La filosofia alemanya del segle XIX

Presentación del tema: "La filosofia alemanya del segle XIX"— Transcripción de la presentación:

1 La filosofia alemanya del segle XIX
Unitat 9 La filosofia alemanya del segle XIX José Vidal González Barredo

2 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 1
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.1. Les claus per entendre la filosofia de Hegel Pàgina 306 Context històric: el segle XIX “Segle de les revolucions”: a causa de la caiguda de l’antic règim i la societat estamental. Aparició de dues classes socials enfrontades (burgesia i proletariat) i diversos moviments polítics reformadors i revolucionaris (liberalisme, demòcrata radical, socialisme, comunisme, anarquisme, etc.). Emergència del nacionalisme com a moviment polític en diversos països europeus. Context filosòfic Desenvolupament del Romanticisme i retorn al món clàssic. Interès per la dimensió històrica de la realitat (Historicisme). La filosofia kantiana esdevé un punt de referència ineludible. Havia estat una filosofia crítica que, en marcar els límits del coneixement, havia eliminat les pretensions metafísiques d’un coneixement absolut. L' idealisme alemany posterior no estarà disposat a acceptar aquests límits i tractarà de superar-los en una clara passió metafísica. Els seus representants, per ordre, són: J. G. Fitche ( ). F. W. J. Schelling ( ). G. W. F. Hegel ( ).

3 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 1
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.1. Les claus per entendre la filosofia de Hegel Pàgina 307 G. W. F. Hegel: Dades biobibliogràfiques Neix a Stuttgart en Estudia becat filosofia i teologia a Tübingen. Adquireix fama a la Universitat de Heildelberg i després s'instal·là a Berlín fins la seva mort. Es converteix en el filòsof oficial de l’estat Prussià. És admirador de la revolució francesa, l'antiguitat grega i la il·lustració. La filosofia de Hegel és l'últim gran sistema filosòfic especulatiu (intenta ser una síntesi de tota la filosofia anterior). Obres més destacades: Fenomenologia de l’esperit (1807). Ciència de la lògica (1812–1816). Lliçons sobre la historia de la filosofia (1833). Biografia Pàgina 307

4 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 1
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.1. Les claus per entendre la filosofia de Hegel Pàgina 307 Objectius i manera d’entendre la filosofia La filosofia com a sistema: explicar la realitat en la seva totalitat Objectiu: Construir un sistema filosòfic entès com a sistema metafísic. Aspiració: pensar la relació entre els dos grans conceptes sobre els que havia reflexionat la filosofia anterior: Desenvolupar un sistema implica pensar la unitat interna i la connexió entre l’un i l’altre, de manera que es pugui elaborar una teoria unitària, total i tancada, de la realitat en la seva totalitat. Obstacle: però abans s’hauran de superar els límits que al coneixement metafísic havia establert Kant (allò de l’objecte que no pot conèixer el subjecte). La filosofia com a ciència: la filosofia com a saber absolut Aristòtil: la filosofia és tendència al saber (aspiració que no s’assoleix mai totalment). Kant: la filosofia és crítica (delimitació de les possibilitats del coneixement humà). Hegel: la filosofia no és tendència sinó saber absolut (sense cap tipus de límits): idealisme absolut. La naturalesa L’esperit L’objecte en termes kantians Objecte de reflexió al món grec El subjecte en termes kantians Objecte de reflexió a partir de Descartes

5 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 2
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.2. El problema del coneixement: la dialèctica Pàgina 308 La crítica de la crítica del coneixement de la filosofia moderna Tret comú de tota la filosofia moderna: per tal d’evitar caure en errors, paradoxes o contradiccions s’ha de realitzar una tasca prèvia a tota investigació: analitzar l’instrument del coneixement però aquest plantejament ha estat un error. Per què?: Des de Kant és impossible elaborar una teoria unitària i total sobre la realitat: la separació entre noümen i fenomen ha portat a una sèrie de dualismes paradoxals: Resultat: El coneixement està fora de l’absolut (realitat) però també fora de la veritat ja que “només allò absolut és vertader”. On és l’error?: Podem fer aquesta anàlisi amb quelcom diferent que no sigui el mateix coneixement? Aquest plantejament kantià és només un moment en l’evolució del mateix coneixement que ha de ser superat. La crítica del coneixement ha d’utilitzar un criteri intern al mateix coneixement, aquest serà observar la pròpia experiència de la consciència en el procés del coneixement. Àmbit del subjecte Esperit fenomen Cosa per a nosaltres coneixement límits Saber Àmbit de l’objecte Naturalesa noümen Cosa en si Ésser (realitat) absolut Veritat

6 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 2
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.2. El problema del coneixement: la dialèctica Pàgina 309 La dialèctica com a mètode de crítica immanent La crítica del coneixement es basa en un criteri intern que analitza, des de dins (immanent), quin és el moviment de la consciència en el procés del coneixement, que sempre segueix aquests tres passos: El moviment continua en passos successius buscant anul·lar les diferències. Tesi (simplicitat) Primer moment de Veritat: “En si”. Consciència de l’objecte: immediatesa. Primer moment ingenu en què descobreixes una veritat. Antítesi (escissió, alienació, contradicció o negació) Segon moment de Saber: “Para si”. Consciència del subjecte: mediació. Descobreixes que entre l’objecte (veritat) i el teu saber sobre aquest hi ha un desajust una diferència: no és l’objecte sinó el teu saber sobre l’objecte. Síntesi (reconciliació, articulació o superació) Tercer moment de Veritat: “Ser per a ella d’aquest en si”. En saber que aquest “en si” és només “per a ella” l’objecte ja no és el mateix. Reprens el camí per tal d’eliminar la diferència entre la veritat (l’objecte) i el teu saber (sobre aquest).