7. L’època de la Restauració borbònica (1875-98) 7.1. El sistema polític de la Restauració i 7.3. Les forces polítiques marginades del sistema La Restauració és superar problemes del liberalisme precedent i estabilitzar el règim: allunyar l’exèrcit de la política evitar el partidisme dels moderats acabar amb els enfrontaments civils un sistema de monarquia constitucional cerca basat en amb l’oposició de carlins (derrotats a la 3ª guerra, 1872-6): divisió: Nocedal: estén els cercles carlins Vázquez de Mella (1886, Acta de Loredán): adapta el programa a la nova situació política P. Tradicionalista (o P. Católico Nacional: Nocedal, 1888): caràcter integrista Unió Catòlica: accepta el sistema i recolza el catalanisme conservador estableix Constitució de 1876 canvi pacífic de dos partits (bipartidisme) monarquia: àrbitre vida política sobirania compartida Corts-Corona prerrogatives Corona: dret a vet, potestat legislativa compartida amb Corts, nomenament de ministres, suspensió Corts, ... dues cambres (Congrés i Senat) sufragi censatari confessionalitat catòlica de l’Estat i restabliment del pressupost de “culte i clergat” però tolerància de cultes àmplia declaració de drets facilitat per republicans: desencís, repressió i divisió: P. Possibilista (Castelar): participa en Restauració P. Republicà Progressista (Ruiz Zorrilla): radical, intents d’insurrecció militar (Villacampa, 1886) P. Republicano Centralista (Salmerón): pretenia aglutinar les diverses opcions republicanes P. Republicà Federal (Pi i Margall): primer, retraïment electoral; després, nou impuls (Ribot, 1883) Unión Republicana (1893) aplega les diverses tendències catalanes, sense els possibilistes actuació de la monarquia caciquisme i adulteració del vot coincidència ideològica fonamental dels partits dinàstics: monarquia, Constitució, propietat privada, liberalisme acord sobre el torn pacífic

7. L’època de la Restauració borbònica (1875-98) 7.2. La vida política i l’alternança en el poder i 7.4. La guerra d’Ultramar El procés polític viu agudització dels conflictes (>1895) acabament de la 3ª guerra carlina (III-1876): abolició règim foral i instauració concerts econòmics assassinat de Cánovas (1897, substituït per Silvela) disputes internes en els partits dinàstics ressorgiment del problema social aparició del catalanisme polític acabament de la revolta cubana (Pau de Zanjón, II-1878): amnistia, alliberament esclaus (1888), reformes polítiques com són mort d’Alfons XII (1885), Pacte d’El Pardo i regència de Maria Cristina fins el 1902 guerra Filipines (1896-7) destaca funcionament correcte del torn de partits els liberals de Sagasta implanten bona part de la legislació liberal del Sexenni: sufragi universal masculí (1882: municipals; 1890: generals), ampliació de llibertats, judici per jurat, llei d’associacions (1887), abolició esclavitu (1888), nou codi civil (1889), reforma hisenda i exèrcit feble presència militar i pocs interessos econòmics (tabac) independentisme: Liga Filipina (Rizal, 1892) García Polavieja: dirigeix la lluita negociació (>1897) i pacificació guerra Cuba (1895-8) econòmics (proteccionisme rígid enfront del comerç lliure) i polítics (autonomia, rebutjada pels comerciants metropolitans afincats a l’illa) per motius José Martí i Antonio Maceo els EUA (després de l’explosió fortuïta del Maine) dirigida per derroten participen - Crit de Baire (1895) Martínez Campos, més conciliador: sense èxit Weyler, més dràstic (repressió, concentració camperols) estratègia de conciliació (1897). general Blanco, autonomia, sufragi universal, autonomia arazelària, ... l’Armada espanyola a Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba acaba amb destaca Pau de París (1898): pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines

7. L’època de la Restauració borbònica (1875-98) 7.5. Les conseqüències del Desastre del 98 El desastre del 98 significà forta crisi moral i ideològica crisi política el sistema de la Restauració va sobreviure i el torn dinàstic va continuar donat malgrat impacte psicològic: fi de l’imperi espanyol en un moment en què les potències europees en construïen de nous relegació d’Espanya a potència secundària en el context int. visió estrangera d’Espanya com a ‘nació moribunda’: exèrcit ineficaç, sistema polític corrupte, polítics incompetents donat l’aplicació de les idees del regeneracionisme procedents impulsa reflectit Generación del 98: grup de literats que van analitzar el ‘problema d’Espanya’ en sentit crític i to pessimista Institución Libre de Enseñanza (1876): influïda pel krausisme, que va introduir les teories pedagògiques i científiques europees visió crítica de la història d’Espanya regeneració de la vida política i social Joaquín Costa: oblidar les glòries passades, millorar la situació del camp, elevar el nivell educatiu i cultural del país