Continguts que tractarem Unitat09 Concepcions filosòfiques de l’ésser humà Continguts que tractarem ANÀLISI DEL PROBLEMA COS-MENT ORIGEN DEL CONCEPTE D’ÀNIMA EL PROBLEMA AL LLARG DE LA HISTÒRIA EN LA FILOSOFIA ANTIGA PLATÓ ARISTÒTIL EN LA FILOSOFIA MEDIEVAL EN LA FILOSOFIA MODERNA DESCARTES LA METTRIE EN LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA Correspon als apartats 9.5 i 9.6 de McGraw 11/11/2018 EL COS I LA MENT

ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS Monisme Materialisme Dualisme Espiritualisme Animisme Emergentisme Cos Ànima Ment Autoconsciència Epistemologia Ontologia Anamnesi Argument ontològic Substància Essència 11/11/2018 EL COS I LA MENT

QUIN ÉS EL PROBLEMA? Els humans no s’han vist només com un cos sinó com “quelcom” (Subjecte) que “té” un cos (Objecte). Aquest “quelcom” [ψυχή (psyché), ànima] sembla present en totes les cultures primitives (animisme) i és la base de les creences religioses posteriors. El llenguatge mostra que aquesta idea, vertadera o falsa, és a la base del nostre parlar - pensar. 11/11/2018 EL COS I LA MENT

QUÈ SOM ELS HUMANS? La idea més antiga i poderosa és la Concepció dualista de l’ésser humà (animisme). Molt minoritària i recent és la idea que som mers organismes vius: matèria amb una organització molt complexa (Concepció monista). Qüestions obertes: A què deu la seva força el dualisme? El dualisme, és encara sostenible avui? Som un cos o tenim un cos? 11/11/2018 EL COS I LA MENT

11/11/2018 EL COS I LA MENT

ELS ORÍGENS DE LA CONCEPCIÓ DUALISTA DE L’ÉSSER HUMÀ L’animisme permet respondre interrogants universals, com ara la MORT. Què significa morir? El cadàver sembla la persona, però la persona ja no hi és. La mort és pèrdua, marxa, fugida d’alguna cosa que donava vida al cos i era la seu de la personalitat. Altres funcions explicatives de l’ànima: son, somnis, trànsits... 11/11/2018 EL COS I LA MENT

COS I MENT EN LA FILOSOFIA ANTIGA 11/11/2018 EL COS I LA MENT

PLATÓ (1) Per comprendre la importància del concepte d’ànima en Plató cal entendre: Les funcions explicatives que atorga a la noció d’ànima, que recull dels pitagòrics. Les conseqüències de la presència d’aquest concepte en la seva filosofia. La transcendència del seu pensament en la filosofia posterior (cristianisme...) 11/11/2018 EL COS I LA MENT

PLATÓ (2) PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat?) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit) CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber?) Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε̉πιστέμη, ciència) (escepticisme sofistic) OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques? 11/11/2018 EL COS I LA MENT

PLATÓ (3) Tan sols queda una sortida al problema plantejat: a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu). b) L’experiència sensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme). c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció (parmenidiana), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders. 11/11/2018 EL COS I LA MENT

PLATÓ (4) Quina és la naturalesa de les veritats universals i necessàries? Són anteriors als coneixements particulars, i no posteriors, però ¿com i quan hem adquirit aquestes representacions? Les hem adquirides abans de néixer (innates). Això pressuposa que no som un cos, sinó una ànima preexistent! 11/11/2018 EL COS I LA MENT

PLATÓ (5) conclusions Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els sentits: Una realitat eterna (parmenidiana). És la realitat per excel·lència (model de la sensible) Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per l’ànima – enteniment. En néixer, el nostre enteniment sembla buit, però no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha oblidat el que coneixia. El coneixement de les còpies (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidats (anamnesi -α̉νάμνησις- record) 11/11/2018 EL COS I LA MENT

PLATÓ (8) conclusions Si tots els coneixements són fruit de l’experiència sensible i aquesta és diferent per a cadascú (base del relativisme sofístic), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemàtics. Podem estendre el model de coneixement matemàtic (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement. La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses. Aprendre és recordar. 11/11/2018 EL COS I LA MENT

ARISTÒTIL (IV aC.) Recupera la passió per la recerca de la natura, pròpia dels primers filòsofs L’ànima, principi explicatiu dels processos vitals. Els éssers vius ho són en la mesura en què són “animats”. (l’ànima és la forma dels éssers vius) Tres nivells de vida: Ànima vegetativa: principi d’activitats com la nutrició, el creixement o la reproducció. Ànima sensitiva: principi, a més, de la sensibilitat i el moviment Ànima intel·lectiva: principi, a més, de l’enteniment i la voluntat. 11/11/2018 EL COS I LA MENT

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MEDIEVAL (cristianisme, islam) La hipòtesi ànima és imprescindible en una religió de salvació: si la persona ha de sobreviure més enllà de la mort del cos, aleshores la persona no pot ser el seu cos. Dualisme radical, herència del platònic, però en una versió no filosòfica sinó teològica del problema. L’ànima, doncs, és essencialment una hipòtesi explicativa de la immortalitat i la salvació. 11/11/2018 EL COS I LA MENT

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MODERN Elements històrics determinants: l’humanisme i la revolució científica (nova física). Objectius de la nova ciència (com en els primers filòsofs): construir explicacions naturals dels processos naturals. Primeres explicacions materialistes de la vida (Exemple, Descartes). Primeres concepcions monistes - materialistes de l’ésser humà (Exemple, La Mettrie) 11/11/2018 EL COS I LA MENT

RENÉ DESCARTES (XVII) (1) Geòmetra com Plató, busca la derrota de l’escepticisme, cercant un sistema de saber tan sòlid i irrebatible com la geometria o la nova física. Pretén construir un sistema filosòfic a imatge de la geometria d’Euclides (axiomàtico – deductiu), partint de principis indubtables. Com trobar aquests principis?  Dubte metòdic (acceptar com a vàlid tan sols allò que es mostri indubtable a la raó) 11/11/2018 EL COS I LA MENT

RENÉ DESCARTES (XVII) (2) El dubte No puc estar segur de la informació dels Sentits perquè: Algunes vegades m’enganyen. No puc demostrar que no estic somniant. No puc estar segur de la informació de la Raó perquè: En ocasions m’erro en les meves demostracions No puc demostrar que no existeix un “Déu enganyador” 11/11/2018 EL COS I LA MENT

RENÉ DESCARTES (XVII) (3) La certesa Com més dubto, més segur estic que “sóc”. Penso per tant existeixo, és la primera certesa que buscava. Què sóc? Una substància pensant. Evidència de l’existència del “jo” (Ànima!). Argument ontològic (Sant Anselm)  Evidència de l’existència de Déu (substància infinita), garant dels meus raonaments i de l’existència d’un món extern (refutació del solipsisme: no estic somniant). 11/11/2018 EL COS I LA MENT

RENÉ DESCARTES (XVII) (4) L’ànima Concepció mecanicista de la vida (contra Aristòtil). Animals i plantes són mers mecanismes materials. Però l’ésser humà no pot ésser tan sols matèria: Perquè té capacitat de raó (incompatible amb la matèria) Perquè té capacitat d’actuar lliurement (incompatible amb la matèria) Els humans són substància pensant i substància extensa (caràcter secundari de la segona). Cal establir un lligam entre ambdues (glàndula pineal) 11/11/2018 EL COS I LA MENT

EL DUALISME CARTESIÀ Món físic Acció (voluntària o involuntària) Òrgans sensorials Músculs Nervis Cervell Glàndula pineal Ment (origen de l’acte voluntari) 11/11/2018 EL COS I LA MENT Alonso, Balmori, Carvalho: “Psicologia”

LA METTRIE (XVIII) Obra emblemàtica: “l’home màquina” Radicalització de les tesis cartesianes, incloent l’ésser humà en la concepció materialista i mecanicista de Descartes. El pensament és com una propietat de la matèria. Anticipació de les línies de recerca del XX i XXI 11/11/2018 EL COS I LA MENT

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT CONTEMPORANI Principals elements innovadors al llarg del XIX- XX: Concepció evolucionista de la vida, on l’ésser humà queda incorporat novament al món biològic, de la mà de l’evolució. Desenvolupament de la recerca neurofisiològica. El sistema nerviós, en especial el cervell, comença a ocupar el lloc que en segles anteriors havia ocupat l’ànima S’obre un camp de recerca de cara al segle XXI: observació i explicació dels processos mentals en termes de processos neurals. L’enfrontament entre monistes i dualistes esdevé especialment interessant: La Ment és el Cervell? Clip de vídeo: El cervell. Carl Sagan 11/11/2018 EL COS I LA MENT

LA IDEA D’ÀNIMA Encara té validesa en l’actualitat? O ha quedat substituïda pel sistema nerviós? I el desig d’immortalitat? 11/11/2018 EL COS I LA MENT