LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA EL FRANQUISME (I) (1939-1959) LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA

1) Definició del terme franquisme. Fa referència al règim polític sorgit de la guerra civil. Va durar gairebé 40 anys (1939-1975). Agafa el nom de Franco: líder absolut del règim. “Caudillo de España” Franco concentra tots els poders en la seva persona: Cap del govern i de l’Estat Generalíssim de tots els exèrcits Cap nacional de Falange Española Tradicionalista i de la JONS, el partit únic.

2) Característiques generals del règim franquista. Dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. Estat unitari i autoritari (no democràcia / no nacionalismes) Clausura del Parlament Abolició dels estatuts d’autonomia. Prohibició de tots els partits polítics i sindicats Existència del Partit Únic (Movimiento Nacional) i un únic sindicat oficial. Falangistes, carlistes i catòlics. Suport de l’exèrcit, de l’església i dels sectors més conservadors.

Fort control polític, social i ideològic. Basat en: Règim repressiu (policia)  Exili, execucions, empresonaments. Sindicat vertical  Aplega patrons i treballadors. Educació i cultura: Censura, Frente de Juventudes, Sección Femenina. Aparell propagandístic (ràdio, TV, NO-DO)

3) Els dos grans períodes de la dictadura franquista. 1939 -1959  Marcat per la postguerra i els esdeveniments internacionals. 1959 -1975  Recuperació econòmica d’Espanya. L’ oposició política al règim 4) Característiques del primer gran període del franquisme. Subdividit en tres grans etapes: 1) De 1939 a 1945  Els anys de la Segona Guerra Mundial. 2) De 1945 a 1951  Victòria dels aliats. Aïllament. 3) De 1951 a 1959  Inici de la Guerra Freda.

Els anys de la Segona Guerra Mundial. (1939-1945) El règim franquista està sota l’òrbita dels règims feixistes d’Itàlia i Alemanya. Règim dictatorial amb característiques similars al feixisme. Utilització de la simbologia feixista. Suport a les potències de l’Eix. (Itàlia i Alemanya) Neutralitat oficial. (Juny de 1940  Estat no bel·ligerant) Suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix. Intent d’entrar en el conflicte (Entrevista d’Hendaia, 1940)

Franco planteja ampliar colònies africanes i recuperar Gibraltar. Hitler creu que el preu és massa alt. Espanya no entra en el conflicte. Franco dóna suport logístic i la Divisón Azul (voluntaris, el 1941) Economia espanyola destrossada per la Guerra Civil. Octubre de 1943  Retorn a la neutralitat.

2a. etapa. (1945-1951)  S’imposa la victòria dels aliats. Aïllament. Dura condemna al règim franquista per part de les potències aliades. Aïllament internacional  econòmic i polític. Maquillatge del franquisme. Abandona la simbologia feixista. Franquisme presentat com a règim conservador, catòlic i anticomunista. Política d’autarquia econòmica que va ser un fracàs: agreujament de les dures condicions de vida de la població. 1946  Retirada dels ambaixadors de les Nacions Unides de Madrid. 1948  Exclusió d’Espanya del Pla Marshall. 1949  Espanya exclosa de la OTAN.

3a. etapa. (1951-1959)  Inici de la Guerra Freda. L’ inici de la Guerra Freda permet trencar l’aïllament internacional d’Espanya. El caràcter anticomunista del franquisme permet l’acord amb els E.U.A. Front comú contra els comunistes. 1951  Remodelació del govern. Nacionalcatolicisme  Més pes dels catòlics que dels falangistes. 1953  Signatura del concordat amb la Santa Seu. Reconeixement del règim per part del Vaticà. Reconeixement explícit de la confessionalitat de l’Estat. Estatus de privilegi per a l’Església Catòlica.

1953  Tractat de cooperació amb els E. U. A 1953  Tractat de cooperació amb els E.U.A. (Pacte de Madrid al setembre de 1953) Col·laboració militar, material bèl·lic i ajuda econòmica Instal·lació de bases militars nord-americanes en territori espanyol. 1955  Espanya membre de la ONU. 1959  Primera visita oficial del president nord-americà Eisenhower. Inici d’una recuperació econòmica (ajudes econòmiques i mesures liberalitzadores) Procés de descolonització  Fi del protectorat del Marroc. ONU favorable al procés descolonitzador. Espanya converteix en província els territoris colonials (ex. Província del Sàhara)

5) Els suports socials al règim. L’Església Catòlica: Dóna suport al règim com a resposta a la persecució soferta a la Guerra Civil. Imposa el caràcter de “creuada” de la guerra. Apologia del franquisme. Obté finançament públic. Control total de la moral de la societat. Controla gairebé tot el sistema educatiu. Elits econòmiques i socials: Recuperen el poder econòmic, social i polític perdut a la II República. Propietaris agrícoles petits i grans.

Classes mitjanes. Desbordades per la revolució social. Rebuig ideològic dels sectors més democràtics. El trauma de la guerra civil les converteix en passiva i apolítica. Sectors populars: es consideren els perdedors de la guerra. Repressió, control policial, misèria i afany de supervivència. Majoria del sector popular  passivitat i silenci. Voluntat de pau. Trist record de la Guerra Civil.

6) L’oposició al règim franquista. Els maquis. Dues primeres dècades del franquisme  Activitat guerrillera formada per anarquistes i comunistes. Els MAQUIS: grups escampats per la muntanya des del final de la guerra civil. Unitats que havien lluitat contra els alemanys a França. Pretenien continuar la guerra. 1944  Invasió de la Vall d’Aran: creença que aquest fet provocaria un aixecament contra el franquisme. Es van quedar aïllats, repressió, escàs ressò i record de la guerra. Fracàs.

L’oposició política es trobava a l’exili: Partits republicans. Partit Comunista Español  Sota l’òrbita de la URSS. Els monàrquics  Joan de Borbó. (Manifest de Lausana, 1945) Monarquia com a única garantia de pau pels espanyols. L’oposició social va ser gairebé nul·la durant les primeres dècades del règim. Societat resignada després de les penalitats de la guerra civil. Fort efecte de la repressió franquista. 1951  Vaga dels tramvies.(Barcelona) 1947  Moviment vaguístic a Bilbao

7) Catalunya durant el primer franquisme. A Catalunya es va patir una doble persecució: Simpatitzants d’esquerra. Simpatitzants catalanistes. Anul·lació de qualsevol tipus d’autonomia. Repressió cultural contra tots els símbols de catalanitat. Genocidi cultural contra Catalunya (llengua, bandera, història,...) Canvi de noms de places i carrers. Augment de l’oposició interior a mesura que creixen les generacions que no van lluitar en la guerra civil.

8) Resistència i oposició al règim des de Catalunya. Partits polítics contraris al règim mantenien grups clandestins a Catalunya. Front Nacional de Catalunya (1939)  Grups nacionalistes. Moviment Socialista de Catalunya (1945)  Gent d’esquerres. Grups CC (Crist-Catalunya) (1955)  Catalanistes i cristians. Jordi Pujol. PSUC  Segueix amb la lluita clandestina. Anarquistes  Oposició violenta fins a la dècada dels seixanta. Existència d’un govern de la Generalitat a l’exili: Josep Irla (40-54) i Tarradellas (54-80)

Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) A partir de 1956 important moviment de protesta obrera i estudiantil. Clausura de la Universitat de Barcelona. Vaga dels tramvies (1951). Forta protesta per l’augment del preu del bitllet en comparació al preu de Madrid. Precària condició de vida dels treballadors. Reconstrucció de manera clandestina d’institucions com Institut d’Estudis Catalans. Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947)

9) L’evolució demogràfica d’Espanya. Després del parèntesi de la guerra civil, segueix el mateix patró que abans. Creixement de la població. Migracions interiors i exteriors Disminució de la població ocupada en el sector primari. La fam, el fred i les males condicions de vida de la postguerra provoquen: Reaparició de malalties eradicades (tifus, còlera o tuberculosi) 1941  Taxa de mortalitat molt elevada (18,7‰) Raquitisme en els infants. Creixement vegetatiu baix i poca esperança de vida (47 h. i 53 d.)

10) Economia i sectors econòmics. Complicada situació a causa de la postguerra i de l’aïllament internacional. Es buscava l’autosuficiència econòmica (autarquia) Substitució del lliure mercat per la intervenció de l’Estat en l’economia. Reglamentació del comerç exterior. (imp. i exp. Controlades per l’Estat) Foment de la indústria  Sectors estratègics (ajuda pública) Regulació del sector agrari per part de l’Estat. Resultat  Estancament econòmic i frenada de la modernització econòmica.

Espanya queda exclosa del Pla Marshall. Manca d’abastament d’aliments i racionament d’aliments. (fins el 1952) Aparició del mercat negre. (STRAPERLO) Posteriorment el reconeixement internacional i la liberalització permeten una lenta recuperació econòmica.

11) Agricultura. 1939  Meitat de la població ocupada en aquest sector. Devolució de la terra als antics propietaris. Greu problema: pagesos sense terra. Reducció dels animals de treball, disminució d’adobs i escassetat de màquines. Adversitat econòmica i inadequada política agrària:* L’Estat regula la producció, el comerç, els preus i el consum. Baixos preus oficials. Baixa productivitat  Rendiments per sota dels de 1936. Aparició de fam i necessitat d’importar blat d’Argentina. Exportació de taronges  Racionament de productes. Proliferació del mercat negre.

12) Indústria. Foment de sectors industrials estratègics per assegurar la independència militar i política del nou Estat. Ajudes econòmiques al sector dels béns d’equip. Nacionalització de sectors estratègics: RENFE (1941) i la Telefònica (1945) 1941  Creació de l’Instituto Nacional de Industria (INI) Intenció de crear un potent grup d’empreses propietat de l’Estat. Indústries d’interès estratègic i sense iniciativa privada. Manca de rendibilitat o despeses d’inversió molt altes. siderúrgia, hidrocarburs, vehicles de transport, construcció naval

Totes les empreses tenien objectius polítics, militars i estratègics. Empreses pràcticament no competitives. Iberia (1943), Banco Exterior de España (1943), Endesa (1944) i Seat (1950)