TEMA 8 IMMOBILISME I ADAPTACIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM FRANQUISTA. AÏLLAMENT I ALINEACIÓ INTERNACIONAL

8.1. IMMOBILISME I ADAPTACIÓ POLÍTICA DEL FRANQUISME El règim: una dictadura peculiar. · denominació: dictadura franquista. · similituds amb dictadures europees al principi i sud-americanes al final. · traços fonamentals: - ideologia política plural sense doctrina elaborada. - tancat a la lliure circulació de l'oposició. - visió autoritària. - context clerical. - dictadura personal no de partit ni militar. - voluntat personal de permanència en el poder.

El funcionament de la dictadura. · coalició conservadora: unió per repudi a la República i acceptació de Franco. · paper de Franco: arbitratge sobre la coalició conservadora - elecció de ministres. · mobilització dels ciutadans: moments de perill. · paper de la Falange: - partit únic i control de l'Estat al principi. - control sociocultural i substitució pel Moviment. · paper de les institucions: - sense separació de poders - predomini de l'executiu. - Corts com a caixa de ressonància de Franco. - executiu en mans de Franco  llibertat de decisió dels ministres.  militars majoria al principi.  tècnics buròcrates més tard.

L’esperit de postguerra. Característiques: - ruptura amb el passat recent d’Espanya. - nacionalisme i catolicisme  front al liberalisme.  impregnació de tot el país. - unitarisme  repressió de les cultures diferents. - imperialisme  més cultural i propagandístic que polític. - censura de premsa i fort propaganda del règim.

ETAPES - el “nou Estat” (1939-1945)  no bel·ligerància (1939-1942).  neutralitat (1942-1945). - la dictadura burocràtica (1945-1959)  superació del feixisme (1945-1952)  burocratització (1952-1959). - l'era del desarrollisme (1960-1972). - el franquisme final (1973-1975).

El “nou Estat” (1939-1945) · definició - aspecte plenament totalitari. · característiques: - concentració del poder per Franco  eliminació de militars oposats.  control de les Corts. - eliminació de drets i llibertats  partits polítics i sindicats.  drets de reunió i associació.  supressió d'autonomies i llengües. - relacions amb l'Església  conflictives per semblança amb el nazisme.  suport general de la jerarquia. - incidència de la IIª Guerra Mundial  importància de Serrano Suñer.  importació del feixisme.

La superació del feixisme (1945-1951) Les pressions contra Franco al final de la guerra tancan el règim a un canvi des de l’exterior. Des de 1945 a 1951: idea principal  aparentar un canvi amb abandonament de la simbologia feixista. Definició  dictadura burocràtica amb fatxada democràtica = la “democràcia orgànica”. democràcia orgànica  lleis amb aparença de democràcia. - representativitat a través d'organismes “naturals”  família, municipi i sindicat. - Fur dels Espanyols  declaració de drets molt restrictiva. - llei de Referèndum  només a proposta de Franco. - llei de corts  no representatives. - llei de Successió  definix el règim (catòlic, social i representatiu).  caràcter vitalici de Franco i designació de successor.  Consell del Regne i de Regència.  no acceptació de D. Juan, però arribada de Juan Carlos, el seu fill.

C) La burocratització del règim (1952-1959) Creixement del paper de Carrero Blanco: Procedent de la tradició integrista catòlica (membre de l’Opus Dei), antiliberal i fidelísim a Franco. Contrari a la Falange, més pròxim a una dictadura burocràtica i administrativa. Aparició de la figura de López Rodó: membre també de l'Opus Dei, contrari a la Falange. Autor principal de: llei de Règim Jurídic de l'Administració de l'Estat. llei de Procediment Administratiu. Llei de Principis del Moviment Nacional: Enumeració molt genèrica que tots els grups del règim acceptaven. El problema de la successió: instal·lació de Juan Carlos a Madrid, després del seu matrimoni amb Sofia de Grècia. Sense decisió definitiva, a pesar de l’accident de caça de 1961. Altres candidats: Carlos Hugo (carlista) i Alfons de Borbó Dampierre (fill de Don Jaime, fill segon d’Alfons XIII)

d) Els límits de l’obertura (1960-1973). Característiques generals: Obra d’una generació de dirigents i no soles d’un sector Entrada de tecnòcrates al govern en 1962 (clientela de Carrero Blanco). Importància de l’Opus Dei, encara que amb postures diverses: López Rodó.

d.1. La institucionalització del règim. llei de premsa (Llei Fraga): - desapareix la censura prèvia. - dret d'inspecció, notícies de l'exterior i segrest publicacions. - efecte positiu  creació de publicacions. llei Orgànica de l'Estat: - intent de pas de dictadura a monarquia limitada. - apareix la figura del president del govern (vacant). - continua el Consell Nacional. - apareixen procuradors familiars d'elecció directa.

d.2. El nomenament de successor i la divisió de la classe dirigent El problema de la successió: nomenament del príncep Juan Carlos avalat per Carrrero Blanco i López Rodó. sense comunicació a Don Juan  dificultats amb el seu fill. Els enfrontaments en l’interior del règim: Factors personals o de lluita pel poder. Carreristes: - proamericans i contraris a la descolonització. - paralització de l’obertura informativa. - retallar la influència del Moviment Nacional i els sindicats. Grup heterogeni (oberturistes [Fraga, Castiella], antitecnòcrates [Solis]: - obertura del règim, proamericans i descolonitzadors. - influència en el sindicat vertical i el Moviment Nacional. Assumpte Matesa: - Escandall econòmic amb implicació dels carreristes. - Autorització de Fraga del debat en la premsa. - Canvi de govern (1969) amb triomf dels tecnòcrates de Carrero. - conseqüència: divisió del règim.

d.3) De l’oposició política a la oposició social Canvis en l’oposició: Membres sense relació amb la Guerra Civil. Comú denominador: europeisme, ideal de convivència democràtica. Reunió de Munich (juny, 1962): Més d’un centenar de persones de l’interior i l’exili exterior. Objectiu: debatre sobre Espanya i Europa. Trencar la divisió provocada per la Guerra Civil: José Mª Gil Robles (catòlic) i Salvador de Madariaga (republicà liberal). No assistència del PCE i altres grups més a l’esquerra. Reacció franquisme: premsa falangista contra la reunió (“contubernio”) i repressió dels participants de l’interior.

d.4) L’oposició catòlica i estudiantil. Desviació del catolicisme organitzat: Úniques organitzacions permeses. Vehicle de reivindicacions concretes i no alternativa global. Influència del Concili Vaticà II. Divulgació de l’ideari humanista i democràtic (“Cuadernos para el Diálogo”). Personalitat de Joaquin Ruiz-Giménez.

Protesta estudiantil: Antecedents, 1956: cessament del ministre Joaquín Ruiz-Giménez (catòlic renovador). Pèrdua de poder del SEU. Participació del professorat: expulsió de García Calvo, Tierno Galván i López Aranguren. Abandonament de la democràcia representativa i confrontació directa amb el règim.

Protesta obrera i sindicalisme clandestí: La protesta sindical: la creació de Comissions Obreres. canvis de legislació  Llei de Contractes de Treball.  possibilitat de legalització de les vagues no polítiques. grups obrers de caràcter catòlic (USO). creació de CC.OO.  influència del PCE.  bons resultats eleccions 1966.  abandonament del PCE a l’aïllament i respectat per tota l’oposició. El paper del PCE: Atracció de part de la intel·lectualitat i augment de la respectabilitat des dels 50. Canvis interns:  apel·lació a la reconciliació nacional.  nova generació més jove: Santiago Carrillo.

8.2. AÏLLAMENT I ALINEACIÓ INTERNACIONAL a) Espanya davant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). L’actitud inicial de Franco. reacció davant la guerra  setembre 1939 = neutralitat.  juny 1940 simpatia cap l’Eix.  no bel·ligerància davant les victòries alemanyes i pressions militars. participació en la guerra: - facilitats d’aprovisionament a submarins alemanys. - col·laboració alimentària i espionatge. relació hispano-germana: - consciència de Franco de les debilitats de postguerra d’Espanya. - entrevista Hitler/Franco en Hendaia (oct., 1940)  no enteniment. relació hispano-italiana: - intents d’implicar a Espanya en la guerra. - entrevista Mussolini/Franco a Bordighera (feb., 1941)  no enteniment. participació de Franco: - la “División Azul” a Rússia (Muñoz Grandes) para col·laborar amb Alemanya. - pressió econòmica anglesa i americana.

CAP A LA NEUTRALITAT. Canvi des de 1942: Gir decisiu en la Guerra. Desavinences en el govern: - atemptat contra el ministre de l'Exèrcit en Begoña, Bilbao. - destitució de Serrano Suñer. - nomenament del general monàrquic Jordana en Exteriors.

b) L’aillament internacional (1945-1952). LA POSTGUERRA (1945-47). Causa  el manteniment del règim i no tant el recolzament a l’Eix. Desenvolupament: - proposta inicial de Mèxic (exiliats republicans). - Conferència de Postdam  no acceptació de Franco en N.U. - peticions al final de la guerra  retir pacífic de Franco.  desaparició de la Falange.  govern democràtic de coalició. - expulsió d’Espanya de tots els organismes internacionals i tornada ambaixadors. - soles relacions amb Portugal, Suïssa, el Vaticà i Argentina (aliments).

L’ATENUACIÓ DE L’AÏLLAMENT (1947-52). - inici de la guerra Freda (capitalisme front a comunisme). desenvolupament  normalització de relacions amb països occidentals.  modest recolzament econòmic des d’EE.UU.  permissivitat de l’ONU.  tornada d’Espanya a organismes internacionals FAO).

AUGE I DERROTA DE L’OPOSICIÓ L’aïllament no aconsegueix acabar amb Franco per la impotència de l’oposició = idea errònia de la fi del franquisme per les potències occidentals. - divisió interna  idea central: república o monarquia. - socialistes  republicans però acatant la voluntat popular.  apropament frustrat als monàrquics. - comunistes  acusació de monopoli de la república. - anarquistes  divisió  comunisme llibertari.  acord amb els monàrquics.  integrats en sindicats franquistes. - tàctica  maquis, derrotats però guerrilla fins 1952.

L’ALTERNATIVA MONÀRQUICA. solució restauradora : Monàrquics del règim (Kindelán y duc d’Alba):  Manifest de Lausana (Don Juan).  trasllat de Don Juan a Estoril.  trencament de Franco amb Don Juan: - canvi d'actitud:  atracció sectors franquistes.  apropament frustrat a l’esquerra.  apropament a Franco (Azor)  arribada de Juan Carlos.

C) Franco acceptat en el marc internacional (1952-1973). EL REINGRÉS EN ELS ORGANISMES INTERNACIONALS. - admissió d’Espanya en OMS, Unió Postal Internacional, UNESCO, etc. - ingrés en l’ONU (1955) per recolzament d’EE.UU. - entrada en organitzacions econòmiques (FMI, OIT y BIRD).

EL CONCORDAT AMB LA SANTA SEU (1953) - Negociacions iniciades per Joanquin Ruiz Giménez a 1950. - concessions a l’Església  unitat catòlica.  estatut jurídic a les ordres religioses.  exempció d’impostos.  exclusivitat matrimonis (prohibició del divorcio). - contrapartides  nomenament de bisbes (terna).  rés per autoritats. - conclusió  triomf de la diplomàcia franquista  utilització propagandista.

EL PACTE AMB ELS ESTATS UNITS (1953). - inici de conversacions en 1951. - EE.UU. obté bases “conjuntes” (Morón, Rota, Saragossa i Torrejón). - recolzament econòmic a Espanya. - triomf diplomàtic de Franco.

LES RELACIONS AMB EUROPA. - posició espanyola  reticències front a la construcció europea. - falta d’integració en OTAN com a causa sumatòria. - influència del desenvolupament  presentació de petició d’ingrés (1962). -negativa durant el manteniment del règim franquista.