Ribosomes

El numero i la “S” indiquen el coeficient de sedimentació Formats per varies molec de ARN ribosòmic i més de 50 prot diferents  2 subunitats: gran i menuda El numero i la “S” indiquen el coeficient de sedimentació

Procariotes : solts pel citoplasma Eucariotes : On els trobem? Procariotes : solts pel citoplasma Eucariotes : - solts pel citoplasma - units a la part ext del R.E.R - units a la part ext de la membrana nuclear - interior de mitocondries i cloroplasts  estos s’assemblen als de procariotes (= prova de Tª endosim) i sintetitzen les proteïnes codificades per l’ADN mitocondrial o del cloroplast FUNCIÓ: Sintetitzar proteïnes  TRADUCCIÓ Un ARNm es traduit alhora per varios ribosomes que s’agrupen formant poliribosomes

Sistemes d’endomembranes (orgànuls membranosos) Orgànuls envoltats de membrana que proporcionen a la cèl.lula compartiments especialitzats  augmenten la eficiència

1. Reticle endoplasmàtic Xarxa de sàculs aplanats i túbuls interconectats entre si S'estén des del nucli (es continua de la memb nuclear externa) fins a la perifèria de la cèl·lula 2 tipus: R.E.R R.E.L

1.1 Reticle endoplasmàtic llis Té una forma més tubular que el rugós Superfície és llisa, sense ribosomes FUNCIONS: Síntesi de lípids (fosfolípids i colesterol) i derivats lipídics (hormones esteroidees o àcids biliars) Destoxicació de substàncies tòxiques liposolubles (medicaments, conservants, pesticides, etanol...) i de productes tòxics del metabolisme  es degraden en el R.E.L (sobretot de cels del fetge) i es transformen en subst hidrosolubles que poden eixir de la cèl Regula els nivells de Ca+2 dins de la cèl.lula

DETOXIFICACIÓ Poc nociu Cancerigen

1.2 Reticle endoplasmàtic rugós Xarxa de sàculs aplanats amb ribosomes a la superfície externa (citosòlica) FUNCIONS Síntesi de proteïnes Totes les prot comencen a sintetitzar-se en els ribosomes lliures al citoplasma Si a la cadena polipept que s’està sintetitzant aparèix una seq senyal  una partícula del citosol condueix el ribosoma a una proteïna receptora de la memb RER La cadena polipept en creixement es translocada a través de la memb del RER fins al seu interior (lumen)  S’elimina la seq senyal Glicosilació  al mateix temps que acaba de sintetizar-se la cadena s’afegeixen els glúcids = glicoproteïnes Plegament de la cadena

2. Aparell de Golgi Format per grups de sàculs aplanats amb els extrems dilatats (dels que ixen vesícules per exocitosi) 1 grup = dictiosoma - Cara CIS (d’entrada)  prop del RE - Cara TRANS (d’eixida)

Les proteïnes i lípids sintetitzats en el R Les proteïnes i lípids sintetitzats en el R.E arriben mitjançant vesícules a la cara CIS de l’ap de Golgi i es fusionen amb ella Aniran passant d’una cisterna a altra també per vesícules  es produeix una modificació gradual Quan arriben a la cara TRANS eixiran en vesícules de transport cap al seu destí final: lisosomes, memb plasm o exterior cel.lular http://www.bionova.org.es/animbio/anim/golgi/vesiculas.swf

Hi ha 2 maneres de secreció de les vesícules des de la cara TRANS: Secreció regulada  Les vesícules formades s’acumulen al citoplasma i sols es secreten com a resposta a una estímul  En cels secretores especialitzades Secreció constitutiva  les vesícules formades es fusionen en la memb contínuament  En totes les cels  Per a renovar els components de la memb i la matriu extracel

Finalitza la glicosilació de proteïnes iniciada en el RER FUNCIONS: Finalitza la glicosilació de proteïnes iniciada en el RER Dirigeix la distribució i exportació de proteïnes Renovació dels components de la memb i la matriu extracel Formació de lisosomes i vacuoles en les cels vegetals Sintetitza: Polisacàrids de la paret cel·lular (pectina i hemicel·lulosa) Glucolípids i esfingomielines

3. Lisosomes Són vesícules membranoses procedents del ap de Golgi  Contenen un conjunt d’EZ hidrolítics que produeixen la digestió intracel.lular: Per què no es digereixen a ells mateixos? Perquè les proteïnes de la part interna de la membrana estan molt glicosilades i això els serveix de protecció

primari secundari residual vesícula amb material Lisosoma lisosoma cos primari secundari residual vesícula amb material per a digerir Heterofagia

FUNCIÓ: digestió intracel.lular Depenent de la procedència del material que es digereix: Heterofagia  quan es digereix material del exterior cel.lular que ha entrat per endocitosi Autofagia  quan es digereixen estructures de la pròpia cèl.lula (orgànuls defectuosos)  són envoltats per una memb procedent del R.E = autofagosoma que es fusionarà amb un lisosoma primari També ocorre en situació de dejú

4.Peroxisomes Orgànuls membranosos que contenen EZ oxidatius (oxidases + catalasa) que produeixen les reaccions: Les oxidades eliminen l’H de determ substrats orgànics i formen H2O2 La catalasa utilitza el H2O2 per a oxidar molec menudes Si hi ha excés de H2O2 la catalasa el transforma en aigua i oxigen 3 1 2

Cristaloide: Grans acumulacións de EZ FUNCIONS: Produir reaccions oxidatives per a degradar ac grassos i aa produint H2O2: Ac gras / aa H2O2 ATP calor Reaccions de destoxificació p.ex : etanol a les cels hepàtiques i renals Als peroxisomes de les fulles  fotorespiració (tb en mitocondris i cloroplasts) oxidases

A les plantes trobem un tipus de peroxisomes anomenats GLIOXISOMES  Són fonamentals en la germinació xq transformen: Greixos sucres (llavors)

5. Vacuoles A les cels vegetals Vesícules molt grans plenes de líquid i envoltades per una membrana = tonoplast Es formen per unió de vesícules procedents del A.G. En les cels madures sol haver una vacuola que ocupa fins al 90% del volum cel.lular

Bombeig de ions  regula l’entrada d’aigua per osmosi  turgència Bombeig de protons  pH =5.5

Magatzem de sustàncies: Composició: varia depenent del tipus de planta i l’estat fisiològic  ppal component és aigua (amb subst dissoltes), tb olis i essències FUNCIONS: Magatzem de sustàncies: Nodrients (suvres, aa, prot, ions,...) Subst de rebuig (opi, nicotina,...) Pigments Digestió (si contenen EZ hidrolítics) Regulen la turgència  osmosi Contribueix a la homeostasi del citoplasma Defensa  alliberant subst tòxiques contra un fong o animal

1. Les funcions del R.E.R. són : Síntesi de fosfolípids, colesterol, hormones esteroïdees i detoxificació Glicosilació de proteínas i lípids, síntesis de lípidos de membrana i detoxificació Magatzem de Ca+, glicosidació de lípids i proteïnes de membrana i síntesi de proteïnes. Síntesi de proteïnes, hormones esteroidees i detoxificació

2. L’inici de la síntesi de totes les proteïnes eucariotes té lloc: ribosomes lliures del citoplasma nucleol Aparell de Golgi ribosomes units al reticle endoplasmàtic rugós

3. Les funciona del R.E.L. són: Síntesi de fosfolípids, colesterol, hormones esteroïdees i detoxificació Glicosilació de proteínas i lípids, síntesis de lípidos de membrana i detoxificació Magatzem de Ca+, glicosidació de lípids i proteïnes de membrana i síntesi de proteïnes. Síntesi de proteïnes, hormones esteroidees i detoxificació

4. Si a una cèl·lula secretora del pàncrees se li subministra una quantitat menuda de aminoàcids radioactius i després s’incuba en un medi normal, al cap de tres minuts es pot observar com la radioactivitat apareix al R.E. per què … Dintre del lumen del R.E. es magatzemen aminoàcids Els aminoàcids radioactius són magatzemats al R.E. Els aminoàcids formen part de les membranes del R.E. Els aminoàcids radioactius formen part de noves proteïnes unides als ribosomes del R.E.

5. Quan les cèl·lules secretores del pancrees marcades amb aminoàcids radiactius i després incubades en un medi sense marca radiactiva s’observen als 20’ la marca radiactiva ja no apareix al R.E. sinó a l’A.G., si l’observació es fa al cap de 90’,la radiactivitat ja no apareix ni en el R.E. ni en l’A.G. sinó a les vesicles secretores i una mica més tard la radiactivitat apareix fora de la cèl·lula. Què ha passat? Quina és la seqüència de la síntesi de les proteïnes enzimàtiques?

Els ribosomes s’uneixen a l’RNAm el Ribosoma s’uneix a la proteïna que reconeix el pèptid senyal el ribosoma s’uneix al R.E. les proteïnes s’alliberen al lumen del R.E. vesícules de transport viatgen cap la cara cis del dictiosoma vesicules de transport passen entre les cisternes del dictiosoma s’alliberen vesicules de transport des de la cara trans del dictiosoma les vesicules secretades per la cara trans viatgen fins a la membrana unides a microtúbuls les vesícules es fusionen amb la membrana cèl·lular i les proteïnes són secretades

6. Per què els sucres dels glucolípids i de les glucoproteïnes mai apareixen en la cara citoplasmàtica de la membrana? Els oligosacàrid són afegits en el lumen del R.E., després són modificats en el lumen de l’A.G, les vesicules de secreció alliberades des del Golgi contenen estos oligosacàrids orientats cap a l’interior de la vesicula. Quan la vesicula fusiona amb la membrana cel·lular els oligosacàris queden exposats a l’exterior cel·lular.

7. Una bacteria es ingerida per fagocitosi per un macròfag i después es digerida al l’interior del macròfag. Els orgànuls que participen en la ingestió i digestión són: a. nucli, mitocondri, fagolisosoma i lisosoma b. autofagolisosoma, mitocondri, lisosoma i peroxisoma. c. endosoma i lisosoma d. endosoma, lisosoma i glioxisoma

8. Els enzims lisosòmics no degraden les macromolècules localidades al citosol per què: a. El pH del citosol és més àcid que el del lisosoma i per què estos enzims están lliures al citosol b. el pH del citosol és més àcid que el del lisosoma i per què estos enzims estan compartimentalitzats c. El pH del citosol és més bàsic que el del lisosoma i per que estos enzims estan lliures al citosol. d. El pH del citosol és més bàsic que el del lisosoma i per que estos enzims estan compartimentalitzats.

9. Quina relació hi ha entre R.E., A.G. i lisosomes? a. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats al R.E.R., transportats al A.G. per vesicules de transport i empaquetades al A.G. per a formar lisosomes. b. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats al R.E.L., transportats al A.G. per vesicules de transport i empaquetades al A.G. per a formar lisosomes. c. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats als poliribosomes, transportats al A.G. per vesicules de transport i empaquetades al A.G. per a formar lisosomes. d. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats al A.G, transportats al R.E. per vesicules de transport i empaquetades al R.E. per a formar lisosomes.

Què fa la cèl·lula amb la membrana extra? 10. Quan es dóna el procés d’exocitosi, es produeix una fussió de la membrana de la vesícula secretora amb la membrana plasmàtica. Què fa la cèl·lula amb la membrana extra? a. augmentar la superfície cel·lular b. disminuir la superfície cel·lular c. hi ha un equilibri entre endocitosi i exocitosi d. hi ha un desequilibri entre endocitosi i exocitosi