Nº DE COL.LEGIAT – del C.O.P.C.

Presentación del tema: "Nº DE COL.LEGIAT – del C.O.P.C."— Transcripción de la presentación:

1 Nº DE COL.LEGIAT – 21.087 del C.O.P.C.
CURS DE MIND FULNESS XAVIER GAMEZ I IMBERT PSICÒLEG & COACH Nº DE COL.LEGIAT – del C.O.P.C.

2 GUIÓ DEL CURS MODUL 1 – CONSCIENCIA EMOCIONAL Relaxació i meditació
Identificar i gestionar emocions Com para el cap MODUL 2 – APENDRE A RESPONDRE (NO REACCIONAR) Comunicació Escolta Activa i Comunicació Asertiva MODUL 3 – ESTRÉS I GESTIO DEL TEMPS ( LLADRES DEL t) MODUL 4 – OPTIMITZAR DECISIONS Disminuir judicis i expectatives

3 PRESENTACIONS XAVIER GAMEZ IMBERT Presentació del assistents
COPC ( Psicologia Coaching & Psicologia del treball i recursos humans) Experiència com psicòleg- coach i formador Formacions Inserció Laboral Consulta propia Formació en medicina-psicologia i altres Presentació del assistents Nom i motius de fer aquest curs. Experiència en la practica meditativa. Experiència en cursos de creixement personal. Algun objectiu específic com a itinerari de treball personal.

4 VIDEO INTRODUCCIÓ

5 AUGE DEL MF EN L’EMPRESA

6 LLEGIR PRÒLEG LLIBRE CONTES PER PENSAR DE JORGE BUCAY
ENTRENA LA TEVA MENT I CONECTA AMB EL TEU POTENCIAL. PREN CONSCIÈNCIA DEL MOMENT PRESENT. APREN A PRESTAR ATENCIÓ AL QUE EXPERIENCIES ( pensaments, emocions i sensacions)

7

8

9 MINDFULNESS OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS ESPECIFICS
Conèixer i practicar tècniques per augmentar els nivells de consciència. Optimitzar la presa de decisions. Gestionar les crisis i els desafiaments diaris Millora el benestar i rendiment personal i professional. DEFINIR OBJECTIUS PERSONALS I ESTABLIR UN PLÀ PERSONALITZAT DE MILLORA EN RELACIO A LA AUTOCONSCIENCIA REGULACIÓ I CONTROL EMOCIONAL GESTIÓ DELS CANVIS BENESTAR GENERAL

10 CONTINGUTS DEL MODUL 1 CONSCIÈNCIA EMOCIONAL
Apendre a relaxarse i deixarse anar. Identificar situacions d’estres i superarles. Identificar les teves emocions i apendre a regular i gestionarles amb consciència plena i reducció de l'estrès. Com parar el meu cap? Avaluació 1

11 CONTINGUTS DEL MODUL 2 COMUNICACIÓ
Actuar en comptes de reaccionar. Apendre a gestionar conflictes Apendre a comunicarte de forma assertiva, tècniques de assertivitat Avaluació 2

12 CONTINGUTS DEL MODUL 3 L’ESTRES I LA GESTIÓ DEL TEMPS
Lladres del temps

13 CONTINGUTS DEL MODUL 4 OPTIMITZAR LA PRESSA DE DECIISONS
Aprendre a veure altres perspectives: Posicions perceptives. Centrament i lucidesa per la pressa de decisions . Com disminuir els judicis i les expectatives Construcció de creences i pre-juicis: etiquetat i re - etiquetat Avaluació 3 - 4

14 PRIMERS 4 DIES Presentacions , Objectius i Situacions
El primer Inventari: Autoconsciència – Scanner Corporal Les primeres meditacions ( 5min – 15min- 30 min)

15 CONTINGUTS DEL MODUL 1 QUE ES EL MINDFULNESS CONEXIO MENT – COS
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL Apendre a relaxarse i deixarse anar. Fer un bon scanenejat corporal: R.O.L.E. Tipus de Represenatacions Atenció i Orientació Interna versus Externa Identificar situacions d’estres i superarles. ( Bona definició de Objectius) Identificar les teves emocions i apendre a regular i gestionarles amb consciència plena i reducció de l'estrès. Sensacions sentides i emocions Estar amb elles – TIPI Recuperar el Centrament. Conexió amb una part de mi . Practicar Com parar el meu cap? – Pràctica de MF & Video Allan Santos SER CONSCIENCIA Avaluació 1

16 PRIMERES NOTES IMPORTANTS
Practicar, practicar i practicar ( 30 min dia, 6 cops a la setmana). “ caminante no hay camino, se hace camino al andar” A.M. Fer gravacions pròpies per facilitar el procés d’absorció, ja que la nostre oïda està acostumada a la nostre veu i això facilita aquest procés. Meditacions amb especial atenció a la respiració. Exploracions guiades del cos o escàner corporal. Meditacions asseguts amb atenció a la respiració, sensacions, sons, emocions i pensaments

17 IDEES CLAU - REPTES Compromís i Perseverança.
Estar present sense emetre judicis. MF es un llibre com un manual de joc, en el fons es “ una aventura joiosa” amb la vida. Plantejament de les pràctiques AMB UN ESPERIT d’esforç i joia per fer els exercicis amb soltura i d’una manera “ divertida” En diferents disciplines es parla de la part de la consciència que posa atenció en aquell moment, la part de tú que pren forma. En cada sessió farem una proposta d’un o dos exercicis o els resultats del vostre ser i la vostra pràctica ( cuiners i receptes) donarà un o altres resultats. El repte major es recuperar el CONTACTE AMB L’ESSENCIA, El Jo Major, una forma de vida on el descans, la alimentació, els bons hàbits, l’exercici, donen sentit a la vida i més connexió amb la vida i nosaltres mateixos. Mind Fulness & Hard Fulness: Mente ABIERTA a la conciencia i atención plena – Corazón Abierto. Punto clave: conexión mente – cuerpo. SENSACIONES SENTIDAS: Focusing

18 DEL MON DE LES IDEES AL MON DE L’EXPERIÈNCIA
Passar del mon de la idea, del personatge, del ego, del judici, de l'anàlisi, de la fragmentació al mon de l’experiència: del pensar al sentir-veure. Del contínuum passat-futur al present Aprendre a estar amb les coses i sostenir-les, escoltar-les i viure-les.pasar Passar del mon de l'idea al de l'experiència amb dos moviments practicats cada dia.

19 PER A QUE ENS SERVEIX EL MINDFULNESS ANALOGIES AMB ALTRES DISCIPLINES
USOS I BENEFICIS DEL MF PER A QUE ENS SERVEIX EL MINDFULNESS ANALOGIES AMB ALTRES DISCIPLINES RECUPERAR LA CLARETAT MENTAL DONAR SENTIT A LA NOSTRE VIDA MILLORAR LA AUTOESTIMA I ELS COMPROMISOS PERSONALS MAJORS EXITS TERAPEUTICS: PREVENCIO RECAIGUDES DE LA DEPRESSIÓ REGULACIÓ DE L’ATENCIÓ & LA CONCENTRACIÓ AUMENTAR LA CONSCIENCIA CORPORAL MILLORAR LA REGULACIO EMOCIONAL CANVIAR LA PERSPECTIVA DEL SELF ( MI MISMO) CENTRAMENT I connexió AMB ESSENCIA MES CONSCIENCIA LUCIDESSA FLEXIBILITAT CONEXIO AMB LA VIDA I NOSALTRES MATEIXOS ALEGRIA DE VIURE

20 DIFERENCIES AMB ALTRES PRÀCTIQUES MEDITATIVES
CONCENTRATIVA INTROSPECTIVA ( INSIGHT) Atenció posada en un concepte, idea o imatge, mantra o inclus sensació – TIPI ASSOSSEC, al absorbir-nos en el concepte de meditació. Fusió amb l’objecte de concentració i atenció, el que ens direcciona cap una més profunda absorció. MF amb atenció complerta a la ment i el cos en el moment present sense intentar canviar l’experiència. Objectiu es observar la naturalessa canviant de imatges, sensacions, sons, olors i gustos. Proporciona major equilibri i pau al obtenir “ insights” de el que passa en el cos i la ment

21 QUE ES EL MINDFULNESS Mind ( ment) & Fulness ( plena) : ATENCIO PLENA
Molt més que un conjunt de tècniques es una forma de viure ( amabilitat, compassió, gratitud, auto-consciència i no-judicis) Ser plenament conscient del que està passant en aquest moment present, sense filtres ni per-judicis en qualsevol situació. “Cultivar” la consciència de la ment-cos per aprendre a viure en l’aquí i l'ara Es una presència ATENTA I PLENA Més enllà d’un esta mental, de la psicologia del benestar mental i emocional, es connectar amb el nostre potencial i la nostre essència, ser el recurs més que disposar dels recursos. El MF esta basat en el parar, observar, contemplar i experimentar Es passar de jutge a científic Es una “visió desapassionada” que ens permet comprendre, observar pautes i patrons de pensament i sensacions- emocions i reaccions-respostes de conducta. Al iniciar-nos en aquesta activitat-practica ens adonem de l'ocupada que esta la nostre ment i de lo poc conscients que som de tot el que ens passa en el moment present per el nostre cap i el nostre cos.

22 CONEXIO MENT - COS Reconèixer de manera centrada la connexió ment-cos, reconeixent totes les facetes de l’experiència, es EXPERIENCIAR-SE La Intenció – pre-tensió es el que dona forma a pensaments, paraules i accions, ja que darrera de cada acció hi ha un benefici a satisfer o benefici secundari o intenció positiva. Observar els nostres patrons conductuals no es senzill ja que normalment no “ concorda” amb el nostre autoconcepte, idea de jo o jo idealitzat que es la font de patiment ( jo – jo idealitzat) Observar-se sense reaccionar i sense donar resposta es com una cirurgia mental sense anestesia. Tenir la PAU , comença per aquí. Prestar atenció al que està prsent ara, com funciona l’atenció POSICIÓ UPTIME – ESTAT COACH POSICIO NO UPTIME – ESTAT CRASH

23 PRIMER MOVIMENT( 3 GESTOS)
FASSES DE LA MEDITACIO PRIMER MOVIMENT( 3 GESTOS) SEGON MOVIMENT Primer Gest: PARAR Tant físicament com mentalment: FIRMESS Segon Gest: CONTEMPLAR Mirar amb curiositat el que està passant en el nostre cap i el nostre cos i NO INTERVENIR ( tipi) Tercer Gest: COR OBERT: Obrirsse, aceptar, acull, sonriu De l'experiència a l'essència Apendre a reconeixerme allí No es el que sento, es el que socal estar aquí en silenci No es un estat es una realitat El poder del silenci ( metàfora de la cova de ali baba i els 40 lladres) Descubrir i sentir una nova sensibilitat, una vibració i energia. Habitar i “ morar” en aqueste spai

24 PRIMERA MEDITACIO QUE ES MEDITAR MEDITACIO CURTA DE 5 MINUTS ( A J L )

25 INVENTARIO – CHEQUEO ATENTO – r. o. l. e.
R ( representacions) Imatges ( color, tamany, distancia, forma, jo- no jo) Sons i paraules ( velocitat, volum, to, ritme, diàleg intern) Sensacions ( ubicació, intensitat, tensió- no tensió, moviment, temperatura, forma i textura, color) O ( orientació) Interna ( atenció interna als meus pensaments, sensacions) Externa ( atenció fora) Recordada Construida - Imaginada L (link) Conexió de pensaments representats en imatges, sons, paraules i sensacions E ( efectes) Quina intenció tenim en aquesta forma de pensar

26 PARAULES CLAU INSIGHTS EXPERIÈNCIA

27 Connexió ment – cos ( CAP 2)
Vídeo Inspirador del Dr Mario Alonso PUIG – Mon VUKA 3 Respostes d’afrontament – 3 Estratègies de Supervivència FUGIDA – ATAC – PARALISI Un COP JA HEM atribuït significat a l ‘esdeveniment, la resposta que el cervell utilitza es automàtica. Aquesta resposta està íntimament lligada a l’estructura neurologica del snc- - sna : eix adrenèrgic-hipotàlem- hipofisari - amb una disminució de la funció protectora del sistema immunològic en situacions continuades d'estrès... Patrons inconscients en hàbits com fumar, addicció al treball Al augmentar l’atenció de resposta a l’estímul podem disminuir la resposta automatitzada ( identificar el disparador) Si posem llum a la foscor, millorarà l’observació Si ampliem la consciencia millorarem l’equilibri i tindrem més possibilitats en la presa de decisions

28 COM PRACTICAR EL MF RESPIRACIO ATENTA
REFLEXIONAR I ENTRENAR LES 8 ACTITUDS BASIQUES EN EL MF

29 1 - CURIOSITAT Qualitat de la consciencia que hem de desenvolupar per tenir una mirada de principiant, com si fos la primera vegada que ho veiem. Es la MENT DEL PRINCIPIANT EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL Connectar amb l'estat mental de la curiositat – ROLE i avaluació de posició i fisiologia, respiració, diàleg intern, sensacions corporals Cercle de excel·lència

30 No jutjar EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL
Qualitat de la consciència que implica entrenar l'observació imparcial de qualsevol experiència, sense etiquetar pensaments, emocions, sensacions com bons o dolents, justos o injustos, simplement prenen nota de la seva aparició, instant darrera instant. VIDEO No jutjar del Dr Mario Alonso Puig EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL Etiquetat i re etiquetat de pensaments Posicions perceptives, valorar la P3

31 ACEPTACIÓ Qualitat de la consciencia d’admetre i reconèixer les coses tal i com son. EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL Nen bo – Nen dolent: Estructura lingüística despres de una mini meditació de 1 minut “ Quiero que veas de mi que soy una persona .....(+) y no quiero que veas de mi que soy una persona....(-) Yo veo en ti que eres.....(+), también veo en ti que eres (-), pero puedo ver mucho más Cambio de emissor ( 5 veces)

32 NO FORÇAMENT( no escapar)
Qualitat entrenada on ens des identifiquem, no mostrem rebuig al canvi al que apareix en el moment present, es tracta de no intentar escapar del que pasa en el moment present, del lloc on estem. EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL CONNECTAR amb els arquetips ( Ferocitat centrada, Tendresa centrada i Travesura centrada)

33 EQUANNIMITAT Qualitat de la consciencia que potencia l'equilibri i la sabiduria, també facilita la comprensió profunda del canvi, i ens permet els canvis amb major comprensió i compassió EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL Posicions perceptives: Empatitzar amb l’altre

34 CEDIR Qualitat de la consciencia d'acceptar les coses tal com son, sense necessitat de desembarassar-nos del que apareix en el moment present. EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL Treballar l'estat de sostenir ( coach – hold)

35 CONFIANÇA Qualitat que ens ajuda a distingir de la experiència pròpia entre lo vertader i lo fals. Es com l’experiència viscuda es sentida i no pensada. Video – Allan Santos: “ ser consciencia” EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL Exercicis de centrament: “ estar a casa”

36 PACIENCIA Qualitat que potencia i treball l’amor cap un mateix tal com som, sense culpabilitzar-nos i no fer critica de cap mena. EXERCICIS proposats – PRACTICA FORMAL

37 TIPUS DE PRÀCTIQUES FORMALS INFORMALS
Exercicis seguint un guió - procediment Durant el dia fer pràctiques informals (p68 – p69) Menjar atentament

38 Respiració atenta Principi bàsic per entrar en el mon de la meditació es prestar atenció conscient a l’entrada i sortida d’aire, i fer de la respiració un ANCLA per assentar-nos en el present. En realitat no ens fa falta fer res, sol prestar atenció, el fet de contar, visualitzar i manipular la respiració son estratègies in necessàries. Podem Prestar atenció al moviment respiratori d’entada i sortida d'aire per les foses nasals, el pit, el ventre, el cos. Si sentim i vivim estats d'ansietat – estres, entrenar la respiració abdominal es ++ EXERCICI PROPOSAT – PRACTICA FORMAL Estirats a terra posem la mà sobre la panxa, i en parelles valorem si sentim com s'expandeix la panxa i l’aire baixa des de els pulmons a la panxa.

39 La ment errant Al estar atent als pensament que passen per la nostre ment identifiquem imatges, idees del pasat, records, expectatives futures. Exemples clar: Mentre ens dutxem tenim consciencia de l’aigua, etc....????? Mentre conduïm .... Mentre ens netegem la boca, dents Mentre mengem, planxem... Tornem a posar l’atenció a la respiració i fer-nos presents, sense culpa ni atribucions d’error e incapacitats. No lluitem, ni pre-tenim que les coses siguin com volem, apareixen, les atenem, les deixem passar...i acceptem el que experienciem

40 Els tres principals beneficis
Millorarem la concentració cada cop que en “ despistar-nos” tornem al presenta posant atenció al que ens està passant Millorarem la regulació al identificar en quin moment hem perdut la atenció en el present i quines idees, pre-judicis, tristeses, enfados, etc ens preocupen realment. Consciencia del que realment estàvem experienciant sense consciencia, preocupacions, etc...amb simptomatologia física associada, tensions, etc.

41 LA POSTURA (recomanacions utils)
Seure a terra, sobre un coixí o en una cadira, manta o tovallola doblegada, dempeus o estirat amb intenció d'estar despert i present. La majoria de les persones mediten amb els ulls tancats, però podem fer ho amb els ulls oberts si ho preferim, tot i presetar atenció al que hem decidit fixar com objecte de meditació. Les mans col·locades sobre les cuixes o en la falda. Una posició que no inviti a dormir, ( si tenim son, aplaçar-ho o fer dempeus amb els ulls oberts) ni que ens tensi massa, ha des ser una posició còmode.

42 - DROP ( STOP) – objectiu: contactar amb la nostre experiència
D ( Drop) – DETENGASE: Parar l'activitat física i mental. R ( Respira) - RESPIRE: Posar l’atenció als moviments de la respiració O ( Observe) - OBSERVACIO de l'activitat mental i corporal, pensaments, imatges, sensacions, estats emocionals, etc. P ( Prosiga) - De LLuitar a Acompanyar amb el que hi ha – Obrir un espai per sostenir el que prenem consciencia.

43 Nova meditació 15 minuts de meditació guiada per A J L
Practiquem les 8 actituds

44 ANCLES

45 QUE UNEIX A LA PSICOLOGIA POSITIVA & MindFulness
COMPASIÓ EXERCICIS SENSIBILITAT VERS EL PATIMENT D’UN MATEIX I EN VERS L’ALTRE. FORT COMPROMIS PER ALIVIAR EL PATIMENT SABOREJAR CADA DIA AMB APRECIACIÓ DE L’EXPERIENCIA EXERCICIS DE GRATITUD ( 10 DITS) – Recordar 10 situacions viscudes avui i saborejarles APENDRE A CUIDARSE EN SITUACIONS DE ESTRESS

46 CONTINGUTS DEL MODUL 2 COMUNICACIÓ
Actuar en comptes de reaccionar. Apendre a gestionar conflictes Apendre a comunicarte de forma assertiva, tècniques de assertivitat Trampes de la ment – Distorsions cognitives: Metamodel de llenguatge Avaluació 2

47 EMPATIA Podríem definir la empatia com la capacitat de percebre l’experiència subjectiva d’una altra persona. La capacitat de captar les emocions i sentiments dels altres es molt important en les nostres relacions interpersonals, però aquesta capacitat només es desenvolupa adequadament si tenim una consciència clara del que nosaltres sentim i dels processos que ens porten a experimentar determinades emocions. En la major part dels casos som conscients del que senten els altres sense que ens ho arribin a dir verbalment, ja que les manifestacions d’un estat emocional determinat s’estenen per tot el nostre cos (tonus de veu, expressió facial, tensió muscular, postures corporals...). La capacitat de reconèixer aquestes formes de comunicació no verbal exigeix el coneixement de competències emocionals com l’autoconsciència i l’autocontrol. Sense aquestes, difícilment podrem arribar a sintonitzar amb l’estat d’ànim d’altres persones. Les expressions emocionals no verbals tenen tres funcions bàsiques: Faciliten la comunicació dels estats d’ànim. Regulen la manera en que els altres reaccionen davant nostre. Faciliten les interaccions socials. No obstant, no sempre hi ha una relació directe entre l’expressió de les emocions i el seu reconeixement. En aquest sentit, intervenen determinades variables: A. L’estat emocional de l’observador. B. La influència del context. C. El feed-back de l’execució. D. Expectatives, condicionants i atribucions de l’estat d’ànim de l’observador.

48 EXERCICI: LLEBRE O TORTUGA
L’objectiu d’aquest exercici és el d’identificar diferents estils de comportament entre les persones. Exactament, distingir entre un estil impulsiu i un inhibit. Comprendre quins trets caracteritzen aquests estils, així com els problemes mes freqüents associats als mateixos. Cada persona pensa durant uns segons en sí mateix i si pertany al grup de les Tortugues o les Llebres. Quan hagi pres la decisió, ho escriu en un paper sense que la resta ho vegi. La resta del grup ha d’endevinar a quin grup s’ha assignat cada persona. Es important que la persona sàpiga perquè la resta han opinat d’una manera o una altra. Vegem algunes característiques d’ambdós: JO EM CONSIDERO: _______________________ LLEBRE: - Impulsiu. - Temps de resposta mes ràpid. - Extravertits. - Xerraires. - Emocionals. - Inquiets. - Dificultat d’autocontrol. TORTUGA: - Pausats. - Temps de resposta mes lent. - Tranquils. - Introvertits. - Escolten mes que parlen. - Racionals. - Excés de control.

49 ESCOLTA ACTIVA (I) El saber escoltar es un dels factors fonamentals de l’empatia. L’escolta activa predisposa a les persones a la comunicació. L’escolta activa suposa l’execució de les següents fases: Sentir el que se’ns diu. Comprendre el que se’ns diu. Interpretar i elaborar el que em entès. Respondre (si es necessari). Les següents estratègies ajuden a adquirir i desenvolupar l’escolta activa: 1. Disposició psicològica. 2. Observar a l’interlocutor. 3. Comunicar amb el cos i gestos. 4. Comunicar amb paraules. 5. Evitar: Interrompre. Jutjar anticipadament. Oferir ajuda ni solucions prematures. Rebutjar el que l’altra persona sent (no et preocupis...). Explicar les teves histories mentre l’altre necessita parlar. La “síndrome de l’expert”.

50 ESCOLTA ACTIVA (II) Tenint doncs en compte el significat de l’escolta activa i per acabar d’aclarir el concepte, podriem diferenciar 10 formes diferents de respostes d’un interlocutor en una conversa, de les quals algunes són variants de l’escolta activa i d’altres són precisament el contrari: RESPOSTES EGOCÈNTRIQUES. CONSELLS. OPINIONS GRATUÏTES / JUDICIS DE VALOR / CRÍTIQUES REFORMULACIONS – REPETICIONS DE PARAULES, FRASES O IDEES. PREGUNTES. COMPRENSIÓ DE SENTIMENTS. ACORD AMB OPINIONS. SINCRONITZACIÓ. SÍNTESI. “SAFAREIG”.

51 EXERCICI: TIPUS DE RESPOSTES
A continuació trobaràs una situació on hauràs d’identificar quin tipus de resposta dona la persona que contesta. Treballeu per parelles. Després heu de pensar una situació vostra i escriure 10 respostes, una de cada tipus. SITUACIÓ 1: La Marta està desencisada perquè quan va començar a treballar a DINAMIC SA tenia unes expectatives que no s’han complert. Fa 5 minuts que parla sense parar i a la Mercè li costa seguir-la. En definitiva, la Marta creu que no l’han valorat com es mereixia. Te necessitat de desfogar-se amb la seva amiga Mercè, qui li respon: RESPOSTES TIPUS A. Que és el que t’esperaves que no has assolit? B. Jo de tu el que faria és esperar poc i demostrar molt. C. Entenc que et sentis frustrada. D. (S’apropa i s’asseu al costat seu agafant-la de l’espatlla) E. Estic d’acord amb tu en que estem en una empresa en la que costa valorar al personal. F. Llavors, entenc que el que em vols diré s que… G. A si?? Això t’han fet?? Qui ha estat?? H. Són una colla d’aprofitats. Tots els caps són igual, molt prometre i… I. Aha…, i així has dit que no et sembla bé que… J. Ja, doncs si t’explico el que em va passar a mi…

52 LA BALANÇA DE L’ASSERTIVITAT
PASSIVITAT AGRESSIVITAT 1. ESTILS DE COMPORTAMENT UTILITZATS: ______ ______ ______ ______ 2. POSICIÓ VITAL INHERENT: _______________ 1. ESTILS DE COMPORTAMENT UTILITZATS: ______ ______ 2. POSICIONS VITALS INHERENTS: _______________ ASSERTIVITAT ESTILS DE COMPORTAMENT: ________ ________ ________ 2. POSICIÓ VITAL: _____________ 3. EMOCIONS I OPINIONS 4. FACTOR INFORMATIU - FACTOR PSICOLÒGIC 5. PONDERACIÓ SITUACIÓ

53 EXERCICI: INDICADORS D’ASSERTIVITAT
Després d’haver definit des de quins estils de comportament es donen les conductes assertives, passives i agressives, anem a llistar conductes observables que denotin assertivitat, agressivitat i passivitat. Treballem amb parelles. INDICADORS I SENYALS D’AGRESSIVITAT INDICADORS I SENYALS DE PASSIVITAT INDICADORS I SENYALS D’ASSERTIVITAT

54 EXERCICI: COMUNICACIÓ PASSIVA, AGRESSIVA I ASSERTIVA
Tenint clars quins són els elements que converteixen comunicacions assertives en passives o agressives, prepararem per parelles comunicacions passives, agressives i assertives sobre les següents situacions. Després les exemplificareu. Un col·laborador ha de millorar de la productivitat Un col·laborador és impuntual Un col·laborador ha parlat malament d’un company Comunicació passiva Comunicació agressiva Comunicació assertiva

55 EXERCICI: ELS 10 PASSOS DE LA COMUNICACIÓ EFICIENT
Tenint ja clars els components que intervenen en les conductes assertives, passives i agressives, i havent-ne experimentat les diferències, ara ho posarem en situacions simulades extretes de la vostra realitat (role playing). Prepareu la situació seguint els següents passos: TRIA UNA SITUACIÓ DE “RECONEIXEMENT NEGATIU” O DE “RECONEIXEMENT POSITIU” ______________________________________________________________ 2. TRIA AMB QUINA PERSONA HO HAS D’AFRONTAR. ______________________________________________________________

56 3. DECIDEIX ON I QUAN ES DURÀ A TERME L’ENTREVISTA.
______________________________________________________________ 4. DEFINEIX DE FORMA CLARA I CONCRETA L’OBJECTIU, EL QUÈ VOLS ACONSEGUIR. ______________________________________________________ _______________________________________________________________ 5. DESCRIU LA SITUACIÓ AL IMPLICAT DE FORMA CLARA. ______________________________________________________________

57 6. MANIFESTA COM ET SENTS DAVANT DE LA SITUACIÓ.
______________________________________________________________ 7. PREGUNTA PER CONÈIXER ELS MOTIUS I EL FIL DELS ESDEVENIMENTS. _______________________________________________________________ 8. EXPLICA EL QUE VOLS QUE PASSI A PARTIR D’ARA. ______________________________________________________________

58 10. RESSALTA ELS BENEFICIS PER A AMBDUES PARTS
9. ARRIBA A ACORDS. ______________________________________________________________ 10. RESSALTA ELS BENEFICIS PER A AMBDUES PARTS I AGRAEIX LA COL·LABORACIÓ. _______________________________________________________________

59 DEFINICIÓ D’ASSERTIVITAT
És l’habilitat per expressar les pròpies idees, pensaments i emocions d’una forma apropiada, amb respecte envers un mateix i envers els altres, en el moment adequat i a la persona adequada.

60 Esquema general del metamodelo estratégico
Metamodelo de Lenguaje N1 PRESUPOSICIONES Veracidad Existencia Relación Evaluación Temporalidad Predictibilidad N2 FUENTES DE INFORMACION Fuente perdida Autor ausente Lectura de mente Simulador mental N3 CONSTRUCCION DE REALIDAD Causa-Efecto Equivalencias Cuantificadores Nominalizaciones Operadores modales N4 INFORMACION FALTANTE Eliminación simple Eliminación comparativa Marco de referencia Verbo inespecífico

61 METAMODEL DEL LLENGUATGE (I)
El METAMODEL DEL LLENGUATGE és una eina de la PNL per tenir un millor coneixement del que les persones diuen. Ens explica com es tradueix el pensament en paraules. El llenguatge només és una aproximació al que pensem. La idea completa i total del que l’emisor vol dir en una conversa és el que s’anomena ESTRUCTURA PROFUNDA. El que realment diem s’anomena ESTRUCTURA SUPERFICIAL. L’estructura profunda no és conscient; el llenguatge existeix en un nivell neurològic molt profund. Si no retalléssim l’estructura profunda, la conversa seria llarguíssima. Per passar de l’estructura profunda a la superficial, fem insconscientment 3 coses: 1. ELIMINAR 2. DISTORSIONAR 3. GENERALITZAR

62 METAMODEL DEL LLENGUATGE (II)
El coaching utilitza el metamodel a través d’una sèrie de preguntes que intenten aclarar les eliminacions, distorsions i generalitzacions del llenguatge. Les preguntes tenen la finalitat d’omplir la informació perduda, remodelar l’estructura i treure informació específica per donar sentit a la comunicació. Veurem diferents formes mes concretes de eliminar (E), distorsionar (D) o generalitzar (G) la: HIPERGENERALITZACIÓ (G) ETIQUETACIÓ (G) EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G) LECTURA DE PENSAMENT (D) ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D) DRAMA (D) OMISSIONS (E) JUDICIS (E)

63 METAMODEL DEL LLENGUATGE (III)
Vegem el significat de cada una d’elles: HIPERGENERALITZACIÓ (G): Establir una norma general a partir d’un fet aïllat. Ex: “El menjar àrab té un sabor horrorós”. ETIQUETACIÓ (G): Fer una definició negativa, simple i global d’un mateix o dels altres. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”. EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G): Els “deberia”. Posar obligacions o limitacions rígides a un mateix a als altres, de forma absoluta. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”; “He de pensar mes en els meus”. LECTURA DE PENSAMENT (D): Suposar que saps el que els altres pensen, que no caus bé... Ex: “Sé perfectament el que estàs pensant”. ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D): Pensar que les coses sortiran malament, preveure el futur de forma negativa. Exagerar el negatiu i descartar el que pot ser positiu - Ex: “Quan faci temps que estiguis aquí ho entendràs”. DRAMA – CATASTROFISME (D): Exagerar la interpretació d’un fet, una conducta... Ex: “Mai m’he trobat amb una situació tant extremadament complicada!”. OMISSIONS (E): Una paraula clau no surt a l’estructura superficial (verb, nom, referència comparativa...). Ex: “Les dones són mes sensibles”; “Ell em va ajudar molt”; “Han arruïnat l’empresa”; “Els animals domèstics són una molèstia”; “Sempre algú arriba tard a les reunions”. JUDICIS (E): És una afirmació mancada d’informació, de concreció. Ex: “Evidentment, aquesta persona és el candidat ideal”. CULPABILITZACIONS (E): Fem als altres responsables del que ens pasa, lo extern estímul pasa a ser el motiu.

64 Exercici: PARAULES SUPERFICIALS? - Respostes
Assenyala a quin tipus de generalització, eliminació o distorsió pertany cada una d’aquestes expressions o frases: EXPRESSIÓ O FRASE TIPUS DE G – E – D Ja saps a que em refereixo... LECTURA DE PENSAMENT (D) 2. No has de fer aquestes afirmacions EL DEURE (G) 3. Es diu que el Marc té una amant JUDICI (E) 4. Res del que has dit té sentit HIPERGENERALITZACIÓ (G) 5. Sé que se’m volen treure del damunt 6. Els meus pensaments em deprimeixen OMISSIÓ (E) 7. Tots els homes són igual 8. Les coses no van bé. 9. Sóc (o és) el “gafe” de l’equip ETIQUETATGE 10. Es dur estudiar 11. Això és insuportable, no puc mes!! DRAMA (D) 12. No puc contradir al director LA POSSIBILITAT (G) 13. En aquest lloc de treball no s’hi sentirà a gust ERROR DE L’ENDEVÍ (D) 14. Es impossible que arribin a un acord 15. Es millor no dir res...

65 Exercici: PARAULES SUPERFICIALS?
Assenyala a quin tipus de generalització, eliminació o distorsió pertany cada una d’aquestes expressions o frases: EXPRESSIÓ O FRASE TIPUS DE G – E – D Ja saps a que em refereixo... 2. No has de fer aquestes afirmacions 3. Es diu que el Marc té una amant 4. Res del que has dit té sentit 5. Sé que se’m volen treure del damunt 6. Els meus pensaments em deprimeixen 7. Tots els homes són igual 8. Les coses no van bé. 9. Sóc (o és) el “gafe” de l’equip 10. Es dur estudiar 11. Això és insuportable, no puc mes!! 12. No puc contradir al director 13. En aquest lloc de treball no s’hi sentirà a gust 14. Es impossible que arribin a un acord 15. Es millor no dir res...

66 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR
Cerca alternatives a aquests possibles pensaments limitants ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ Sempre? Mai? Tots? ETIQUETACIÓ Què t’ho fa pensar? En que et bases? EL DEURE I LA POSSIBILITAT Què passaria si no ho fessis? Què ho impedeix? LECTURA DE PENSAMENT Com ho saps...? ERROR DE L’ENDEVÍ Què t’ho fa pensar...? DRAMA Així ho veus ara? Quins indicadors...? OMISSIONS Què o qui específicament? Com passa això específicament? Comparat amb què? JUDICIS Qui ho diu? Podria ser diferent?

67 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (I)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ - Totes les reunions que fem aquí són una pèrdua de temps. - Mai faig les coses bé. ETIQUETACIÓ - Sóc molt tímid. - És un inepte. EL DEURE I LA POSSIBILITAT - No hauria ni de saludar-los - No puc rebutjar aquesta oferta LECTURA DE PENSAMENT - El Jordi és infeliç - Està enfadat, però no ho admetrà

68 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (II)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES ERROR DE L’ENDEVÍ - Això acabarà malament. - Mai arribaràs enlloc. DRAMA - Estic molt decebut - La seva opinió estar totalment fora de lloc. OMISSIONS - Aquí em tracten com em mereixo. - La gent es passa de la ratlla. JUDICIS - Aquesta actitud és inacceptable. - El Pere porta malament les reunions

69 APLICACIONS DIDENTIFICAR DIÀLEGS
POTSER SI POTSER NO Pàgina 89 – 90 MF

70 CONTINGUTS DEL MODUL 3 L’ESTRES I LA GESTIÓ DEL TEMPS
Lladres del temps

71 CONTINGUTS DEL MODUL 4 OPTIMITZAR LA PRESSA DE DECIISONS
Aprendre a veure altres perspectives: Posicions perceptives. Centrament i lucidesa per la pressa de decisions . Com disminuir els judicis i les expectatives Construcció de creences i pre-juicis: etiquetat i re - etiquetat Avaluació 3 - 4

72 MEDITACIONS

73 https://youtu.be/2WgmTVUczME
NIÑO INTERIOR

74 Recursos PER dissenyar el curs
Audios i videos A. Jorge Larruy Meditacions del centre : Espai Interior ( A.J. Larruy) Charles editades de AJL Allan Santos: Ser consciencia ( Neuron) BLOG del Dr Mario Alonso Puig Llibre: Mindfulness para reduir el estrés de Bob Stahl i Elisha Goldstein amb CD Llibre de Jorge Bucay: contes per pensar Revista COPC . Article de MF i psicologia positiva Exercicis de PNL per fer pràctica introspectiva aplicada a situacions concretes.