La Guerra del Francès: resistint en nom de qui? 16 de novembre 2011

Antecedents La influència de la Revolució Francesa. La crisi del poder central. La Guerra Gran

La Guerra Gran (1793-1795) Plantejada per Carles IV com a qüetió dinàstica, es va vendre com a croada “Dios, Patria, Rey”. El problema va ser que, a més de la manca de recursos, no es sabia que fer: ocupar el territori, plantejar-se una nova campanya el 1794 per anar invaint? El resultat, la paralització de l’ofensiva, donant temps als francesos a refer-se. Malgrat la millora en el 1795 (es va frenar els francesos), la monarquia no tenia recursos per mantenir la guerra i es va signar la pau (Basilea, 22 de juny de 1795), que suposaria canviar de bàndol a mitjà termini.

Conseqüències de la guerra Desprestigi de l’estat. Reaparició del sometent i protagonisme de l’automobilització espontània al marge de l’exèrcit. Les pèrdues humanes i econòmiques a Catalunya van ser molt grans. L’aparició de publicística en català. Per la monarquia, va ser una sagnia econòmica.

Cap a la fi del règim Crisi econòmica (1796-1802). L’arrenglerament amb França. La repressa de la guerra el 1804. Crisi en el govern central: el Complot de l’Escorial (1807). L’abdicació de Carles IV

Triple anàlisi Crisi de l’Antic Règim. Procès revolucionari. Qüestió nacional. “A l´arma, a l´arma, minyons, mòria la traïció. Viva nostre rei Fernando, Viva la religió. Fins ara contra gavatxos, ara contra els generals, contra els majors de la tropa i les Juntes infernals. Aquestos, més que els francesos són nostra perdició”. (Josep Bavoré, mossèn de Gualba). "Els catalans en general són gelosos partidaris de la independència: el seu caràcter propi els fa considerar el rei d'Espanya més com un dèspota al qual el fat els ha subjugat,que com un rei, es creuen com una nació particular, independent i fins i tot enemiga dels habitants de Castella i les altres províncies d'Espanya" (general Decharme).

Catalunya i les relacions amb el sistema espanyol Les Juntes. L’exèrcit. Les Corts de Càdis.

Catalunya i França “por primera vez, ciertamente, los catalanes se han llamado españoles; para no ser franceses”. Els afrancesats. Qui eren i què volien. El suposat “catalanisme” de 1809. L’annexió de Catalunya a França. Els caragirats i la contraguerrilla.