Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
DEPTO DE MICROBIOLOGIA CURSO MICROBIOLOGIA II 2007
Advertisements

Profesora: Karina Brevis
Los virus En biología, un virus (del latín virus, «toxina» o «veneno») es una entidad infecciosa microscópica que sólo puede multiplicarse dentro de las.
Virus y Otros agentes infecciosos
ESTRUCTURA DE LOS VIRUS
La frontera entre lo vivo y lo inerte
Ciclos de replicación viral
TEMA #6: REPLICACION VIRAL
Clasificación, estructura y morfología de los virus
En la frontera de la vida
VIRUS             EASV.
Microbiología y parasitología unidad 2. Virología
VIRUS Complejos supramoleculares.
Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida
¿Qué son los virus? Virus en latín significa veneno
Profesora María Angelica Riedel
Virus Departamento de Biología Liceo Eduardo de la Barra
Revisión de las características de los virus
Revisión de las características de los virus
VIRUS Son parásitos intracelulares obligados, carecen de enzimas con las que desarrollar su propio metabolismo, siendo su única función transportar el.
VIRUS            .
Biología General II Segundo Semestre 2007
Virus.
camilo rodríguez Miryam otavo Sánchez Triviño ¿Qué es? Un virus es básicamente una pequeña cantidad de material genético dentro de una cubierta. -No.
LOS VIRUS EXCEPCIÓN A LA TEORÍA CELULAR: VIROIDES PRIONES
TEMA 18 MICROBIOLOGÍA.
TECNOLOGÍA DEL ADN RECOMBINANTE
2 Lo más básico ¿Qué son Estructura Estructura los virus? Observa.... Observa.... Virus helicoidales Tipos Virus icosaédricos Virus icosaédricos De estructura.
Los Virus Estructura y Replicación Profesora Belkis Wandersleben W.
CICLOS VITAL DE LOS VIRUS El ciclo vital de los virus se divide en 2 fases:  CICLO LITICO: fase extracelular el virus es inerte desde el punto de vista.
VIRUS.
VIRUS.
a) Diagrama esquemático del corte transversal del hiv
Mecanismos de Entrada: Primera Parte:
LES FUNCIONS DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA
Els Virus: Robots genètics en la frontera de la vida
Adrian Barrera Prieto Javier Masiá Prieto
VIROLOGÍA Estructura de los virus Tipos de virus. Clasificación Reproducción de los virus Efectos de una infección vírica Virus ébola.
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
VIRUS            .
En la frontera de la vida
CIENCIAS DE LA VIDA 3 Los virus: un caso especial de materia
Bacteriòfags front a Antibiòtics
Els virus.
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
Tipus d’organització cel.lular
Els éssers vius formats per cèl·lules
ISOMERIA DE COMPOSTOS ORGÀNICS I BIOLÒGICS
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
LICDA. ANDREA CIFUENTES
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
ESTUDI DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
Treballa amb dues soques:
La divisió cel·lular.
¿Qué son los virus? Virus en latín significa veneno
Tema 1: Organització del cos humà
Vitamines Estructura química variada.
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular
VIRUS En la frontera de la vida. Los virus Son los seres más simples y pequeños que se conocen. Básicamente son moléculas de ácido nucleico envueltas.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Genoma Nucli Teixit Cél.lula
Cicle cel·lular Definició.
Desenvolupament embrionari
La cèl·lula eucariota Ana Paco Clara Solaz 1r Batx. A Biologia.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Ciclo de los virus. La palabra virus tiene su origen en el latín y significa toxina o veneno. El virus es un organismo biológico con gran capacidad de.
Comunicació cel·lular
VIRUS OBJETIVO: Describir los virus y compararlos con otros microorganismos.
Transcripción de la presentación:

Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida II. CICLE VIRAL 4. Cicle viral i dinàmica de processos (1)

4. Cicle Viral Cicle viral i dinàmica de processos (1) Generalitats Adsorció i penetració

Cicle Viral: Generalitats Esta dividit en 5 fases: Adsorció: la infecció pròpiament dita Penetració àcid nucleic (bacteriòfags) nucleocàpside (virus d’Eucariotes) Expressió, regulació i síntesi: la fase més complexa. Inclou tots els processos de control i expressió gènica, síntesi de proteïnes virals i replicació del genoma. Acoblament: maduració dels virions dins l’hoste. Alliberament: per diferents mecanismes depenent del virus.

Cicle Viral: Generalitats One Step Growth

Cicle Viral: Generalitats

Cicle Viral: Generalitats

Cicle Viral: Generalitats Atenuats: capaços de lisogenitzar l’hoste. Estat de profag. Inducció>llisi o alliberament continuat. VIRUS Lítics obligats: cicle lític més o menys virulent. No Atenuats Crònics: alliberament continuat de virions sense lisar l’hoste.

Cicle Viral: Generalitats LÍTIC LISOGÈNIC

Cicle Viral: Generalitats Cicle lític: punts clau desconnexió hoste transcripció gens virals replicació massiva del genoma viral síntesi massiva de proteïnes estructurals acoblament i maduració dels virions alliberament Cicle lisogènic: punts clau integració al genoma de l’hoste evitar l’expressió dels gens lítics estabilització: control estricte de l’expressió gènica inducció: desintegració del genoma processos lítics (a dalt)

Cicle Viral: Adsorció i penetració Fase I: Adsorció (infecció) Rang d’hostes Especificitat: depèn de: Reconeixement entre els receptors virals i els cel·lulars (procés físico-químic) Eficàcia de l’adsorció Col·lisió fortuïta (moviment Brownià, orientació correcta) Estructura dels receptors Concentració iònica del medi, pH, etc. Relació virions/cèl·lula (moi) Densitat de receptors en la membrana

Cicle Viral: Adsorció i penetració Condicions iòniques per a un correcte reconeixement Virió–Cèl·lula Condicions T4–E coli T5–E coli –E coli Rhinovirus–HeLa Coxsackie–HeLa Adenovirus–Hematíes 0.5% NaCl Mg2+, Ca2+ Mg2+ pH 3 – 5 pH 5.5 – 8.7

Cicle Viral: Adsorció i penetració Bacteriòfags Lipopolisacàrids de la membrana externa (Gramnegatius) Àcids teicoics (Grampositius) Lipoproteïnes i glucoproteïnes de membrana o paret Porines de transport de diferents substàncies Fag Receptors T3, T4 T2 T1, T5 T6   f1, RS2 sp50 Core dels lipopolisacàrids Porina Omp F Porina Ton A (ferricroms) Porina Tsx (nucleòsids) Porina Lam B (maltosa) Flagel de Salmonella Pil·li sexual Àcids teicoics de Bacillus

Cicle Viral: Adsorció i penetració Adsorció en Bacteriòfags: l’exemple del T4 Diferents fases: Fase reversible: fibres de la cua (3 de 6) Fase irreversible: fibres de la placa basal (6 de 6) Contracció i injecció: de la cua i injecció del aa.nn. l: fibra cua (porina LamB) P22: proteïnes P9 de la placa basal. Enllaços Gal-Man del antigen O del LPS. Activitat lítica.

Cicle Viral: Adsorció i penetració

Cicle Viral: Adsorció i penetració http://www.mansfield.ohio-state.edu/~sabedon/beg_phage_images.htm http://www.cellsalive.com

Cicle Viral: Adsorció i penetració

Cicle Viral: Adsorció i penetració Cua T4: paper cabdal en la injecció. Té una estructura helicoidal (hexagonal en el tall transversal). Constituïda per 144 còpies d’una única proteïna (gp18). Conformació estesa: 24 anells de sis subunitats (24×6). Conformació en contracció: de 24×6 a 12×12 Adsorció irreversible  canvi conformacional Hexàgon  Estel

Cicle Viral: Adsorció i penetració http://www.sb.fsu.edu/~caspar/animation/

Cicle Viral: Adsorció i penetració Structure of the cell-puncturing device of bacteriophage T4 Kanamaru et al., Nature, Vol 451, 553–557 (2002)

Cicle Viral: Adsorció i penetració Adsorció en virus d’animals Gran diversitat de molècules receptores. Sovint apareixen co-receptors Entrada de la nucleocàpside sencera, mai l’aa.nn. sol!

Cicle Viral: Adsorció i penetració Virus Receptor Funció Co-receptor Adenovirus CAR (Coxsackie & Adenovirus receptor) Ig–like Diferents integrines Virus Epstein–Bar CD21 MHC class II Herpes simplex Heparan–sulfat (polisacàrid unit a proteïnes amb sulfats del teixit connectiu) Glicosaminoglicà del teixit connectiu Hve A, Pvr Influenza virus Àcid Siàlic Carbohidrat – Xarampió SLAM Limfòcits T i B Poliovirus Pvr Rhinovirus ICAM-1 Adhesivitat, Ig–like HIV CD4 Ig–like (T helpers) CCR5 i CXCR4 (receptors de citoquines)

Cicle Viral: Adsorció i penetració Adsorció en virus d’animals

Cicle Viral: Adsorció i penetració els pèptids de fusió (Paramyxovirus)

Cicle Viral: Adsorció i penetració els pèptids de fusió (Orthomyxovirus)

Cicle Viral: Adsorció i penetració HIV

Cicle Viral: Adsorció i penetració Adsorció en virus de plantes Normalment l’entrada és directa al citoplasma sense travessar la paret cel·lular (massa rígida). Tenim diferents alternatives: Lesions en la cutícula o abrasions Pol·len o llavors (planta prèviament infectada) Vegetativa (per estolons, rizomes) Rizosfera Artificial: esqueixos, empelts (de planta infectada) Vectors: Insectes, Nemàtodes o fongs paràsits. Els insectes poden infectar directament el teixit vascular mitjançant el fibló. Moviment vascular (2,5 cm/min)

Cicle Viral: Adsorció i penetració

Cicle Viral: Adsorció i penetració

Cicle Viral: Adsorció i penetració

Cicle Viral: Adsorció i penetració

Cicle Viral: Adsorció i penetració