De DNA a proteïnes Durant molts anys el dogma central de la biologia molecular era aquest: Amb el temps han aparegut modificacions:

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
GENÉTICA MOLECULAR Chema Ariza | Biología | C.C Virgen Inmaculada- Santa María de la Victoria.
Advertisements

Transcripción Expresión génica. Transcripción ADN versus ARN.
TEMA 16: EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO.
Expresión génica.
Del ADN a la proteína: expresión génica
ADN La molécula de la herencia Jennifer Avilés.
BIOLOGÍA MOLECULAR TRADUCCIÓN. TEMAS: SÍNTESIS DE PROTEÍNAS EN EUCARIOTES Y PROCARIOTES Alondra Olivia Chavez Amaya UNIVERSIDAD AUTONOMA.
Biología 2º Bachillerato - Salesianos Atocha Luis Heras.
DUPLICACIÓN, TRANSCRIPCIÓN, TRADUCCIÓN. REGULACIÓN DE LA EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO.
BIOSINTESE DE PROTEINAS
Alumno: Olga Rosario Meraz Z Flores Biología Molecular Genes y RNAs mensajeros.
Taller PSU Biología II Prof. María Alicia Bravo. Colegio Senda Nueva - Chile – ( 56-2 ) – / Expresión.
Metabolismo de Ácidos Nucleicos MSc. Bioq. María Bárbara De Biasio Facultad de Ciencias Veterinarias.
Transcripción de ADN. RNA Diferencias con el DNA –Constituido por una sola cadena de nucleótidos  puede adoptar muchas formas tridimensionales complejas.
Tema 13 TRANSCRIPCIÓN Y TRADUCCIÓN. CONCEPTO DE GEN 1.Factores hereditarios (Mendel) GEN 2.Teoría Cromosómica de la Herencia -- “Los genes están.
Tema : Transcripción del ADN Docente: Lic. Carlos Velazquez Hinoztroza 2017-I VI IV Integrantes: Castro Arteaga Kriscel Trujillo Pinto Cecilia.
SINTESIS DE PROTEINAS.
TEMA 13: EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO.
Transcripción y traducción de un gen eucariota
ADN COMO PORTADOR DA INFORMACIÓN XENÉTICA
Replicación, transcripción y traducción
GENETICA MOLECULAR.
Dra. Flora E. Arana F. CUM-USAC, 2016
Tema 8 Expresión génica: traducción.
ACIDO RIBONUCLEICO.
LOS ÁCIDOS NUCLEICOS Son biomoléculas orgánicas formadas por C, H, O, N y P. Nunca llevan S. Se forman por la polimerización de nucleótidos, que se unen.
CIENCIAS NATURALES Genética Molecular.
La información genética contenida en el DNA es convertida en la secuencia lineal de aminoácidos de polipéptidos en un proceso en dos fases. Durante la.
Dra. Judith de Rodas Salón 107
SINTESIS DE PROTEINAS Dra. Mary Dominguez.
EL CODI GENÈTIC Definició de codi genètic Història
SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?.
Bioquímica ACIDOS NUCLEICOS 2018 Tema:5 Dra. Silvia Varas
Tema 16 Expresión Génica.
Diferència entre éssers vius i matèria inerta:
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Els virus.
DOGMA CENTRAL DE LA BIOLOGÍA MOLECULAR
La cèl·lula eucariota.
EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO
Quin és el material hereditari?
Flujo de la información genética
DUPLICACIÓ DE L’ADN I TRANSCRIPCIÓ
Síntesis de Proteínas En 1970 Francis Crick (uno de los descubridores de la doble hélice del ADN) enunció el dogma central de la Biología molecular que.
Síntesis de Proteínas.
Ácido Ribonucleico (ARN)
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA.
EL PROCESO DE TRADUCCIÓN: LA BIOSÍNTESIS DE PROTEÍNAS
FUNDACION BARCELO, FACULTAD DE MEDICINA
Flujo de la información genética
ADN i GENS.
Llenguatge d’1 sola base, serviria per llegir 4 aminoàcids.
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
CÓDIGO GENÉTICO Y SÍNTESIS DE PROTEÍNAS
Química de los ÁCIDOS NUCLEICOS
L’ANABOLISME HETERÒTROF
Flujo de la información genética
EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO
Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular
Universidad Nacional Autónoma de Honduras en el Valle de Sula UNAH-VS
SíNTESI DE PROTEÏNES Traducció.
- CICLO CELULAR - BIOSÍNTESIS PROTEICA
ADN. Cromosomes i reproducció cel·lular
Replicación traducción y transcripción.
La cèl·lula eucariota.
La cèl·lula eucariota Ana Paco Clara Solaz 1r Batx. A Biologia.
Primer el nucli es desfà Desprès el DNA es duplicarà La seva informació traspassarà I tot el procés començarà.
Código genético.
Transcripción de la presentación:

De DNA a proteïnes Durant molts anys el dogma central de la biologia molecular era aquest: Amb el temps han aparegut modificacions:

Modificacions: L’ARN pot tornar a codificar ADN  retrotranscripció o transcripció inversa (virus) Hi ha molècules d’ARN que mai van a produir proteïnes  mai es van a traduir Existeixen regions immenses d’ADN que no contenen informació per a cap proteïna Alguns tipus d’ARN poden unir-se a regions gèniques d’altres ARN desactivant els gens que es troben ahi L’ADN es pot cambiar alterant químicament d’aguns nt sense cambiar la seqüència i a més estes marques es poden revertir

Sintesi de proteïnes Una proteïna està formada per una cadena de aminoàcids (aa) Per a poder-la sintetitzar s’han de produir 2 procesos: transcripció i traducció

TRANSCRIPCIO I TRADUCCIÓ

Transcripció  al nucli Consisteix en sintetitzar ARN anomenat ARN missatger (RNAm) usant com a motle una cadena de ADN (També es transcriu ARNt i ARNr) En eucariotes hi ha 3 tipus de RNA-pol: RNA-pol I  transcriu RNAr RNA-pol II  transcriu RNAm RNA-pol III  transcriu RNAt i un tipus de RNAr

En principi en eucariotes cada el fragment de DNA que es transcriu a un RNAm és el que es coneix com GEN i portarà la informació per a codificar una proteïna A l’esquema veiem: 3 gens transcriuran 3 RNAm traduiran 3 proteïnes

1. Iniciació: 2. Elongació: Els factors de transcripció s’uneixen al promotor seqüència de nt determinada: TATAAAA = TATA box (≈25 nt abans de l’inici) Ajuden la RNA-pol II a unir-se al promotor i a obrir la cadena de DNA 2. Elongació: La RNA-pol II transcriu la cadena de DNA  llig la cadena DNA en direcció 3’5’ i construeix la cadena d’RNA en direcció 5’3’ afegint els nucleòtids complementaris a la cadena que està llegint (es trancriu tot, introns i exons)

El DNA anirà desenrotllant-se per un costar i tornant-se a enrotllar per la part que ja s’ha transcrit A mesura que es trancriu, el RNAm va soltant-se de la cadena de DNA

3. Terminació: Quan la RNA-pol II arriva a una seqüència de nt concreta anomenada regió terminadora el RNAm es solta completament de la cadena de DNA Pre-RNAm http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/transcription.swf http://www.bionova.org.es/animbio/anim/expresiondna/transmenu_s.swf

Maduració: transformació del pre-RNAm en RNA madur i funcional Els extrems 5’ i 3’ es protegeixen per a que quan el RNA isca al citoplasma no puga ser degradat per cap enzim: Extrem 5’  s’afegix una guanosina metilada i també es poden metilar alguns nt més = CAP 5’ Servirà com a senyal d’inici per a la traducció Extrem 3’  s’afegeixen 100-200 nt d’adenina = CUA POLI A

S’eliminen els introns (no contenen informació per a la fabricació de proteïnes) per un procés d’splicing (tall i empalme) http://www.mhhe.com/sem/Spanish_Animations/sp_spliceosomes.swf

Diferències entre la transcripció en procariotas i en eucariotes: 1ª) Sols intervé un sol tipus de RNA-pol 2ª) En los procariotes el ARNm no té ni cap 5’ ni cua poliA, ni introns i per lo tant no requereix d’un mecanisme de maduració. 3ª) Al mateix temps que el ARNm es transcriu ja se està traduint (No hi ha nucli per tant tot el procés es fa al mateix lloc, el citoplasma) 4ª) Els gens són policistrónics = un ARNm conté informació per a varies proteïnes.

Un gen una proteïna?? Splicing alternatiu

Traducció al citoplasma Es necessita: L’ARNm que s’ha transcrit dins del nucli  com la traducció és al citoplasma l’ARNm haura d’eixir del nucli per els porus nuclears Ribosoma format per 2 subunitat (gran i xicoteta) Aminoacil-tARN (ARNt-aa) consistix en una altre tipus de ARN anomenat ARN de transferència (ARNt) unit a un aminoàcidcada ARNt-aa anirà afegint un aa a la proteïna que se està formant depenent de les bases nitrogenades que vagen apareguent al ARNm

A la part inferior, el aminoacil-tARN té 3 bases nitrogenades anomenades anticodó que hauran de ser complementàries de les 3 que es troben al ARNm anomenat codó A la part superior (extrem 3’) porta el aa corresponent a eixe codó

L’aminoàcid que va unit a cada ARNt depén del codó de ARNm on s’unix, seguint el següent codi:

Acoplació a l’ARNm de: - Subunitat xicoteta del ribosoma - Primer aatARN  sempre s’acopla al codó AUG posant una metionina - Subunitat gran del ribosoma

2. Entra el següent aa-tARN al triplet següent 3 2. Entra el següent aa-tARN al triplet següent 3. Ara el primer aa es separa del ARNt i s’unix al aa del aa-tARN següent 4. El primer t-ARN es solta

5. El procés continua fins que s’arriba a un codó de finalització

6. Al arribar a un codó de finalització no entrarà cap aa-tARN i la cadena de aa formada (és a dir la nova proteïna) es soltarà al igual que les subunitats del ribosoma http://www.bionova.org.es/animbio/anim/expresiondna/transmenu_s.swf http://www.bionova.org.es/animbio/anim/traduccion.swf