Orígens i consolidació del catalanisme  defensa del reconeixement de la personalitat política de Catalunya ÍNDEX 1.- Es desvetlla una consciència nacional La Renaixença La cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa 2.- La renovació del catalanisme cultural: el modernisme nacionalisme cultural 3.- Els orígens del catalanisme polític (segle XIX) Federalisme El catalanisme conservador Valentí Almirall UNIÓ CATALANISTA 1885 El Memorial de Greuges 1892 Les Bases de Manresa 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (segle XX) L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) La Lliga Regionalista (1901) El catalanisme d’esquerres ERC (1931-1936)

1.- Es desvetlla una consciència nacional A través de Decret de Nova Planta (1716) Ofegada des del La Renaixença centralització política i cultural moviment cultural Romanticisme A través de renaixement del català A partir de 1830 provoca sentiment d’identitat col·lectiva Proper al liberalisme Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria) Joaquim Rubió i Ors (Lo gaiter del Llobregat) arrels del passat nacional folklore, llengua primacia de l'emoció Jocs florals, 1859 La Cultura popular ús del català entre les classes populars Cal tenir en compte A partir de la 2a meitat del s.XIX ús del castellà entre les classes riques Cultura popular i Renaixença Josep Anselm Clavé (republicà) La Fraternidad (1850), en català Orfeó català (1891) Cant coral Teatre i premsa Satírica, humorista, crítica La Campana de Gràcia L’Esquella de la Torratxa Premsa diària Diari català (Valentí Almirall) Frederic Soler (Serafí Pitarra) (obres populars, crítica a la burgesia, republicà, anticlerical) Àngel Guimerà (teatre) Jacint Verdaguer (poesia)

3.1.- Federalisme Valentí Almirall 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Joan Maragall, Santiago Rusiñol A finals del s.XIX i a començaments del s.XX Lluís Domènech i Montaner normativa del català (Pompeu Fabra) Nacionalisme cultural. Diferenciació cultural justificació nacional catalana 3.- Els orígens del catalanisme polític (segle XIX) Les primeres reivindicacions: federalisme i carlisme Consistien en manifestacions anticentralistes urbanes republicanisme federal rurals carlisme (furs, lleis tradicionals, antiliberals) Evoluciona cap al catalanisme conservador 3.1.- Federalisme s’inicia en el sexenni revolucionari 1868 – Partit Republicà Democràtic Federal Abdó Terradas, Francesc Pi i Margall (Estat català dins un Estat federal) destaca Valentí Almirall concepció regionalista del federalisme publica el Diari Català Lo catalanisme (catalanisme, regionalisme i particularisme) 1886 1r Projecte de Constitució per a l’estat català aprovat pel Congrés Regional Federalista - 2 de maig de 1883

seguint Valentí Almirall el catalanisme evoluciona defensa del dret civil català defensa de la llengua divisió comarcal proteccionisme econòmic 1880 1r Congrés catalanista Es crea Centre Català (1882) federals i moderats 1883 2n Congrés catalanista - Crítica al centralisme burgès català (als partits dinàstics) - Cooficialitat de la llengua catalana - Conservació del dret català De la mà del Centre Català i de Valentí Almirall lliurat a Alfons XII Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña 1885 Memorial de Greuges És un intent fracassat d’unir la burgesia conservadora amb el federalisme, però és el primer manifest unitari del catalanisme

Vigatanisme: l’Església catalanista El catalanisme tradicionalista 3.2.- El catalanisme conservador El catalanisme tradicionalista Jaume Collell Josep Morgades Josep Torras i Bages (La Tradició Catalana. 1892) escissió del Centre Català 1887 Lliga de Catalunya Juntament amb Centre Escolar Catalanista (1886) Àngel Guimerà Narcís Verdaguer i Callís Narcís Verdaguer i Callís Enric Prat de la Riba Josep Puig i Cadafalch Francesc Cambó Juntament amb molts grups culturals 1888 Missatge a la Reina Regent (reivindicacions autonòmiques) 1889 defensa del dret civil català es crea la UNIÓ CATALANISTA amb suport important de la Catalunya rural Associació de grups polítics, centres i ateneus culturals Creen les La burgesia s’implicava molt més en el catalanisme Bases per a la Constitució Regional Catalana Les Bases de Manresa Autogovern per a Catalunya: inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions a l’antic règim de Catalunya, preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu provoca desprestigi dels partits dinàstics i impuls del catalanisme entre la burgesia 1898 la pèrdua de Cuba tancament de caixes (negar-se a pagar contribucions extraordinàries)

Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (segle XX) En el primer terç del segle XX, domini del catalanisme conservador escissió de la Unió Catalanista 4.1.- L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) Unió Regionalista Centre Nacional Català Articulen els seus interessos a través de Amb el domini de candidatura dels quatre presidents burgesia industrial pretenen 1901 es fusionen en la LLIGA REGIONALISTA - Reformar el règim de la Restauració des de dins - Autonomia política i administrativa per a Catalunya - Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral Enric Prat de la Riba Francesc Cambó Josep Puig i Cadafalch Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 1905 Victòria de la Lliga Regionalista a l’ajuntament de Barcelona Assalt per l’exèrcit de les redaccions de Cu-cut! i La Veu de Catalunya provoca 1906 Llei de Jurisdiccions (ampliació de competències dels militars en l’àmbit civil) provoca Unió de forces catalanistes en la SOLIDARITAT CATALANA (èxit electoral, 1907, Programa del Tívoli) (s’acaba després dels fets de la Setmana Tràgica, juliol de 1909) Enric Prat de la Riba escriu La nacionalitat catalana i es generalitza la idea que “nacionalisme equival a catalanisme polític”.

Per tal de resoldre el “problema catalán” Canalejas intenta fer una llei de mancomunitats. Dato, cap de govern liberal, concedeix una autonomia administrativa Es crea la Institucions - Assemblea General - Presidència - Consell Permanent Presidents: Enric Prat de la Riba (1914-1917) Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) 6 d’abril de 1914 delegació de funcions de les quatre diputacions provincials primera experiència d’autogovern administratiu sense cessió de noves competències ni augment de pressupost Obra: infraestructura de serveis públics, formació de funcionaris i tècnics projecte cultural i educatiu per al país Bases per a l’autonomia de Catalunya (1918) Aquesta evolució del catalanisme es veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923), que té inicialment el suport de la Lliga Regionalista (Puig i Cadafalch) - aboleix la Mancomunitat (1925) - persegueix el catalanisme - té un fort esperit nacionalista espanyol

4.2.- El catalanisme d’Esquerres Tendències d’esquerra a inicis del segle XX Anarcosindicalisme (revolucionari i apolític) Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux) anticlerical, anticatalanista, demagògic (1908) realitzen El pacte de Sant Gervasi (1914) és un intent fracassat d’unir els radicals i els nacionalistes d’esquerra Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) Unió Socialista de Catalunya (1923) Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans Altres intents d’unir obrerisme i nacionalisme fracassen Partit Republicà Català (1917) Fins que arriben els nacionalistes de Francesc Macià Francesc Layret Marcel·lí Domingo Lluís Companys Acció catalana (1922) Manuel Carrasco i Formiguera 1922 creació d’Estat Català Independentista intent d’invasió armada de Catalunya dirigit per Macià: els fets de Prats de Molló (1926) Es convertirà 1931 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)