Unitat 8 L’escolàstica José Vidal González Barredo.

Presentación del tema: "Unitat 8 L’escolàstica José Vidal González Barredo."— Transcripción de la presentación:

1 Unitat 8 L’escolàstica José Vidal González Barredo

2 El feudalisme i l’Occident cristià
Pàgina 161 Mapa pàgina 161 L’edat mitjana: Nou model econòmic i social: feudalisme (ruralització i autarquia). Cosmovisió religiosa o teocèntrica («Ora et labora»). L’Església cristiana controla tots els àmbits de la vida humana (culturals i polítics). Segles XII i XII: auge de les ciutats, impuls del comerç i inici de la crisi del feudalisme: Els estudis contemplatius (fins ara majoritaris) → noves escoles → temes de caràcter més pragmàtic com la formació de polítics i comerciants. Nova societat → el simple recurs a la fe semblava insuficient → intent de fer una síntesi entre filosofia i teologia. Entre el 1300 i el 1460: → situacions terribles com la pesta o la guerra dels Cent Anys → crisis de les estructures politicoreligioses de l’edat mitjana cristiana: Cisma d’occident: divisió a l'Església per la lluita entre el poder dels concilis i el poder papal. S’accentuà el conflicte entre el poder religiós i el polític. Inici de la separació entre filosofia i religió (per decisió dels teòlegs i els filòsofs).

3 Ascens i caiguda de l’escolàstica
Pàgina 160 Segles IX i X: el pensament cristià ja havia fixat el seu credo bàsic. Per tal de transmetre’l, va fundar l’escolàstica (escoles monacals). Segle XII: creació de les primeres universitats (escoles catedralícies) en les quals s’inicià el debat filosòfic (límit: dogma cristià). Segle XIII: Fins aleshores domini de la filosofia cristiana d'inspiració platònica (l’agustinisme) i gran desconeixement d’Aristòtil. Recuperació de l’obra d’Aristòtil (per Averrois) que arriba a la Universitat de París i causa un gran impacte i controvèrsia (explicació completa i merament racional). Inicialment aquestes idees són prohibides per herètiques fins que un teòleg cristià (Tomàs d’Aquino) realitza la segona gran síntesi entre pensament grec i cristianisme: síntesi aristotèlico-tomista. Aquesta síntesi es converteix en nou dogma de fe i en l’ensenyament oficial de la filosofia cristiana a les universitats fins el segle XVI-XVII. Segle XIV: tant des de la filosofia com des de la teologia es comença a reclamar una separació de la filosofia de la teologia (filosofia nominalista de Guillem d’Occam).

4 1. Formació, ascens i apogeu de l’escolàstica
1.1. Formació (segles IX i X) Pàgina 162 Es van fundar els diferents ordes religiosos i les escoles monacals per: Difondre i transmetre el credo cristià. Contrarestar les idees paganes i herètiques. L'Església → domini total sobre la cultura (refugiada en els monestirs). L’any 910: reforma de Cluny. L’orde benedictí → va mutilar i censurar la cultura clàssica de manera implacable i inflexible → eliminar els elements no religiosos i pagans que creien que s’oposaven a la fe cristiana. A les ciutats més importants es van crear les escoles catedralícies, que al segle XII, es convertiran en les primeres universitats. On es va iniciar el debat filosòfic → mètode d’ensenyament de l’escolàstica: lliçó, disputatio i determinació. Es pren com a base de treball les compilacions i enciclopèdies fetes en temps de la patrística. Aquest mètode desenvolupà la retòrica i la dialèctica. 1.2. Ascens ( ) Pren-ne nota! Pàgina 162 ↑

5 1. Formació, ascens i apogeu de l’escolàstica
Pàgina Fins al segle XIII a occident: El pensament cristià estava dominat per la filosofia cristiana d’arrel platònica (l’agustinisme). La filosofia d’Aristòtil s’havia perdut gairebé en la seva totalitat (només es coneixia una part de la lògica, però res de la metafísica, la física o l’antropologia). Al contrari, a l’Orient i al món àrab es viu un moment d'esplendor cultural. S’havia conservat i recuperat la cultura antiga i s’havia traduït del siríac Aristòtil i els comentaris a les seves obres que havien fet els comentaristes grecs (en la seva majoria platònics → errors i equívocs). Averrois ( ) intentar recuperar l’Aristòtil original depurant les traduccions de les seves obres de les contaminacions platonizants. Pren-ne nota! Pàgina 162 ↓

6 1. Formació, ascens i apogeu de l’escolàstica
Pàgina 163 Al segle XIII: a través de l’Escola de Traductors de Toledo, les traduccions d’Averrois arriben a la Universitat de París (centre teològic de la cristiandat) i provoquen una gran commoció. Per què? En un ambient dominat per les explicacions teològiques els estudiants es troben davant una explicació de la realitats en tots els seus àmbits que és merament racional i no necessita recórrer a la revelació. Quina va ser la reacció dels teòlegs cristians? Per què es cristianitza la filosofia d’Aristòtil? En les noves circumstàncies socioculturals, el recurs exclusiu a la fe començava a ser insuficient i es veu necessari dotar de suport filosòfic i racional al pensament cristià. Pren-ne nota! Pàgina 163

7 1. Formació, ascens i apogeu de l’escolàstica
Pàgina 163 Quines van ser les tendències filosòfiques principals al llarg del segle XIII? Els franciscans: reben la influència mística de Francesc d’Assís ( ). Seguidors de l’agustinisme, defensen la il·luminació com a única font de coneixement i desconfien de tot allò que sigui racional o intel·lectual. Averroisme llatí: es basen en la filosofia d’Aristòtil (font: traduccions d’Averrois). Perseguits per l’ortodòxia cristiana, algunes de les seves tesis van ser condemnades i prohibides perquè entraven en contradicció amb al credo cristià: El món és etern. L’ànima individual, la de cada ésser humà, no és immortal sinó perible. Teoria de la doble veritat: hi ha una veritat teològica (o de fe) i una altra de filosòfica (o de raó). El poder temporal és autònom del poder religiós. Tomàs d’Aquino: defensa una postura intermèdia que pretén conciliar l’autoritat del filòsof amb la teologia cristiana en un únic sistema teològic i filosòfic. Considera que les incompatibilitats existents entre l’aristotelisme i el dogma cristià són resultat dels errors provocats per les interpretacions d’Aristòtil realitzades per Averrois i els seus seguidors.

8 Filosofia Teologia 2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
2.1. El problema del coneixement Pàgina 164 La finalitat i l’objecte del coneixement humà Biografia Pàgina 164 Teologia i filosofia tenen el mateix objecte d’estudi (Déu) però es diferencien en la manera com arriben a la veritat: La filosofia necessita ser completada amb la teologia. Filosofia llum natural de la raó. Parteix del món de l’experiència (creatures) → raonament → Creador (teologia racional). Teologia llum sobrenatural de la fe. Utilitza la raó però es fonamenta en l’autoritat i la fe. Parteix de la revelació → Creador → creatures.

9 2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
2.1. El problema del coneixement Pàgina Obres Pàgina 165 Conflicte entre fe i raó L'objectiu final de tot coneixement és Déu. Hi ha dues vies d’accés: a través de la revelació o de la raó, però no hi ha dues veritats sinó una única veritat. Hi ha dos camins diferents però necessàriament convergents en què la teologia serveix de norma negativa a la filosofia ja que l’indica quan: El mètode racional ha estat mal utilitzat (ja que ha arribat a afirmacions que són contràries al dogma de fe). Ha entrat en un camp reservat a la teologia (els misteris) on no és possible l’argument racional i només la revelació proporciona un coneixement segur. Sempre que sigui possible és millor entendre que simplement creure.