Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals

Presentación del tema: "Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals"— Transcripción de la presentación:

1 Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals
Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona

2 Guió Concepte de desigualtats en salut. Models conceptuals.
L’evidència de les desigualtats en salut al nostre medi. Les polítiques per reduir les desigualtats en salut: La Comissió de Desigualtats de l’OMS Exemples al nostre medi

3 Concepte de desigualtat en salut
Desigualtat: Son las diferències que son innecessàries i evitables i a més considerades injustes.Les persones de classe social desavantatjada tenen pitjor salut i més mortalitat. Igualtat en salut: tothom hauria de tenir l’oportunitat de realitzar el seu màxim potencial de salut. Margaret Whitehead,1990

4 Causes de les desigualtats socials en salut
Teoria ecosocial Apart dels condicionants biològics o psicològics personals, els determinants polítics, econòmics, ecològics, socials, demogràfics i històrics afecten a la nostra salut. Es produeix a través de la “incorporació” (embodiement), concepte que es refereix a com incorporem biològicament el món material i social en que vivim. “Les persones incorporen biològicament les seves experiències de desigualtat social des de la vida intrauterina fins a la mort” Font: Krieger N. Embodiment: a conceptual glossary for epidemiology. J Epidemiol Comm Health 2005;59:

5 Model de salut de Dalghren i Whitehead
Font: Dalghren i Whitehead, 1991

6 Marc conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España”
Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)

7 Objectiu 4. Reduir la mortalitat infantil
Mortalitat infantil (morts menors d’1 any) per nascuts vius l’any 2000: Afganistan 165, Níger 159 Països UE-15: <10 (Espanya 4) Font:

8 L’evidència de l’existència de les desigualtats en salut al nostre medi

9 Eixos de desigualtat Existeixen diferents eixos de desigualtat:
Classe social: difícil de mesurar (marxista, weberiana). No existeix en moltes fonts d’informació, ex: registres de malalties, clíniques, estadístiques vitals. Sovint s’utilitza l’àrea geogràfica de residència. Gènere: construcció social del sexe. No sempre es valora la importància de separar les dades per sexe i interpretar segons gènere. Ètnia, raça, país d’origen: Nova realitat en el nostre país. Poca tradició. Poca informació. Es important tenir en compte els diferents eixos de desigualtat i les seves possibles interaccions.

10 Vigilància de les desigualtats
La vigilància de les desigualtats es difícil per falta d’informació. Cal aprofitar les fonts d’informació disponibles. Importància de les enquestes de salut: Permeten recollir la percepció de la població. Permeten recollir els determinants (tot i que l’espai del qüestionari és limitat)

11 Raons de mortalitat estandaritzades (RME) MALALTIES CEREBROVASCULARS – Dones
Standarised Mortality Ratios (SMRs) CEREBROVASCULAR DISEASES – Women Benach et al. Atles de mortalitat en àrees petites d’Espanya.

12 Privació material i mal estat de salut percebut segons
tres eixos de desigualtat Catalunya, 2006 Fuente: Malmusi et al (enviado).

13 Prevalença de resultats en salut segons el sexisme percebut
Prevalença de resultats en salut segons el sexisme percebut. Dones anys % OR= 2,53 * OR= 1,40 * OR= 1,24 * OR= 1,66 * OR= 1,05 OR= 1,58 * OR= 1,43 * Resultats previs de Borrell et al. J Women’s Health, 2100

14 Les desigualtats en salut a Barcelona
A Barcelona, en les últimes 2 dècades, ha existit: Desenvolupament dels sistemes d’informació en salut: cada vegada s’ha disposat d’informació per àrees més petites. Enquestes de salut (1983, 1986, 1992, 2000, 2006). Informes de salut anuals des dels anys 80 (25 informes fets). Es presenta: Desigualtats en mortalitat Desigualtats en salut percebuda

15 Raó de Mortalitat Comparativa als districtes i barris de Barcelona
Raó de Mortalitat Comparativa als districtes i barris de Barcelona. Homes, Districtes Barris Font: Borrell C, Arias A, 1993

16 Mortalitat (TEM per 100. 000 h) als barris els anys 2000-2004
Mortalitat (TEM per h) als barris els anys % d’atur 2001 Càncer pulmó, homes Diabetes, dones Atur

17 Mortalitat per malaltia cerebrovascular, homes
Seccions censals, Per nivell d’estudis, TEM * hab.

18 Diabetis, dones Seccions censals, Per nivell d’estudis, TEM * hab.

19 Estat de salut percebut segons classe social ESB-2006
Homes Dones

20 Estat de salut percebut segons país d’origen ESB-2006
Homes Dones

21 Patiment psicològic segons classe social ESB-2006
Homes Dones

22 Patiment psicològic segons país d’origen ESB-2006
Homes Dones

23 Les intervencions per disminuir les desigualtats en salut

24 Comissió sobre determinants socials en salut de l’OMS, 2008
WHO Comission on Social Determinants of Health. Closing the Gap in a Generation, 2008

25

26 Polítiques en països Europeus Diferents fases
Whitehehead, Milbank Quarterly, 1998

27 Investigació i polítiques en desigualtats socials en salut
Investigació i polítiques en desigualtats socials en salut. Estat Espanyol, • Cap administració promou investigació institucional. • Alguns grups d’investigació publiquen treballs. • La divulgació sobre desigualtats en salut no transcendeix als debats polítics. • Les desigualtats en salut pràcticament no estan a l’agenda política. • El Ministerio de Sanidad de l’Estat espanyol nomena una comissió per estudiar les desigualtats en salut seguint el model de l’ “Informe Black” (informe Navarro, Benach et al). • Progrés en la investigació sobre desigualtats en salut. • Primera intervenció per reduir les desigualtats (ciutat de Barcelona, 1987). • Quasi-universalitat dels serveis de salut. • No es fa investigació en desigualtats en salut. • Les desigualtats en salut són invisibles.

28 Sensibilitat simbòlica a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic en els Plans de Salut de les CCAA Font: Peiró et al. Informe de la Comisión para reducir las Desiguladades en salud en España, 2010.

29 Evolució de la sensibilitat operativa a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic
Font: Peiró et al. 2010

30 Marco conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España”
Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)

31 Estratègies proposades (n=166)

32 Intervencions per a disminuir les desigualtats socials en salut a BCN
El programa de salut materno-infantil El programa de contracepció en immigrades SIRIAN Els programes de vacunació antihepatitis i d’oferta de la prova VIH en saunes gay Els agents de salut en el seguiment de las MDO El programa d’atenció a les drogodependències El programa de cribratge de càncer de mama La reforma de l’atenció primària El projecte Salut i Barris

33 Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals
GRÀCIES Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona