Síl·laba, diftong i hiat

Presentación del tema: "Síl·laba, diftong i hiat"— Transcripción de la presentación:

1 Síl·laba, diftong i hiat
Pere MiG IES Can Peixauet

2 Síl·laba, diftong i hiat
La síl·laba Definició Tipus Separació Els diftongs Diftongs decreixents Diftongs creixents Exemples Els triftongs i els hiatus

3 La síl·laba. Definició So o grup de sons d'una paraula que pronunciem en un cop de veu Nucli de síl·laba = vocal (sempre) Marge sil·làbic: Elements que se situen al voltant del nucli Consonants U / I en els diftongs

4 La síl·laba. Tipus Tipus de síl·laba
Tònica (més forta) Exemple: xocoLAta Àtona (la resta) Tipus de paraules (segons nombre síl·labes) monosíl·labs (una sola síl·laba) Tònics (mà, té, un...) Àtons (el, es, que, me...) polisíl·lab (més d'una síl·laba): ordinador

5 La síl·laba. Separació Normes de separació a final de línia:
No pot quedar una lletra a principi o final línia Si la paraula té prefix o és composta cal respectar-lo (exemple: in-ac-tiu) No se separa mai la LL ni la NY (exemples: ce-lla, bo-nye-gut) La L·L se separa eliminant-ne el punt (exemple: cel-la) Se separen tots els altres grups consonàntics i dígrafs (exemples: car-ro, met-ge, cas-so- la...)

6 Els diftongs. Definició
Grup format per una vocal i una U o una I que es pronuncien en una sola síl·laba Exemples: agUAntar, AIre, treIEn En distingim dos tipus Diftongs decreixents Diftongs creixents

7 Diftongs decreixents Els formen les combinacions següents:
Vocal + U = au, eu, iu, ou, uu Vocal + I = ai, ei, ii, oi, ui AI → empaitar AU → caure EI → feina EU → deure II → novii (balear) IU → viu OI → cofoi OU → bou UI → cuina UU → duu

8 Diftongs creixents. Definició
Els formen les combinacions següents GU + vocal (si la vocal és E / I posem dièresi sobre la U) QU + vocal (si la vocal és E / I posem dièresi sobre la U) I / U entre vocals I / U entre principi de mot i vocal

9 Diftongs creixents. Exemples
GU + VOCAL QU + VOCAL I/U entre vocals I/U entre principi i vocal GUA → guant QUA → quatre meUA veUEn noIEs IOde hIEna UAdi GÜE → llengües QÜE → qüestió GÜI → pingüí QÜI → obliqüitat GUO → aiguota QUO → quota

10 Els triftongs i els hiatus
Un triftong és un diftong creixent seguit d'un decreixent en la mateixa síl·laba UAI → gUAItar IEU → dèIEU ÜEU → obliqÜEU UEU → creUEU Un hiatus (o hiat) és quan dues vocals juntes no formen diftong: Ma-ri-a, a-vi-ó...