TEMA 8.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41). Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

TEMA 8.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41). 1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ. 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905. 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. 4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917. 5.- DE LENIN A STALIN. 6.- L’ÈPOCA DE STALIN.

1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ. 1.1.- Causes econòmiques. 1.2.- Causes socials. 1.3.- Causes demogràfiques. 1.4.- Causes polítiques.

1.1.- Causes econòmiques. Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: la majoria de la població es dedica a ella i no es produeix suficient → misèria i fam. Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra, mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies (→ descontent) Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre (→ descontent) La Iª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant les diferències econòmiques i socials i el descontent “El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capital estranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època” TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX.

1.2.- Causes socials. Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia Societat quasi feudal, fortament polaritzada Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entre rics i pobres → dificultats per modernitzar el país Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot i el nou proletariat industrial de les grans ciutats Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes

1.3.- Causes demogràfiques. 1.4.- Causes polítiques (I). “Benvolgut germà: Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...) Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secrets augmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminals de dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura, amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més. A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble. En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major. El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els quals està fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies a aquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igual que el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern. L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràcies a la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de tota classe d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).” LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902). DEMOGRÀFIQUES: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural: el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa amb l’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta POLÍTIQUES Molta corrupció política i a l’administració Absència total de drets i llibertats individuals Pèssima política exterior del tsar Nicolau II Derrotes contra Japó (1904-05) Fort descontent Entrada en la Iª Guerra Mundial

1.4.- Causes polítiques (II). OPOSICIÓ POLÍTICA Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació Populistes o narodniki: partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes, partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia

2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905. Causes anteriors Derrotes russes en la guerra contra Japó (1904-05) Dificultats econòmiques derivades de la guerra = + + PROTESTES Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917 El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà. 1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i les llibertats de consciència, de reunió i d’associació. 2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població que han estat privades fins ara del dret de vot. 3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els represen- tants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la Nostra administració. Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.