4. Els nous moviments socials 4.1. Els orígens del moviment obrer (1) sorgeix El moviment obrer a partir de oficials dels gremis defensar el seu treball i millorar-ne les condicions davant la competència de les manufactures entre la fi del s. XVIII i mitjan s. XIX va adoptar cercaven associacions d’ofici escalada de conflictes laborals, dura repressió i prohibició d’associacions de treballadors (1790-00) per causa de diverses formes i mètodes van produir la implantació de les noves condicions de vida i treball que implicava el capitalisme la reivindicació dels drets polítics dels treballadors la difusió dels primers idearis crítics i igualitaristes confraries de caràcter religiós, festiu o assistencial que són moviments radicals de caràcter polític directe apropament a grups de pensament crític grups que propugnaven reformes en l’organització de la societat com ara grups que denunciaven les injustícies i cercaven un desenvolupament més just (que van passar a formar part del socialisme utòpic) un moviment que destruïa les màquines (1810-40) perquè considerava que la seva expansió provocava atur i rebaixa de salaris ludisme que era

4. Els nous moviments socials 4.1. Els orígens del moviment obrer (2) la coincidència entre el ludisme, l’agitació radical a l’entorn del dret d’associació i la reforma electoral (matança de Peterloo, 1819, abolició de les Combination Acts, 1824), i l’inici de l’era de la fàbrica amb les condicions laborals que van imposar-s’hi que són arran de primeres organitzacions sindicals Associació Nacional per a la Protecció del Treball (1830): agrupació d’unions d’oficis (Trade Unions) locals d’obrers qualificats Great Trade Union (1833), de treballadors no qualificats altres a França i Espanya (dècada de1840) com ara reclamaven reducció de jornada, augment de salari, dret d’associació era un moviment social sorgit dels treballadors però amb un contingut més polític que sindical (Carta del Poble, 1836-48) moviment cartista reclamava reformes democràtiques (sufragi universal masculí, vot secret...) i laborals (reducció jornada...) criticava la injustícia de la societat industrial i la misèria que provocava el desenvolupament econòmic socialisme utòpic era un moviment social i polític propugnava dignitat de l’individu i solidaritat col·lectiva com a principis morals cercava accions pacífiques com la difusió de nous valors o la fundació de comunitats que servissin com a exemple (els falansteris de Fourier, Icaria de Cabet, la fàbrica tèxtil de New Lanark d’Owen) una societat ideal amb igualtat social accions violentes d’una minoria (Babeuf, Blanqui) sufragi universal i tallers cooperatius estatals (Blanc) mitjançant

4. Els nous moviments socials 4.2. L’època de la Primera Internacional (1) L’Associació Internacional de Treballadors (AIT, Londres, 1864) (o Primera Internacional) fou producte de la proliferació d’associacions d’obrers qualificats l’experiència acumulada (en especial la Revolució de 1848) confrontació social: els treballadors van demanar drets socials (Blanc: Tallers Nacionals) però la burgesia els va negar i va fer servir l’exèrcit per reprimir-los donat que increment del moviment reivindicatiu debat sobre una alternativa obrera l’impuls del socialisme i de la consciència internacionalista entre els treballadors va suposar degut al marxisme (socialisme científic) anarquisme a partir de Proudhon proposava treball autònom i expansió del mutualisme a partir de les obres de Marx i Engels (Manifest del Partit Comunista, 1848) i després tendències diverses amb elements comuns anàlisi del passat en funció de la lluita de classes deguda a les relacions socials predominants crítica del funcionament del sistema capitalista projectes d’implantar una societat comunista igualitària mitjançant la presa del poder polític per part dels treballadors rebuig de l’autoritat i anarquia com a model de societat fonamentada en: llibertat individual en un marc de solidaritat col·lectiva, defensa de la propietat col·lectiva i oposició a tota organització jeràrquica fonamentat en com ara

4. Els nous moviments socials 4.2. L’època de la Primera Internacional (2) societats obreres, grups, moviments socials, personalitats... L’Associació Internacional de Treballadors (AIT, Londres, 1864) (o Primera Internacional) integrava va exercir forta influència social en seccions nacionals, dirigides per un Comitè Central i un Consell General en tant que s’organitzava celebrava va entrar en tribuna de discussió sobre l’emancipació dels obrers elaboradora i impulsora de programes reivindicatius comuns difusió d’un sentiment supranacional de classe Congressos (Ginebra, 1866; Lausana, 1867; Brusel·les, 1868) crisi irreversible i adoptava degut a van ser acords comuns contestats per la desvinculació del TUC degut al decisius per impulsar les mobilitzacions obreres importants per configurar els eixos d’acció sindical la minoria anarquista (Proudhon i Bakunin) la repressió com ara suport de l’AIT a la revolució després de l’expulsió de les tendències anarquistes defensava la Comuna de París (1871) de arran de jornada de 8 hores supressió treball infantil millora condicions laborals de la dona desaparició exèrcit permanent socialització mitjans de producció etc la insurrecció general i espontània de les masses per comptes de l’actuació política i l’autonomia de les diverses seccions nacionals la formació de partits obrers nacionals per garantir la direcció dels canvis (Londres, 1871; L’Haia, 1872) la no acceptació de l’anàlisi i les decisions que van prendre com ara

4. Els nous moviments socials 4.3. L’expansió del moviment obrer (1) fenomen determinant per a l’evolució de les societats industrials va convertir-se en El moviment obrer canvis en el sistema productiu induïts per l’expansió imperialista i la segona revolució industrial la seva expansió i conversió en un sindicalisme de masses l’increment del proletariat per motiu de degut a a través de l’augment de la capacitat de pressió social l’aparició de grans sindicats nacionals organitzats per sectors professionals impulsats per partits socialistes (llevat de GB) reformes immediates i objectius que serien importants al s. XX: democratització de la societat, estat del benestar i regulació del mercat laboral la formació dels partits socialistes com ara SPD, 1875 defensava superar els efectes de la Comuna i unificar els partits que hi havia PSF, 1905 després de bases reformistes i sota la dependència directa dels sindicats (TUC) PL, 1900-06 aparegut de PSOE, 1879 PSI, 1892 dificultats per la forta presència anarquista

4. Els nous moviments socials 4.3. L’expansió del moviment obrer (2) l’expansió del moviment obrer entre les classes mitjanes els nous problemes socials la pràctica electoral i l’experiència de gestió pública degut a la formació dels partits socialistes van viure intenses polèmiques per causa de la riquesa no es va concentrant en poques mans, sinó que es redistribueix sobre el caràcter (revolucionari o reformista) que havien de tenir austromarxisme (Otto Bauer) entre implicava centrat en marxisme revisionista marxisme revolucionari el sistema capitalista capaç d’autoregular-se i d’evitar les crisis i la polarització social el problema de les nacions i les nacionalitats defensat per les reformes i la presa pacífica del poder possibles en el marc de la democràcia parlamentària considerava Bernstein Rosa Luxemburg Karl Liebknecht Lenin Jules Guesde i per tant Kautsky Jaurès l’objectiu final no era el socialisme sinó la democratització del capitalisme l’acció directa i violenta contra els poders de la societat: burgesia, polítics i militars anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta) els corrents anarquistes propugnava dividits en la lluita sindical amb els propietaris i la vaga general (CNT, 1910) sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme

4. Els nous moviments socials 4.4. La Segona Internacional organització homogènia de partits socialistes confederació de partits autònoms, sense centralitzar l’acció La Segona Internacional com a una divisió en tres grups que són va celebrar París (1889) es fundà a patriotes: partidaris de la guerra, feien costat als governs burgesos va forjar diversos congressos reclamant pacifistes moderats: contraris a la guerra i defensors de la neutralitat l’esclat de la PGM i va acordar lleis per protegir els treballadors condemnar la guerra l’afiliació dels treballadors als partits socialistes i la lluita pel sufragi universal normes per a l’extensió de la democràcia, l’accés al poder polític dels partits socialistes, la fi de la discriminació sexual i de les altres desigualtats revolucionaris: volien convertir la guerra en revolució proletària per bé que condemnar el revisionisme rebutjar la guerra segons l’acord de fet realitat a denunciar el colonialisme afirmant Rússia (presa del poder el 1917 per part dels bolxevics de Lenin) la lluita de classes com a base per a l’acció política la participació en governs burgesos només en casos excepcionals vist com a negant va suposar forma d’explotació del sistema capitalista - la colonització com a factor civilitzador - la suficiència de criticar la barbàrie però no el sistema l’aparició de nous partits (comunistes) i una nova organització (Tercera Internacional), trencant la unitat del moviment socialista