La Revolució soviètica l’URSS (1917-1990)

La Rússia dels tsars, des d’Alexandre III a Nicolau II

La Rússia dels tsars, des d’Alexandre III a Nicolau II Indústria Problema agrari Problema polític Poca industrialitz. localitzada a: St. Petersburg Moscou Odessa Kiev Econ. agrària i tradicional Servitud fins a 1861 Règim semifeudal propietat de la terra: Comunitats Alta noblesa Kulaks Absolutisme bases del poder Sense Constitució Parlament Drets civils Exèrcit Burocrac. Esglèsia Aparició de proletariat ANARQUISME MARXISME camperols i obrers en condicions miserables oposició al règim tsarista

Revolució de 1905 La situació s’agreuja quan Rússia declara la guerra al Japó per disputes territorials La crisi per sobreproducció i males collites provoquen vagues i sublevacions dels camperols. L’esforç militar no va evitar la derrota de Rússia i el desprestigi del govern del tsar

1905, Palau d’Hivern, Sant Petersburg Gener: el Diumenge Sagnant. Dura repressió de la manifestació pacífica que reclamava reformes polítiques i millores laborals. Revoltes generals i creació dels soviets Juny: sublevació de la Marina (Potemkin) Soviets: consells d’obrers a fàbriques i ciutats

Nicolau II obligat a fer concessions Reforma política: Formació de la DUMA (assemblea de representants, amb poders molt limitats) Sistema electoral que beneficia la noblesa, repressió de les organitzacions obreres i opositors

Desastre militar rus a la Primera Guerra Mundial La crisi, la fam i el reclutament forçat, sumats al gran nombre de víctimes generen una postura en contra de la guerra per part de la població i dels soldats

Pa, pau i terra! El febrer de 1917, hi ha manifestacions i vagues a Sant Petersburg i a Moscou. Les tropes que haurien de reprimir els manifestats s’uneixen a les protestes. Dimiteix el govern de tsar

El tsar Nicolau II abdica.

La revolució de febrer de 1917 PODER OFICIAL Comitè provisional de la DUMA, format pels diputats liberals PODER REAL SÒVIETS d’obrers i soldats a les ciutats situació de doble poder GOVERN PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA presidit per Lvov i integrat per liberals (KDT) i un únic representant dels soviets (Kerensky) amb el suport dels socialistes moderats (menxevics)

Objectius i mesures del govern provisional Reforma política i social de caire liberal: convocar una assemblea constituent, reconeixement de drets i llibertats civils Continuar a la guerra. El govern provisional de Kerenski

“Tot el poder per als soviets” Tesis d’abril Revolució proletària. Retirada de la guerra. Boicot al govern. Nacionalització i repartiment de terres. Retorn de Lenin de l’exili. Partidari d’avançar cap a la revolució social

Estiu del 1917: vagues, manifestacions, desercions... Manifestació a Petrograd, juny 1917. Contingut de la pancarta: «Fora els 10 ministres capitalistes! Tot el poder per al Soviet dels obrers, soldats, camperols i dels diputats socialistes! Exigim el trasllat de Nicolau II al castell de Pere i Pau!» Manifestació a Petrograd, juliol 1917. El govern provisional ordena obrir foc contra els manifestants

Successió de governs provisionals enmig de la crisi. Extensió dels soviets per Rússia, amb influència creixent Canalitzen les protestes: a favor del repartiment de terres i en contra de la guerra. Intent de cop d’estat contrarrevolucionari de Kornilov

Revolució d’octubre Assalt dels bolxevics del Soviet de Petrograd al Palau d’Hivern, seu del govern. Els bolxevics es fan amb el poder, amb poca resistència. Dimiteix el govern provisional. Es forma el Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin i integrat per bolxevics.

Primeres mesures del Consell de Comissaris del Poble Decret sobre la guerra. El govern bolxevic negocia una pau amb Alemanya, concretada en el Tractat de Brest-Litovsk: Rússia perd el 20% del seu territori. Decrets sobre la terra. Es mantenen les propietats comunals i les que pertanyen a cooperatives, però es confisquen les terres de la Corona, de la noblesa i de l’Església ortodoxa, que són lliurades als soviets, que les ha de repartir entre els camperols. Decrets sobre la indústria. Es legitimen les cooperatives obreres que han ocupat les fàbriques. Els bolxevics discuteixen qui ha de dirigir la indústria, l’Estat o els consells d’obrers. S’estableix el control obrer de les empreses de més de 5 treballadors i la nacionalització de la banca. Decret sobre les nacionalitats. Es reconeix el dret d’autodeterminació per als diversos pobles i nacions de l’Imperi Rus. Polònia, Lituània, Letònia, Estònia i Georgia s’independitzen de Rússia.

Guerra Civil Russa (1917-1922) Un cop aprovades les primeres mesures, el poder bolxevic s’havia de consolidar a tot Rússia. En molts indrets, tanmateix, el poder era en mans de tsaristes, menxevics, liberals i d’altres forces contrarevolucionàries, que organitzen els exèrcits blancs, amb suport internacional (de França, Regne Unit, Gran Bretanya, EUA i Japó). La guerra entre l’Exèrcit Roig (dels bolxevics), organitzat per Trotski, i els exèrcits blancs es va caracteritzar per l’extrema violència: cap dels bàndols no feia presoners. L’Exèrcit Roig va guanyar la guerra.

Configuració de l’estat soviètic En acabar la guerra, es decreta la fi del comunisme de guerra. Lenin, Trotski i Stalin impulsen la Nova Política Econòmica (NEP). S’organitza una economia mixta (socialista-capitalista) per al període 1921-1927. Mesures comunistes al costat de petita propietat pagesa, petita indústria privada i comerç al detall. El poder queda en mans del Partit Comunista.

Configuració de l’estat soviètic L’any 1922 va néixer la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Configuració de l’estat soviètic Enterrament de Lenin, 1924 A la mort de Lenin (1924) es planteja un problema successori. Trotski era el més preparat, però Stalin tenia el suport del Partit Comunista, i va imposar-se en el poder. Trotski fou expulsat de l’URSS el 1929, i fou assassinat més tard a Mèxic.

La dictadura de Stalin STALINISME Des de 1928 i fins a la seva mort, el 1953, Stalin va imposar una dictadura personal especialment dura, de caràcter totalitari, caracteritzada pel culte a Stalin i per la brutal repressió.