La salut a Barcelona 2014. Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn.

Presentación del tema: "La salut a Barcelona 2014. Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn."— Transcripción de la presentación:

1 La salut a Barcelona 2014

2 Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn econòmic La qualitat de l’aire Les malalties transmissibles: La tuberculosi Les infeccions per VIH/Sida Les infeccions de transmissió sexual La salut sexual i reproductiva L’esperança de vida i la mortalitat Les desigualtats en salut als barris

3 Situació sociodemogràfica Població: es manté la població resident a Barcelona a 1,61 milions de persones, però disminueix en el grup de 15 a 44 anys en ambdós sexes. Gent gran: s’incrementa el nombre de persones de més de 85 anys que viuen soles, 18.958 dones (2013: 18.357), i 3.954 homes (2013: 3.763). Població estrangera: es manté en el 22,2%. Evolució de la població estrangera (n) Evolució de la població major de 85 anys que viu sola (n)

4 L’entorn econòmic Atur: continua en nivells alts tot i que disminueix la taxa d’atur al 16,9% en homes (2013: 18,6%) i lleuger increment en la taxa d’atur en dones al 17,1% (2013: 16,9%). Cobertura de l’atur: disminució al 52,4% de les persones aturades (2013: 55,0% i 2009: 71,1%). Temporalitat: lleugera disminució de la contractació temporal al 87,5% de la nova contractació (2013: 89,0%) però continua en nivells alts. Evolució de l’activitat, ocupació, i atur (en %) activitat ocupacióatur

5 La qualitat de l’aire Segueixen havent problemes en la qualitat de l’aire a la ciutat, sobretot els referits als nivells de NO 2. Es supera el valor límit de la mitjana anual de NO 2, en les 2 estacions de trànsit molt intens (Eixample i Gràcia-Sant Gervasi). Es compleixen els corresponents valors límit o objectiu establerts al RD 102/2011 per als altres 11 contaminants regulats: CO, SO 2, O 3, metalls (Cd, Ni, As i Pb), hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo[a]pirè), compostos orgànics volàtils (benzè) i les partícules (PM 10 ). Cal reforçar les mesures per reduir la contaminació a través de la disminució de la principal font contaminat, el trànsit, per tal de no superar els valors límit legalment establerts i d’apropar-se als valors guia recomanats per l’OMS. Mitjana anual de NO 2 (µg/m 3 )Mitjana anual de PM 10 (µg/m 3 ) Valor límit de la mitjana anual = 40 µg/m 3

6 La tuberculosi Continua la reducció en la taxa de tuberculosi des de l’inici del programa de control fins a 18,6 casos per 100.000 habitants (2013: 20,4). S’han detectat 300 casos (2013: 329), dels quals 187 són homes (62,3%). Evolució de la tuberculosi (taxa per 100.000) Taxes per 100.000 habitants

7 La infecció pel VIH/sida VIH: s’han detectat 332 casos nous (2013: 378), amb una taxa 20,6 casos per 100.000 habitants (2013: 23,4), dels quals el 91% (302) eren homes. La via de transmissió més freqüent en els homes van ser les relacions homosexuals en el 85,4% dels casos (258). Sida: s’han detectat 57 casos (2013: 58), i disminueix la taxa a 3,5 casos per 100.00 habitants (2013: 3,6). El retard en el diagnòstic es manté en el 36% dels casos (2013: 37,5%). inici Registre Evolució de l’infecció de VIH/sida (taxa per 100.000) Taxes per 100.000 habitants

8 Les infeccions de transmissió sexual Sífilis: s’han detectat 501 casos (2013: 457) amb una taxa de 31,1 casos per 100.000 habitants (2013: 28,3), dels quals el 94% (471) dels casos eren homes i el 80,4% homes que fan sexe amb homes (HSH). Gonocòccia: s’han detectat 566 casos (2013: 533) amb una taxa de 35,1 casos per 100.000 habitants (2013: 33,0), dels quals el 87,5% (495) eren homes. Limfogranuloma veneri: s’han detectat 108 casos (2013: 50) una taxa de 6,7 per 100.000 habitants (2013: 6,5) i el 97,2% HSH. Evolució de la sífilis, gonocòccia i limfogranuloma (taxa per 100.000) Taxes per 100.000 habitants

9 La salut reproductiva Dones de 15 a 49 anys (381.861): disminueixen les taxes d’embarassos i d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) i es manté estable la taxa de naixements. Dones adolescents de 15 a 19 anys (30.630): disminueixen les taxes d’embarassos i de les IVE, i en menor mesura les de naixements. Dones de 15 a 19 anys Taxes per 1.000 dones Dones de 15 a 49 anys Evolució d’embarassos, naixements i IVEs (taxa per 1000)

10 L’esperança de vida al néixer L’esperança de vida va augmentar el 2013 a 80,7 anys en els homes i a 86,6 anys en les dones (2012: 79,9 homes i 85,7 en les dones), continuant la tendència dels darrers anys. Evolució de l’esperança de vida al néixer (anys)

11 La mortalitat: principals causes de mortalitat prematura En els homes la principal causa de mort prematura continua essent el càncer de pulmó. En les dones, la principal causa es el càncer de mama, i la mortalitat per càncer de pulmó mostra una tendència creixent. El suïcidi no mostra tendència i es situa el 2013 com la tercera causa de mort prematura en ambdós sexes (N=127, 91 Homes, 36 Dones). APVP: anys potencials de vida perduts d’1 als 70 anys Evolució dels APVP (taxa per 100.000)

12 Les desigualtats en salut als barris: els indicadors de l’Urban HEART

13 Les desigualtats en salut als barris: Urban HEART

14 Les desigualtats en salut als barris Renda Familiar Disponible Atur Fecunditat adolescent Esperança de vida Tuberculosi

15 Barris segons grau de privació socioeconòmica i indicadors de salut Districte 18 barris amb indicadors més desfavorables Ciutat Vella Barceloneta Gòtic Raval St Pere, Sta Caterina i Ribera Sants-Montjuïc Marina del Prat Vermell Horta-Guinardó Carmel Nou Barris Can Peguera Ciutat Meridiana Roquetes Torre Baró Trinitat Nova Turó de la Peira Vallbona Verdum Sant Andreu Baró de Viver Bon Pastor Trinitat Vella Sant Martí Besòs-Maresme Més favorables Nivell mig Més desfavorables

16 Es constaten les desigualtats en salut per barris. Els barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables presenten pitjors indicadors de salut. L'eina Urban Heart permet detectar les zones de la ciutat que són prioritàries d’intervenció en funció dels determinants socioeconòmics, sociodemogràfics i de la salut del barri. Es manté la tendència a l’alça de l’esperança de vida. Segueixen havent problemes en la qualitat de l’aire a la ciutat, sobretot els referits als nivells de NO 2. Cal reforçar les mesures per millorar la qualitat de l’aire i aproximar-se als valors recomanats per l’OMS. Continua la reducció en la incidència de la tuberculosi. Disminueix la incidència del VIH, però continua alta. Augmenten les infeccions de transmissió sexual en homes. Disminueixen les interrupcions voluntàries de l’embaràs i es mantenen els naixements. Conclusions

17 La salut a Barcelona 2014