de l’aigua.
La vegetació de Catalunya
L’ENERGIA BLANCA LÓPEZ 2nA.
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
VALLÉS ORIENTAL.
EL PAISATGE I EL CLIMA.
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
L’AIGUA A LA NATURA.
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Els corriols Piu i Piua.
PRIMAVERA GRUP III 01a.
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS
Coneixement del Medi Social i Cultural
Aigua Projecte 2n primària.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
Un animal en perill d’extinció
LA MEDUSA És un animal terrestre o aquàtic ? Les meduses son animals aquàtics i es mouen per l'aigua arrossegades pels corrents .
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
LA TERRA SÒL, AIGUA i L’AIRE FORMEN LA TERRA ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
A LA PLATJA HI HA… SORRA..
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
PRIMAVERA GRUP IV 01a.
TEMA 2: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
LA TERRA.
L’AIGUA ÉS VIDA.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

EL PAISATGE DE CATALUNYA

PAISATGE El paisatge és l'aspecte que té una part de la superfície terrestre. Els paisatges estan formats per elements naturals i humans. Els elements naturals del paisatge son: -Relleu -Vegetació -Aigua

PAISATGE Paisatge d'interior: -muntanya - plana Paisatge de costa Els elements humans son els que han construït les persones. Segons la seva proximitat al mar i les característiques del relleu els paisatges poden ser: Paisatge d'interior: -muntanya - plana Paisatge de costa

PAISATGE DE MUNTANYA

Població de muntanya A la muntanya la gent viu en pobles petits i masies situats a les valls. Els habitants treballen principalment en l'agricultura, la ramaderia i en petites industries artesanals (formatge,llet, carn i fusta).

La població de muntanya En algunes zones també tenen importància les activitats relacionades amb el turisme (esquí, esports d'aventura, turisme rural i la construcció).

El clima a la muntanya A la muntanya el clima canvia segons l'estació de l'any. A l'estiu fa una calor suau durant el dia, a la tarda son freqüents les tempestes i a la nit refresca. A l'hivern fa molt fred i neva a les parts més altes. La temperatura disminueix a l'altitud d'un grau per cada 100 m.

COM ES FORMEN LES MUNTANYES Una muntanya és una elevació natural del terreny. La superfície de la terra esta dividida en diverses parts,com les peces d'un trencaclosques, aquestes peces no estan quietes sinó que es mouen molt lentament. Quan dues peces xoquen molt de temps es produeix un plegament que dona lloc a la formació de les muntanyes.

Paisatge de plana

Població de Plana La població de les comarques de plana es dedica a: Agricultura: S'hi fan plantacions. Hi ha conreus de seca i de regadiu. Ramaderia. Criada en granges: Porcina (porcs) Bovina (vedells) Ovina (ovelles) aviram (gallina) Indústria-tèxtil i a l'alimentària.

CLIMA DE PLANA Les temperatures són molt extremes: -Estius calorosos. Quin temps fa? Les temperatures són molt extremes: -Estius calorosos. -Hiverns freds. -Primavera i tardor suaus. -La boira és molt característica.

PLANTES DE PLANA Hi trobem: Roure Alzina Pi blanc Farigola RomanÍ Espígol

Com s'alimenten els arbres i les plantes Les plantes fabriquen el seu aliment a partir de: Sals minerals Aigua Llum del sol Diòxid de carboni. La mescla de d'aigua + sals minerals s'anomena SABA BRUTA. Puja Per la tija per arribar a les fulles. La SABA BRUTA es transforma en SABA ELABORADA que es l'aliment de les plantes.

Animals de plana Hi trobem: Llebres Senglars Guineus Ocells com: Conills Senglars Guineus Ocells com: Cigonyes blanques Trencapinyes Perdiu

Paisatge de costa

Clima de costa Les temperatures son molt agradables: Els hiverns son suaus L' estiu calorosos Primavera i tardor son més plujosos. La influència del mar fa que les temperatures siguin més suaus.

Clima de costa Les temperatures son molt agradables: Els hiverns son suaus. L'estiu calorós. Primavera i tardor son més plujosos. La influència del mar fa que les temperatures siguin més suaus.

Plantes de costa Les especies vegetals més comunes són: Les alzines sureres. Els margallons. Els pins pinyoners. I també els arbustos com: Galzerans Estepes blanques

Animals de costa Trobem fauna diversa com: Bernats pescaires Ànec collverd Gavines Esparvers Puputs Senglars

L'aigua

Perquè l'aigua del mar és salada? El mar conte una mitjana de 35 grams de sal per cada litre d'aigua . Es tracta de minerals provinents de les roques terrestres que el rius arrosseguen.

Amb la calor l'aigua s'evapora però les sals es queden i s' acumulen. Com això ha estat durant milions i milions d'anys l'aigua del mar és salada.

Cicle de l'aigua 1-L'aigua s'evapora . 2-Es formen els núvols. 3-Precipitació(plou o neva) 4-L'aigua cau damunt la terra. 5-L'aigua torna al mar.

Fons marí Hi ha grans serralades i fondalades com a terra ferma . A les profunditats no hi arriba la llum . Allà hi viuen animals com calamars gegants i peixos abissals

Mar contaminat Els mars i oceans son abocadors finals de gairebé totes les deixalles generades pels humans. Les principals vies de contaminació son les següents: el petroli i els productes químics.

TSUNAMI Un tsunami, és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després de: -Terratrèmols -Activitat volcànica -Esllavissaments submarins -Grans trossos d'illa esllavissant- se al mar. - Moviments tectònics. Un tsunami té una gran potència destructiva que pot provocar fortes inundacions.

Els rius Un riu és una corrent d'aigua natural. Posseeix un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seves aigües es perden per infiltració i evaporació. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riera o rierol.

EL CURS D'UN RIU En el curs d'un riu hi poden distingir parts: curs alt En el seu naixement la força de l'aigua arrenca roques i terra i les arrossega cap avall.

EL CURS D'UN RIU Curs mitjà És el pas per les terres planes. Rep aigua d'altres rius (afluents). El riu es fa mes ample i porta molta aigua. L'aigua transporta els materials que ha arrencat al curs alt.

EL CURS D'UN RIU Curs baix És el final del riu. L'aigua baixa lentament fins al mar, on desemboca i es dipositen els materials.

Depuradores: sistema clàssic 1- Bombar l'aigua dels rius. 2- Passar l'aigua per un filtres que agafar els residus més grossos 3- Tirar productes coagulants que fan que s'ajuntin les partícules. 4- Passar l'aigua per la sorra. 5-Tirar ozó que destrueix els bacteris. 6- Passar l'aigua per carbó actiu. 7- Tirar clor

DEPURADORES: Sistema modern 1- Bombar l'aigua dels rius. 2- Passar l'aigua per un filtres que agafar els residus més grossos 3- Tirar productes coagulants que fan que s'ajuntin les partícules. 4- Passar l'aigua per la sorra. 5- Passen uns microfiltres. 6- Passen per uns nanofiltres. 7-Els raigs ultraviolats destrueix els virus o bacteris.