LITERATURA CATALANA UNITAT 1: ROMANTICISME, MAR I CEL D’ÀNGEL GUIMERÀ

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
El Romanticisme i la Renaixença
Advertisements

La Renaixença Segle XIX.
ELS LLENGUATGES VISUALS
segle d’or de la nostra literatura
RAMON LLULL.
X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
NOVEL·LES DE CAVALLERIES vs NOVEL·LES CAVALLERESQUES
El renaixement.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
L’Art Europeu del S. XIX De Goya al Modernisme I
Mireia Brocal Alcázar Raquel Higueras Castelló Yurema Cano Pino
El comentari de text.
CATALUNYA s. XIX.
EL REALISME.
La Renaixença Segle XIX.
JESÚS DE NATZARET.
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
1. La Segona Revolució Industrial
TEMA 11 ELS ORÍGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
Novel·la Cavalleresca Catalana
TEATRE DEL SEGLE XIX ÀNGEL GUIMERÀ.
Els orígens del catalanisme polític
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
ANÀLISI EL CAFÈ DE LA MARINA
EL MODERNISME (1892-// ) OBJECTIU: equiperar la cultura catalana amb qualsevol altra cultura europea. Volen que la literatura sigui nacional.
PETITS REPORTERS Títol.
Resta prohibit.
RENAIXENÇA ROMANTICISME Moviment cultural de redreçament i recobrament
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
El pensament de Nietzsche.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Vora el barranc dels algarins
SETMANA DE LA PAU I LA SOLIDARITAT CLARET BARCELONA-2018
L’AMIC RETROBAT MARC RIUS CASAN.
Monestir de Poblet.
BERNAT METGE.
Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època QÜESTIÓ NÚM. 15.
La Renaixença Segle XIX.
NOVETATS ESPAI MARGALEF
L´assaig de postguerra
Ausiàs March.
ORGANITZACIÓ DEL 4t d’ESO
Història i Cultura de les Religions
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
DRAMES RURALS EN MET DE LES CONQUES.
La vida és un do de Déu i un servei als altres
valors humans i socials
La història de Sísif Mitologia Grega.
La narrativa de postguerra
CULTURA I SOCIETAT.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
SETMANA DE LA PAU I LA SOLIDARITAT CLARET BARCELONA-2019
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
La narrativa de la postguerra
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
SEGLE XIX. LA RENAIXENÇA
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
ROMANTICISME Finals del s.XVIII Canvis socials i econòmics
Les Avantguardes (principis segle XX)
Comèdia romana Plaute i Terenci.
Llengua catalana i literatura
UNITAT 8. APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC
LA NOVEL.LA ROMÀNTICA Departament llengua i valencià Pilar Román 1 1
DE L’ORGANIGRAMA AL DIBUIX Dinàmica i funcionament de la ciutat
VICTOR CATALÀ.
Transcripción de la presentación:

LITERATURA CATALANA UNITAT 1: ROMANTICISME, MAR I CEL D’ÀNGEL GUIMERÀ SETEMBRE-OCTUBRE 2013

El Romanticisme europeu El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

El Romanticisme català 1823-1824 revista El Europeo, voluntat de divulgar l’esperit romàntic. 1833 revista El Vapor 1835 revista El propagador de la libertad. 1833 Bonaventura Carles Aribau publica l’oda «La Pàtria» a la revista El Vapor el 1833. Primer poema romàntic i punt partida del moviment de la Renaixença.

CARACTERÍSTIQUES DEL ROMANTICISME INDIVIDUALISME MELANCOLIA PAISATGES FOSCOS, TENEBROSOS I BOIROSOS. IMAGINACIÓ. ORIGINALITAT GENI POETA, VISIONARI DEL MÓN INSATISFACCIÓ EVASIÓ DE LA REALITAT AL PASSAT O AL FUTUR. LITERATURA POPULAR. INCOMPRENSIÓ I AÏLLAMENT DE LA SOCIETAT. BELLESA/LLETJOR.

LA RENAIXENÇA DEFINICIÓ: És un moviment que emprèn la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.

La Renaixença desgina A) B) Un període entre l’anomenada “decadència” i el Modernisme. Un moviment cultural i de conscienciació nacionalista potenciat per la nova burgesia industrial.

Principals objectius del moviment. Reconstruir la història de l’edat mitjana. Descobrir i divulgar els clàssics medievals. Recollir per escrit la literatura de tradició oral (Folklore). Codificar i depurar la llengua literària que es recuperava. Crear literatura en poesia, teatre, narrativa, premsa i editorials. Potenciar la Reial Acadèmia de Bones Lletres i crear/restaurar els Jocs Florals medievals.

L’estètica del romanticisme català Originalitat i imaginació en la creació. Lleig i grotesc (Víctor Hugo Quasimodo, geperut de Notre Dame o Frankestein. Trencar barreres en gèneres i estils. Buscaven emocionar amb l’art.

ÀNGEL GUIMERÀ PER FI...

-FILL NATURAL -EMIGRANT -AMOR ADOLESCENT NO CORRESPOST. BIOGRAFIA: -FILL NATURAL -EMIGRANT -AMOR ADOLESCENT NO CORRESPOST.

MAR I CEL ARGUMENT/L’ACCIÓ PERSONATGES ESPAI SIMILITUDS I DIFERÈNCIES AMB ROMEU I JULIETA. ELEMENTS DEL ROMANTICISME. ELEMENTS BIOGRÀFICS DE L’AUTOR EN L’OBRA.

SIMILITUDS I DIFERÈNCIES AMB ROMEU I JULIETA DOS PERSONATGES DE FAMÍLIES ENFRONTADES S’ENAMOREN. ELS DOS PROTAGONISTES MOREN. TOTES DUES OBRES SÓN TRAGÈDIES. ELS DOS PROTAGONISTES DE ROMEU I JULIETA PERTANYEN A LA MATEIXA RELIGIÓ, BLANCA I SAÏD PERTANYEN A RELIGIONS DIFERENTS. L’ESPAI DE ROMEU I JULIETA ÉS UNA CIUTAT ITALITANA, EL DE MAR I CEL ÉS UN VAIXELL ENMIG DEL MAR.

ELEMENTS ROMÀNTICS A L’OBRA MAR I CEL 1) El protagonista és orfe de mare, això el fa ser un personatge melancòlic. 2)És pirata, un tipus de persona que no és acceptada per la societat. 3) Blanca, representa la puresa i la bondat, un personatge del Romanticisme. 4) Oposició: Blanca, innocent, Saïd, trist, rencorós amb el passat.

ELEMENTS BIOGRÀFICS DE L’AUTOR EL TEMA DEL MESTISSATGE EN SAÏD, ELL ERA DE MARE CANARI, I PARE CATALÀ.

L’ARGUMENT DE MAR I CEL

L’obra se situa en un vaixell l’any 1639, amb els pirates moriscos,i els cristians com a presoners. Saïd, capità del vaixell, orfe de pares, assassinats pels cristians i condemnat a fer de pirata vol venjar-se d’aquells venent-los en terra ferma. Saïd s’enamora de Blanca, una dona cristiana i reclosa en un convent. L’amor dels dos personatges provoca rebuig pels dos móns. Joanot esdevé segon de bord, i deslliura als presoners cristians, això desencadena la batalla final amb els musulmans. Ferran, promès de Blanca, vol salvar-la a ella i a Saïd, però finalment, Carles, pare de Blanca, dispara a Saïd, i Blanca s’hi interposa i rep la bala. Blanca i Saïd es llencen al mar per la borda del vaixell i moren.

ELS PERSONATGES SAÏD, CAPITÀ DEL VAIXELL PIRATA(MARE CRISTIANA I PARE MUSULMÀ) ORFE. BLANCA, CRISITIANA, PRESONERA. CARLES, PARE DE BLANCA, CRISTIÀ PRESONER. FERRAN, COSÍ DE BLANCA I PROMÈS, CRISTIÀ. HASSÈN, MUSULMÀ I FIDEL A SAÏD. MALEK, SEGON DE BORD, MUSULMÀ. JOANOT, CRISTIÀ RENEGAT, SEGON DE BORD.

L’ESPAI L’espai, un vaixell de pirates musulmans, condiciona l’acció dramàtica. L’autor volia centrar l’atenció del conflicte dramàtic en els personatges principals.