El renaixement.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL RENACIMIENTO Las ideas humanistas aplicas al arte originaron un nuevo estilo conocido como Renacimiento.
Advertisements

El Renacimiento Por: Miranda Campos Sofia Arevalo.
 El Renacimiento.
Renacimiento.
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ESTRUCTURAL DE L’EDIFICI
Por: Miranda Campos Sofia Arevalo
Colegio Nacional de Monserrat
segle d’or de la nostra literatura
Sara Ramírez Karola Salat
UN ANHEL DE PROGRÉS I DE CANVI
Raffaello Sanzio i l’escola d’atenas
RAMON LLULL.
L’EDAT MODERNA.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
VI. L’Esperit Sant i l’Església
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
© Julià Buxadera i Vilà L’ANTIC RÈGIM BUXAWEB L'ANTIC RÈGIM © Julià Buxadera i Vilà.
L’Art Europeu del S. XIX De Goya al Modernisme I
Treball de MÚsica les castanyoles
L'EDAT MODERNA.
EL REALISME.
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
1. La Segona Revolució Industrial
L'ART GREC.
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
Novel·la Cavalleresca Catalana
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
L’ART A L’EDAT MODERNA.
ELS COLORS AMB JOAN MIRÓ
Les Avantguardes.
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
CALES DE L’ESCALA.
ART GREC.
L’EDAT MITJANA.
EDAT MITJANA.
LITERATURA MEDIEVAL La denominació “edat mitjana” Període: segles V-XV
ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS DE L’ÈPOCA MODERNA
MIQUEL MARTÍ I POL ( ) EN HOMENATGE.
Vora el barranc dels algarins
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Impressionisme i postimpressionisme
EL RENAIXEMENT s. XV
NARRATIVA EN VERS: ROMAN CORTÈS
Monestir de Poblet.
BERNAT METGE.
Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època QÜESTIÓ NÚM. 15.
Breus reflexions personals sobre la consultoria filosòfica
Una història de la tecnologia
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
L'ART A L'EDAT MODERNA Alumnes de 6è Escola Miquel Baró Seròs.
L’art gòtic Segles XIII, XIV, XV.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
La vida és un do de Déu i un servei als altres
Llorenç Villalonga.
La crisi de la Baixa Edat Mitjana
L’EPOCA DELS DESCOBRIMENTS. Pablo caballero
La història de Sísif Mitologia Grega.
NORMATIVA CC SS.
La narrativa de la postguerra
El Renaixement Segles XV i XVI.
Maria i Mariona.
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
ART DEL RENAIXEMENT.
EL TEATRE Per començar aquest projecte ens hem de situar. Què és això del teatre? Quan es va inventar? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la.
EL BARCELONÈS.
Què puc conèixer (2na part)
Transcripción de la presentación:

El renaixement

Índex Definició del renaixement Una mica de historia El renaixement a Catalunya Pere Serafí Giorgio Vasari

Definició El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l’edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segleXVI. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística.

Pas de l’edat mitjana a la modernitat Des del segle XIII es produeix a Europa un seguit de transformacions que anuncien la fi de l’edat mitjana i l'aparició d'una nova era. Aquestes transformacions prenen un ritme accelerat al llarg del segle XV. El pas de l'edat mitjana a la modernitat s'anuncia per: El ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Flandes i a Itàlia. La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic. L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent. L'aparició de poders monàrquics forts. Els frans descobirments geogràfics afavoreixen una visió unitària del món. La difusió de la filosofia clàssica rescatada a través dels filòsofs andalusis. Es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre raó i fe.Humanisme enfront teocentrisme. Es desenvolupa l‘humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses. A una llibertat de pensament major, allunyada del dogmatisme medieval, correspon un impuls considerable dels coneixements científics. El desenvolupament de les Universitats i, sobretot, l'aparició de la impremta afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats.

El renaixement a Catalunya La literatura catalana del Renaixement, que abraça un període que comprèn des dels darrers anys del segle xv fins al final del XVI, sense trencar amb la tradició medieval, recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme. La prosa catalana més valuosa del període són Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig, tant per l’ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l’esperit crític del seu autor. En el terreny de la literatura d’entreteniment, emergeixen novelle i facècies com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda i unes divertides i desinhibides Estil·lades y amoroses lletres, de mitjan segle XVI.

Pere Serafí Pere Serafí (? entre 1505 i 1510 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor del remaixement català. Els seus contemporanis l'anomenaren "lo Grec"; es creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre. Serafí era pintor, escriptor i també músic. Val a dir que la literatura no era la seva primera ocupació: ho era la pintura. En la seva vessant pictòrica podem destacar els retaules d’Arenys de Munt (1543) i de Sant Romà de Lloret (1548) i les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona (1563). Aquesta faceta creativa gairebé total lliga amb l'època renaixentista, i entronca amb el concepte d'home nou que esmentaren Leonardo Da Vinci i Miquel Àngel.

Giorgio Vasari Giorgi o Vasari (1511-1574), arquitecte i historiador de l’art, utilitzà el terme italià Rinascità, per a referir-se a l‘art italià del segle XV i volia així remarcar la idea que aquest art suposava un nou naixement del "bon art antic" i un trencament amb la tradició artística medieval. El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a Itàlia el sgle XV i estès per tota Europa el sgle XVI, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista Els supòsits històrics que permeteren de desenvolupar el nou estil es remunten al segle XIV quan, amb l‘humanisme, progressa un ideal individualista de la cultura i un profund interès per la literatura clàssica, que acabarà dirigint, forçosament, l'atenció sobre les restes monumentals clàssiques.

Arquitectura La iglesia de Santa Maria Novella , en Florencia, con fachada diseñada por Leon Battista Alberti

Pintura El naixement de Venus de Sandro Botticelli

Escultura Detall de la Porta del Paradís, del Baptiseri de Sant Joan (Florència)obra de Lorenzo Ghiberti