Amor i Psique Antonio Canova

ÍNDEX Catalogació Anàlisi formal Interpretació Neoclassicisme Canova Enllaços

Catalogació Obra: Amor i Psique Autor: Antonio Canova Cronologia: 1787-1793 Dimensions: 1,55 x 1,68 m Materials: marbre Tècnica: talla Tipus: exempta Estil: Neoclàssic Localització: Museu Louvre del Paris

Anàlisi formal Composició Figura Elements plàstics Estudi anatòmic Expressió Moviment Elements plàstics

Anàlisi formal Composició Esquema compositiu en aspa. Predomini de les línies diagonals. Escultura oberta, tractada amb profunditat. Cada cos és asimètric. Múltiples punts de vista. 2

Múltiples punts de vista Anàlisi formal Composició Múltiples punts de vista A A A A

Múltiples punts de vista Anàlisi formal Composició Múltiples punts de vista

Múltiples punts de vista Anàlisi formal Composició Múltiples punts de vista

Múltiples punts de vista Anàlisi formal Composició Múltiples punts de vista Profunditat. Composició lateral piramidal. 3

Anàlisi formal Figura Estudi anatòmic Cossos adolescents. Proporcionats. Musculatura poc desenvolupada. Bellesa andrògina i delicada. Estudi anatòmic

Anàlisi formal Figura Expressió Gestos delicats, sensuals i eròtics. Rostres inexpressius.

Anàlisi formal Figura 2 Moviment Gestos delicats i sensuals. Posició forçada de les figures. Inestabilitat. Enllaç dels cossos mitjançant els braços. 2

Anàlisi formal Elements plàstics Diferents textures: la pell, les ales, el cabell... Superfície de la pell llisa i acuradament polida. La posició dels cossos fa que la incidència de la la llum no sigui homogènia.

Relacions amb altres obres Interpretació Tema i iconografia. Personatges Relacions amb altres obres Context històric.

Interpretació Personatges Amor Psique

Interpretació Personatges Amor És el deu de l’amor, fill d’Afrodita. El buirac amb fletxes és un dels símbols. Les seves fletxes tenen la propietat d’enamorar. Rep diferents noms d’Amor-Eros-Cupido.

Interpretació Personatges És el deu de l’amor, fill d’Afrodita. El buirac amb fletxes és un dels símbols. Les seves fletxes tenen la propietat d’enamorar. Rep diferents noms d’Amor-Eros-Cupido.

Interpretació Personatges Amor «Esgotada i sense esma, en contemplar la bellesa d’aquell rostre divinal, s’anava reanimant. Admirava l’abundant cabellera rossa amarada d’ambrosia, el coll blanc com la llet i les galtes rosades sobre les quals queien els flocs del cabell, els uns cap al davant, els altres cap endarrere». Apuleu, L’ase d’or, Llibre V, 22. Amor

Interpretació Personatges Psique «Hi havia una vegada en una ciutat un rei i una reina que tenien tres filles que cridaven l’atenció per la seva bellesa (...) La bellesa de la més petita era tan excepcional i tan extraordinària que la pobresa del llenguatge humà no podia expressar-la, ni tan sols lloar-la bastament perquè no hi havia paraules». Apuleu, L’ase d’or, Llibre IV, 28. Psique

Relacions amb altres obres Interpretació Relacions amb altres obres A A A A A

Interpretació Relacions amb altres obres Escultura hel·lenística Pintura pompeiana Museu Capitolini Museu Nacional, Nàpols

Relacions amb altres obres Interpretació Relacions amb altres obres J.H.Fragonard, 1753 J.L. David, 1817

Interpretació Relacions amb altres obres Thordvalsen: Amor i Psique. Canova

Interpretació Context històric. A partir de 1787 Canova realitza una sèrie d’obres sobre temàtica amorosa: Amor i Psique. Venus i Adonis. Amor i Psique mirant una papallona. Amor i Psique fou un encàrrec de John Campbell. En 1800 es venuda al marxant H. Hope. Poc després Joaquim Murat, mariscal de Napoleó, compra l’obra.

A. Canova Biografia Estil Obres Sistema de treball

A. Canova Biografia Neix a Possagno el 1757 en el si d’una família de picapedrers. Entra a treballar al taller de l’escultor G. Bernardi i acudeix a les classes de nu de l’Acadèmia veneciana. S'instal·la a Roma el 1779 i l’any següent visita Nàpols, Pompeia i Herculà. El 1780 realitza la seva primera obra neoclàssica Teseu i el Minotaure i entre 1783 i 1797 aconsegueix importants encàrrecs papals Es trasllada el 1798 a Possagno i després a Viena on realitza El monument funerari de Mª Cristina.

A. Canova Biografia Retorna a Roma i en 1802 és anomenat Inspector general de les antiguitats i Belles Arts de l’Estat de l'Església, de l’Acadèmia de San Lucas i dels Museus Vaticans i del Capitoli. Obté encàrrecs del cercle napoleònic: Paolina Bonaparte, Napoleó... i de les diferents corts europees. En 1815 es elegit pel papa Pius VII delegat de l’Estat Pontifici al Congrés de Paris per recuperar les obres sostretes pels francesos. Durant la seva estada, els anglesos li demanen la seva opinió sobre els marbres del Partenó i viatja a Londres. Mor a Venècia el 1822.

Múltiples punts de vista Anàlisi formal Composició Múltiples punts de vista

A.Canova Obres Paulina Bonaparte. Napoleó Bonaparte. Perseu i la Medusa. Amor i Psique. Les Gràcies. Venus Itàlica. Teseu i el Minotaure. Monument funerari de Mª Cristina. Monument funerari de Climent XIII. Monument funerari de Climent XIV.

A.Canova Obres Retrats

A.Canova Obres Mitològiques Perseu i la Medusa

A.Canova Obres Mitològiques Amor i Psique mirant una papallona

A.Canova Obres Mitològiques Venus i Adonis

A.Canova Mitològiques Teseu i el Minotaure

A.Canova Obres Funeràries Monument funerari de Climent XIII, 1783-1797. Monument funerari de Climent XIV, 1783-1787.

Neoclassicisme Característiques Influència de l’escultura grega i romana. Puresa de línies. Importància del cos nu. Cossos harmònics i proporcionats. Expressivitat continguda. Temàtica mitològica, al·legòrica i retrats. Utilització del marbre. Escultors neoclàssics: Thordvaldsen i Canova

Neoclassicisme Context històric Característiques escultòriques Autors: Canova i Thorvaldsen

Neoclassicisme Context històric Es desenvolupa a partir de mitjans el segle XVIII, fins al començament del segle XIX. Reacciona contra l’art Rococó. S’identifica amb els ideals de la Il·lustració. Es converteix en l’art representatiu de la revolució francesa i s’oficialitza amb l’Imperi Napoleònic. Recupera l’art clàssic arran dels descobriment arqueològic d’Herculà (1738) i Pompeia (1748). Difusió del Neoclassicisme a través dels Salons, les Acadèmies i les obres teòriques de Winckelmann i Mengs.

Neoclassicisme B. Thorvaldsen Neix a Dinamarca, (1770-1844). Obres principals: Jasó, 1803. Cupido i les tres Gràcies, 1807. Ganimedes i Júpiter, 1817. Venus, 1823. Amor i Psique. Estil caracteritzat per: Composicions essencials. Perfecció tècnica. Harmonia i proporció. Elegància de les actituds

B. Thorvaldsen Jasó (1770-1844). Cronologia: 1803-1828. Altura: 2,42 m. Tècnica: talla en marbre. Thorvaldsen museum.

B. Thorvaldsen Jasó Predomini de la verticalitat. Simetria. (1770-1844). Jasó Predomini de la verticalitat. Simetria. Cos frontal i rostre lateral. 4

B. Thorvaldsen (1770-1844). Jasó Elements diagonals 3

B. Thorvaldsen (1770-1844). Jasó

B. Thorvaldsen (1770-1844). Ganimedes i Júpiter

B. Thorvaldsen (1770-1844). Venus

A.Canova B.Thorvaldsen Les tres Gràcies Canova Thorvaldsen

Enllaços http://www.edu365.com/eso/muds/catala/literatura/prosa/bella_bestia/pantalla4.htm http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/metamorphoseis.htm http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/index1.htm http://cv.uoc.es/~991_04_005_01_web/fitxer/perc81b.html www.scultura-italiana.com http://clio.rediris.es/actividades/cupido/ http://www.cambrabcn.es/Catalan/La_Cambra/documents/campeny.pdf.