La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL “DESASTRE” DEL 98.
Advertisements

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL DECRET DE NOVA PLANTA
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
L'EDAT MODERNA.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
Les arrels del món contemporani
CONTES MUSEU DELS.
Reaccions químiques.
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Atenció educativa a l’alumnat immigrant
ELS TEATRES D’ESPARREGUERA ABANS I ARA
Les arrels del món contemporani
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924)
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
Tema 13 La integració d’Espanya a Europa. El paper d’Espanya en el context europeu i mundial.
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
II SIMPOSI “COMERÇ I CIUTAT”
Història dels moviments socials
Decret d’autonomia dels centres educatius
TERMOREGULACIÓ HORÀRIA INDIVIDUAL DELS ESPAIS DEL CENTRE
I ARA, QUÈ PUC FER?.
La Nòmina Catalana.
L’EDAT MITJANA.
EDAT MODERNA Repàs 2n ESO.
Panoràmica sociolingüística dels segles XVI, XVII i XVIII
PREMATRÍCULA PROVES ACCÉS UNIVERSITAT
SEGLES XVI - XVII Monarquia Autoritària: CARLES I ( )
L'EDAT MODERNA Gerard Guitart Raúl Valle Hamza Lemsidi.
Unitat 2: L’Europa de l’absolutisme Monarquia absoluta i Reforma
LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’URSS ( )
Decret d’autonomia dels centres educatius
Catalunya, nou estat d’Europa?
NOVETATS ESPAI MARGALEF
L´assaig de postguerra
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
Guerra del Marroc
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
EL TIMBALER DEL BRUC.
NOVETATS NOVA DIRECTIVA DE CONTRACTACIÓ I TRANSPOSICIÓ CATALANA
Temps de... ADSL.
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Treball de Recerca de Batxillerat
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Una historia a Castelldefels.
XIII a Setmana de la solidaritat
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Estatut d'autonomia de Catalunya
Constitucions espanyoles dels segles XIX i XX (1/3)
Consum per substàncies per any (últim mes)
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )
Campanya d’incendis 2015 Departament d’Interior
8) El desenvolupament de la guerra.
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
la depressió dels anys trenta
LA FLOR MÀGICA AUTORS: Ainoa i Christian.
la depressió dels anys trenta
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
El que ha passat està molt bé
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
El nou Estatut de Catalunya
Transcripción de la presentación:

La Guerra del Francès: resistint en nom de qui? 16 de novembre 2011

Antecedents La influència de la Revolució Francesa. La crisi del poder central. La Guerra Gran

La Guerra Gran (1793-1795) Plantejada per Carles IV com a qüetió dinàstica, es va vendre com a croada “Dios, Patria, Rey”. El problema va ser que, a més de la manca de recursos, no es sabia que fer: ocupar el territori, plantejar-se una nova campanya el 1794 per anar invaint? El resultat, la paralització de l’ofensiva, donant temps als francesos a refer-se. Malgrat la millora en el 1795 (es va frenar els francesos), la monarquia no tenia recursos per mantenir la guerra i es va signar la pau (Basilea, 22 de juny de 1795), que suposaria canviar de bàndol a mitjà termini.

Conseqüències de la guerra Desprestigi de l’estat. Reaparició del sometent i protagonisme de l’automobilització espontània al marge de l’exèrcit. Les pèrdues humanes i econòmiques a Catalunya van ser molt grans. L’aparició de publicística en català. Per la monarquia, va ser una sagnia econòmica.

Cap a la fi del règim Crisi econòmica (1796-1802). L’arrenglerament amb França. La repressa de la guerra el 1804. Crisi en el govern central: el Complot de l’Escorial (1807). L’abdicació de Carles IV

Triple anàlisi Crisi de l’Antic Règim. Procès revolucionari. Qüestió nacional. “A l´arma, a l´arma, minyons, mòria la traïció. Viva nostre rei Fernando, Viva la religió. Fins ara contra gavatxos, ara contra els generals, contra els majors de la tropa i les Juntes infernals. Aquestos, més que els francesos són nostra perdició”. (Josep Bavoré, mossèn de Gualba). "Els catalans en general són gelosos partidaris de la independència: el seu caràcter propi els fa considerar el rei d'Espanya més com un dèspota al qual el fat els ha subjugat,que com un rei, es creuen com una nació particular, independent i fins i tot enemiga dels habitants de Castella i les altres províncies d'Espanya" (general Decharme).

Catalunya i les relacions amb el sistema espanyol Les Juntes. L’exèrcit. Les Corts de Càdis.

Catalunya i França “por primera vez, ciertamente, los catalanes se han llamado españoles; para no ser franceses”. Els afrancesats. Qui eren i què volien. El suposat “catalanisme” de 1809. L’annexió de Catalunya a França. Els caragirats i la contraguerrilla.