POLISÈMIA CAU
POLISÈMIA (explicació) cau m. Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s'hi; refugi de tot animal salvatge. Cau de conills. Cau de guineus, d'óssos. | PER EXT. Tot amagatall. Encalçar fins al cau. Treure del cau. || FIG. Habitació mesquina; refugi miserable. No sé com deu de família caben en aquell cau. Un cau de vici. | POP. Cambra privada per a treballar, llegir, etc. Jo me'n vaig al meu cau a estudiar. || a cau d'orella loc. adv. Tocant mateix a l'orella, en veu molt baixa. Li ho he dit a cau d'orella. Li has de parlar a cau d'orella si vols que et senti. 3ª persona del singular del Prresent d’Indicatiu del verb caure [ger. caient; p. p. caigut; ind. pr.caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen; ind. imperf. queia, etc.; subj. pr. caigui, etc.; subj. imperf. caigués, etc.] v. intr. Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. caure a plom Caure verticalment. | PER ANAL. Caure el sol de ple a ple. | PER EXT. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat. Caure les dents, els cabells. M'ha caigut l'ungla del dit gros tota sencera. Si sacseges la branca faràs caure la fruita. Caure a trossos, a parracs, a miques. S'ha trencat el gerro: el duia a la mà i l'ha deixat caure. estar per caure [o estar si cau no cau] Estar a punt de desprendre's. | FIG. deixar caure Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa. deixar-se caure en un indret Algú, comparèixer-hi. caure una cosa pel seu propi pes Ésser evident. caure una cosa dels núvols [o caure una cosa del cel] Venir sense haver estat esperada. caure un llibre de les mans Cansar, enfastidir, la seva lectura. caure de l'escambell [o caure del candeler] Perdre la importància, la influència.