9 de setembre 2018 Diumenge XXlll del temps de durant l’any Cicle B 9 de setembre 2018 Diumenge XXlll del temps de durant l’any Música: Cant bizantí Esplanada on hi havia el Temple

La Cúpula de les Cadenes, està al centre de la gran esplanada El «Petit apocalipsi» d’Isaïes (Is 34-35) escrit al 550 aC, promet la salvació d’Israel, que ara l’ imperi babilònic ha desterrat. El desterro l’ha deixat «cec, coix, mut...» i sense Temple. El Salm 145 va ser composat com formant part del darrer Al·leluia, cantat al Temple cúpula de les cadenes La Cúpula de les Cadenes, està al centre de la gran esplanada

ELS HUMILS són AIXECATS i posats al CENTRE, com el millor TRESOR 1a lectura: Isaïes ens parla de com ha quedat Israel després d’haver estat deportat a Babilònia: sord, mut, cec... Salm 145: Al Temple lloem amb un “AL·LELUIA” al Senyor que protegeix als més febles: oprimits, muts, cecs, vençuts. Lectura: La Carta de sant Jaume recomana honorar tothom, sense fer diferències entre rics i pobres. Déu ha escollit els «pobres» (de qualsevol mena) per a fer-los rics en la FE. Evangeli: Jesús guareix un sord-mut (després d’una estrangera Cananea) compartint la Bona Nova amb els menyspreats del món. Amb tots aquells que, sentint-se indignes, reben el Regne com el millor REGAL

Al mig: Mesquita d’Omar i a la dreta Cúpula de les Cadenes Is 35,4-7a Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia: la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert; les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua. Al mig: Mesquita d’Omar i a la dreta Cúpula de les Cadenes

El salm 145. Al final del salteri, els salms 145-150 són una LLOANÇA AL·LELUIÀTICA íntima i vibrant al Déu que ajuda als oprimits, i a TOTHOM: Lloem el Déu dels oprimits, afamats, empresonats. Lloem el Déu dels cecs, dels vençuts, dels justos, dels forasters. Lloem el Déu dels orfes i les viudes. AQUEST ÉS EL NOSTRE DÉU

Salm 145 Lloa el Senyor,ànima meva. fa justícia als oprimits, El Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. Cúpula de les Cadenes (691) lloc on es diu que una cadena (posada per Salomó ¿?) separarà els justos dels injustos, al judici final

Lloa el Senyor,ànima meva. El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça als vençuts, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters Interior de la Cúpula

Lloa el Senyor,ànima meva Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu Sió, per tots els segles. Sostre de la Cúpula

Detall Jm 2,1-5 Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», ¿no fariseu diferències entre vosaltres? No serieu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?

Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Mt 4, 23

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i li digué:<<Efatà>>, que vol dir <<obre’t>>.A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien:<<Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin>>. Mc 7,31-37 Lloc del “Tresor”

Original: Joan Ramirez (+) Imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano