UNITAT 2 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ.

Presentación del tema: "UNITAT 2 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ."— Transcripción de la presentación:

1 UNITAT 2 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ

2 ÍNDEX Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató
VIDA DE PLATÓ (427 – 347 aC) ESCRITS PLATÒNICS EL DIÀLEG I LA DIALÈCTICA EL DUALISME PLATÒNIC LA TEORIA DE LES IDEES LA REALITAT DE LES IDEES DE LA PENOMBRA A LA LLUM EL CAMÍ DEL CONEIXEMENT LA METÀFORA DE LA LÍNIA ANTROPOLOGIA PLATÒNICA L’ÀNIMA HUMANA L’ÈTICA DE PLATÓ LA POLÍTICA DE PLATÓ L’ESTAT UTÒPIC ENLLAÇOS

3 VIDA DE PLATÓ (427 – 347 aC) Unitat 2.
La filosofia en l’època clàssica: Plató VIDA DE PLATÓ (427 – 347 aC) Plató va néixer a Atenes en el si d’una família aristocràtica. La ciutat d’Atenes, en aquella època, era el centre polític i cultural del Mediterrani. Plató va ser deixeble de Sòcrates i va viure amb dolor la condemna a mort del seu mestre. La democràcia, que havia condemnat Sòcrates, va aparèixer, als ulls de Plató, com un règim polític injust. El 387 aC va fundar l’Acadèmia, un centre de formació de joves que pretenia, des de les matemàtiques, la música i l’astronomia arribar al coneixement de la veritat, el bé i la justícia, necessaris per al bon govern d’un mateix i de la ciutat.

4 Alguns diàlegs de Plató són els següents:
Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató ESCRITS PLATÒNICS Plató escriu en diàlegs, un gènere literari en el qual Sòcrates és l’interlocutor principal. Cada diàleg intenta donar resposta a una pregunta del tipus “què és?”, seguint el mètode que va aprendre del seu mestre. Alguns diàlegs de Plató són els següents: Critó (la temàtica principal és el deure) Protàgores (validesa i límits del coneixement) República (la justícia) El banquet (l’amor) Fedre (la bellesa) Fedó (la mort i la immortalitat de l’ànima)

5 EL DIÀLEG I LA DIALÈCTICA
Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató EL DIÀLEG I LA DIALÈCTICA El diàleg La dialèctica És una conversa reflexiva amb preguntes i respostes, a través de la qual s’analitzen conceptes i es busca una definició. La forma dialogada de les obres de Plató remet al model socràtic, que se servia del diàleg com a forma d’accedir al coneixement. El diàleg socràtic i platònic és propi de la polis, on es facilita l’intercanvi d’idees i l’exercici de l’art de discutir i raonar. És l’activitat de la raó que permet trobar definicions mitjançant el diàleg, a través de preguntes i respostes, crítica i argumentació. La dialèctica és també la visió de conjunt que adquireix aquell que ha aconseguit superar tots els estadis de l’opinió i de la ciència i ha arribat al coneixement de les Idees.

6 EL DUALISME PLATÒNIC Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató
La filosofia de Plató és dualista. Això significa que: Defensa l’existència de dos mons: l’aparent (món sensible) i el real (món de les Idees). Distingeix dos graus fonamentals de coneixement: l’opinió (coneixement sensorial) i el saber (coneixement racional). Considera l’ésser humà com una dualitat, format per cos (material, corruptible, mortal) i ànima (immaterial, incorruptible, immortal).

7 LA TEORIA DE LES IDEES Unitat 2.
La filosofia en l’època clàssica: Plató LA TEORIA DE LES IDEES Plató distingeix el món de les coses sensibles, que canvia contínuament i percebem a través dels sentits, i el món de les Idees, que és permanent i pot ser conegut per l’enteniment. Les Idees són formes, gèneres, imatges arquetípiques i universals. No són un producte de la nostra ment; no són conceptes universals. Les Idees són anteriors i independents del nostre pensament. Les coses sensibles són caduques, peribles. En canvi, les Idees continuen existint malgrat que els objectes desapareguin. L’arbre mor; la Idea d’arbre no. Hi ha una jerarquia en el món de les Idees: des de les Idees de coses concretes (la Idea d’arbre) a la Idea del Bé, identificada amb el Sol i amb l’Ésser U de Parmènides.

8 LA REALITAT DE LES IDEES
Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató LA REALITAT DE LES IDEES Les Idees són reals: tenen més realitat que les coses físiques. Són l’única realitat. Les coses naturals són còpies o manifestacions de les Idees. La realitat de les idees és una exigència del coneixement. Si només existís el món plural i canviant dels sentits, no seria possible conèixer la veritat. El món sensible és ple d’“exemples” que “s’assemblen” o que “participen” del món de les Idees, on hi ha el veritable ésser de les coses: la veritat en si, la bondat en si, la bellesa en si. La Idea d’arbre permet reconèixer els arbres individuals. La Idea de justícia, les accions justes. La Idea de bellesa, les coses belles. La Idea de veritat, permet distingir la veritat de la falsedat.

9 DE LA PENOMBRA A LA LLUM Unitat 2.
La filosofia en l’època clàssica: Plató DE LA PENOMBRA A LA LLUM Conèixer les Idees suposa abandonar el món dels sentits, de les aparences, de les meres opinions, i “ascendir” per la via dialèctica fins a la “visió” de les Idees. Plató se serveix de l’al·legoria de la caverna per traslladar-nos la seva interpretació de la vida i el coneixement humans. Presoners de les aparences, només aconseguim saber la veritat si fugim dels lligams dels sentits i ens guiem per la llum de la raó, un camí, no obstant això, difícil de recórrer.

10 EL CAMÍ DEL CONEIXEMENT
Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató EL CAMÍ DEL CONEIXEMENT El camí ascendent del coneixement comença amb la mera representació del món sensible que obtenim per mitjà de la percepció. El pas següent suposa anticipar el que succeirà, basant-se en l’experiència. Es tracta de la creença raonable, que és mera opinió. El coneixement (episteme) s’inicia amb el raonament sobre objectes intel·ligibles –entitats matemàtiques– i continua amb el saber sobre les causes dels fenòmens –coneixement discursiu. Però el veritable coneixement –el coneixement de les Idees– només pot ser intuït. Plató el denomina dialèctica i consisteix en la visió del món de les Idees.

11 LA METÀFORA DE LA LÍNIA Unitat 2.
La filosofia en l’època clàssica: Plató LA METÀFORA DE LA LÍNIA món sensible entitats matemàtiques món intel·ligible (Idees) percepció creença raonable coneixement discursiu dialèctica opinió saber Només podrà elevar-se al coneixement veritable qui tingui un impuls filosòfic, que Plató anomena eros, i superi els estadis previs de l’opinió i la ciència.

12 ANTROPOLOGIA PLATÒNICA
Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató ANTROPOLOGIA PLATÒNICA L’ésser humà és una dualitat, cos i ànima, en unió accidental. L’ànima és immortal i procedeix del món de les Idees. És presonera del cos, i la mort d’aquest suposa el seu alliberament. Com que ve del món de les Idees, l’ànima hi està familiaritzada. Però com que és presonera del cos, l’ànima ha oblidat el que sabia. No obstant això, convenientment estimulada pel diàleg (la dialèctica), l’ànima pot recordar el que té oblidat (reminiscència). Per això, en Plató, saber és recordar. El coneixement no s’aprèn, es recorda, perquè ja és latent en l’ànima.

13 L’ÀNIMA HUMANA Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató
Segons Plató, l’ànima humana té tres parts, pensament, voluntat i desig, i cadascuna ha de practicar la virtut que li correspon (prudència, coratge i temprança). La justícia és la jerarquia harmònica de les tres parts de l’ànima. Cada part de l’ànima està relacionada amb algun grau de coneixement. Només la part racional de l’ànima pot arribar a la Idea del Bé. L’única part de l’ànima que és pròpiament immortal és el pensament, la part racional. La raó és la presència del món de les Idees en l’home.

14 L’ÈTICA DE PLATÓ Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató
Plató atorga tres virtuts a les tres parts de l’ànima. Parts de l’ànima Virtuts Justícia Racional (pensament) Prudència La justícia es troba en cada una de les virtuts particulars. Irascible (voluntat) Coratge Sensible (desig) Temprança La temprança no és més que el desig regulat per la justícia. El coratge o la valentia és la justícia de la voluntat. La prudència o saviesa és la justícia del pensament. El bé suprem de l’home és la felicitat. Però la felicitat humana no pot consistir en el pur plaer corporal, encara que tampoc en una vida només intel·lectiva. La vida bona per a l’home ha de sorgir de la justa combinació de la saviesa i el plaer, que ha d’estar regulat i sotmès a la mesura de la raó.

15 LA POLÍTICA DE PLATÓ Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató
El pensament polític de Plató va lligat a la seva antropologia, la seva ètica i la seva teoria del coneixement. Característiques Plató creu que el govern sorgeix del caràcter dels homes que formen l’Estat i, per tant, hi ha tants tipus de govern com classes d’humans. L’oligarquia, la democràcia o la tirania incorporen els defectes dels humans ambiciosos, poc disciplinats i violents, en les ànimes dels quals no domina la raó. En canvi, l’aristocràcia (govern dels millors) seria un govern savi i just, i elevaria la virtut dels ciutadans. Igual que en l’home individual la raó ha de dominar sobre les altres tendències de l’ànima, en l’Estat aristocràtic domina la saviesa, encarnada en els governants. Els governants savis són aquells que coneixen la idea del Bé. Aquest coneixement els porta a governar amb justícia i a promoure la virtut entre els ciutadans del seu Estat.

16 Producció d’aliments i indústria
Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató L’ESTAT UTÒPIC En el seu diàleg República, Plató critica les formes de govern existents i proposa una organització ideal de l’Estat. En l’Estat ideal, les tasques i responsabilitats han de ser realitzades per aquells a qui correspon per natura: Classes socials Activitat Justícia Savis Govern La justícia consisteix en el fet que les tres classes concertin les seves activitats sota l’imperi de la raó. Guerrers Defensa Artesans Producció d’aliments i indústria L’educació i la selecció dels individus per capacitats és la via per decidir les tasques i responsabilitats de cadascú. En aquest sentit, l’educació dels futurs dirigents és qüestió prioritària. Plató proposa la figura del filòsof-rei com a garantia de l’ordre, racionalitat i justícia de l’Estat.

17 ENLLAÇOS Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató Plató
República Fedó